Persecució (IX)

Anterior

Capítol 9

Boba es va redreçar i es va trobar amb la mirada de l’Ànakin.

–Tinc informació vital per a la seguretat de la República –va dir Boba.

Ànakin li va mirar fixament amb una freda incredulitat.

–Com dius?

–Ja m'has sentit. –Boba va mirar cap al Jedi–. El que sé podria significar la diferència entre la derrota de la República, o la victòria final.

Ànakin va deixar d'agafar, només una mica, la seva arma.

–Com sé que estàs dient la veritat?

Boba es va encongir d'espatlles.

–No ho saps. Però jo sí, la República podria tenir el coneixement que necessita per derrotar als separatistes. I si no fas ús d'ell, la República podria ser destruïda. Estaries disposat a córrer aquest risc?

Boba va observar a Ànakin acuradament. Fos el que fos aquest Jedi, no era un covard. O estúpid. Ànakin va sacsejar el cap.

–Per què hauria de creure't? Només ets un menyspreable caça-recompenses!

–No un caça-recompenses qualsevol! –va replicar Boba–. Pensa en això. Vas esmentar que Obi-Wan Kenobi et va dir el meu nom. Per què es molestaria a parlar-te sobre mi, tret que fos important?

Ànakin va arrufar les celles.

Ja et tinc!, va pensar Boba triomfalment. Abans que el Jedi pogués dir res més, Boba ràpidament va continuar.

–Necessito anar a Coruscant. –Les paraules van sortir abans que ell sabés el que estava dient. Però quan va parlar, es va adonar que deia el correcte–. El que sé només pot compartir-se amb la més alta autoritat. Si intentes detenir-me, seràs acusat de traïció.

–Coruscant? –Per un segon, Boba va tenir la satisfacció de veure la confiança d’Ànakin flaquejar. Però només per un instant–. No hi ha lloc a Coruscant per un caça-recompenses com tu! Ningú es reunirà amb tu. De totes maneres, ningú important.

–Aquí és on t'equivoques –va dir Boba. Fins i tot mentre parlava, podia sentir la seva boca assecant-se. Estava corrent un risc, potser el més perillós que havia assumit en tota la seva vida–. Algú es reunirà amb mi allà. Algú important. Algú poderós…

–Qui? –va exigir Ànakin amb fúria.

Boba va respirar profundament. Sabia que s'estava jugant amb una cosa més que la seva sort.

S'estava jugant la vida.

Ànakin va fer un pas més a prop a Boba.

–Digues-m'ho!

Boba va posar la mà sobre el blàster, desafiant a Ànakin perquè s'acostés.

–El Canceller Suprem Palpatine –va dir.

Ànakin es va quedar gelat. Els seus ulls es van ampliar.

–El Canceller?!

Boba va assentir.

–Això és.

–Però…

Abruptament el món al seu al voltant va semblar trencar-se. Van ploure pedres i ones de sorra. Boba va cridar i va perdre l'equilibri intentant no deixar anar el blàster. Ànakin també va caure. Va rodar cap a Boba, amb un braç aixecat per protegir-los a tots dos.

–És un llimac espacial! –va cridar Ànakin–. No t'aixequis!

D'un cràter de darrera del caça estel·lar Jedi, va sorgir una vasta forma, cobrint el cel per sobre d'ells. El seu cos enorme i serpentí va sortir disparat per l'aire, còdols i grans roques volaven pertot arreu en el seu deixant. La seva enorme boca es va obrir, mostrant fileres de fulles semblants a dents quan es va girar i va envestir…

Directament cap a Boba i Ànakin!

Boba s’escapolí, just a temps, quan una roca desplaçada es va precipitar passant-li. El llimac espacial va rugir.

–Això l’alentirà! –va cridar Ànakin. Es va posar dempeus i va agafar el seu sabre de llum. Però abans que el pogués treure, una roca de la grandària d'un home es va abalançar cap a ell.

La roca va col·lidir contra Ànakin. Amb un crit entretallat, el jove Jedi va caure.

–Skywalker! –va cridar Boba.

Però no tenia temps per ajudar al Jedi ferit.

El llimac espacial estava sobre ell!

Boba va aixecar el seu poderós blàster DC-15. Mancava de l'abast de les seves armes més grans, però ara estava a curta distància de l'objectiu…

A molt poca distància!

WHHHOOOORAAAAAGGGH!, va rugir el llimac espacial. Estava prou a prop perquè Boba pogués sentir el seu alè càlid i pudent de roques i sorra socarrada. I just es dirigia cap a l'Esclau I!

–Allunya't de la meva nau! –va cridar Boba furiosament. Va saltar a un costat de l'Esclau I, ajupint-se per recollir una pedra. La va llançar al depredador.

THUNK!

La roca va copejar al monstre depredador en la part més vulnerable: l'ull.

RRRUAAAGHRRRR!

Amb un fragorós rugit de dolor i ràbia, el llimac espacial va canviar de rumb en l'aire. Es va desviar lluny de la nau d’en Boba, i del caigut Ànakin, i va començar la plena persecució al caça-recompenses!

Boba va córrer cap a un petit cràter. Era massa petit per ocultar a Boba més d'un moment o dos.

Però aquest era tot el temps que Boba necessitava per apuntar. Es va ajupir i va anivellar el blàster. Tenia el cap del llimac espacial, que s'acostava ràpidament!, a tir.

–No puc fallar! –va murmurar Boba, prement les dents. De cua d'ull podia veure a l’Ànakin girant-se, gemegant i ensopegant–. En cas contrari tots dos estem morts, i tinc un compte que saldar amb un altre Jedi!

Una vegada més va sonar el rugit ensordidor del llimac espacial. Van caure fragments de roca al voltant d’en Boba quan la serpentina criatura es va alçar per sobre d'ell.

BAAMMMM!

Boba va aconseguir un impacte directe, just entre els ulls!

–GLOOORB! –el rugit del gegantesc llimac es va convertir en un bombollejant crit de dolor. El seu cap es bressolava cap endavant i cap enrere, donant a Boba una oportunitat més per disparar… i una altra més!

–Sí! –es va vanar Boba.

Dos impactes més! El llimac espacial es va retorçar d'agonia. Les seves dents esmolades com ganivets van xocar quan va retrocedir del caça-recompenses. Sang verdosa va esquitxar a Boba quan el llimac espacial es va retirar, amb un crit llarg i bombollejant, esmunyint-se cap al seu forat.

–Puaj! –va exclamar Boba, netejant la quisca de llimac de l'armadura–. L'acabava de netejar! –Va enfundar l'arma i després es va llevar el casc, comprovant si hi havia danys. Llavors es va apressar cap a la seva nau.

–Això va estar molt bé.

Boba es va quedar gelat. A uns pocs passos de distància Ànakin estava dempeus, mirant-li atentament. Boba sabia que el Jedi havia decidit què fer amb ell.

Però no podia saber el que estava passant en el cap de l’Skywalker. Importaria que acabés de salvar-li la vida al Jedi? Aquesta era la segona vegada que havia salvat a un Jedi des que va començar la caça de Wat Tambor?

Ànakin va sacsejar el cap, i després va mirar a Boba de dalt a baix quan se li acostava.

–Sí, això va estar molt bé –va repetir el Jedi–. Gens malament en absolut, tenint-ho en compte.

–Tenint en compte què? –va bordar Boba. Mirava fixament i desafiadorament a Skywalker. Boba no volia treure les armes contra aquest Jedi en particular, però no dubtaria si hagués de fer-ho.

–Tenint en compte que estaves preparant el teu rumb cap a Coruscant –va dir Ànakin.

–Eh? –Li va prendre un moment assimilar les paraules. Quan ho va fer, Boba es va permetre un petit somriure.

Sí!

Però Boba va anar amb compte de no mostrar les seves veritables emocions per fora de la màscara. Tenia en secret, un altre motiu per anar a Coruscant. I Skywalker mai hauria de saber quin era.

–Sí. Pots anar a Coruscant, sota unes condicions –va afegir Ànakin. Va fer a l'ala reparada de l'Esclau I una última i acurada mirada. Després es va dirigir cap al seu caça estel·lar.

–Et donaré les coordenades –va continuar Ànakin–. I la clau per aterrar. Et deixo en mans del governador Tarkin. T'acompanyarà fins al Canceller. Si no t'agraden aquestes condicions, ets història. En entrar a l'espai aeri de Coruscant, segueix les seves ordres. I les teves armes hauran de quedar-se en la nau.

Boba es va enfuriar.

–Per què? –va preguntar amb ràbia–. No sóc el teu presoner!

–No, no ho ets. Però ell coneix Coruscant, i tu no. Sé en qui es pot confiar…

–Jo no confio en ningú –va dir Boba. Ja tenia un pla del que realment faria a Coruscant. Els seus ulls es van trobar un Ànakin impertorbable–. En ningú excepte en mi.

Ànakin li va mirar. Després va assentir, girant-se cap a la seva nau preparada per partir.

–Tenim molt en comú, Boba Fett –va dir mentre pujava al caça estel·lar–. Potser tornem a trobar-nos.

Següent