Jocs perillosos (XIV)

Anterior

Capítol 14

Obi-Wan va deixar la botiga i va trobar un carreró silenciós per revisar els arxius d’en Bog. Va llegir els noms dels senadors que tenien les mateixes anotacions que el panell de dades d’Yso. Alguns dels noms no els va reconèixer, però molts si. Estaven entre els més il·lustres i reverenciats membres.

No es feia il·lusions sobre la corrupció al Senat. Però es va quedar atordit d'esbrinar que tants Senadors estiguessin involucrats en un pla il·legal com aquest. Entre els noms estava Bail Organa, el Senador d'Alderaan que Obi-Wan sempre havia respectat per la seva integritat. Per què algú com Organa arriscaria la seva carrera per guanyar un parell de crèdits en una aposta?

Les apostes havien de ser substancioses, suposava ell. O d'una altra manera els Senadors no tindrien por de ser atrapats.

Havia de tractar amb Ànakin, però havia de perseguir això primer. Obi-Wan va trobar a Bog en una llotja VIP veient un enfrontament de krovation. Quan Astri el va veure, el seu somriure va ser ample i de benvinguda.

–Obi-Wan! Que bé que hagis vingut. L'enfrontament gairebé ha acabat.

Obi-Wan va mirar als dos equips competint amb pals al camp.

–Malgrat com m'agrada el krovation, he de declinar. Sóc aquí per negocis. Necessito parlar amb Bog.

El somriure d’Astri es va atenuar davant la mirada a la cara. Ella va arrufar les celles i es va fer a un costat.

–Si us plau uneix-te a nosaltres.

Obi-Wan va caminar cap a la llotja. Bog es va cordar el tancament enjoiat de la seva túnica de septiseda vermella fosca mentre el Jedi s'aproximava.

–Com puc ajudar-te, Obi-Wan?

Obi-Wan va vacil·lar, la seva mà en el panell de dades de la seva butxaca interior.

–Si prefereixes parlar a soles...

Bog va somriure.

–No li oculto res a Astri.

El seu somriure no va mostrar ni un rastre de preocupació, però Astri va caminar al seu costat. Els seus ulls eren seriosos ara. Astri era perceptiva, i coneixia a Obi-Wan bé.

–Què passa, Obi-Wan?

Obi-Wan va treure el panell de dades.

–Tinc una cosa teva.

Bog es va afanyar cap endavant.

–Ho vas trobar? On? Gràcies!

Obi-Wan va deixar de banda la pregunta d'on l'havia trobat. Deixà el panell de dades de tornada a la butxaca.

–Em temo que no puc tornar-te’l encara. He de confessar que li vaig fer una ullada als teus arxius, Bog.

Bog semblava desconcertat.

–Bé, ja veig. Suposo que està bé. No tinc secrets.

Obi-Wan estava perplex. Bog no semblava culpable o preocupat.

–He accedit a l'arxiu que es refereix a la feina que has fet per als Senadors.

–Sí, he organitzat els seients especials per a ells, –va dir Bog, assentint–. Hi ha cap problema amb alguna de les llotges? -semblava confós–. No sabia que als Jedi els importessin aquestes coses.

–No ens importen, –va dir Obi-Wan en silenci–. Però no has organitzat les llotges per als Senadors. Ha fet apostes per a ells en esdeveniments en els quals el resultat està manipulat. Això no només és il·legal, sinó que té el potencial d'iniciar el conflicte entre els mons membres.

–Obi-Wan, no sé del que estàs parlant, –va interrompre Bog, sacsejant el cap–. Els Jocs estan manipulats? Senadors apostant? No m’ho puc creure. Tot el que vaig fer va ser col·locar ordres per als seients especials. Has d'haver comès un error.

Obi-Wan va estudiar a Bog mentre la multitud al seu voltant rugia davant un tant d'un jugador.

–Si no estàs involucrat, estàs sent utilitzat. On vas rebre les instruccions sobre com procedir? Com sabies a quins Senadors trobar seient?

–Liviani em va donar la llista de Senadors, –va dir Bog–. Això és estàndard. La líder del Consell dels Jocs sempre obté una llista dels éssers importants de tota la galàxia per acordar favors especials. Vaig utilitzar els fons del Consell per pagar al Poder Governant per les llotges. Ja veus, el Poder Governant deixa el seient disponible. Tenen tots els plànols de l'estadi. Organitzar els seients pot semblar trivial, però és una tasca molt important.

