El Laberint del Mal (I)

El Laberint del Mal

James Luceno

1

La foscor envaïa l'hemisferi occidental de Cato Neimoidia, encara que la imminent nit era constantment esquinçada per reiterats intercanvis de llum en l'atmosfera de l’assetjat món. Sota el cel fracturat, companyies de soldats clon i droides de combat es mataven entre si amb freda precisió, enmig de l'hort d'arbres manax que tatxonava els baluards del majestuós recinte del Virrei Gunray.

Un llampegant ventall d'energia blava va il·luminar els troncs d'un massís d'arbres: el sabre làser d’Obi-Wan Kenobi.

Assetjat per dos droides, Obi-Wan va resistir l'atac a peu ferm, movent la seva fulla a dreta i esquerra per bloquejar i tornar els raigs làser contra els seus enemics. Tots dos droides, assolits en el tronc pels seus propis trets, es van fer trossos amb un estrèpit de membres metàl·lics.

Obi-Wan va seguir avançant.

Va fer una tombarella que el va fer passar per sota del segmentat tòrax d'un escarabat recol·lector neimoidià, es va aixecar i va córrer cap endavant. Explosions de llum en l'escut deflector de la ciutadella il·luminaven el terreny argilós entre els arbres, creant ombres allargades dels seus tronc retorçats. Aliens al caos que les envoltava, columnes d'escarabats recol·lectors de cinc metres de llarg seguien la seva infatigable marxa cap al turó sobre la qual s'alçava la fortalesa, portant càrregues de fullatge en les seves mandíbules esmolades o en els seus elevats lloms. Els sons angoixants de la seva incessant masticació formaven una cadència esgarrifosa davant del retrunyir de les detonacions i el xiuxiueig i el xiulet de les descàrregues làser.

Des de l'esquerra d'Obi-Wan va arribar un sobtat espetec de servomecanismes; des de la seva dreta, un ofegat crit d'advertència.

–Al terra, Mestre!

El Jedi es va deixar caure a terra abans fins i tot que els llavis d'Ànakin formessin l'última paraula, amb el sabre làser apuntant a terra per no empalar al seu ex-padawan, que arribava a la cursa. Una creu d'energia blava xiuxiuejà en l'aire humit, seguit de l'olor acre de circuits cremats i picant de l’ozó. Un rifle va disparar contra el terreny. El sotjant i allargat cap d'un droide de combat va caure espetarregant a només un metre de distància dels peus d'Obi-Wan, abans de rebotar i rodar fins a perdre’s de vista entre la mala herba, mentre repetia: "Rebut, rebut... rebut, rebut... "

Obi-Wan va pivotar sobre el peu dret a temps de veure com s’esfondrava el llargarut cos del droide. Que Ànakin li hagués salvat la vida no era cap novetat, però la fulla làser del jove Jedi havia passat massa a prop per estar tranquil. Es va posar dempeus, amb ulls molt oberts per la sorpresa.

–Gairebé em talles el cap.

Ànakin va mantenir la fulla del seu sabre làser desviada cap a un costat. Sota les llums estroboscòpiques de la batalla, els seus ulls blaus brillaven amb una retorçada diversió.

–Perdona, Mestre, però el teu cap estava pràcticament en la trajectòria del meu sabre làser.

Mestre.

Ànakin va utilitzar el càrrec honorífic no com un aprenent dirigint-se al seu professor, sinó com ho feia un Cavaller Jedi a un membre del Consell Jedi. Després de la seva audaç actuació a Praesitlyn s'havia tallat ritualment la trena que simbolitzava la seva relació anterior. La seva túnica, les seves botes altes fins al genoll i els seus pantalons ajustats eren tan negres com la nit. El seu rostre estava marcat per una cicatriu des del seu enfrontament amb Asajj Ventress, l'assassina entrenada pel Comte Dooku, i mantenia la mà dreta mecànica oculta en un guant que li arribava fins al colze. En els últims mesos s'havia deixat créixer els cabells, que ara li queien sobre les espatlles, però mantenia la cara ben afaitada, a diferència d'Obi-Wan, la forta mandíbula estava delineada per una curta barba.

–Suposo que em caldria agrair que el teu sabre làser estigués "pràcticament" a la trajectòria necessària, i no "exactament" en ella.

La ganyota d'Ànakin es va convertir en un franc somriure.

–La darrera vegada que em vaig molestar a comprovar-ho, els dos estàvem en el mateix bàndol, Mestre.

–Tot i així, si arribo a ser una mica més lent...

Ànakin va donar una puntada de peu al rifle del droide de combat, apartant-lo a un costat.

–Els teus temors només estan en la teva ment.

Obi-Wan va arrufar les celles.

–Sense cap, no em quedaria molta ment, oi? –va fer un moviment florit amb el sabre làser, assenyalant una obertura a la muralla d'arbres manax–. Després de tu.

