5
Qui-Gon Jinn mai va creure en el truc de
l'esquer,
va pensar Obi-Wan mentre els comandos i ell viatjaven en el turboascensor fins
als nivells baixos de la fortalesa. Utilitzar un esquer implicava certa
planificació per avançat, i Qui-Gon no tenia paciència per això. Reaccionava
davant les situacions tal com es presentaven, quadrant les espatlles i llançant-se
amb audàcia fins a l'origen dels problemes, confiant que tant el seu instint
com el seu sabre làser s'encarregarien de tot. Devia ser difícil per a ell
servir sota les ordres d'un Mestre Jedi tan metòdic com Dooku, un consumat
planificador, un consumat duelista.
I ara un
Sith.
En certa
manera, tenia sentit.
El desig
de dominar i controlar.
Durant
cert temps, la relació d'Obi-Wan i Ànakin havia passat pels mateixos problemes.
Ànakin era clarament tan poderós en la Força com qualsevol Jedi que s'hagués
assegut alguna vegada en el Consell, però, com Obi-Wan li deia una vegada i una
altra, l'essència d'un Jedi no consistia en el domini de la Força, sinó en el
domini d'un mateix. Si Ànakin arribava a acceptar això algun dia, llavors seria
veritablement invencible. Feia més d'una dècada que Qui-Gon havia tingut la
visió necessària per a descobrir-ho, i que Obi-Wan va sentir que el seu deure
cap al seu antic Mestre li dictava ajudar a Ànakin a complir amb el seu destí.
La seva
fe en Ànakin havia augmentat tant, que ell s'havia convertit en el seu més ferm
defensor davant els membres del Consell, els qui sentien una progressiva
aprensió davant els progressos del jove i molta incomoditat per la seva relació
particular, gairebé familiar, amb el Canceller Suprem Palpatine. Si Ànakin
solia dir que Obi-Wan era el pare que mai va tenir, Palpatine resultava ser el
seu tiet intel·ligent, el seu conseller, el seu mentor en tots els aspectes de
la vida aliena al Temple.
Obi-Wan
comprenia que Ànakin li tingués certa enveja, ja que ell havia estat escollit
membre del Consell. Com podia no sentir-la, si va ser nomenat l'Escollit,
recolzat contínuament pels elogis de Palpatine i impulsat a demostrar al seu
anterior Mestre que podia ser el perfecte Cavaller Jedi?
En
innombrables ocasions, els intrèpids actes d'Ànakin els havien permès derrotar
uns enemics aparentment impossibles. Però també eren incomptables les vegades
en què la prudència d'Obi-Wan els havia salvat en l'últim instant. Obi-Wan no
sabia si la previsió era una cosa innata en ell o resultat de la seva contínua
fascinació davant la gran visió de la Força unificadora. Només podia assegurar
que havia après a confiar en els instints d'Ànakin.
En
ocasions.
Si no,
no hauria acceptat seguir actuant com a esquer.
–La propera
parada és la nostra, general –va anunciar Cody darrere d'ell. Obi-Wan es va
girar i va veure com el clon ficava un nou carregador en el seu DC-15, abans de
sentir el familiar espetec del mecanisme de recàrrega de l'arma. El Jedi va
situar el polze sobre el botó activador del seu sabre làser.
–Com vol
que actuem, senyor?
–Vostè
és l'expert, comandant. El seguiré.
Cody va
fer que sí amb el cap, potser somrient sota el seu casc.
–Bé, senyor,
les nostres ordres són simples: matar tants enemics com sigui possible.
Obi-Wan
va recordar la conversa que ell mateix va mantenir a Ord Cestus amb un soldat
clon anomenat Nate sobre les similituds entre els Jedi i els clons. Els primers
havien nascut amb midiclorians per servir a la Força; els segons estaven
programats per servir a la República.
Però les
similituds acabaven aquí, perquè els soldats clon mai pensaven en les possibles
repercussions dels seus actes. Se'ls encomanava una missió i executaven les
ordres en la mesura de les seves possibilitats, mentre que fins i tot els Jedi
més poderosos tenien els seus moments de dubte. Qui-Gon sempre havia criticat
al Consell per ser massa autoritari i promoure mètodes d'ensenyament inflexibles.
