Jocs perillosos (XV)

Anterior

Capítol 15

–Ho tinc! –grallà Ànakin. Girà l'últim cargol a la placa d'enllaços d'energia–. Estem preparats.

–Fiu!, –va dir Doby, empenyent les seves ulleres sobre el seu cap. Dos cercles rodons de brutícia van envoltar seus ulls–. M’estava preocupant.

–Potser hauria de donar-li al sistema d'ordinador una altra comprovació, –es va preguntar Ànakin.

–Ho vaig fer–, va dir Deland–. Ja has fet prou, Ànakin. Realment crec que estem preparats. –Li va donar uns copets a la Beina de carreres amb la seva mà bona. El seu altre braç estava embolicat en una rígida bena des del colze als dits.

Ànakin va saltar de la bastida que havia utilitzat per treballar a les turbines.

–Sé que ho he fet.

Tot d'una, el seu somriure es va atenuar. Va entreveure a Ferus i a Tru caminant cap a ell a través d'un mar de droides i mecànics i pilots, el frenesí habitual d'un hangar abans d'una carrera.

El meu Mestre els ha enviat. No confia en mi. El pensament va esquinçar la ment d'Ànakin abans d'acomodar-se racionalment. Seria d'ajuda tenir reforços, es va dir a si mateix, tractant de ser lògic. No hi havia res de dolent en això. Va esquivar una mànega de lubricant i va anar cap endavant per trobar-se amb ells.

El cap de Tru es va balancejar, assimilant l'excitació.

–Estrany, si ho penses, –va dir a Ànakin. Ànakin es va netejar les mans en un drap.

–Què?

–Que les Curses de beines siguin tan perilloses, però ningú sembli espantat–, va dir ell.

–Hi ha éssers que igualen el perill amb el plaer, –va dir Ferus, els seus ulls foscos amb desaprovació–. És un error fàcilment comès per aquells que no ho pensen bé. –Li va fer a Ànakin una mirada freda.

–Bé, hi ha una cosa que es diu diversió, Ferus–, va dir Tru amistosament–. Fins i tot tu ho has d’admetre.

–Sí, –va dir Ferus–. Però no aquí. –La seva mirada freda no va flaquejar mentre estudiava a Ànakin–. No tinc clar per què estàs corrent, Ànakin.

–És la millor manera de descobrir com està manipulada la cursa–, va dir Ànakin.

Ferus va moure la seva mirada per assimilar a Doby i Deland i la Beina de carreres, llavors va escanejar la resta de l'hangar.

–Ja veig. Els nostres Mestres ens han dit que és possible que s’enviïn coneixements amplis sobre la pista a un dels ordinadors de navegació d'una de les Beines de carreres segons abans de donar-ho a la resta. Saps quina Beina de carreres és aquesta?

–Hekula, –va dir Ànakin–. El dug. La tercera Beina de carreres des de l'esquerra.

–Ho saps segur?

–És una suposició, –va admetre Ànakin–. Basada en el que sé d'ell.

Ferus es va girar.

–I això és tot?

–Sebulba, el seu pare, va proposar la nova norma, –va dir Ànakin–. Sebulba mai proposa res si no és que sàpiga que es pugui aprofitar d'això.

–Saps quan i com es transmetrà la informació als ordinadors de navegació?

–Al començament de la carrera, i després a intervals de tres minuts, –va dir Ànakin.

–Així que com proposes derrotar-lo? –va preguntar Ferus.

–Sent més ràpid i millor, –va respondre Ànakin–. Tinc una cosa que ell no té. Tinc la Força.

–Qui controla el temps? –va preguntar Tru–. Creus que és ell el qui ha de transmetre la informació?

Ànakin va assentir.

–Un àrbitre de carreres. El sistema d'ordinador ja està col·locat. Dering ja ha dissenyat el programa. Aquesta persona simplement seguirà ordres.

Ferus va arrufar les celles.

–No hi ha forma de dir a qui sigui que estigui al comandament de la cursa el que està succeint? Segur serà millor simplement cancel·lar la carrera. Què en penses d'això?

Les galtes d'Ànakin es van enrojolar. Ferus estava qüestionant cada detall del que havia pres com si fos un Mestre Jedi i Ànakin fos el seu Padawan.

–Estic segur que Ànakin va pensar en això, –va dir Tru–. Però no podem estar segurs de qui sap que el programa és un parany. Qui sigui que sigui podria alterar-ho amb un cop i mai sabríem qui està darrere, o per què.

–Potser encara hi ha alguna forma d'esbrinar-ho, va dir Ferus–. Tru i jo investigarem. –Va mirar la Beina–. Tu pots tornar a la teva placa d'enllaç d'energia.

Tru es va quedar enrere mentre Ferus s'allunyava caminant.

–Simplement està sent acurat, –va dir a Ànakin. Les dents d'Ànakin es van estrènyer.

–Així és com ho dius?

–Ho entendràs algun dia, –va dir Tru–. Després que us feu amics.

–Mai seré amic d’en Ferus Olin, –va respondre salvatgement Ànakin.

Tru li va estudiar un moment.

–Percebo... Certa foscor en tu, Ànakin. El teu enemic és aquí. Però Sebulba ja no pot ferir-te. Recorda, els Jedi no tenen enemics.

–Només vull guanyar–, va dir Ànakin.

–Voldràs dir que vols evitar que hi hagin ferits i assegurar la justícia, –va corregir Tru.

Ànakin va assentir.

–Això també.

Següent