Van reprendre el seu avanç, movent-se amb la gràcia i la velocitat sobrenaturals que els hi proporcionava la Força, i amb la capa marró d'Obi-Wan arremolinant-se darrere d'ell. Les víctimes del bombardeig inicial, munts de droides de combat, jeien escampades pel terreny. Altres penjaven de les branques dels arbres sobre les que s'havien vist llançats com si fossin titelles trencades.

Moltes zones del frondós bosc que cobria el paisatge estaven en flames.

Dos droides socarrimats, reduïts a poc més que braç i tors, van alçar les seves armes quan els Jedi es van acostar a ells, però Ànakin va moure la seva mà esquerra, enviant una empenta de Força que els va fer caure d'esquena.

Es van apartar del camí donant tombarelles sota els amples cossos de dos escarabats recol·lectors, i van esquivar un massís de mala herba plena de pues que havia aconseguit arrelar en el, d'altra banda, meticulosament cuidat hort. Van sorgir d'entre els arbres per trobar-se en la riba d'un ampli canal d'irrigació alimentat per un llac que delimitava la ciutadella neimoidiana per tres dels seus costats.

A l'Oest, un trio de creuers d'assalt classe Venator surava entre els veloços núvols. Pel Nord i l'Est, el cel es veia constantment solcat pel rastre de canons d'ions, raigs de turbolàsers i traços de llum escarlata que ascendien cap al cel des dels emplaçaments de les armes defensives de la ciutadella, situats a l'altre costat de l’escut d’energia. Alçant-se des de la falda dels turons, i fins a l'extrem de la península, la silueta de la fortalesa recordava les torres de comandament de les naus de la Federació de Comerç, que, de fet, havien estat la seva inspiració.

L'elit de la Federació de Comerç es trobava allà, en algun lloc del seu interior, assetjada per les forces de la República.

Amb el seu planeta natal amenaçat, i amb els mons administratius de Deko i Koru Neimoidia arrasats, al Virrei Gunray més li hauria valgut retirar-se a la Vora Exterior, com havien fet altres membres del Consell Separatista. Però el pensament racional mai va ser el punt fort dels neimoidians; i menys quan el Virrei semblava no poder viure sense les seves possessions a Cato Neimoidia. Hi havia aconseguit escapolir-se fins aquest món, recolzat per unes quantes naus de guerra de la Federació, en un intent de recuperar allò que pogués de la ciutadella abans que caigués en mans de la República. Però les forces republicanes l'esperaven allà, ansioses per capturar-lo viu i portar-lo davant la justícia... amb tretze anys de retard, segons l'opinió de molts.

Cato Neimoidia estava tan lluny de Coruscant que Obi-Wan i Ànakin havien trigat gairebé quatre mesos estàndard a arribar, i per quan acabessin d'alliberar els últims punts de resistència que els separatistes encara controlaven en el Nucli Galàctic i en les colònies, esperaven poder tornar aviat a la lluita en la Vora Exterior.

Obi-Wan va sentir moviment a l'altre costat del canal d'irrigació.

Un instant després, quatre soldats clon van sorgir dels arbres a la riba oposada, adoptant posicions de tir entre les roques arrodonides per l'aigua que delimitaven el fossat. Darrere d'ells, molt lluny, cremava una fragata enderrocada. La cua esmussada del TABA (Transport d'Assalt de Baixa Altitud) destacava sobre el dosser d'arbres, decorada amb les vuit línies que representaven la insígnia estàndard de la República Galàctica.

Un bot va entrar en el seu camp de visió procedent de riu avall i maniobrà fins on esperaven els Jedi. A la proa, un comandant clon anomenat Cody va fer senyals amb la mà als soldats del bot i als de la riba oposada, que immediatament es van dispersar en ventall per crear un perímetre de seguretat.

Els soldats podien comunicar-se entre si gràcies als enllaços dels cascs amb visors en forma de "T", però els Comandos de Reconeixement havien creat un sistema detallat de gestos destinat a frustrar qualsevol esforç enemic per espiar les seves comunicacions electròniques.

Uns quants salts àgils, i Cody va quedar davant d’Obi-Wan i Ànakin.

–Senyors, porto les últimes novetats del Comandament Aeri.

–Mostri’ns-les –va dir Ànakin.

Cody va clavar un genoll a terra i, utilitzant la mà dreta, va activar un dispositiu empeltat en el seu guantellet de l'esquerra. Un con de llum blava emanà del dispositiu, i va aparèixer un holograma de Dodonna, el comandant de la força d'assalt.

–Generals Kenobi i Skywalker, segons els informes de la unitat de reconeixement, el Virrei Gunray i el seu seguici es dirigeixen cap a la part nord de la fortalesa. Les nostres forces han estat martellejant l'escut des de l'aire i la riba del llac, però el generador de l'escut es troba en un lloc protegit i difícil d'assolir. Els nostres canons ja suporten el foc constant dels turbolàsers de la muralla baixa. Si el seu equip segueix disposat a capturar viu a Gunray, haurà de vorejar aquestes defenses i buscar una forma alternativa d'entrar al palau. En aquest moment no podem enviar-los ajuda, repeteixo, no podem enviar-los ajuda.

Quan l'holograma va desaparèixer, Obi-Wan va mirar a Cody.

–Suggeriments, comandant?

Cody va realitzar un ajust en el seu projector de canell, i un mapa tridimensional esquemàtic del reducte es va formar en l'aire.

–Suposant que la fortalesa d'aquest Gunray sigui similar a les que vàrem trobar a Deko i Koru, els nivells subterranis han de contenir granges de fongs i zones de processament i embarcament. Les zones d’embarcament han de tenir accés als vivers dels nivells mitjans; i des d'aquests vivers podrem infiltrar-nos fins als nivells superiors.

Cody portava el rifle DC-15 de curt abast, l'armadura blanca i el casc que s'havien convertit en símbols del Gran Exèrcit de la República, i havia nascut, crescut i entrenat en el remot món de Kamino, tres anys abans. Però ara l'armadura només era blanca en aquells llocs lliures de taques de fang o sang seca, forats, socarrimades o pegats carbonitzats. L'escalafó d’en Cody estava definit per les marques ataronjades del casc i els galons de l'espatlla. A la màniga del seu braç dret portava insígnies representatives de les campanyes en què havia participat: Aagonar, Praesitlyn, Paracelo Menor, Antar IV, Tibrin, Skor II i dotzenes d'altres mons del Nucli i de la Vora Exterior.

Durant els anys passats en els camps de batalla, Obi-Wan havia travat amistat amb diversos Comandos Avançats de Reconeixement: Alpha, amb el qual havia estat empresonat a Rattatak, i Jangotat, a Ord Cestus. Les primeres generacions de CAR havien estat entrenades pel propi Jango Fett, el mandalorià que va servir de base genètica per a la clonació. Tot i que els kaminoans havien aconseguit eliminar part dels trets personals d’en Fett en els clons normals, amb els CAR van ser més selectius i, en conseqüència, aquests desplegaven més iniciativa individual i més habilitats per al lideratge. Resumint, s'assemblaven més al difunt caça-recompenses, el que venia a significar que eren més humans. Encara que Cody no era un Comando Avançat de Reconeixement per genètica, havia rebut entrenament dels CAR i compartia molts dels seus atributs.

En les fases inicials de la guerra, els éssers humans tractaven als soldats clon igual que a les màquines de guerra que controlaven, o a les armes que disparaven. Per a molts, tenien més en comú amb els droides de combat, que sorgien per desenes de milers dels tallers baktoides dels mons separatistes, que amb ells. Però, a mesura que més i més soldats clon morien en combat, la seva actitud va començar a canviar. La total dedicació dels clons a la República i als Jedi va evidenciar que podien ser veritables camarades d'armes, i que es mereixien tot el respecte i compassió de què disposaven en aquest moment. Havien estat els mateixos Jedi, al costat d'altres oficials de la República amb idees progressistes, els qui van insistir en què la segona i la tercera generació de soldats clon rebessin noms i no nombres, per així fomentar una creixent companyonia.

–Hi estic d'acord en què probablement podem arribar fins als nivells superiors, comandant –va dir per fi Obi-Wan–. Però, per començar, com proposa que arribem a les granges de fongs?

Cody es va aixecar tot el que va poder i va assenyalar els horts.

–Entrarem amb els recol·lectors.

Obi-Wan va mirar insegur a Ànakin i se'l va endur a una banda per parlar amb ell.

–Només som dos. Què opines?

–Crec que et preocupes massa, Mestre.

Obi-Wan va creuar els braços sobre el pit.

–Qui va a preocupar-se per tu si no ho faig jo?

–Ja ho farà algú –va respondre Ànakin, somrient obertament.

–Només tens a C-3PO. I per això vas haver de construir-lo.

–Pensa el que vulguis.

Obi-Wan va aclucar els ulls.

–Oh, ja veig. Hi havia suposat que la senadora Amidala t'interessaria més que el Canceller Suprem Palpatine –abans que Ànakin pogués respondre, va afegir–: Tot i que ella també és una política.

–No crec haver fet res per atreure el seu interès, Mestre.

Obi-Wan va contemplar a Ànakin un moment, pensatiu.

–És més, si el Canceller Palpatine sentís una sincera preocupació pel teu benestar, t'hauria mantingut més a prop de Coruscant.

Ànakin va posar la mà artificial sobre l'espatlla esquerra d'Obi-Wan.

–Potser, Mestre. Però llavors, qui es preocuparia per tu?

Següent