Jocs perillosos (XIX)

Anterior

Capítol 19

Doby i Deland caminaven nerviosos al costat de la Beina de carreres.

–Potser hauríem de comprovar les vàlvules d'entrada de nou–, va dir Doby.

–Les hem comprovat tres vegades, –va dir Ànakin–. Tot està bé. Estem preparats per començar.

Estava atrapat en el seu seient, les seves ulleres pressionant contra el seu cap. L'oficial d'inici estava parlant amb l'organitzador de les Curses de beines. Hekula estava rebent instruccions d'última hora d’en Sebulba.

Tot se sentia tan familiar. Podria estar de tornada a la Gran Sorra de Mos Espa de nou. La seva mare observant, Qui-Gon i Padmé estant allà. Volia fer el que pogués per ells.

Ànakin va empassar saliva contra l'emoció que li engolia. Era més gran ara. Les coses eren més complicades. Les seves emocions mai serien tan simples, mai. Però aquí a la cabina de comandaments els dubtes s'allunyaven i la inseguretat no tenia lloc. Altrament hi havia només un objectiu: guanyar.

–Està bé, llavors–, va dir Deland. Va alçar el seu braç amb cura contra el seu lateral, i la seva cara empal·lidí–. Bona sort, Ànakin. No oblidarem això. Ni tampoc la Djulla.

–No hauríem d’haver-te deixat, però havíem de fer-ho. –Doby es va inclinar per parlar-li amb sinceritat–. No et preocupis. Vas a guanyar. Simplement no xoquis.

Ànakin va somriure.

–Està bé.

–Vinga, Doby, estàs posant-li nerviós. –Deland va estirar al seu germà allunyant-lo.

Ry-Gaul es va aproximar a l’Ànakin. Estava al costat de la Beina de carreres, els seus ulls grisos escanejant als espectadors que s'havien reunit a les grades al costat de la línia de meta.

–Has de fer servir la Força per a romandre al capdavant. Hi ha foscor aquí, però no puc localitzar-la.

Era la frase més llarga que Ànakin havia sentit dir mai a Ry-Gaul. Ànakin va assentir.

–Jo la sento també. –Però juntament amb la foscor, sentia l'excitació de la cursa que venia.

Tru li va fer un gest des del lateral. Ànakin li va alçar el polze, igual que havia fet al seu millor amic Kitster feia tants anys.

–Encenguin els motors, –va cridar l'oficial de carrera.

Ànakin va connectar els seus motors. Van rugir encenent-se. La boca d’en Ry-Gaul es va moure, però no va poder escoltar les paraules. No importava. Sabia el que Ry-Gaul havia dit. Que la Força t'acompanyi.

El soroll dels poderosos motors de vuit Beines de carreres era diàfan. Rebotava en les altes parets de la cova. El sòl tremolava com un terratrèmol. A part d'ell mateix, Hekula, i Aldar Beedo, Ànakin va reconèixer a Gasgano, Elan Mak, i Ody Mandrell. Els últims dos corredors de Beines eren Scorch Zanales, un daimlo, i Will Neluenf, hereu del primer gran corredor de Beines de Tatooine, Ben Neluenf.

Ànakin sentia el poder dels motors sota les seves mans. El sentia càlid i líquid, alerta i en calma. Els seus sentits estaven hiperalerta. El vibrar l'aire, el vermell apagat de les parets de la cova, l'olor del combustible... va omplir el seu cap i va esmolar la seva concentració. Estava preparat.

Va mantenir els seus ulls sobre la llum d'encesa. Es va tornar de vermell a groc...

Verd! Ànakin va empènyer l'accelerador i els motors van rugir en resposta. Sempre havia cregut en un inici ràpid. La seva vella Beina de carreres havia estat trucada per permetre un flux de combustible màxim. La Beina de carreres d’en Deland es va impulsar cap endavant en manada amb les altres, però lleugerament per davant. Es va permetre una mirada a Hekula. El fill d’en Sebulba li va mostrar les dents a Ànakin.

Ànakin va comprovar l'ordinador de navegació. En una mirada va veure la ruta per davant. Per un llarg canó subterrani, llavors a través d'una sèrie de capbussades i girs. Llavors va necessitar fer un gir agut a l'esquerra per un estret passadís. Després d'això rebria la següent fase de la ruta.

Les parets de la cova eren una ombra de vermell polsós i els motors cridant eren només un fons de so constant mentre Ànakin corria pel canó. Hekula va tirar cap endavant, els motors dobles de la vella beina d'Ànakin gronxant-se en el corrent d'aire creat per la seva velocitat. Ànakin va romandre prop de la cua d’en Hekula, evitant els motors voladors. Els altres corredors de Beines eren reticents d’acostar-se massa. Ànakin sabia per experiència com es mourien els motors segons els maniobrés Hekula. Es va atrevir a córrer contra la part posterior de la Beina de carreres d’en Hekula, sabent que estava posant-lo nerviós i enfadant-lo.

Les capbussades estaven davant. Ànakin va retrocedir de cop i volta, i Hekula es va disparar cap endavant. Ànakin es va enfonsar, sincronitzant els seus moviments de forma en què va ser capaç de tot just seguir sota la Beina de carreres d’en Hekula i llavors alçar-se abans que la capbussada l'alcés per un petit turó.

