Capítol
8
Va
caminar a gambades cap a fora per comprovar les reparacions de l’Skywalker. En
l'entrada es va detenir una altra vegada…
Aquest so, va
pensar. Va escoltar, prestant tota la seva atenció. Però el so, fos el que fos,
una vegada més se li va escapar. Es va tornar i va córrer fins a la superfície
lunar al costat de la seva nau.
–Com
va tot? –va preguntar Boba. Es va inclinar per mirar l'ala de l'Esclau I.
–A punt
d'acabar. –Ànakin es va netejar una taca de greix de la galta i va fer un pas
enrere–. Què et sembla?
Boba
va passar la mà sobre l'ala, xiulant suaument.
–Alça!
Amb prou feines podria dir que va estar danyada.
–Així
és –va dir Ànakin amb orgull.
Però
d'alguna manera, l'orgull de l’Skywalker ja no semblava arrogància. Semblava
més satisfacció o fins i tot felicitat. Durant un moment es va detenir i va
admirar la seva pròpia obra. Es va tornar cap a Boba.
Ara
va ser el torn de l’Ànakin de ser impressionat.
–La
teva armadura es veu bé –va dir amb admiració–. El teu casc, també.
Boba
es va encongir d'espatlles.
–En
el meu tipus de treball, ho necessites.
–Sí
–va dir Ànakin amb una picada d'ullet–. Ja ho veig.
Per
un moment els dos joves van estar dempeus en silenci.
Al
final Boba va dir:
–Gràcies
per ajudar-me amb les reparacions de la nau. Però tinc un treball important a
fer…
–Jo
també –va interrompre’l Ànakin–. Vas violar l'espai aeri de la República a
Xagobah. Tot el personal no autoritzat automàticament és detingut per la
República. Estàs ara sota el meu càrrec.
La mà
d’en Boba va tremolar cap al blàster. Ànakin va fer el mateix amb el seu sabre
de llum. Els seus durs ulls romanien fixos en Boba.
–És
inútil resistir-se –va dir Skywalker amb calma, encara que va haver-hi un tall
d'amenaça en la seva veu–. Però et diré una cosa bona per a tu…
El
cos sencer d’en Boba es va tibar quan es va posar en manera d'atac. Va fer una
ganyota.
Les
ferides que havia sofert d’en Grievous eren massa grans. Fins i tot quan es
movia, podia sentir la sang degotant des de la seva espatlla ferida. El dolor
era insuportable, però no permetria que Skywalker ho sabés.
–…
després que et porti a interrogar-te –va acabar el Jedi–. Estic segur que
podríem trobar-te un lloc per treballar en la República.
La
ganyota d’en Boba es va fer més gran, encara que no pel dolor.
De cap manera!, va
pensar.
Treballar
per a la República no era una opció. Treballar per a algú, que no fos ell
mateix, no era una opció. Jabba el Hutt podria pagar les seves recompenses,
però ningú posava límits a Boba Fett.
Ni
Jabba. Ni la República.
I
definitivament tampoc Ànakin Skywalker.
Però,
com podria escapar-se del Jedi? Boba va mirar el desolat paisatge lunar que els
envoltava. Hi havia dunes, cràters i forats colossals semblats a boques o ulls
buits i horribles en la superfície lunar. No trobaria cap refugi allà.
Tampoc ajuda…
Va
intentar desesperadament idear un pla.
Si no hagués rebut semblant cop d’en
Grievous!, va pensar. Es va estremir, recordant la trobada que
gairebé l'havia matat, que hauria matat a Boba si no hagués usat el seu enginy
per escapar. Mirà a l’Ànakin.
Podria amb ell, si no estigués ferit, va
pensar greument. I si no tingués un
exèrcit de la República a la seva sencera disposició! Així i tot podria amb
ell…
Com
si el jove Jedi pogués llegir la ment d’en Boba, Ànakin va dir:
–Ni
tan sols pensis d’escapar, Fett. No ets rival per a mi. La nau de tropes de la
Glynn-Beti està a prop. Et portaré allà, i ella decidirà el que ha de fer-se
amb tu.
–No…
–Boba va fer un pas cap a l’Ànakin. La mà de l’Skywalker estrenyia la seva
arma–. Tinc una idea millor.
Ànakin
li va mirar amb sospita.
–T'ho
adverteixo, si…
–Si, res!
–va cridar Boba–. Si no m'escoltes ara, estaràs cometent un error.
Els
ulls de l’Ànakin es van estrènyer.
–De
què estàs parlant?
El caça-recompenses
va dubtar. Des de la mort del seu pare, Boba s'havia sostingut en dues coses.
Una era la ràbia ardent per venjar-se de Mace Windu, l'assassí del seu pare.
L'altra
era un secret que només Boba coneixia. Era alguna cosa que havia conegut quan
va estar al planeta tòxic de Raxus Prime. Havia estat portat allà per la caça-recompenses
Aurra Sing. Ella havia estat contractada per capturar a Boba, per algú conegut
com «el Comte».
El
Comte era de fet el letal líder separatista Comte Dooku, enemic de la
República. Era un antic Mestre Jedi, que, com Boba, ara odiava als Jedi. A
diferència d’en Boba, Dooku s'havia aliat amb els separatistes.
No
obstant això només Boba sabia que el Comte Dooku era la mateixa persona que el
misteriós Tyranus… el mateix Tyranus que primer s'havia acostat a Jango Fett
per convertir-li en la font per a l'exèrcit clon de la República…
El
mateix Tyranus que per tant també ajudava a la República!
Boba
havia mantingut aquesta informació en secret per a la República i els Jedi,
fins ara. Tenia la seva armadura mandaloriana i el seu casc. Tenia algunes de
les armes més sofisticades de la galàxia. I tenia l'Esclau I, la millor nau de la galàxia.
Però
ara, sabia que cap d'aquestes coses era tan valuosa com el que sabia sobre el
Comte. El seu coneixement sobre el secret del Comte era també una arma. I en
aquest moment, era un arma més poderosa que qualsevol altra que posseïa Boba.
Es va redreçar i va mirar fredament a Ànakin Skywalker.
El coneixement és poder, li
havia ensenyat el seu pare. El
coneixement és una arma, usa-la amb cura, o paga el preu!
Quan
va mirar al jove Jedi amenaçador davant d'ell, Boba va esperar que el
coneixement no li matés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada