dijous, 4 de gener del 2018

Jocs perillosos (XVI)

Anterior



Capítol 16

La Pensió Creuer Elegant era just com Didi l'havia descrit, un edifici destrossat fet de làmines de plastiacer a pegats. Veient una forma d'aconseguir més crèdits, l'amo havia alleugerit l'espai als passadissos i armaris. Els viatgers de tota la galàxia havien apilat les seves coses en cada espai i estaven cuinant menjar en fogons portàtils als passadissos. Altres s'havien embolicat en sacs de dormir en diverses cantonades i estaven intentant fer una migdiada entre els esdeveniments. La pudor dels cossos, menjar, i pols era aclaparadora. Fins i tot tan lluny dels Jocs, el brunzit de la multitud a les sorres podia escoltar-se. Obi-Wan, Siri, i Ry-Gaul van esquivar el desastre i van colpejar la porta d’en Fligh.
–Vaig dir que pagaria la factura a la sortida! –va cridar Fligh des de darrere de la porta–. Quin establiment més hospitalari, no puc esperar per tornar! –va obrir de cop la porta i va veure els Jedi. Empassà saliva–. Ah, Jedi. Sempre un bon senyal.
Va caminar cap a un costat i els va deixar entrar. Les seves pertinences estaven atapeïdes en una maleta oberta. La bugada encara humida sortia d'un pack de viatge. Un dinar a mig menjar estava escampat sobre el matalàs. Estava clar que Fligh estava enmig d'una sortida precipitada.
–Anant-te tan aviat? –va preguntar Obi-Wan–. Els Jocs acaben de començar.
–No sóc un fan, –va dir Fligh, encongint-se d'espatlles–. Aquí ho tens.
–Tot i així vas venir aquí a veure els Jocs, –va assenyalar Obi-Wan–. No vols veure com resulten les teves apostes?
En Fligh va riure.
–Per què? Us heu assegurat que no guanyi. Bé puc tornar a Coruscant i viure la meva vida honestament, com un lladre.
Siri i Ry-Gaul van tancar la porta i es van quedar davant d'ella. Obi-Wan va moure una cama com si res sobre un tamboret i es va asseure.
–Una cosa graciosa va succeir després que et deixéssim aquest matí. Vam agafar un taxi aeri...
–Sempre és una bona idea–, va dir Fligh nerviós–. Els carrers estan tan abarrotats.
–... I el pilot va tractar d'estavellar-lo, –va continuar Obi-Wan–. Estrany que sabés qui érem i on anàvem.
–Potser vau tenir sort.
–Potser t'agradaria acompanyar-nos a l'oficina de seguretat del Poder Governant i parlar sobre això–, va dir Obi-Wan. Estava faronejant. No volia que el Poder Governant sabés que estaven investigant.
Fligh va donar un grall de decepció i es va llançar cap al matalàs desfet.
–Sabia que mai aconseguiria sortir d'aquest maleït planeta. Està bé. Quan vas venir a preguntar-me sobre els esdeveniments manipulats, em vas posar nerviós. Per què no ho hauria d'estar? Vaig veure la meva fortuna desaparèixer davant dels meus ulls. Així que vaig haver d'alertar a algú de la teva presència. No se suposava que haurien de matar-vos. Només retardar-vos. Ho juro! Didi és el meu amic. Mai permetria que li ferissin. I si creus que m’enredaria amb els Jedi, subestimes la meva covardia.
–Tot i així ens vas esmentar, –va dir Obi-Wan.
–I aquesta mai és una bona idea–, va dir la Siri.
Ry-Gaul no haver de dir ni una paraula. Les seves mirades ferotges parlaven per ell.
–Sí, veig el que voleu dir, –va dir Fligh, retrocedint sobre el matalàs.
–Ara, parla’m de nou del teu amic Quentor, –va dir Obi-Wan, inclinant-se cap endavant.
–Ha, ha, –va dir Fligh–. Ja veig que saps de la meva petita broma. Vaig pensar que era millor protegir a un amic que exposar-lo.
–Qui? –va preguntar suaument Obi-Wan–. I digues-me la veritat aquesta vegada.
