Jocs perillosos (XX)

Anterior

Capítol 20

Obi-Wan va córrer per la vora de la plataforma i va fer un salt en meitat de l'aire cap a la llotja d'espectadors VIP sorpresos. Llavors va córrer fora cap al passadís de l'estadi i es va trobar amb la Siri.

–No hi ha hagut molta excitació en l'esdeveniment d'habilitat amb la ballesta, així que vaig pensar en veure com t'anava–, va dir ella–. No m'havia adonat que competiries.

Obi-Wan va fer la crida a Ànakin advertint-lo del mecanisme de direcció.

–Hem de fer-lo baixar.

–On? –va assenyalar la Siri–. No sabem on sortiran els corredors de beines de les coves. Ningú coneix el camí.

–Maxo Vista si.

Van córrer cap a l'àrea de sortida, on Maxo Vista estava corrent cap a fora per desgràcia. Quan va veure els Jedi va tractar de fugir, però Siri va donar tres passos cap endavant i el va clavar contra la paret.

–No tan ràpid–, va dir ella–. Tenim un parell de preguntes per a tu.

–No tinc res a dir. –Els ulls de Maxo Vista cremaven d'odi per Obi-Wan.

Siri va ficar la mà a la butxaca de la túnica d’en Vista.

–Deixarem que parli el teu panell de dades.

Ella va llançar el panell de dades a Obi-Wan i ell ràpidament va accedir als arxius d’en Vista. Obi-Wan va sentir la urgència mentre mirava holoarxiu rere holoarxiu, però les seves mans eren fermes i els ulls mai deixaven de moure’s.

–Aquí, –va dir ell–. Aquí està la ruta. El mecanisme de direcció fallarà després del turó.

–Diu quina Beina de carreres serà l’afectada? –va preguntar la Siri.

–No. –Fins i tot mentre estava parlant, ja estava contactant amb Ànakin–. Després turó esglaonat, –va dir ràpidament pel comunicador–, el mecanisme de direcció...

–Ho sé! –va cridar Ànakin–. És el meu! No puc... –Les paraules d'Ànakin es van ofegar per un fort xoc i el comunicador es va apagar.

Maxo Vista va somriure.

–Sembla que heu arribat massa tard.

El xoc va ocórrer entre Gargano i Zanales, que havia estat acostant per enrere a Ànakin i Hekula. Ànakin no va mirar enrere per assegurar-se que ningú fos ferit. Estava massa ocupat intentant enllaçar el mecanisme de direcció. Suposava que havia estat cablejat per esclatar a través de l'ordinador de navegació.

Estava controlant la Beina de carreres a través dels motors ara, només aconseguint mantenir-la en ruta. Hekula havia brunzit cap endavant.

Una multitud d'espectadors estava en una cantonada del davant, just després d'un revolt abrupte. Ànakin va veure clarament que no podia controlar la Beina de carreres en aquest gir. Només hi havia una cosa per fer.

Va apagar l'ordinador de navegació per enviar l'energia als motors. Hauria de confiar en la Força.

Immediatament la direcció brunzí amb energia de nou. Va pressionar els motors i en un arravatament de velocitat va fer el gir i va tallar cap a Hekula. Estava el primer de nou.

Frenant la seva velocitat només una fracció, va mirar pel seu retrovisor. Hekula anava a intentar avançar-lo. Ànakin li permetria fer-ho. Necessitaria seguir a Hekula ara. Havia de deixar que Hekula li guiés cap a la línia de meta, llavors trobaria una forma d'anar per davant. El seu primer objectiu era protegir els espectadors, però Ànakin no havia oblidat ni per un moment que pretenia guanyar.

Ara no hauria de preocupar-se per ferir a ningú. Hi havia resolt el problema de la direcció. Només havia de seguir la ruta. El seu comunicador es va activar de nou, però era a terra de la Beina de carreres. No podia inclinar-se per recuperar-lo. Perdria uns preciosos segons. Ara Ànakin estava centrat només en una cosa: la necessitat de guanyar.

–Estic segur que està bé, però bé podries anar a la línia de meta–, va dir a la Siri quan Ànakin no va respondre–. Jo em quedaré amb Vista.

–Porta’l davant el Poder Governant–, va dir Obi-Wan. Sabia que Ànakin estava bé. Havia de creure que ho sentiria si no fos així–. Contactaré amb tu després que Ànakin acabi la carrera.

Maxo Vista va fer una ganyota mentre Siri se l’emportava.

–Bona sort! –va cridar animat a Obi-Wan.

Obi-Wan es va afanyar fora de l'estadi. Hauria d'arribar a la línia de meta en una Swoop o speeder. Seria la forma més ràpida de viatjar.

Astri estava esperant fora, els seus ulls buscant en la multitud amb ansietat. Ella li va fer un gest a Obi-Wan i va assenyalar a un speeder al seu costat.

–Va tot bé? Maxo Vista està involucrat? –va preguntar ella.

–Això em temo. Siri està portant-lo cap al Poder Governant–, va dir Obi-Wan.

Astri li va donar una petita pantalla de visualització. Obi-Wan podia veure les tres Beines de carreres rugint pels carrers d’Eusebus.

–Estan venent això pels carrers–, va dir ella–. Ànakin semblava tenir problemes, però està en segon lloc ara.

Obi-Wan va fer que sí, agafant la pantalla de visualització i saltant cap a l’speeder.

Ella va posar la mà a l’speeder per un moment.

–Vista va utilitzar a Bog. Bog l'admirava.

Obi-Wan li va assentir.

–Bog estarà bé. Només necessita dir la veritat.

Mossegant-se el llavi, ella va assentir.

Obi-Wan es va enlairar. El seu comunicador va donar un senyal, i ell va respondre.

–Tinc informació per a tu sobre aquests Senadors–, va dir la Jocasta Nu–. No estan en cap comitè junts. Però tots han mostrat la mateixa postura en el mateix tema. La Germandat del Comerç està proposant una legislació que els donaria el control de les pràctiques bancàries dels Mons del Nucli. És un contracte enormement de profit.

–S’oposen els Senadors?

–Per descomptat. És una idea terrible consolidar el poder així, –va respondre Jocasta Nu–. Els rumors diuen que molts han estat subornats per donar-hi suport. El vot estarà a prop. Però la llista de senadors que m'has donat ha jurat bloquejar-ho.

–Està involucrat el Poder Governant d’Euceron?

–No. Però vols saber qui és un membre de la Germandat del Comerç?

–Maxo Vista?

–Certament, –va dir la Jocasta Nu, sonant decebuda perquè Obi-Wan ho hagués endevinat–. Recentment se'l va convidar a unir-se. Saps qui va proposar la seva candidatura?

–No, i no tinc temps d'endevinar...

–Liviani Sarno.

Obi-Wan va deixar sortir l'alè. Així que les seves pitjors sospites eren certes. La traïció havia començat des de dalt. La Germandat del Comerç faria qualsevol cosa per assegurar que la legislació passés. Com a líder del Consell dels Jocs, Liviani Sarno estava en la posició perfecta per ordir un pla per desacreditar els senadors que s'oposaven a ell. Ansiós per unir-se a la Germanor, sens dubte Maxo Vista havia accedit a prendre part.

No era d'estranyar que la Liviani Sarno s'hagués preocupat tant sobre el robatori de l’speeder d’en Bog. Sabia que la informació del panell de dades d’en Bog podia ser rastrejada de tornada a ella una vegada que les apostes es descobrissin.

Va acabar amb la comunicació i es va concentrar en arribar a la línia de meta tan ràpid com va poder. No podia sentir-se tranquil fins que veiés a l’Ànakin creuar la línia, fora de perill.

Va contactar amb la Siri.

–No deixis que Liviani Sarno interfereixi–, li va dir–. Potser és la que està darrere de tot.

–No l'he vist, –va dir la Siri–. Però Vista sembla content amb alguna cosa. Ha de ser això. Ha de pensar que Sarno li salvarà.

Obi-Wan va tornar al seu pilotatge. Gairebé era a les coves ara. Era estrany com tirant d'un fil, i el pla s'havia desfet. L'aposta d’en Didi havia portat a una xarxa de traïcions. Mai fallava en sorprendre-li, encara que només una mica, com de lluny que els éssers arribarien per millorar els seus interessos, quant s'arriscarien per un guany fàcil. Junts Liviani Sarno i Maxo Vista tenien riqueses i prestigi, tot i així no era suficient. I el pobre Aarno Dering, només un criminal insignificant amb res a perdre excepte la seva vida. Obi-Wan va pensar en les seves poques possessions, la seva habitació neta. Dering probablement estava esperant tenir suficients crèdits com per mantenir-se la resta de la seva vida. Sens dubte estava orgullós del que feia. Obi-Wan va pensar en els dos cronos, posats per al matí. Dering havia de ser bo en la seva feina. Coneixia la importància de tenir una mesura de reserva.

Coneixia la importància d'una mesura de reserva.

Obi-Wan va agafar la pantalla i la va mirar mentre conduïa. Ànakin era a prop de la part posterior de la Beina de carreres d’en Hekula. Va tractar de contactar amb ell pel comunicador, però Ànakin no va respondre.

Respon, Padawan. Saps que sóc jo.

Obi-Wan va contactar amb Ry-Gaul.

–Alguna cosa més li passarà a la Beina de carreres d'Ànakin–, va dir ell.

–La Força encara està pertorbada, –va estar d'acord Ry-Gaul–. On són la majoria d'espectadors?

–A la línia de meta. Estic allà.

–Allà és on passarà. Arribaré allà aviat.

Obi-Wan va empènyer els motors al màxim. El bulevard va acabar i ell brunzí per una carretera plena de pols, llavors sobre els turons corbats. Recordava exactament on era l'entrada a la cova i amb prou feines va reduir la velocitat mentre xocava contra les branques i lliscava dins del túnel.

Va aturar l’speeder a l'hangar. Un grup de Droides Mecànics, mecànics i membres dels equips de Curses de beines estaven apinyats ben lluny de la línia de meta, amb la pantalla de visualització en mà. Va veure a Doby i a Deland.

–Encara és segon, –es va irritar Doby–. No guanyarà. I semblava com si gairebé xoqués. No entenc això!

–Tot el que podem fer és esperar–, va dir Deland, amb una mirada a la seva germana.

Sebulba ja havia cridat a la Djulla perquè tragués el menjar i la beguda per a la celebració. Es va inclinar, observant la seva pantalla de visualització amb avidesa.

–Aquest és el meu noi! –grallà–. Esclafa’ls a tots!

Ry-Gaul, Tru, i Ferus es va aproximar a Obi-Wan.

–No podem fer res ara, –va dir Ry-Gaul.

Obi-Wan va escanejar la multitud. Cada ésser estava mirant intensament a una pantalla de visualització. Alguns abarrotats al voltant d'una petita pantalla, altres compartien una amb un o dos amics. Havia de tenir raó. Hi havia d'haver algú que pogués activar la mesura de reserva a mà.

Un ésser estava assegut sol. Una túnica marró senzilla escombrava el terra. Una caputxa ocultava la cara inclinada intensament atenta sobre una pantalla de visualització. Llavors una mà es va moure per arribar a l'interior de la túnica, cap a una butxaca. Un panell de dades va aparèixer. En aquest breu moviment Obi-Wan va mirar a una túnica sota la capa marró senzilla. El color era d'un escarlata brillant i la gruixuda tela veda estava brodada de fil de septoseda taronja.

Obi-Wan es va enlairar. Va passar sobre alguns Droides Mecànics enganxant una mànega de lubricant i va evitar una Beina de carreres desarmada sent arrossegada cap a un transport. Les mirades sorpreses van seguir-lo mentre corria cap als seients.

El soroll de les Beines de carreres de sobte va fer ressò a través de les coves. Estaven a prop. Els espectadors es van aixecar.

Sabia, fins i tot mentre corria, que era massa tard. La seva gola es va constrènyer del dolor.

Liviani Sarno va tocar la pantalla en el seu panell de dades, llavors la lliscar-lo de tornada en una butxaca. Ràpidament es va aixecar i va saltar a terra, apressant-se lluny de les grades. Mantenia la pantalla de visualització davant d'ella per poder mantenir un ull sobre les Beines de carreres.

Obi-Wan li va fer una ullada ràpida a la seva pròpia pantalla de visualització. Estaven a prop, corrent ara per una recta. Hi havia un gir brusc just abans de les grades dels espectadors, i llavors una petita pujada cap a la línia de meta.

Va caminar cap endavant i va posar la seva mà al braç de la Sarno. Va alçar la mirada cap a ell, sorpresa i, per un moment, espantada.

–Jo agafaré el panell de dades, –va dir ell.

–Què estàs fent? –va xiuxiuejar la Liviani–. Sóc aquí d’encobert. Estic observant. Vés-te’n.

–Què acabes de fer?

–Res–, Va dir ella, els seus ulls sobre la pantalla mentre els corredors de Beines corrien cap a l'última recta. Ella va lluitar per allunyar-se–. Deixa’m anar!

–Si no has fet res, per què tens tanta por? –va preguntar Obi-Wan. Les Beines de carreres es van aproximar a l'últim revolt. Ell va mantenir la seva mà al canell.

–Deixa’m anar! –va cridar la Liviani, els seus ulls ben oberts de por.

Ara és cosa teva, Ànakin. Vaig fracassar en aturar-la. No puc ajudar-te. Només hi ha la Força Viva.

Ànakin estava en una recta, però sabia que la seva direcció havia fallat per complet tan aviat com va passar. Sabia que el seu sistema de frens s'havia escurçat també. Els llums d'advertència romanien en verd. Cap llum vermella parpellejava. La Beina de carreres no es gronxava ni es movia. Però la Força s'havia reunit com un núvol de tempesta sobtada i va omplir la seva visió. Podia veure clarament i tot i així sabia que el núvol hi era.

Aquesta vegada el problema no seria fàcil d'arreglar. No havia passat a través de l'ordinador de navegació. Va moure interruptor rere interruptor, però algun tipus d'anul·lació havia estat programada en la seva Beina de carreres.

El gir era al davant. Encara estava a la cua d’en Hekula. Havia estat preparant-se per fer el seu moviment i passar-li just abans del gir. Ara sabia que mai ho aconseguiria. En lloc seu, la Beina de carreres no giraria. Aniria fora de control i xocaria contra les grades.

Va sentir la Força al seu voltant i dins d'ell. En moments com aquest, Ànakin se sentia capaç de qualsevol cosa. La Força era com un company dotat, un guia llunyà, un poder que li donava als seus músculs força i a la seva ment i cor visió i voluntat. Se sentia al centre de la Força en moviment. A punt.

Només hi havia una cosa per fer, i ell ho sabia. Va veure per davant els passos que necessitava donar. Va veure les dificultats i les probabilitats. Fins i tot va veure la possibilitat de la seva pròpia mort. No importava.

Va fer el seu moviment. Va xocar contra el lateral de la Beina de carreres i va empènyer el motor de manera que va maniobrar prop de l'esquerra de la paret del túnel.

Llavors va accelerar i va sortir braç a braç amb Hekula a la seva dreta. Els motors cridant, estava a menys d'un centímetre de ser aixafat contra la paret de la cova.

Hekula li va llançar una mirada incrèdula. Era com si Ànakin estigués dins de la seva ment. Hekula podia prendre l'oportunitat per fer un escombrat ràpid, forçant-li contra la paret de la cova, i Ànakin seria una bola de foc en segons. Però si Hekula feia això, Neluenf, que era a prop d'ells, escombraria cap a la dreta i sens dubte guanyaria la cursa.

Venjança o victòria? Ànakin havia apostat sobre la resposta.

Hekula no va girar la seva Beina de carreres per escombrar amb Ànakin. En el seu lloc, va començar el gir. La victòria era massa propera perquè corregués el risc. La Beina de carreres d'Ànakin estava tan premuda contra la d'en Hekula que va ser forçada a girar a l'esquerra també. Les espurnes volaven mentre la seva Beina de carreres esgarrapava la paret.

El casc de la Beina de carreres va començar a fumejar. Ànakin va assaborir el fum i el foc a la boca. No va accelerar. Si ho feia, estaria mort.

Els espectadors panteixaren mentre les dues Beines de carreres van envoltar la corba esquerra, aparentment una bèstia connectada. La recta plana estava davant, la línia de meta abarrotada amb els equips de Curses de beines i espectadors que s'havien arriscat a la ràbia de la seguretat de les Curses de beines i saltaven fora de les grades.

I aquí estava el seu Mestre, mirant-lo fixament. La Beina de carreres estava llançada cap a ell a 600 quilòmetres per hora. I no tenia frens.

Ànakin va pressionar la velocitat, passant a Hekula. Llavors va apagar l'energia i va xocar amb tot el seu pes cap a un costat.

La seva Beina de carreres va començar a girar. Va creuar la línia de meta, girant tan esbojarradament que ni Hekula ni Neluenf podien passar-li.

La Beina de carreres va arribar a aturar-se lentament. Al principi Ànakin no podia sentir els ànims per sobre del soroll de les orelles. Hi havia guanyat. I ningú estava mort.

Tot d'una, es va sentir molt cansat. Va veure les cares com una taca. Liviani Sarno, semblant estranyament pàl·lida. El seu Mestre, semblant seriós però alleujat. I Sebulba, fent-li una ganyota, movent els seus braços i cridant «Imbècil!».

La ràbia roent va sortir d'Ànakin. Es va treure les ulleres i va sortir de la Beina de carreres.

–Vosaltres! –va cridar a Hekula i Sebulba–. Vosaltres sou els tramposos!

A causa d’ells, innombrables éssers innocents podrien haver estat assassinats. Ànakin no tenia dubte que Sebulba havia estat el que estava darrere del sabotatge de la Beina de carreres d’en Deland. No podien confiar completament en fer que se'ls enviés la informació primer. Havien de destruir al seu rival més proper. Era típic d’en Sebulba fer aquest pas molt més cruel.

La boira vermella que havia arribat a reconèixer com ira va omplir la seva visió, portant-li fora de la seva memòria la claredat de la Força. No podia veure res excepte la seva ira contra Sebulba, davant qualsevol que arrisqués tantes vides només per guanyar.

–Noi Esclau! Has de fer trampes per guanyar! No hi ha cap mare observant aquesta vegada que ho desaprovi!

Les paraules enverinades van omplir el seu cap i la boira vermella es va tornar densa i calenta.

Va estendre el braç cap avall a la recerca del seu sabre làser, però una mà forta es va aferrar sobre la seva.

–No, Padawan.

La veu d'Obi-Wan li va arribar com des d'una llarga distància.

–Ell ho va fer. –Ànakin va lluitar per mantenir la ira lluny. Va imaginar la boira vermella abandonant-lo, surant sobre un turó distant–. Mereix ser castigat.

–No. –La veu d'Obi-Wan era més forta tot i així. Va allunyar a Ànakin–. Escolta, Padawan. Sebulba no va fer trampes. Van ser Doby i Deland.

Ànakin va parpellejar. No podia absorbir les paraules.

Van ser...

–Van fer un tracte amb Maxo Vista. Tindrien el coneixement per avançat de la ruta de la Cursa de beines. El que no sabien era que Vista anava a sabotejar la seva Beina de carreres. Volia una bola de foc, que passés un terrible accident.

–Això vol dir que... jo estava rebent una informació de ruta per endavant, no Hekula–, va dir lentament Ànakin–. No va ser només la Força. –Això explicava el fracàs de vegades confús d’en Hekula de mantenir-se davant. Mirà al voltant–. On són?

–Han desaparegut amb la Djulla, –va dir Obi-Wan–. Estic segur que ho van fer per salvar la seva germana. Ha estat alliberada, i s'han anat. Probablement van ocultar un transport a prop.

Sebulba encara estava observant. Hekula estava assegut tirat en la seva Beina de carreres, massa atordit per sortir.

–Pagaràs per això, noi esclau! –es va mofar Sebulba.

Ànakin va fer un pas cap a ell però de nou el seu Mestre el va detenir.

–És el meu enemic–, va dir Ànakin.

–Ets un Jedi–, li va dir Obi-Wan. La seva veu era baixa i entonada només per a l’Ànakin–. Ets un Jedi, –va repetir.

La boira al cap d'Ànakin es va aclarir. Va agafar alè i va mirar al voltant. Ferus Olin estava observant-lo, com sempre feia, els seus ulls foscos brillant amb un coneixement secret, com si hagués vist la boira vermella que era la ira d'Ànakin. Tru va assentir cap a ell, la seva expressió mostrant només lleialtat i afecte. Ry-Gaul va aparèixer per protegir la Liviani Sarno.

Res era com pensava que seria. Sentia les seves cames tremolant. Gairebé havia perdut el control davant dels seus companys Padawans i dos Mestres Jedi. Havia estat tan a prop.

La veu d'Obi-Wan va ser gentil.

–Anem, Padawan. Hi ha una missió a completar.

Següent