El Laberint del Mal (III)

Anterior

3

El droideka, també conegut pel temible nom de "droide destructor", era una màquina assassina de desplegament ràpid creada per una espècie alienígena que gaudia sembrant el caos a la menor oportunitat. Era una combinació de velocitat pura i microrrepulsors seqüenciats, encaixats en un droide de brònzium blindat capaç de rodar com una pilota i desplegar-se en un obrir i tancar d'ulls, convertint-se en un assassí de tres potes, escudat per deflectors individuals i armat amb un parell de metralladores de tambor bessones i de tret ràpid.

Atès que el seu escut era prou potent com per resistir els sabres làser, el foc dels rifles i fins i tot els impactes directes de l’artilleria lleugera, l'única estratègia factible contra un droideka era, senzillament, fugir i escapar.

Sobretot perquè rendir-se mai era una opció.

Però Ànakin tenia una altra idea.

–Demana foc de suport a l'artilleria –va ordenar a Cody, cridant per fer-se sentir per sobre del foc de les PAUs i els DC-15–. Que disparin ja.

Cody estava més que disposat a complir l'ordre. Al cap i a la fi, procedia directament de L'Heroi Sense Por, com algunes vegades se li deia a Ànakin. El Guerrer de l'Infinit. No obstant això, no podia saltar-se la cadena de comandament, així que va mirar a Obi-Wan, demanant confirmació.

Obi-Wan va fer que sí amb el cap.

–Fes el que diu.

El comando va cridar a un especialista en comunicacions que va xipollejar per l'aigua poc profunda fins reunir-se amb Cody. Quan aquest li va donar les coordenades necessàries, Cody va obrir la freqüència de la base i va parlar ràpidament.

–Base, aquí el Setè Esquadró. Estem sota foc enemic continuat de PAU al sector Jenth-Bacta-Ion, i un grup de droides destructors desplegats des de la fortalesa pretenen enterrar-nos. Sol·licitem suport immediat de l'artilleria en les coordenades que acompanyen aquesta transmissió. Recomanem una descàrrega tàctica electromagnètica, seguida per una bateria d'APM-T (Artilleria Pesada Mòbil-turbolàser).

–Les armes de pols no discriminen, comandant –va assenyalar Obi-Wan.

–És l'única manera, senyor –va respondre Cody, encongint-se d'espatlles.

–Digues-los que tenim un soldat ferit per a l’Uquemer –va afegir Ànakin. Era el terme abreujat d'Unitat Quirúrgica Mòbil de la República.

Cody va transmetre el missatge.

–Adverteix al pilot de la nau d'evacuació que haurà de volar sobre una zona calenta. Marcarem amb fum una àrea d'aterratge segura i deixarem enrere dos homes per ajudar-los.

L'ajudant del cap d’escamot va moure la mà dreta en una sèrie de gestos predeterminats. Quan els gestos van ser repetits per tota la línia del front, els comandos es van treure els cascos i van començar a desconnectar els sistemes electrònics de les seves armadures.

A un gest del clon, es van submergir en l'aigua fètida.

Un udol va arribar des del Sud.

I després, una bengala de llum blanca, brillant com una nova, seguida, dos segons més tard, per un rugit que gairebé va destrossar els timpans d'Obi-Wan. L'ona de xoc es va expandir des de les muralles, escombrant el terreny lliure al peu del turó i els horts ja flamejants. Per sobre de la trinxera, la meitat dels droidekes s'havien desplegat prematurament del seu estat esfèric, i van caure pel vessant fent tombarelles en un garbuix de membres i armes. Darrere de la trinxera, les PAUs van caure com pedres des del cel, sobre els arbres ardents.

Els recol·lectors que seguien amb vida van córrer atordits en cercles, abandonant les seves precioses càrregues.

Procedent del Sud, el lament infernal dels APM-T va massacrar als droidekes que havien sobreviscut al pols electromagnètic. Privats d'escut i sense poder tornar el foc, els droides assassins es van fondre com la cera sota els raigs d'energia radiant.

Encara sense el casc, Cody es va posar a peu dret, assenyalant amb les dues mans. Obi-Wan va interpretar els gestos: "Primer, comptar fins a seixanta, i després, córrer cap a l'entrada al niu."

Es va preparar mentre intentava calmar-se.

Malgrat tota la seva confiança en els droides, a tots els seus capricis d'alta tecnologia i a la seva covardia innata, la seva avarícia i la seva astúcia, els neimoidians sentien debilitat pels seus fills... Set anys de formació com a larves en els ruscs comunals, lluitant entre si per un subministrament limitat de menjar i descobrint a edat tan primerenca els beneficis de l’autoconservació i la duplicitat. Els fongs que menjaven durant aquests primers anys també eren molt apreciats pels adults. Res estrany, ja que aquests mateixos fongs eren consumits per totes les espècies de la galàxia. Gràcies a ells, els neimoidians havien evolucionat fins a convertir-se en una societat rica, amb suficients naus espacials com per atreure l'atenció de la famosa Federació de Comerç i, finalment, amb suficients droides per crear un exèrcit.

Hauria estat natural assumir que els fongs, apreciats tant per les seves virtuts medicinals com pel seu valor nutricional, estaven relacionats d'alguna manera amb el fullatge dels manax que recollien els recol·lectors, però la veritat és que les branques i les fulles només eren un mitjà més per al seu creixement. Els enzims produïts pels escarabats, al costat de les humides condicions dels caus i les grutes del niu, eren el que provocava el ràpid creixement d'un producte que només necessitava una mica de manipulació i refinat per ser saborós.

