El Laberint del Mal (IV)

Anterior

4

Oh, però resulta que sí és personal, es va dir Ànakin, mentre contemplava com Obi-Wan, Cody i els quatre soldats desapareixien al turboascensor. Era personal pel que Mute Gunray havia fet a Naboo, tretze anys abans.

Era personal perquè tres anys abans Gunray havia contractat a Jango Fett perquè assassinés la Padmé. Primer, col·locant una bomba en la seva nau; després, amb un parell de kouhuns que una clawdita va aconseguir ficar a les habitacions senatorials de la Padmé, a Coruscant.

La dona que Ànakin estimava per sobre de tota la resta. La seva esposa. El més profund i lluminós dels seus secrets. Ni tan sols Obi-Wan el coneixia, ja que causaria problemes entre ells.

I, finalment, era personal per tot el que havia succeït a Geonosis: la paròdia de judici, la sentència, les execucions al circ...

I en el cas que pogués deixar tot això de banda, com Obi-Wan volia que fes, era personal perquè Gunray s'havia unit a Dooku i als separatistes i planejat una guerra des del principi. Una guerra que havia suposat la ruïna de milers de mons.

La mort dels líders separatistes era l'única solució. Sempre havia estat l'única solució, malgrat les objeccions de certs membres del Consell Jedi, que encara creien en les solucions pacífiques; tot i els esforços del Senat per lligar les mans al Canceller Suprem Palpatine amb la intenció que els polítics corruptes poguessin seguir aprofitant-se, omplint-se les butxaques interiors de les seves elegants capes amb les comissions de les corporacions immorals que alimentaven la maquinària de guerra proporcionant a tots dos bàndols armes, naus i tot allò necessari per mantenir i estendre el conflicte.

Allò feia bullir la sang d'Ànakin.

Sí, tal com Yoda havia captat després que Qui-Gon Jinn i Obi-Wan compressin la seva llibertat a Tatooine i el portessin al Temple Jedi, encara conservava molta ràbia al seu interior. Però el que Yoda no va arribar a comprendre era que aquesta ràbia podia ser una mena d'estímul. En temps de pau, Ànakin hauria estat capaç de controlar aquesta ràbia, però ara li servia per seguir endavant, per transformar-se en la persona que necessitava ser.

Talla-li el cap.

Podia haver matat a Dooku en dues ocasions, i en les dues li havia frenat Obi-Wan. Però no hi havia discutit amb el seu antic Mestre. Malgrat la seva capacitat, Ànakin seguia buscant el consell i la guia d'Obi-Wan.

En ocasions.

Mentre els quatre comandos clon i ell sortien de la gruta, la punta de la seva bota va colpejar un objecte que va rebotar per terra. Va utilitzar la Força per atreure’l fins a la seva mà esquerra i es va adonar que era el respirador d'Obi-Wan. Se li hauria caigut del cinturó durant el breu intercanvi de trets amb els droides de combat. No importava; probablement Obi-Wan ja es trobava en els nivells més baixos de la fortalesa, i allà no el necessitaria.

Ànakin va obrir una de les butxaques del seu cinturó i va guardar el respirador en ell.

Va instar els soldats perquè el seguissin, i ells van procurar no distanciar-se del Jedi.

Van avançar sempre cap amunt. Seguint els caus, rampes i conductes de ventilació que només utilitzaven els droides, creuant les zones de processament i embarcament i els vivers plens de larves cridaneres. Sempre cap amunt. Fins als brillants nivells mitjans de la ciutadella, travessant enormes salons que les naus estel·lars havien omplert des del terra al sostre amb... "coses". Una il·limitada col·lecció de quincalla, de regals rituals, de compres compulsives. Milers de dispositius mai utilitzats, però massa valuosos per ser llençats, donats, regalats o destruïts. Més tecnologia de la que existia en mons sencers, acumulada, apilada, amuntegada i ocupant fins a l'últim racó disponible.

Ànakin només podia negar amb el cap, meravellat. A Mos Espa, a Tatooine, la seva mare i ell haurien viscut amb allò com reis, sense necessitar mai res més.

El seu somriure burleta va ser efímer.

La ràbia i la desesperació li van fer cruixir les dents.

Sempre cap amunt. Fins que van arribar a la secció semicircular dels hangars d'embarcament, en un sortint situat sobre el llac circumdant i sobre un cingle de muntanyes arbrades.

Ànakin va indicar al seu equip que s'aturés. Un dels comandos va alçar una mà amb el palmell cap a fora, després es va tocar un costat del casc per indicar que rebia una transmissió. El comando va escoltar, abans de parlar amb Ànakin mitjançant signes:

"El seguici de Gunray és a prop."

–Estan sondejant diferents trajectòries de fugida per al transbordador, baixant l'escut defensiu i llançant esquers –va anunciar el comando en veu baixa–. El foc dels turbolàsers ha permès que diversos dels esquers passin el nostre bloqueig i arribin fins a l'òrbita de les naus centrals.

Els músculs de la mandíbula d'Ànakin es van tensar.

–Llavors hem d'actuar amb rapidesa.

Ningú va discutir quan Ànakin es va posar al capdavant de la partida. Els comandos acceptaven sense discussió que les seves armadures i els seus sistemes de visió eren primitius comparats amb el poder de la Força. Van avançar, alerta, per un laberint d'elegants passadissos abandonats a corre-cuita, sembrats de pertinences descartades en la fugida.

En acostar-se a una cruïlla, Ànakin va fer un gest d'alto amb la mà esquerra.

Va escoltar un segon. Des de la cantonada més propera li va arribar el soroll d'unes fortes petjades que només podien pertànyer als superdroides de combat. El comando situat a la seva esquerra va rematar de cap afirmativament, confirmant la seva sospita. Ànakin va estendre una prima holocàmera fins a sobrepassar la cantonada i va activar l’holoprojector del guant. Les sorolloses imatges de Nute Gunray i el seu seguici de funcionaris d'elit es van formar en l'aire. Fugien corrent pel passadís, amb els seus alts tocats oscil·lant a un costat i a un altre, les riques vestidures voleiant i protegits per una avantguarda i una rereguarda de fornits droides de combat.

Ànakin va fer senyals perquè romanguessin en silenci. Estava a punt de córrer cap al passadís, quan un platejat droide de protocol va aparèixer al vestíbul, alçant les mans en una encantadora sorpresa.

–Benvinguts, senyors! –va exclamar en veu alta–. Em sento encantat de trobar convidats a palau! Sóc TC-16 i estic a la seva disposició. Gairebé tothom ha marxat... a causa de la invasió, per suposat, però estic segur que podré fer que se sentin còmodes, i el Virrei Gunray se sentirà encantat de...

Una mà va tapar el petit rectangle de l'altaveu del TC-16, i un comando va estirar-lo cap a un costat, però ja era massa tard. Ànakin va girar la cantonada a temps de veure fugir als neimoidians, i de veure els ulls vermells i el nas xato de Gunray llançant una nerviosa mirada per sobre de la seva espatlla.

Els superdroides de combat van girar i van avançar cap a Ànakin sobre les seves rígides potes. Quant van descobrir al Jedi, els seus braços armats es van elevar i van girar, situant-se en posició de tir.

I el passadís es va omplir de raigs làser.

Següent