Capítol
3
Boba
no tenia idea de com trobar la forma de sortir de la fortalesa d’en Wat Tambor,
i molt menys de com trobar al capatàs de la separatista TecnoUnió abans de
fugir de Xagobah. Va continuar pel passatge, que es retorçava i girava, pujant
gradualment cap a un dels nivells superiors de Mazariyan. Va donar la
benvinguda a l'aire fred que fluïa al seu pas, i Boba va inhalar-lo agraït.
Mai saps quant trobes a faltar respirar
fins que estàs mort, va pensar irònicament.
Va
arribar a un punt on el túnel es bifurcava. Va fer una pausa. Era més fàcil
respirar ara; més fàcil fer-ho tot. Les toxines del xabar havien desaparegut
finalment.
Però
Boba no podia culpar de tot a la toxina. Va inspeccionar l'armadura i va
observar on havia quedat danyada per l'assalt d’en Grievous. Quan va passar una
mà pel braç va fer una ganyota.
Aquesta va ser una de les dolentes, va
pensar. Una ferida superficial; però l'armament i els sabres de llum d’en
Grievous haurien aconseguit travessar l'armadura mandaloriana. Serà millor que m'asseguri d'arreglar-la…
KARAM!
Amb
un crit Boba va caure cap enrere. Una calor encegadora li va embolicar. Amb una
mà va agafar el blàster, movent-se amb cura per veure el que havia succeït.
Un
costat sencer de la fortalesa havia desaparegut. On, feia un moment, havia
estat el corbat mur del túnel, ara només hi havia aire, un anell cremat de
roca, metall i la viscosa massa orgànica que Wat Tambor havia desenvolupat amb
bioenginyeria, a partir dels fongs natius de Xagobah. Amb cautela, Boba es va
acostar a l'obertura i va treure el cap.
Per
sota d'ell, tot era caos. Havien penetrat en l'entrada principal de Mazariyan.
Els soldats clon irrompien a través d'un enorme forat obert, on encara s'alçava
fum de les seves vores.
–Alça!
–va dir Boba amb admiració–. Aquesta va ser l'explosió que vaig sentir en el
túnel! La República ha d'haver utilitzat un detonador termal per obrir-se camí.
Noi, m'encantaria tenir un d'aquests a les meves mans!
Mirà
cap avall, on els soldats clon corrien entre la fortalesa i un AT-TE (un
Executor Tàctic Tot Terreny de la República[1])
. Un núvol de fum surava per sobre del sòl, barrejant-se amb les espores de
color porpra que impregnaven l'atmosfera de Xagobah. A la vora de la clariana
que envoltava Mazariyan, els malmesos arbres malvil regalimaven i cremaven. Les
flames llepaven un immens droide Hailfire en ruïnes. Hi havia droides aranya i
droides de batalla destruïts. Les restes carbonitzades d'un droide torreta
Fromm estaven escampats pel sòl, com una petita ciutat en ruïnes. Uns assetjats
droides de batalla s'obrien camí a través del camp de batalla, disparant sense
parar quan els clons es van precipitar cap a ells superant-los.
Estava
clar que la República tenia ara la paella pel mànec.
–Wat
Tambor ha d'haver donat l'ordre de retirada –va murmurar Boba–. Va venir aquí
per reagrupar-se després d'escapar de la República. Ara que Glynn-Beti l’ha
rastrejat fins al seu cau, no té cap raó per quedar-se.
Boba
va estirar el coll per mirar al cel. Efectivament, aerospeeders i fins i tot
alguns caces Jedi s'entrecreuaven en la boirina violeta, com si busquessin a
algú.
Wat Tambor, va
pensar Boba. Millor serà que no el trobin
abans que jo!
Una
sobtada ràfega de foc làser va rebotar des de la paret en ruïnes al costat
d'ell. Boba es va ficar de nou en el forat obert.
–Això
va estar massa a prop!
Va
treure el cap. Molt més a baix, un soldat clon estava apuntant on havia estat
Boba feia tan sols uns segons. Abans que el soldat pogués alertar als altres de
la seva presència, Boba va treure la seva arma i li va retornar el tret a
través del fum. El soldat clon va caure, amb un forat ennegrit on abans havia
estat el pit.
–És
hora de tornar a l'Esclau I –va dir
Boba. Va aconseguir tocar un objecte petit i quadrat enganxat en el seu cinturó
d'armes. Com a mesura de precaució, havia deixat la motxilla coet principal en
la nau. Però encara tenia el seu llançador de cables.
Cosa bona, també. És un descens molt,
molt llarg.
Es va
acostar amb cautela cap a la vora de la paret destrossada. A baix, les tropes
de la República seguien arremolinant-se en el camp de batalla. Encara que la
majoria dels clons semblaven estar deixant ara la fortalesa, dirigint-se als transports
de tropes. Boba es va protegir els ulls, ajustant-se el casc, per poder
concentrar-se millor a través del fum i la boira d'espores.
–Allà.
–La seva mà enguantada va apunyalar a l'aire–. Aquest és l’aerospeeder de la Glynn-Beti…
Va
observar quan la general Jedi va conduir la nau prop de l’AT-TE a la vora de la
clariana. Glynn-Beti li havia ajudat anteriorment a Xagobah, després que Boba
hagués salvat a Ulu Ulix, el seu jove i imprudent aprenent, d'una mort segura.
Però
Boba sabia bé que ara no podia esperar cap misericòrdia per part d'ella. I el
mer pensament sobre els Jedi, feia que el budell d’en Boba estrenyés amb ràbia.
Mace Windu, aquesta escòria Jedi, va
assassinar al meu pare, va pensar. Mirà al cadàver del soldat clon
que havia matat en defensa pròpia feia uns minuts. El casc del clon havia rodat
del seu rostre inert.
La
cara de Jango Fett.
L'expressió
d’en Boba es va aombrar. Mirà fixament a l’AT-TE. La figura diminuta de la
General Glynn-Beti havia desmuntat de l’aerospeeder i ara s'aproximava al
vehicle.
–Estarà
donant ordres a la tripulació –va dir Boba–. Ara és la meva oportunitat…
Aixecant
lleugerament els seus braços, va saltar de la paret de la fortalesa i va
llançar el cable, enganxant-lo a un arbre llunyà. El terra es va precipitar cap
a ell. Va poder olorar el metall cremant i la pudor dels fongs carbonitzats. El
vent i el fum centellejaven per davant d'ell quan Boba Fett es balancejava per
sobre del camp de batalla, en direcció al bosc que ocultava la seva nau i… la
llibertat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada