Persecució (VII)

Anterior

Capítol 7

La superfície de la lluna era freda i dura, gairebé tan gèlida i implacable com la mirada del jove que estava esperant a Boba Fett. Quan el caça-recompenses va descendir, va avaluar al Jedi. Com Boba, gran part de la joventut de l’Ànakin s'havia consumit pels combats i les dificultats. Era més alt que Boba, vestit amb la túnica distintiva dels Jedi, modificada per adaptar-se als seus gustos, botes altes que li arribaven als genolls i amb el cabell desarreglat que penjava fins a les espatlles. Tenia el port, la disciplina i l'habilitat d'un Jedi, i un sabre làser Jedi a un costat.

Però l'arrogància que Boba va veure en els ulls d’Ànakin no era pròpia d'un Jedi. Tampoc la seva impaciència. Boba va mantenir els seus foscos ulls alertats i recelosos, i va deixar una mà sobre el blàster mentre baixava de la nau.

Els dos eren molt semblants. Boba era fort i de constitució robusta, si li faltava alguna cosa era l'agilitat de l’Ànakin. Tampoc el jove caça-recompenses tenia l'excessiu orgull del Jedi. L'orgull consumia les energies, i era millor invertir aquestes en concentració i astúcia. En aquesta matèria, almenys, Boba tenia avantatge.

–Que bé vas pilotar abans –va dir Boba. La seva expressió seguia sent distant, però va inclinar el cap lleugerament, reconeixent l'habilitat de l’Ànakin–. Probablement em vas salvar.

Ànakin semblava una mica desconcertat. Però es va recuperar ràpidament.

–Probablement? –va preguntar, aixecant una cella–. Més aviat definitivament.

Mirà de Boba a l'ala d'estribord de l'Esclau I.

–Vas rebre bastants danys –va dir, i va afegir de mala gana–, però també vas lluitar bé. Asajj és una enemiga letal. No molts han sobreviscut a una trobada amb ella. Vas tenir sort… Boba Fett.

Ara li va tocar a Boba semblar sorprès. El seu cos es va tibar instintivament, llest per entrar en acció si havia de fer-ho.

Però Ànakin només va continuar observant-li amb la mateixa mirada freda i avaluadora.

–Sí. Sé qui ets, i des de fa molt temps. El meu Mestre, Obi-Wan Kenobi, ha parlat de tu.

Boba va sentir que se li encongia l'estómac. Obi-Wan Kenobi! Boba i el seu pare havien escapat del seu món natal, Kamino, de l'odiat Jedi. Podria ser Kenobi qui va ordenar l'assassinat de Wat Tambor?

Boba va mirar amb recel a Ànakin. Gairebé esperava sentir al jove Jedi parlar del fracàs d’en Boba per capturar al geni Separatista.

En canvi, Ànakin estava mirant a Boba, pensatiu, com si fos una peça de dejarik en el tauler de joc.

–Sí, he sentit parlar de tu –va continuar Ànakin al final–. I també et vaig veure, allà a Xagobah, quan vas salvar a l'aprenent de la Glynn-Beti. Allò va ser valent. I imprudent.

Un petitíssim somriure va aparèixer en la boca de l’Ànakin, i va deixar anar el sabre làser.

–Bon treball.

–Gràcies.

Boba es va sentir relaxar-se una mica. Es va donar la volta, mirant sota l'Esclau I per veure quant dany havia sofert.

–Sembla que majorment en l'ala –va dir Ànakin. Va passar al costat d’en Boba i es va ajupir per inspeccionar-la més de prop–. Veus això? Per començar, sembla que els suports es van afeblir. I això…

Boba observava, divertit, com Ànakin es va ajupir per sota de la nau. El Jedi va treure un petit joc d'eines de la túnica.

–… és una cosa del que hauries d'haver-te encarregat fa força temps. Quant temps ha passat des que vas fer una revisió a la nau?

Boba es va encongir d'espatlles. Va pensar en Qinx, el seu mecànic de Tatooine, i la petició que Boba li havia fet, des de feia molt temps, per renovar els escuts i perquè ajustés el sistema extern d'armes de l'Esclau I.

–Probablement massa temps –va respondre.

–Això segur. –Ànakin va sacsejar el cap. Va passar la mà al llarg d'un dels filtres dels propulsors–. Has treballat molt en això, veritat?

–He fet algunes millores.

