Persecució (XII)

Anterior

Capítol 12

Dins del Temple Jedi, tot estava en silenci, però no era totalment silenciós. Un Jedi va passar, amb la túnica escombrant el sòl. Un petit grup d'iniciats Jedi molt joves van passar caminant en línia recta. Es van donar la volta per mirar, amb la boca oberta, al jove, alt i amb casc que va creuar donant gambades per davant d'ells.

–Qui és? –va preguntar un dels nens. La instructora Jedi que els guiava es va detenir, mirant fixament a Boba amb curiositat.

–Estic buscant les cambres dels visitants –va dir Boba abans que ella pogués preguntar-li–. Ànakin Skywalker ho va arreglar perquè em quedés aquí.

Quan va esmentar el nom d’Skywalker, la Jedi va assentir amb el cap.

–Per descomptat –va dir–. Per allà, segueixi el passadís fins que giri a l'esquerra. La porta de la seva habitació estarà oberta.

–Gràcies –va dir Boba. Els nens continuaven mirant-li tan fixament, amb uns ulls tan enormes que va estar temptat de riure's.

Però no ho va fer. En el seu lloc es va apressar pel passadís que la Jedi li havia indicat. Era un passatge ample i il·luminat amb llum brillant i suau que els Jedi escollien per als espais públics. En la distància va poder veure a dues figures formidables caminant una al costat de l'altra, discutint profundament. Quan es van acostar, Boba es va posar rígid.

No pot ser!, va pensar. Se li va estarrufar cada pèl del cap. Sense pensar-ho, la seva mà va agafar el cinturó d'utilitats.

Va ser llavors quan Boba va recordar que no tenia les seves armes.

I només a un pam estava…

Mace Windu!

A Boba se li va assecar la boca. L'última vegada que havia vist a Windu va ser en la sorra d'execucions geonosiana. Allà, el Mestre Jedi havia romàs infrangible i ombrívol, sobre el cadàver del pare d’en Boba, Jango, a qui havia assassinat.

Pare!, va pensar Boba, mentre l'angoixa d'aquell moment va tornar a ell.

Com si hagués pronunciat les paraules en veu alta, Boba va veure a Windu mirar de sobte en la seva direcció.

No puc deixar que sàpiga qui sóc!, va pensar Boba desesperat. Ara no. No quan estic tan a prop!

Boba no havia vist a Mace Windu en molts anys. Però coneixia la increïble habilitat de l'alt Mestre Jedi en la lluita, i molt més. Es rumorejava que Windu posseïa una veu i una voluntat tan poderosa que rares vegades necessitava utilitzar la força amb els seus enemics, i molt menys el sabre làser.

I aquesta veu va quedar sobtadament i ominosament, en silenci quan Boba va passar pel passadís.

No li miris, va pensar Boba. Segueix endavant. No paris, no…

Però va poder sentir la mirada de Mace Windu clavada en ell. I va poder veure a Windu detenir-se, posant una mà sobre el braç del seu company mentre mirava a Boba.

–Qui…? –va començar a preguntar Mace Windu amb el seu to profund.

–Mestre Windu! Mestre Windu!

La veu aguda d'una nena va sonar a través del passadís. El Mestre Jedi es va tornar, la seva expressió va canviar de sospita a diversió quan una de les diminutes Jedi va córrer cap a ell, amb l'instructor sense alè trepitjant-li els talons.

–Veda! –la va cridar l'instructor exasperat–. Torna aquí immediatament!

–Però vull preguntar-li alguna cosa!

Mace va mirar a la nena. Mentre reia, Boba es va apressar a avançar pel passadís. Tot i així, quan el passatge va començar a girar cap a l'esquerra, no va poder resistir-se a mirar cap enrere.

Mace estava parat, escoltant pacientment la verborrea de la nena. Però mentre escoltava va girar lentament el cap, mirant directament al passadís.

Cap a Boba.

No em pot reconèixer, va pensar Boba. I fins i tot si ho fa…

Per un instant Boba va romandre on estava. El Jedi no podia veure l'odi en els seus ulls.

Però tal vegada pogués sentir l'odi en l'ànima d’en Boba.

–Ens veurem molt ràpid, Mace Windu –va murmurar Boba abans de tornar-se per seguir el seu camí.

L'habitació que havien preparat per a ell era sòbria però còmoda. Li havia preocupat que els Jedi li haguessin posat un guàrdia per vigilar-li, però clarament estaven massa ocupats, com per gastar esforços en un informant, la informació del qual no sabien encara si era certa. Però això jugava a favor d’en Boba. Va perdre molt poc temps a la seva habitació. Va tancar la porta i va activar el comunicador de la cambra. Després d'uns segons, la suosa cara d’en Hat Lo li mirava fixament de nou.

–Boba! –va dir amb una forçada jovialitat–. No esperava tornar a sentir de tu tan aviat!

–No? Bé, vas a veure'm fins i tot abans. Necessito reunir-me amb tu.

–Ara? –Hat Lo va sonar agitat.

–Com et vaig dir, els meus assumptes són urgents. Els assumptes de Jabba…

Boba va deixar que la seva veu tingués un to amenaçador.

Hat Lo empal·lidí.

–Per descomptat, per descomptat! –va dir–. Enviaré un speeder per a tu immediatament! Em trobaré amb tu en menys d'una hora en el Cartell de la Llengua Trilocular. Seràs el meu convidat de major honor –va afegir, amb creixent ansietat–. Com correspon a un del cercle de major confiança de Jabba, a més de mi, per descomptat.

–Per descomptat –va dir Boba. Darrere del casc va somriure de manera agradable–. En el Cartell de la Llengua Trilocular, en una hora. Et veuré allà.

La cara rodona d’en Hat Lo va parpellejar en apagar-se la pantalla. Durant uns minuts Boba es va asseure sol a la seva habitació.

–Els atacs amb sabre làser d’en Mace són llegendaris –va dir, meditant–. També, és més alt que jo, encara que no per molt. Tinc les meves dagues, però necessitaré un blàster. I un dard sabre estaria realment ben com a reforç…

Boba va assentir amb entusiasme davant la idea de l'arma verinosa de Kamino. Això realment faria el treball! Ni un Mestre Jedi podria resistir el verí d'un dard sabre! Ara solament espero que Hat Lo pugui posar les seves llardoses mans en un per a mi.

Es va apressar per anar a trobar-se amb l’aerospeeder dels baixos fons de Coruscant.

Següent