Encara que Obi-Wan no havia visitat les granges de fongs durant la presa de Deko i Koru Neimoidia, quant Ànakin i ell van travessar el llindar de la cova que donava directament al niu, totes les reunions informatives a les que havia assistit més de deu anys estàndard abans van tornar a la seva memòria com una fogonada.

El lloc estava ple de fulles de manax parcialment mastegades i col·locades acuradament en capes, de branques i d'altres impureses, així com d'escarabats-obrer, supervisors droides, cintes transportadores i altres artefactes similars dedicats a ordenar i transportar els materials... No hi havia cap neimoidià a la vista, cosa lògica, ja que la seva doctrina considerava anatema realitzar qualsevol classe d'exercici. En els profunds nínxols del turó, ocults de la llum del sol, els fongs, una mena de xampinyons blanquinosos de consistència tova i malaltissa, rebien un tractament a base d'agents naturals i sintètics que acceleraven el seu creixement. Encara més amunt, en el que constituïen els fonaments de la ciutadella, el producte final, ja madur, havia d'estar sent consumit per les larves, o bé sent empaquetat i preparat per a la seva exportació.

Cody va ordenar a l'esquadró que assegurés la zona. Els més endarrerits encara patien la persecució del foc esporàdic de les PAUs, però els pilots droides no podien acostar-se més a l'entrada a causa dels cadàvers dels escarabats morts amuntegats a l'entrada.

El metge del Setè Esquadró va córrer fins a arribar a Obi-Wan i a Ànakin.

–Senyors, els recomano que mantinguin els seus respiradors a mà. És molt possible que no haguem d’endinsar-nos més en el niu, però hi ha la possibilitat que en altres zones ens topem amb espores surant lliurement.

Obi-Wan va arquejar les celles.

–Tòxiques, sergent?

–No, senyor, però sabem que les espores tenen un efecte advers en els humans.

–Quin efecte? –va preguntar Ànakin.

–Es descriu molt sovint com "trastorn embriagador", senyor.

Obi-Wan va mirar a Ànakin.

–Llavors, suggereixo que li fem cas.

Els dits de la mà esquerra palpaven el petit respirador equipat amb dos petits cilindres d'oxigen que portava en una de les butxaques del cinturó. En aquest moment, diverses descàrregues làser van solcar la gruta. Dos dels comandos es van desplomar a l'acte, assolits en la part superior del pit.

La font del sobtat atac es trobava a la desembocadura d'un estret túnel lateral que segellava mitjançant una porta que lliscava cap amunt. Ànakin va córrer cap al túnel, empunyant el sabre làser amb les dues mans i desviant la majoria dels trets que li feien des de l'entrada.

Obi-Wan va saltar a un costat, movent la fulla del seu propi sabre per aturar un parell de làsers que havien sobrepassat a Ànakin. Va retornar el primer cap al seu origen i va desviar el segon en un deliberat angle descendent. El raig va colpejar el dur sòl de la gruta, va rebotar contra una de les parets, després contra el sostre i contra una altra paret, i va acabar impactant en el panell de control que controlava la porta del túnel.

Es va produir un diluvi d'espurnes i el dispositiu va fer un curtcircuit. Una porta de pesat metall va caure del seu forat en el mur, segellant el túnel amb un soroll sord.

Ànakin va apagar el sabre làser, llançant una mirada d'agraïment per sobre l'espatlla.

–Ben fet, Mestre.

–La bellesa de la Forma III –va dir Obi-Wan amb una indiferència teatral–. Hauries de intentar-la algun dia.

–Sempre has estat millor que jo en tàctiques evasives –va acceptar irònicament Ànakin–. Jo les prefereixo més directes.

Obi-Wan va posar els ulls en blanc.

–Mestre de la moderació.

–General Kenobi –va cridar l'especialista en comunicacions des de l'extrem oposat de la gruta–. Els informes de reconeixement indiquen que el Virrei Gunray i el seu seguici es dirigeixen als hangars de llançament. Estan protegits per superdroides de combat, un grup dels quals convergeix cap a la nostra posició.

Ànakin es va girar cap a Obi-Wan.

–Un de nosaltres ha d'atreure l'atenció d'aquests droides.

–Un de nosaltres –va repetir Obi-Wan–. No et dóna la impressió que ja hem viscut abans una situació similar?

–La bellesa de la nostra relació, Mestre. Tu atreus als guardaespatlles i jo capturo a Gunray. Mai ens ha fallat, oi?

Obi-Wan va prémer els llavis.

–Depèn del punt de vista, Ànakin.

Aquest va arrufar les celles.

–Bé. Llavors, aquest cop faré jo d'esquer.

–Això no té sentit –va protestar ràpidament Obi-Wan, agitant el cap–. Cada un té habilitats pròpies.

Ànakin no va poder contenir un somriure.

–Sabia que atendries a raons, Mestre –va assenyalar a quatre comandos–. Vosaltres vindreu amb mi.

–Sí, senyor! –van respondre els quatre a l'uníson.

Obi-Wan, Cody i la resta del Setè Esquadró es van dirigir als turboascensors. Obi-Wan no havia recorregut ni cinc metres quan es va aturar i va donar mitja volta.

–Ànakin, sé que tenim comptes pendents amb Gunray, però no converteixis això en un assumpte personal. El necessitem viu!

Següent