–Bastantes, sembla. –Ànakin va fer a Boba una estranya mirada d'admiració–. Aquest és un bon treball. És una bona nau. I tens sort que els danys no fossin pitjors. Probablement puc redreçar aquesta ala sense massa problemes.

Ànakin va dubtar. Probablement preguntant-se el que Obi-Wan diria d'això.

Un Jedi mai ha de baixar la guàrdia, Boba s’ho va respondre en silenci. El primer al que són lleials els Jedi és a l'Orde, després a la República…

Abruptament, Ànakin va clavar els seus ulls blaus en Boba.

–Fett, no intentis res. Tinc el recolzament total de la Glynn-Beti. –Ànakin va passar la seva mà sobre el sabre de llum–. No és que necessiti la seva ajuda.

Boba va ignorar l'amenaça implícita.

–Tinc feina a fer –va dir bruscament. Fent una ganyota, va tocar la seva espatlla ferida.

–Serà millor que t'encarreguis d'això –va dir Ànakin abans de prestar la seva atenció a l'Esclau I.

–I de la meva armadura –va dir Boba, més per a si mateix que pel Jedi. Va començar a tornar-se cap a la passarel·la de la nau. De sobte es va detenir, arrufant les celles–. Has sentit això?

–Eh? –La veu apagada de l’Ànakin va sonar per darrere de l'ala d'estribord.

Boba estava alerta, escoltant. Els seus penetrants ulls van atalaiar l'àrid paisatge lunar: sorra pàl·lida i vermellosa esculpida com xemeneies i afloraments semblats a torres en ruïnes o a les restes d'una desgastada nau espacial. Entre els grans cràters, s'obrien túnels més petits, negres, com el cel d'estels escampats que hi havia per damunt.

Però no hi havia senyals de vida. Ningú més a part d’en Boba Fett i Ànakin Skywalker estava en aquest desolat lloc.

–Res –va dir Boba–. Ha d'haver estat la meva imaginació.

Va tornar a l'Esclau I. En el seu interior, tot estava en silenci, excepte pel so de l’Ànakin martellejant i treballant en la malparada ala. Cautelosament, Boba va guarir la seva espatlla lesionada, va netejar la ferida i va posar benes noves.

Després es va posar a reparar l'armadura.

Ygabba i Gab’borah la hi havien donat a Tatooine, eren l'armadura mandaloriana i les botes de combat de Jango Fett. L'armadura havia estat danyada pel General Grievous, però podia arreglar-se. Boba la va examinar acuradament, i després va treure el seu equip de reparació i pintura.

Es va sentir bé en reparar l'armadura. D'alguna manera, li feia sentir com si fos seva.

És meva, va pensar, allisant el lloc irregular on el cop d'energia d’en Grievous hi havia carbonitzat el plastiacer. Llavors va començar a pintar l'armadura, d'un color lleugerament més fosc que l'escollit per Jango. Quan va acabar, va fer alguns altres ajustos, estrenyent aquí i allargant allà.

Boba sabia que el seu pare estaria orgullós d'ell. I també sabia que el seu pare ho entendria.

Ara Boba era un home. Havia acceptat l'herència de Jango Fett. No només el casc, l'armadura o el llibre, que Jango li havia deixat, sinó la saviesa, l'habilitat, la disciplina i la determinació de Jango. Totes aquestes coses havien fet d’en Boba el que ell era ara…

Un dels millors caça-recompenses de la galàxia.

Però Boba no estava conforme amb això. Quan es va col·locar ràpidament l'armadura sobre el pit, va pensar en Jabba el Hutt. Jabba pagava bé, per ser un hutt, però Boba volia anar pel seu compte.

És l'hora, va pensar, posant-se el casc. Es va redreçar i va mirar al seu reflex en un mirall.

Una punxada li va travessar quan va veure el que hi havia allà. Va sentir pèrdua, amor i dolor, però també orgull.

M'assemblo al meu pare, va pensar. Desitjaria… desitjaria que pogués veure'm. Estaria orgullós de mi. Ho sé.

El mirall mostrava una figura alta, ampla d'espatlles, amb el rostre cobert pel casc de batalla; el seu port i la seva força planera per a qualsevol que mirés a…

Boba Fett.

I ell no era només l'assassí més valorat de Jabba. Aviat, Boba Fett seria el millor caça-recompenses que la galàxia hagués conegut…

Mai.

Següent