–Llavors amb qui vas contactar per organitzar les llotges?

–Com va resultar ser, no vaig haver de contactar amb ningú. Ell va venir a mi. Una estranya criatura de quatre ulls. El seu nom era Boosa... no, aquest no és, Beesa...

–Besum?

–Això és. –Bog va assentir mentre la multitud esbroncava a un joc qüestionable–. Vaig transferir els crèdits i vaig ordenar els seients de Boosa... ah, Besum, i ell em va donar els rebuts.

–Els tens?

–No. Els vaig posar en els packs de benvinguda per als Senadors. –Al final la serietat de l'assumpte va començar a penetrar en l'absorció d’en Bog–. Només vaig seguir el protocol–, va dir ell nerviós.

Obi-Wan va arrufar les celles. Per què els senadors voldrien que es col·loquessin els rebuts en els seus packs de benvinguda? Qualsevol podria veure'ls. Pensaria que farien grans esforços per ocultar el fet que havien estat apostant en els Jocs.

Podria ser que els propis Senadors no sabessin d'això?

Podria ser que el Poder Governant hagués organitzat això perquè caiguessin en desgràcia?

Però per què?

Bog es va posar inquiet davant el silenci d'Obi-Wan.

–Jo no vaig fer cap aposta! Estic segur que això és un malentès.

–Estic segur que no ho és–, li va dir Astri al seu marit–. Obi-Wan sap del que està parlant. –Ella es va tornar cap a Obi-Wan–. Bog està en problemes?

Bog va empassar saliva.

–Si ho estic, m'hi enfrontaré.

–Ens en enfrontarem, –va dir Astri, posant la seva mà al braç d’en Bog–. Junts.

Obi-Wan va veure la mirada que Bog li va donar a Astri, una mirada de tendresa i devoció. Va veure que Bog estimava l’Astri, i els seus instints li deien que Bog havia estat utilitzat com un titella en el pla. Sens dubte qui fos que estigués darrere d'això no li importava si Bog rebia la caiguda.

Mirant l'amor a la cara de l’Astri pel seu marit, Obi-Wan va decidir que faria qualsevol cosa que pogués per assegurar-se que això no passaria. Va recordar un temps feia molt quan Astri s'havia tallat els seus bells rínxols, afaitant-se el cap, i après a disparar un blàster per ajudar a rastrejar a Qui-Gon. Ella no havia pensat en ella mateixa com una persona valenta, però s'havia enfrontat a raigs de blàster i a un fuet làser, i mai l’havia deixat de costat. No, no deixaria que res li succeís a Astri.

–Bog no estarà en problemes si no va fer gens malament–, li va dir Obi-Wan a la parella–. M'asseguraré això. Ara, si us plau perdoneu-me.

Obi-Wan va sortir, deixant els sons de l'enfrontament darrere d'ell. Ràpidament va contactar amb Jocasta Nu en el Temple.

–T’estic enviant una llista de Senadors. Necessito saber si hi ha algun enllaç entre ells. –Obi-Wan va esperar que ella llegís la llista de noms–. Se’t ve alguna cosa al cap ara mateix? –va preguntar ell.

–Res, –va dir Jocasta Nu–. Hi ha moltes formes en què els senadors poden estar enllaçats, Obi-Wan. A través de la legislació de patrocinadors, comitès, subcomitès, audiències especials, supervisió de subcomitès en audiències especials...

–Em faig a la idea–, va dir Obi-Wan–. Simplement fes el que puguis, tan ràpid com puguis. Pots també buscar en el Poder Governant, i veure si hi ha alguna connexió amb aquests Senadors?

–Per descomptat. Em posaré en contacte amb tu tan aviat tingui la informació.

Obi-Wan li va donar les gràcies a Jocasta Nu i va tallar la comunicació. Es va inclinar contra la barana i va mirar a la ciutat extensa. Els éssers solcaven els carrers, i ell podia escoltar el distant rugit d'una multitud a l'estadi proper. Si les apostes eren exposades, els Senadors involucrats serien portats a un escàndol. No faria res si eren culpables o innocents. La seva reputació patiria. Era aquesta la meta?

Un intern, havia dit Fligh. Podria ser algú en el Poder Governant. O algú proper als propis Jocs.

Va obrir l'arxiu d’en Bog en el seu panell de dades de nou. Es va moure a través dels arxius hologràfics, recordant les anotacions a la pantalla d'Uso Yso.

Les apostes havien estat posades en la prova d'habilitat amb ballesta, la carrera d'obstacles i la carrera de beines. Els mateixos esdeveniments que Aarno Dering tenia en el seu panell de dades.

Obi-Wan va contactar amb Didi pel seu comunicador.

–Has esbrinat on s'està quedant Fligh?

–La pensió Creuer Elegant al Carrer Grand Eucer, –va dir Didi–. Habitació 2222. Però deixa’m assegurar-te, amic meu, que aquesta pensió no és cap creuer elegant. És més com una barcassa d'escombraries.

–Només assegura't que Fligh no se'n va del planeta–, li va dir Obi-Wan a Didi–. Contacta amb mi si ho fa.

–Sóc el teu servent, Obi-Wan.

Obi-Wan va donar uns copets amb el dit al seu comunicador, planejant el seu següent moviment. Podia tractar amb Fligh, però d'altra banda, això era més que un problema incòmode. Era hora de cridar als altres equips Jedi.

Va activar el seu comunicador i va contactar amb la Siri. La va informar del que havia descobert.

–Sembla que el Poder Governant podria estar darrere d'això–, va dir ell–. Podrien voler fer xantatge als Senadors per guanyar poder al Senat, aconseguint ser assignats a llocs poderosos. Però no tenim cap prova real, i no tenim molt de temps. Els tres esdeveniments estan programats per tenir lloc aquesta tarda.

–Què necessites? –va preguntar la Siri, arribant al punt tan ràpidament com era possible, com normalment feia.

–He de fer-li una visita a Fligh, i m'agradaria tenir una mica de companyia, –va dir Obi-Wan–. Crec que una mica de presència Jedi addicional és necessària.

–Estaré allà. I contactaré amb Ry-Gaul, –va dir la Siri.

El problema que Ànakin entrés a la Cursa de beines mai s'havia anat de la ment d'Obi-Wan. Per què el seu Padawan havia fet tal cosa sense dir-li-ho? No era la primera vegada que la impulsivitat d'Ànakin havia preocupat i alarmat a Obi-Wan.

El seu comunicador va donar un senyal. Ànakin estava trucant. Obi-Wan va respondre.

–Mestre, les coses s'han desenvolupat aquí, –va dir Ànakin.

–Sebulba m'ha reconegut. A causa d'això, Deland es va ficar pel mig per evitar una baralla i va ser ferit. No pot córrer. Jo... jo em vaig oferir per córrer al seu lloc. Doby i Deland estan tractant d'alliberar a la seva germana...

–I aquesta és la teva missió a Euceron, alliberar la Djulla? –va preguntar seriosament Obi-Wan.

–No, –va dir Ànakin–. Però era la missió d’en Qui-Gon alliberar-me a mi? Hem de seguir una missió tan exactament que li donem l'esquena a éssers que necessiten ajuda? Cada missió té un desviament. Vostè em va dir això.

–També t'he dit que és la marca d'un Jedi reconèixer si seguir o no un desviament, –li va recordar Obi-Wan.

–Llavors li demano que em deixi prendre aquesta elecció, –va respondre Ànakin.

La veu del seu Padawan era ferma. No hi havia súplica, ni inseguretat. Volia el que volia. Què era el correcte en aquestes circumstàncies?

Obi-Wan va meditar el problema.

–Has après alguna cosa més? –va preguntar ell.

–La Cursa de beines està programada per tenir lloc aquesta tarda a les tres. Una àrea de visualització ha estat preparada per als espectadors en les coves subterrànies. Sebulba ha fet enormes apostes que el seu fill guanyarà. El vigilant del temps oficial se suposa que envia la ruta de la Cursa de beines directament als ordinadors de bord. Però no sé qui s'encarregarà de la feina ara que Dering és mort. Crec que la millor manera en què puc esbrinar com està manipulada la carrera i qui està darrere d'això és entrar jo en persona.

–Està bé, –va dir Obi-Wan reticent. No li agradava el so de plaer en la veu d'Ànakin. Li demanaria a Siri i a Ry-Gaul que enviessin a Ferus i a Tru per observar mentre Ànakin pilotava la Beina de carreres. No podia ser-hi amb el seu Padawan, però no volia que Ànakin estigués sol.

Següent