Estava al capdavant. Però Hekula tenia la següent part de la carrera ara mateix. Probablement ja estava planejant la seva estratègia per a la ronda de desafiaments. Ànakin hauria de confiar en els seus instints per mantenir-lo al capdavant.

Darrere d'ell, Ody Mandrell no va poder fer el gir tancat cap al passadís. Ànakin va escoltar el grinyol del metall i el xoc. El fum va volar cap a ell i va empènyer als motors tan fort com s'atrevia, tractant de sobrepassar al fum abans que li encegués.

Hekula estava anant-se lleugerament cap a l'esquerra. Ànakin no sabia per què però imaginava que estava preparant-se per passar-li en la secció següent... fos el que fos. Just llavors l'ordinador de navegació parpellejà, mostrant-li la següent part de la ruta. Només va tenir temps de registrar els detalls, però era com si ja hagués vist el camí.

Va girar bruscament a la primera cantonada, llavors va girar de nou cap a l'esquerra, llavors a la dreta. Hekula va mantenir el ritme amb cada moviment seu. Ànakin va poder veure la seva cara quan va mirar enrere, gairebé podia escoltar el riure cloquejant d’en Hekula.

Darrere d'ells, Elan i Aldar Beedo van topar, després que Elan fes un moviment per tallar a Aldar el pas. Els altres van haver de lluitar per evitar colpejar-se ells o als conductors, que havien reptat des de les restes per acusar-se els uns als altres. La vista va desaparèixer en un moment mentre Ànakin girava una altra cantonada.

Els controls se sacsejaven a les seves mans davant els constants girs. Hekula anava guanyant terreny. Necessitava tota la seva concentració per al següent segment...

El seu comunicador va donar senyal.

Ànakin va considerar no respondre, però sabia que ho havia de fer. Podia ser el seu Mestre.

Va alliberar el control per un instant i va pressionar el botó d'activació. Es va esforçar per escoltar el seu Mestre sobre el soroll.

–... Ordinador de navegació... accident... prepara't per...

Ànakin va mantenir una mà sobre els controls i va atrapar el comunicador. El va alçar fermament contra la seva oïda.

–Repeteix! –va cridar pel comunicador.

Ara la veu d'Obi-Wan era més clara, però encara perdia algunes paraules sobre el soroll que rebotava en les parets de la cova.

–Una de les Beines de carreres porta un parany... l'ordinador de navegació portarà... Eusebus... el mecanisme de direcció de la Beina de carreres en cap esclatarà. Ho farà per xocar contra una multitud... m’escoltes, Ànakin?

–Copiat! –va cridar Ànakin. Va llançar el comunicador de tornada cap avall.

El lapsus en la concentració li havia costat un preu. Mentre la seva Beina de carreres irrompia fora del laberint, Hekula li va passar des de l'interior i es va posar al capdavant.

El seu ordinador de navegació va resplendir. La ruta ara podia passar a través d'una sèrie de girs, llavors s'obria a un gran túnel. Llavors les cinc Beines de carreres restants emergirien del túnel cap als carrers de la ciutat. Així que la predicció d'Obi-Wan era correcta.

Ànakin ràpidament va girar cap a l'esquerra abans que la paret de la cova es corbés. Va ser capaç de passar a Hekula amb facilitat. Òbviament, Hekula no era tan bon corredor com el seu pare. Amb un coneixement previ d'aquest gir, hauria d'haver abraçat la paret per evitar la maniobra d'Ànakin. Hekula va tractar de xocar contra ell des del darrere, però Ànakin va tirar cap endavant.

Va córrer a través del túnel, preguntant-se què fer quan arribés als carrers de la ciutat. Si frenava, els altres li passarien, i hi hauria més perill per als vianants. El millor que podia fer era romandre davant per liderar el ramat lluny dels vianants i esperar que pogués dominar la Beina de carreres quan la seva direcció esclatés.

Mentre Ànakin brunzia cap als carrers, va veure cares de sorpresa i éssers que ràpidament corrien per apartar-se del camí. Va frenar lleugerament, però no prou per deixar que Hekula li passés.

Tot d'una Hekula es va col·locar al seu costat. Va tractar d'utilitzar un vell truc del seu pare, apuntant al motor d'Ànakin amb els tubs d'escapament laterals perquè se sobreescalfessin. Ànakin va tirar cap endavant lleugerament per evitar el vapor.

El següent segment va resplendir a la pantalla. Sota un bulevard, llavors pujant un turó escalonat i baixant per l'altre costat. El bulevard llavors s’estrenyeria en un carreró, i després s'obriria un cop més.

El gir cap al bulevard seria traïdor, una maniobra de gairebé 180 graus. Ànakin va girar a la dreta per ser capaç de fer el gir. Hekula va seguir recte. Quan el gir va aparèixer, Ànakin el va prendre fàcilment, però Hekula va haver de lluitar per mantenir la seva Beina de carreres en ruta.

Els motors cridant, van córrer pujant el turó. Els speeders van accelerar per sortir del seu camí, i els vianants es van apartar. Les mans d'Ànakin van començar a tremolar, i es va adonar que els seus controls estaven vibrant. La seva llum d'advertència de cop i volta va resplendir en vermell.

El mecanisme de direcció estava fallant.

Següent