I llavors van haver-hi alguns: El relat del guàrdia gamorreà (I)

I llavors van haver-hi alguns: El relat del guàrdia gamorreà

per William F. Wu

 

7 .I

Gartogg, el guàrdia gamorreà, es remenava pel passadís feblement il·luminat del palau de Jabba el Hutt cap a les dependències del servei en la seva patrulla assignada quan va escoltar una pertorbació per darrere d'ell. L'entrada principal es va tancar amb un cop i cadenes dringaren; es va detenir, esbufegant pensativament. Davant el so d'un wookiee rugint en protesta, Gartogg es va apressar cap a l'entrada principal, ansiós per provar la seva vàlua a Ortugg, cap dels nou porcins gamorreans que treballaven aquí per a Jabba.

—Ortugg —marranejà—. Espera.

El wookiee va rugir de nou mentre un caçador de recompenses tirava del seu presoner per les cadenes escales avall cap a la càmera d'audiències principal. Gartogg va avançar pesadament darrere d'ells, amb l'esperança de propinar una bona empenta o dues, però era massa tard... com de costum. Ortugg i Rogua, l'altre gamorreà apostat en l'entrada principal amb el cap, seguien al caça-recompenses i al wookiee.

—Presoner? —va dir Gartogg acostant-se per darrere a Ortugg.

—Calla —va dir Ortugg.

—Sí, calla —Rogua va treure del mig a Gartogg empenyent-li amb l'espatlla.

Gartogg no va dir res mentre trontollava cap enrere. Ortugg sempre li tractava així, però Gartogg sabia que s’ho mereixia. En realitat, mai s'havia guanyat el respecte del seu cap. Els membres d'altres espècies aquí sempre bromejaven i es queixaven respecte a com d'estúpids que eren els gamorreans, però Gartogg no pensava això; per a ell, Ortugg, Rogua i els seus altres companys guàrdies semblaven tan intel·ligents com la resta dels seguidors d’en Jabba.

Jabba regatejava amb el caçador de recompenses mentre la munió observava atentament.

—Boba Fett? —va preguntar Gartogg, tractant de ficar-se a empentes novament entre Ortugg i Rogua.

—És clar que no —va murmurar Ortugg amb impaciència—. Boba Fett està allà —va assenyalar a través de la multitud amb un gruixut braç verd—. Aquest caça-recompenses es diu Boushh.

—I els altres ens diuen a nosaltres estúpids —Rogua va negar amb el cap.

Jabba seguia parlant amb el caçador de recompenses visitant.

—Està d'acord! —va anunciar des de la tarima de Jabba un dels nous androides, traduint per Jabba.

Jabba va donar llum verda als guàrdies gamorreans perquè portessin al wookiee a baix, al calabós.

Ortugg i Rogua es van avançar per agafar les cadenes del wookiee.

—Jo també —Gartogg va avançar pesadament darrere d'ells.

Ortugg va posar una gran mà verda en el seu pit.

—No. Torna a la teva ronda.

—Barcassa —esguellà Gartogg frenèticament.

—Què?

—Barcassa?

—Parla clar, idiota. Què passa amb la barcassa?

—Vull anar. Propera vegada.

—La resta dels gamorreans parlem amb frases completes! —Rogua va copejar a Gartogg en el costat del cap amb la mà oberta—. Per què tu no pots?

Gartogg va parpellejar, atordit pel cop, esbufegant.

—Eh?

—Vols ser assignat a la barcassa la propera vegada que Jabba surti? —va demandar Ortugg.

Gartogg va esbufegar afirmativament.

Rogua va esbufegar despectivament.

—Has de guanyar-te aquest tipus d'assignacions —va dir Ortugg—. Tu mai ho has fet.

—Càmera d'audiències? —va preguntar Gartogg esperançat.

—No! Torna a la teva ronda!

Picat, Gartogg va observar amb decepció com Ortugg i Rogua agafaven les cadenes del wookiee i l’arrossegaven cap a les masmorres. Mentre la banda començava a tocar la seva música, i la gent a la sala d'audiències reprenia els seus assumptes, Gartogg va caminar pesadament sortint d'allà. Mai tenia cap diversió.

Mentre recorria els foscos passadissos buits sol, com de costum, esbufegava i murmurava per a si mateix. Ortugg sempre li ordenava exercir de guàrdia en llocs on mai passava res. Quan estava fora de servei, Gartogg vagava pel palau de Jabba amb l'esperança de trobar alguna cosa important a fer. Fins i tot els seus companys guàrdies gamorreans no desitjaven la seva companyia. Cada vegada que tenien una assignació especial, com protegir a Jabba el Hutt en una excursió amb la barcassa, deixaven a Gartogg enrere.