Considerava al Temple com un lloc on els candidats eren "programats"
per convertir-se en Jedi en comptes d'un lloc on créixer fins a esdevenir Jedi.
Qui-Gon no era aliè al que els Jedi deien "negociacions agressives",
i que habitualment tenia més a veure amb els sabres làser que amb la
diplomàcia, però Obi-Wan es preguntava el que hauria opinat el seu antic Mestre
sobre la guerra. Va recordar, com si fos ahir, la pulla de Dooku a Geonosis: el
Comte li va assegurar que Qui-Gon hauria acabat unint-se a ell i convertint-se
en un abanderant de la causa separatista.
Quant al
turboascensor es va aturar, dos comandos van llançar granades d'impacte al
passadís que s'obria davant seu, i els droides de combat que els esperaven a
dreta i esquerra es van veure llançats contra les parets i el sostre. Obi-Wan
ho va saber perquè el passadís es va convertir ràpidament en un torrent de
raigs làser. Cody i els altres es van llançar a terra, i les seves armes van
rugir. Els secs staccatos no van trigar a acabar amb els droides, però ja
arribaven nous reforços.
Mentre
l'equip d'Obi-Wan s'obria pas pel passadís en direcció a les sales d'empaquetat
i embarcament de la ciutadella, dos dels comandos van caure sota el foc enemic.
Però a mig camí es van topar amb el contingent de superdroides de combat que
els neimoidians havien enviat contra els infiltrats.
Comparar
a un alt i prim droide d'infanteria amb un superdroide de combat negre era com
comparar a un muun amb un campió de bolaxoc. Una decapitació ràpida era
impossible perquè el cap dels superdroides estava encaixada i fusionada amb el
seu ample tors. Un fort blindatge protegia els seus llargs braços i les seves
llargues cames. Les seves mans només servien per subjectar i disparar els
rifles de concentrada energia.
–Sembla que
s'han empassat l'esquer, general! –va cridar Cody mentre Obi-Wan, dos comandos
més i ell intentaven entrar en una sala lateral.
–Una altra
acció coronada per l'èxit! Ja només ens queda sobreviure!
Cody va
assenyalar l'entrada a una segona sala, en la paret oposada d’aquella en què
trobaven.
–Per allà
–va cridar–. A l'altre costat hi ha un segon grup de turboascensors –tocà
l'espatlla d'Obi-Wan per reclamar la seva atenció–. Vostè primer, nosaltres li
cobrirem. Endavant!
Obi-Wan
va entrar en la cambra, desviant raigs làser i mutilant a dos superdroides de
combat que li impedien el pas. La sala estava atapeïda de contenidors
d'embarcament en forma de taüt fabricats amb algun aliatge lleuger. Diversos
droides obrers traslladaven els contenidors a una zona adjacent d'empaquetat.
Un droide de combat va aparèixer sense previ avís a l'entrada. Obi-Wan va
estudiar el mecanisme encastat a la paret que accionava les portes corredisses,
va adoptar una posició defensiva i va fer el mateix que a la gruta: tornar el
primer tret làser del droide contra ell i enviar el segon a través de la sala,
contra el mecanisme de les portes.
El pla
hauria funcionat si un droide obrer no hagués entrat a la sala en un moment
inoportú, guiant un contenidor flotant darrere seu. Després de rebotar contra
el terra, el làser desviat va travessar el recipient abans d'arribar al
mecanisme de la porta. Les fulles van intentar tancar-se, però el contenidor ja
havia caigut entre totes dues, i van tornar a obrir-se. Intentaven tancar-se i
s'obrien, intentaven tancar-se i s'obrien...
I cada
vegada que s'obrien, un droide de combat lliscava dins de la sala disparant i
obligant a Obi-Wan a retrocedir cap a la porta per la qual havia entrat
originalment, on els comandos i els superdroides de combat encara
intercanviaven un foc brutal.
Mentre
passava tot això, una boirosa substància blanca començava a emanar del
contenidor d'embarcament foradat.
Obi-Wan
va comprendre instantàniament quina substància era.
Va
empunyar el sabre làser amb una mà i amb l'altra va buscar el respirador al seu
cinturó. Però no el va poder trobar.
–La fi
de les estrelles –maleí, més desil·lusionat que furiós. Ja començava a sentir-se
marejat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada