Persecució (VI)

Anterior

Capítol 6

Amb un fragorós rugit, la nau d’en Boba va caure en picat. Va activar els propulsors de reserva, momentàniament l'Esclau I es va redreçar, després va mirar cap amunt.

Esperava veure la nau de l’Asajj sorgint per davant d'ell, o pitjor encara, una altra encegadora descàrrega dels seus canons d'ions.

El que no esperava veure va ser a un caça estel·lar Jedi.

–Alça! –Boba va sospirar incrèdul–. És Ànakin Skywalker!

Era la segona vegada que havia vist al llegendari aprenent de Jedi, ambdues vegades a distància. Recentment, Boba havia observat com Skywalker destruïa amb èxit una nau-ariet separatista de Xagobah. L'habilitat de combat de l’Skywalker era tan bona com la seva resistència i tots dos eren atributs que Boba admirava.

–Està allunyant a Ventress! –va dir Boba amb incredulitat.

El caça estel·lar de l’Skywalker es va llançar en persecució de la nau de l’Asajj com un tumnor alat atacant a la seva presa. Mentre Boba mirava, el jove Jedi va llançar una andanada de trets precisos, cadascun va trobar al seu objectiu, Asajj Ventress.

La batalla va acabar gairebé tan ràpid com havia començat. La nau de l’Asajj es va allunyar de l’Skywalker. Boba va sacsejar el cap admirat i lleugerament decebut.

Al final Ventress amb prou feines va poder presentar batalla!

Va estirar el coll, seguint-la, i va veure com fugia ràpidament.

La nau de transport d’en Wat Tambor brillava amb un blanc radiant com si fos consumida per la calor d'un sol. Boba només va tenir temps de grunyir, quan el transport va semblar ondar, esquinçar-se…

I donar el salt a l’hiperespai.

Tot va ser una distracció! Boba va treure fum, furiós amb si mateix. Asajj volia distreure'm perquè Wat Tambor pogués escapar…

–I ho va aconseguir! –va dir enfadat–. Com he pogut ser tan estúpid? Bé, no tornarà a ocórrer…

S'asseguraria d'això! Boba podia cometre errors, però mai cometia el mateix dues vegades.

Sobretot amb Jabba el Hutt esperant resultats.

L'expressió d’en Boba es va aombrar en pensar en el conegut gàngster. Ara Wat Tambor podria estar en qualsevol lloc de la galàxia. Boba no tenia cap manera de saber on. I, amb l'Esclau I danyat, no hi havia manera de seguir-li…

–IDENTIFIQUI'S!

Boba es va sobresaltar quan el soroll d'estàtica va sonar a través dels altaveus de l'Esclau I.

–IDENTIFIQUI'S O SERÀ DESTRUÏT!

Boba va activar el panell de la consola.

–Identifica't tu! –va respondre.

–ÀNAKIN SKYWALKER, DE LA FORÇA PACIFICADORA DE LA REPÚBLICA A XAGOBAH. TINC ORDRES DE DESTRUIR TOTES LES NAUS SEPARATISTES DINS D'AQUEST ESPAI AERI. TÉ DEU SEGONS PER IDENTIFICAR-SE O CÓRRER EL RISC DE SER DESTRUÏT. DEU. NOU…

Haig de fer-li parar!, va pensar Boba. Si s'identificava com un caçador de recompenses mercenari no li aniria massa bé amb Skywalker.

Però el jove Jedi era part de la força de la República que havia conduït a Wat Tambor cap a Xagobah. Tal vegada tingués alguna idea d'on havia fugit el capatàs de la TecnoUnió; informació que Boba podria utilitzar per rastrejar a Wat Tambor, i així reclamar la recompensa de Jabba…

… QUATRE. TRES…

Serà millor que m'apressi, va pensar Boba. I què em surti bé!

–Skywalker, això és una sol·licitud d'assistència! –va anunciar per la unitat de comunicacions. Boba sabia que aquest era el punt feble dels Jedi, mai podien resistir-se de ser els bons–. La meva nau va ser danyada en un tiroteig amb Asajj Ventress, repeteixo, sol·licito assistència immediata…

Silenci. Enfront d'ell, la nau de l’Ànakin surava com una flama platejada. Quan va parlar, Boba va introduir un conjunt de coordenades. La pantalla de navegació va parpellejar en encendre's, mostrant la informació que Boba necessitava.

Més enllà del cinturó d'asteroides, una petita lluna orbitava Xagobah. Si pogués arribar allà, podria reparar l'ala d'estribord. I una vegada que perdi aquest Jedi, podria tornar a seguir la pista d’en Wat Tambor…

La veu d’Ànakin va ressonar una vegada més a través de la unitat de comunicacions:

–NO TENIM REGISTRES DE NAUS SEPARATISTES QUE ENCAIXIN AMB LA SEVA DESCRIPCIÓ –va anunciar. Gairebé va sonar decebut–. TAMPOC TENIM REGISTRES QUE INDIQUIN QUE VOSTÈ FORMI PART DE LES FORCES PACIFICADORES DE LA REPÚBLICA…

–He lluitat en el bàndol dels xamsters –va interrompre Boba ràpidament. Això era cert–. I ara m'estava dirigint a la lluna per fer reparacions. Així que…

Sense perdre de vista el caça Jedi, Boba va començar lentament a dirigir l'Esclau I cap a la lluna.

–… Si tan sols em deixés marxar, podria acabar el meu treball, i vostè el seu.

Boba sabia que s'estava arriscant. No hi havia manera que pogués allunyar-se de l’Skywalker ara, no amb l'ala de l'Esclau I destrossada, encara que una vegada que la reparés, podria anar a pels seus crèdits!

A més, Skywalker havia de tenir millors coses que fer que perdre el temps amb un mercenari ferit!, va pensar Boba. Mirà cap amunt.

Mmmm. Pel que sembla no, l'aerodinàmic caça de l’Ànakin va omplir el cristall de la cabina de l'Esclau I.

–LA MEVA NAU LI ESCORTARÀ –va dir Ànakin. Va fer que una simple declaració sonés com una ordre–. SI CANVIA DE RUMB, LA SEVA NAU SERÀ DESTRUÏDA.

–Tractaré de no oblidar-ho –va etzibar Boba, després d'haver apagat la unitat de comunicacions.

Va restablir les coordenades de l'Esclau I i es va dirigir cap a la lluna. Semblava àrida i deshabitada, amb la superfície esquitxada de cràters. L'atmosfera era lleugera, però, de totes maneres, podia albergar formes de vida humanes, durant una estona.

Boba pretenia estar només poc temps. Va albirar una estreta vall entre dos cràters i va preparar l'Esclau I per aterrar. La nau de l’Skywalker li seguia, tan a prop que Boba no hauria pogut eludir-li si ho hagués intentat.

D'alguna manera, això no semblava una bona idea en aquest moment.

Boba desaccelerà, i l'Esclau I va començar el seu descens final. Boba va mirar impassible com la nau de l’Skywalker li seguia com una ombra brillant. En qüestió de minuts l'Esclau I havia tocat terra. Segons més tard el caça estel·lar va fer el mateix.

–ROMANGUI ON ESTÀ –crepità una veu a través de la unitat de comunicacions.

Boba va esbufegar. No anava a quedar-se com un plàcid xancador khommita, esperant a ser recollit! Va comprovar el cinturó d'armes, assegurant-se que els blàsters estiguessin ben ocults. Després va agafar el casc i es va dirigir cap a la porta.

Es va detenir.

El casc de batalla mandalorianà d’en Boba havia pertangut al seu pare, Jango Fett, abans de ser assassinat per Mace Windu. Durant els últims anys Boba l’havia portat, juntament amb l'armadura del seu pare. Fins i tot després de tot aquest temps, Boba trobava a faltar al seu pare terriblement; l'armadura era un tros de la petita herència que Jango havia deixat al seu fill. Boba la lluïa amb orgull i habilitat. El casc i l'armadura de Jango s'havien convertit en una cosa temuda per a tots aquells als quals Boba havia caçat.

Però Boba volia ser reconegut just ara?

S’ho va pensar durant un moment. Estava aquí ara perquè un membre d'alt rang de la República havia pagat a Jabba, sol·licitant al gàngster hutt que usés a un dels seus caçadors de recompenses per rastrejar i matar a Wat Tambor. La República volia que la mort de Wat Tambor semblés ser obra d'un assassí solitari. I Jabba sabia que només el seu millor caça-recompenses, Boba Fett, seria capaç de matar a l'astut capatàs de la TecnoUnió.

Però Boba havia fracassat. Fins ara, almenys.

Ànakin Skywalker liderava a les tropes de la República en la seva contínua lluita contra els separatistes. I si ell coneixia la missió d’en Boba? Si arribés a l'orella de Jabba el Hutt, la reputació d’en Boba quedaria arruïnada!

Més que la seva reputació… la seva vida.

I li tinc cert tipus d'inclinació sentimental en això, va pensar Boba.

Mirà el casc mandalorià i després cap a fora del cristall de la cabina. Ànakin Skywalker estava descendint del caça estel·lar. Va aixecar una ràfega de sorra rosada quan les seves botes van trepitjar la superfície lunar. Va fer una pausa per inspeccionar els danys superficials del caça estel·lar, després va girar i es va dirigir cap a l'Esclau I.

Boba va respirar profundament. A contracor es va llevar el casc, de moment.

–Això és només temporal –va dir, veient-se reflectit en la fosca pantalla. Semblava seriós i decidit, una versió més jove i llargaruda del seu pare. La semblança superficial que tenia amb els clons de Jango Fett s'havia allunyat fa molt temps per la lluita i la batalla. Un clon no sobrevivia el temps suficient per veure l'experiència reflectida en el rostre.

Però anys caçant i matant havien endurit l'expressió d’en Boba. Ell somreia rarament aquests dies. Quan ho feia, era normalment quan veia a la seva amiga Ygabba i al seu pare, Gab’borah, a Tatooine.

Però ara no estava a Tatooine. I no tornaria fins que pogués informar a Jabba el Hutt de la mort o captura de Wat Tambor.

Dins de la nau, una nota greu d'advertiment, indicava l'arribada d'un intrús. El jove caça-recompenses va desactivar l'alarma, i després va obrir la sortida de càrrega.

Una mà descansava lleugerament sobre el cinturó d'armes, l'altra per sobre del blàster, Boba Fett es va dirigir cap a fora per trobar-se amb Ànakin Skywalker.

Següent