Passos per davant li van dir que algú venia. Esperant ansiosament companyia, va alçar la vista i va veure a dos humans familiars, una dona de pèl marró, pàl·lida i esvelta, i un home grassonet amb pèl negre i ulls ametllats. Gartogg havia sentit que eren un parell de lladres que s'ocultaven amb Jabba.

—Bona tarda —va esbufegar amb entusiasme.

Tots dos humans van fer un esgarip, sorpresos, i se’l van quedar mirant.

—Què ha dit? —va murmurar la dona estremint-se sense apartar els ulls de Gartogg—. Ah Kwan, pots entendre-li?

—Ho sento, Quella —va dir Ah Kwan—. No puc dir de quin llenguatge es tracta.

—Bona tarda —va esbufegar Gartogg, en veu més alta.

Tots dos humans van retrocedir.

—Què vols? —Ah Kwan va recolzar una mà en el mànec d'un llarg ganivet en el seu cinturó—. Què has dit?

—Bona tarda! —va rugir Gartogg amb frustració, aixecant els seus punys amb urpes.

L'home i la dona es van donar la volta i van córrer pel passadís; en un moment, es van esvair girant una cantonada.

Gartogg va sospirar. No li agradava a ningú. Sol, va caminar penosament pel passadís. Sempre era el mateix.

D'hora en aquest dia, a mesura que Gartogg recorria sol els aombrats passadissos buits del palau, mantenia la pau amb la seva sola presència. Després de tot, gairebé tots amb els quals es trobava, incloent els altres guàrdies gamorreans, s'allunyaven ràpidament quan li veien venir.

Gartogg va escoltar un parell de passos forts, com si algú hagués ensopegat, fent ressò en el passadís que conduïa a les dependències del servei. Es va apressar a investigar, encara anhelant algun assoliment especial que pogués mostrar als seus companys, una contribució que Ortugg respectés. Tal vegada llavors Ortugg li deixaria anar la propera vegada que Jabba viatgés en la barcassa.

Tan ràpid com li van poder moure les seves cames gruixudes i musculades, Gartogg va carregar pel passadís i va girar una cantonada, aixecant la seva destral amb optimisme. Va veure a Porcellus, el xef humà, de genolls sobre algú en el sòl. El xef era un home molt prim i inquiet, amb el cabell ros fosc en reculada; com de costum, vestia el seu uniforme blanc de xef, perpètuament tacat amb tot tipus d'ingredients amb interessants aromes.

A Gartogg li agradava Porcellus. El xef sempre tenia un munt de menjar estès al voltant de la cuina. Tots els guàrdies gamorreans es passaven per allà esbufegant i ensumant a la recerca d'aperitius. La setmana anterior, Gartogg es va trobar a quatre dels seus companys gamorreans barallant-se en la cuina per veure qui podia llepar el bol d'unes postres. Encantat d'unir-se a la diversió, Gartogg gairebé li va tallar el cap per accident a Porcellus amb la seva destral, però el xef no va semblar tenir-li-ho en compte. Era un bon tipus.

Ara Porcellus estava agenollat sobre Ak-Buz, el capità de la barcassa d’en Jabba. Ak-Buz, un weequay, jeia immòbil, tendit sobre la seva esquena amb els braços estesos i els ulls amb la mirada perduda.

Aquesta era l'oportunitat de Gartogg de resoldre la situació pel seu compte. Va estudiar l'escena. En la seva opinió, Ak-Buz no tenia bon aspecte.

—Ei! —va esbufegar Gartogg—. Què ha passat aquí?

Porcellus es va aixecar d'un salt, tremolant.

—Què?

Gartogg es va acostar a Ak-Buz i va arrufar el nas.

—Està mort?

—No està mort —va dir Porcellus ràpidament, amb el rostre brillant de suor—. Està adormit. Està descansant. Va dir que estava cansat i que anava a tornar a les seves estances per fer-hi una migdiada. Ha d'haver-se... ha d'haver-se quedat dormit aquí mateix en el passadís.

Gartogg va estudiar el rostre immòbil d’Ak-Buz. Aquests ulls fixos no es movien. Gartogg esbufegà pensativament.

—Sembla mort.

—Alguna vegada has vist a un weequay adormit?

—Uh... no.

—Bé, aquí ho tens —Porcellus es va ajupir i va aixecar a Ak-Buz, tirant-se un dels braços del capità al voltant de les espatlles—. Ara vaig a portar-lo a les seves estances... er... abans que desperti.

Gartogg va assentir. Això estaria bé; els weequays no havien de dormir en el passadís. Algú podria ensopegar.

—Necessites ajuda?

—Gràcies —va dir el xef, somrient—. Estic bé.

Gartogg va sospirar. Per un moment, va pensar que havia trobat alguna cosa important, com un cadàver, però estava equivocat. Ara s'havia quedat sol de nou, sense res a fer.

Esbufegant decebut, va caminar pesadament escales amunt.

Més tard aquesta nit, Gartogg pujava pesadament les escales cap a les cambres de convidats quan va escoltar un únic conjunt de passos per darrere d'ell. Amb l'esperança que alguna cosa horrible pogués succeir per atrapar al culpable, va donar la volta a una cantonada i va esperar entre les ombres. Un moment després, una silueta va aparèixer per la paret del fons passejant-se a prop.

La llargaruda figura era alta, prima i de nas ample; vestia una jaqueta amb coll alt. Fins i tot Gartogg va contenir la respiració, tractant de no bufar innecessàriament. Dannik Jerriko, un assassí, era l'únic en el palau al que temia, a excepció del mateix Jabba. Gartogg mai havia vist a l'assassí en acció, però havia sentit tots els rumors sobre com manejava els seus assumptes Jerriko: era un vampir de mocs.

Quan l'assassí va passar, Gartogg va cobrir el seu musell arromangat de manera protectora amb una mà i va córrer en l'altra direcció.

Gartogg caminava pesadament al llarg dels passadissos en la seva ronda habitual, obrint-se pas a través dels passadissos posteriors i acostant-se a l'entrada principal. Va sentir crits des de la direcció de la cuina i va vacil·lar, preguntant-se si havia d'anar a mirar. Llavors va recordar que li agradava anar a la cuina. Sempre podia trobar un aperitiu.

En un primer moment, Gartogg no va veure a ningú en la cuina. Va entrar, detenint-se per recollir un grapat de plastiescuma per picar. Llavors va veure a algú a la sala de recepció.

Menjant encara la plastiescuma, va avançar. Es va detenir quan va veure a Ree-Yees, l’estafador de tres ulls amb cara de cabra, agenollat al costat d'una caixa destrossada. Porcellus estava a un costat, sobre Phlegmin, el marmitó de cuina. A diferència d’Ak-Buz, Phlegmin jeia en un embull de braços i cames amb els ulls tancats.

—Està dormint? —va preguntar Gartogg des de la porta.

—Jo no ho he fet! —va cridar Porcellus.

Ree-Yees va donar un bot per la sorpresa, gairebé tirant-se a si mateix de nou. Els seus tres ulls es van congelar en Gartogg. Herba caprina verd-platejada, amb la seva dolça olor, havia estat escampada pel terra des de la caixa trencada.

—Marmitó de cuina dormint, eh? —va preguntar Gartogg de nou.

—Er...

Gartogg va parpellejar, esperant, i grunyí encoratjadorament.

De sobte Ree-Yees es va posar dempeus, apartant a Porcellus a un costat, i va parlar panteixant.

—Arribes just a temps! El vaig trobar... així... al final del passadís... prop del túnel que porta a les cambres d’Ephant Mon! —els seus tres ulls es van estrènyer—. El vaig portar aquí per a... per a... per a... per fer-li la resus... suspiració!

—Eh?

—Ja saps... una resuspiració culinària d'emergència! L'olor de menjar tan... tan... tan madura pot portar els morts de tornada a la vida! És un antic art, un que vaig aprendre del meu besoncle, Swee-beeps. En diem... er... inhalació d'escombraries d'últim recurs. Però, per desgràcia, vaig arribar massa tard —els seus peduncles oculars van baixar i va sospirar.

Gartogg va avançar arrossegant els peus, va doblegar els genolls, i es va inclinar una mica cap endavant. Es va preguntar si la resuspiració culinària d'emergència funcionaria amb retard, i encara podria despertar al marmitó de cuina. No obstant això, quan ensumà, no va poder olorar gens d’escombraries. Tal vegada era massa tard.

—Així que ja ho veus —va dir Ree-Yees amb ansietat—. Algú ha de fer-se càrrec ara. Algú amb autoritat. Per investigar, reunir pistes, i resoldre aquest crim. Jabba quedarà impressionat... i agraït.

—Marmitó de cuina assassinat! —comprenent el problema de sobte, Gartogg es va inclinar per aferrar un dels turmells d’en Phlegmin. Es va dreçar i va mantenir el cos penjant de la seva mà on el va poder veure amb claredat. La sang cobria el rostre d’en Phlegmin.

Ree-Yees contemplava a Gartogg, sense parlar.

Gartogg va assentir i es va llançar el cos sobre l'espatlla esquerra. Tornant-se, va esbufegar pensativament i va avançar pesadament de tornada a través de la cuina, agafant un altre grapat de plastiescuma amb l'altra mà.

—No ho oblidis! —li va dir Ree-Yees—. L’he trobat prop de les cambres d’Ephant Mon!

Gartogg va recórrer el passadís allunyant-se de la cuina amb una alegria desacostumada. Si podia esbrinar qui havia matat al marmitó de cuina, Ortugg per fi estaria impressionat. Pot ser que Gartogg fos assignat a la propera sortida de la barcassa després de tot.

• • •

Següent