–Aarno Dering, –va dir Fligh–. Fa setmanes, vaig ser contactat anònimament. A través de missatges en el meu panell de dades. Se’m va demanar que trobés a algú que pogués preparar un dispositiu temporitzador fals per a una carrera important. Els crèdits van ser transferits al meu compte amb una promesa que vindria una aposta segura. Va succeir que just coneixia a la persona que necessitaven. Aarno havia estat el vigilant del temps per a carreres de la Vora Exterior. Era famós per una certa... eh, vaguetat quan es tractava de marcar el temps. Llavors la persona anònima va dir que contractarien a Aarno per als Jocs Galàctics. Els Jocs Galàctics! No tenia ni idea que fos per una cosa tan gran.
–Com va poder passar l'escrutini? –es va preguntar la Siri–. Els temporitzadors i els jutges són analitzats molt de prop.
–Aquesta era la meva pregunta, –va dir Fligh, assentint–. Em van dir que no em preocupés d'això. Per la meva gran sorpresa, Aarno va ser contractat per a diversos esdeveniments. Per a sorpresa d’Aarno també.
–És la raó per la qual vas concloure que un intern havia d'estar involucrat, –va dir Obi-Wan.
Fligh va assentir.
–Qui més podia contractar a Aarno, amb el seu historial? Així que vam venir a Euceron i Aarno va rebre les seves instruccions. Semblava un tracte tan dolç com un tros de fruita blum. Aarno trobaria una forma de retallar un parell de segons aquí i allà i ens enlairaríem amb una petita fortuna. No esperava que ningú sortís ferit. Didi gairebé va ser assassinat, i Aarno va ser atropellat per un speeder. –Fligh es va estremir–. Vaig a tornar a Coruscant, on estaré fora de perill. Jo només he preparat el camí perquè es facin un parell d'apostes. No volia que assassinessin a ningú.
–Tens els documents de text falsos d’en Dering, –endevinà Obi-Wan–. Per què de cop i volta volia sortir del planeta?
–Suposo que va perdre els nervis–, va dir Fligh amb una mirada nerviosa a Ry-Gaul.
Siri s'havia mogut de manera que ara estava asseguda davant d’en Fligh, a la gatzoneta, les seves mans penjant. La seva mirada blava brillant era perforadora.
–Hi ha una cosa que no ens estàs explicant. Per què tenia tanta por Aarno?
Fligh es va furgar una de les seves llargues orelles.
–Vaig tenir un encàrrec de deixar els documents de text a Aarno just després de la carrera d’swoops. Tan aviat us vau anar, vaig anar a la seva habitació i li vaig esperar. Tenia molta pressa per anar-se'n d’Euceron, i li vaig preguntar per què. Va dir que si sabia el que era bo per a mi, que marxés també. Per descomptat, vaig haver de pressionar-lo. Vaig retenir els documents de text fins que m'ho va dir. Pensava que havia estat contractat només per arreglar els esdeveniments. Però llavors va esbrinar alguna cosa més. Una cosa va a succeir durant un esdeveniment. Una cosa anirà malament. Volen que la gent es mati durant un esdeveniment de manera que es culpi als senadors.
–Quin esdeveniment? –va preguntar Obi-Wan.
–No ho sé, –va admetre Fligh–. Aarno no m'ho va dir. Ho va esbrinar per error. Tenia por que fossin darrere d'ell perquè ho sabia.
–Qui són ells? –va bordar la Siri en frustració.
–No vaig preguntar–, va dir Fligh encongint-se d'espatlles–. No vull saber-ho. Estic fins al coll. I si sé alguna cosa d'alguna cosa... la qual cosa no sé, però sé això... abans o després se'ls pot ocórrer que sé massa. I va ser abans, no després. En qualsevol cas serà millor que estigui a Coruscant, així que si no us importa...
Obi-Wan, Siri, i Ry-Gaul es van girar cap a la porta en el mateix instant. La rauxa en la Força els havia advertit. Alhora, el so d'un rodar pesat podia escoltar-se al passadís fora de l'habitació d’en Fligh.
–Ei, estic per aquí, nois, –va dir Fligh–. Aneu a respondre la meva petici...
Abans que Fligh pogués acabar la paraula, la porta va esclatar i un esquadró de droidekes va aparèixer en l'obertura fumejant.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada