Capítol
4
–Allà!
–Des del sòl, molt per sota d’en Boba, va arribar un crit sobtat–. Un espia!
Dispareu-li!
Boba
es va girar per mirar cap avall. Un grup de soldats clon estava corrent des de l’AT-TE,
assenyalant-li, mentre desenfundaven les armes.
Aquesta motxilla coet secundària només
és bona per a un esprint curt. No puc perdre temps disparant-los!, va
pensar Boba amb pesar. Va ajustar la motxilla coet a tota potència per
travessar l'aire, el foc dels blàsters ressonava en els seus talons. Només a
uns pocs metres per davant d'ell estava el bosc d'immensos arbres semblats a
bolets. Ara, si només pogués posar-me a
cobert…
Una
flamarada de foc làser va estripar els arbres més propers a ell. Van caure
residus i llim de fongs sobre Boba quan es dirigia sota el dosser. Quan les
ombres violetes es cerneren al seu voltant, va prendre el seu propi blàster i
donant-se la volta, va llançar una descàrrega sobtada cap al sòl. Dos dels
soldats clon van caure. L'altre va córrer cap al bosc, només per detenir-se
abruptament quan una clara veu es va fer ressò des de l’AT-TE.
–Alto-el-foc!
Boba
es va agafar a la branca d'un arbre malvil i es va balancejar sobre ella,
recuperant l'alè. Mirà cap avall i va veure als clons tornant a l’AT-TE. Una
petita figura uniformada mirava fixament al bosc. Fins i tot des d'aquesta
distància, Boba podia sentir la força de la Glynn-Beti travessant-li amb la
mirada. Va retornar la mirada, audaç i sense por, llavors es va donar la volta
i va usar la motxilla coet per tornar al nivell del sòl.
–Just
a temps –va dir quan va tocar terra. Va sentir el brunzit familiar de la
cèl·lula auxiliar de combustible, de la motxilla coet, expirant. La va apagar
i, mantenint el blàster a la mà, va començar a córrer. La seva espatlla li feia
mal per la ferida d’en Grievous, però va ignorar el dolor.
Haig d'embarcar abans que ho faci Wat
Tambor…
El
bosc era una massa embullada de fongs i ceps viscosos. Boba va caminar amb cura
entre els arbres, amb l'arma al rest. De tant en tant mirava sobre la seva
espatlla buscant senyals de persecució.
Però
no va veure a ningú. Ha d'haver-hi un
èxode massiu d'aquest lloc, va pensar. De
la República i dels separatistes per igual. Això significa que Xagobah
finalment serà retornat als xamsters…
Boba
va sentir una petita onada d'alleujament, recordant al nadiu de Xagobah que li
havia ajudat, quan va arribar per primera vegada al planeta. Els amables
xamsters havien sofert sota el regne de Wat Tambor, perquè van ser assassinats
en l'acte o forçats a lluitar contra la República. Ara, per fi, serien lliures
de nou.
Després
d'uns minuts Boba va reduir la velocitat. Al seu voltant, els arbres malvil
creixien forts, sense danys per la guerra. En algun lloc, darrere d'aquestes
enormes plantes amb forma de bolet, l'Esclau
I esperava, ocult pel dispositiu de camuflatge.
Boba
es va detenir, atent a sons de persecució.
Res.
Va prémer el sensor del seu cinturó d'armes, per desactivar el dispositiu de
camuflatge. Va sonar un lleuger brunzit. A continuació, les elegants línies de
la seva nau van prendre forma en la petita clariana davant d'ell. Boba es va
permetre un estrany somriure.
–Que
bé veure't de nou –va murmurar.
Va
caminar lentament al voltant de l'Esclau
I, inspeccionant la nau per detectar qualsevol signe de dany. Però l'Esclau I s’ho havia passat millor a
Xagobah que Boba. Va comprovar el llançador de míssils sota el panell ocult i
es va assegurar que els canons blàster no estiguessin afectats per la humida
atmosfera de Xagobah. Després, va mirar ràpidament al seu voltant per
assegurar-se que no estava sent observat, i va pujar a la nau.
A
l'interior, tot estava com l'havia deixat. Es va llevar el casc i el va posar
al costat de la consola de control. Després va agafar una farmaciola i es va
col·locar un dermoembenat sobre l'espatlla ferida. Les reparacions de
l'armadura haurien d'esperar. Va lliscar a la consola de la cabina i es va
preparar per partir. Quan els motors de l'Esclau
I van tornar a la vida, Boba va fer una exploració ràpida en la computadora
de seguiment. Un conjunt de coordenades va aparèixer en la pantalla, juntament
amb la imatge d'un transport de la classe interestel·lar Hardcell…
La
nau d’en Wat Tambor.
–T’he
enxampat! –va cridar Boba en senyal de triomf. Més informació va aparèixer en
el monitor:
NAVILI
REGISTRAT EN LA TECNOUNIÓ. PARTIDA IMMINENT DEL NAVILI.
–Hora
d'anar-se’n –va dir Boba. Va programar el dispositiu de seguiment de l'Esclau I per monitorar a la nau d’en
Tambor, a continuació, va activar els propulsors. Com una fletxa acomiadada
d'un arc tibat, l'Esclau I va solcar
l'aire. La tèrbola atmosfera de Xagobah envoltava la nau, però la imatge pampalluguejant
de la nau de Wat Tambor brillava clarament en la pantalla de l'ordinador. En
qüestió de segons, l'Esclau I havia
sortit de l'atmosfera i havia entrat en la familiar foscor, esquitxada per
estels, de l'espai.
Darrere
de la consola de control, Boba mirava amb determinació a l'oceà d'estels. Va
observar la massa estacionària que era el transport de tropes de la República,
i un solitari centelleig de llum semblat a un far: la nau de Wat Tambor.
–No
et molestis intentant fugir –va dir mentre l'Esclau I sortia disparat perseguint a la nau–. No tens escapatòria.
La
nau de Wat Tambor estava dissenyada per al transport interestel·lar, no per a
la batalla. Això li donava l'avantatge a Boba… o almenys això va pensar. Tenia
al navili del capatàs de la TecnoUnió en el punt de mira, per la qual cosa va
acostar l'Esclau I tot el que va
poder abans de disparar.
BLAAAAAMMM!
Un
dels canons làser d’en Boba va alliberar la seva càrrega: dues grans ràfegues
d'energia atòmica comprimida.
–Ho
sento, Jabba –es va vanar Boba–. Vas dir viu o mort, però sembla que t’hauràs
de conformar amb mort…
Va
girar l'Esclau I a un costat, amb
l'esperança de tenir una millor vista de la destrucció de Wat Tambor. Però
l'astut capatàs no havia passat tots aquests anys en la TecnoUnió debades. Boba
es va quedar consternat, un brillant escut deflector, similar a un vast núvol,
va semblar engolir al navili d’en Tambor. Al mateix temps, un resplendent
míssil de commoció, d'elegant disseny, va sorgir del transport. Un moment
després, un segon míssil el va seguir. El sensor de seguiment del primer míssil
li dirigia a tota velocitat cap al raig d'energia d’en Boba. Va haver-hi un
centelleig encegador, quan va impactar, i Boba va murmurar. Les ones de
commoció van recórrer les profunditats de l'espai. L'Esclau I es va estremir.
Però
Boba no va perdre el temps enfadant-se o lamentant-ho. Els sensors de seguiment
del segon míssil estaven fixats en l'Esclau
I, el míssil estava dirigint-se directament cap a ell. L'Esclau I es va moure cap amunt i als
costats. El míssil es va desviar i va continuar. Abans que pogués impactar en el
seu objectiu, Boba va deixar anar una andanada amb els canons blàster.
–Què
et sembla això, Tambor? –va desafiar.
Va
sentir satisfet el thnnk de
l'impacte. Nanosegons més tard, el míssil implosionà.
Però
hi havia més foc enemic en camí! Boba va retirar l'Esclau I a una millor posició de tret, i després va atacar la nau
enemiga.
–Si
només pogués afeblir el seu escut deflector –va dir Boba, inclinant-se endavant
sobre la consola, quan va apuntar i va disparar–. Després, li donaré el cop final!
L'energia
es va arremolinar, palpitant i estenent-se al voltant de la nau de Wat Tambor.
Nous trets en represàlia van ressonar al voltant de l'Esclau I, però Boba anava massa ràpid…
KARRAAM!
Un
tret de Wat Tambor va aconseguir impactar, sacsejant tota la nau i penetrant
l'escut defensiu d’en Boba. Mirà ràpidament en el monitor, no va veure res
greu. La seva cara es va tibar furiosa quan va elevar l'Esclau I cap a la nau enemiga. Va esperar fins a l'últim moment
possible, llavors va disparar.
BLAM!
Impacte!
Boba victorejà quan el navili de Wat Tambor es va sacsejar greument. Havia
penetrat l'escut defensiu! La mà d’en Boba surava sobre el panell de la
consola. Una mica més i tindria un tret net… i Wat Tambor seria seu!
Tatooine, allà vaig!
En
aquest moment, quelcom es va fer visible. Un altre navili, passant a la nau de
Wat Tambor com una flama fantasmal. Boba va inspirar bruscament.
Conec aquesta nau!
Havia
sentit sobre ella a Tatooine, escoltant dels altres caça-recompenses relats de
tirotejos i actes de fred salvatgisme dirigit contra els Jedi.
Asajj Ventress, va
pensar Boba. Observava com la nau descendia acostant-se.
Asajj!
Només ella podria ser l'altra persona en la galàxia que odiés als Jedi, tant
com ell. Criada en l'hostil i voraç món de Rattatak, Asajj havia estat
entrenada, al seu terrible planeta, per un jove Jedi abandonat. Ky Narec no
només s'havia quedat encallat a Rattatak, efectivament havia estat abandonat
pels seus Mestres, que mai havien intentat ajudar al jove Jedi, o a la seva
protegida, Asajj, que desitjava escapar del seu cruel món natal.
Però
els Jedi mai van arribar. Asajj mai va tenir l'oportunitat de provar-se a si
mateixa, o a ningú més que el seu mentor. I quan Ky Narec va morir, Asajj va
jurar venjar-se dels Jedi. En aliar-se amb el Comte Dooku, Asajj s'havia
convertit en una de les opositores més feroces i mortals de la República. El
seu control de la força era excepcional, però la seva ira era aclaparant, com
ho eren les seves habilitats de combat… i la seva destresa amb una nau
espacial. Boba mirava amb admiració com el navili d’Asajj Ventress travessava
l'espai.
Quina gran aliada seria!, va
pensar. Junts podríem encarregar-nos de
Mace Windu.
No. Boba va sacsejar el
cap.
Mace Windu és només meu, va
pensar, sentint una punxada de ràbia. Ningú
m'impedirà venjar-me. Ningú…
Una
andanada de trets va destrossar els seus pensaments. Amb prou feines a un klick
de distància, la nau d’Asajj Ventress es precipitava directament cap a l'Esclau I.
Ella creu que sóc part de les forces de
la República! L'Esclau
I es va apartar quan Boba es va veure superat per Asajj. Si ella només conegués la veritat!
Però
la veritat seria un desaprofitament per Asajj Ventress. Ella estava aquí com a
part dels reforços d’en Wat Tambor. I en aquest moment, només sabia una cosa:
Una
nau desconeguda estava disparant al capatàs de la TecnoUnió.
I
qualsevol que pilotés aquesta nau espacial anava a morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada