Capítol
13
L’aerospeeder,
de color vermell brillant, estava esperant prop de l'Esclau I en el moll d'aterratge. Amb una punxada, Boba
immediatament va reconèixer a l'alienígena humanoide que el pilotava.
–Oh,
no! –grunyí–. Elan Sleazebaggano, no!
–Elan
és el nom –el detestable jove va anunciar quan Boba va saltar en el seient al
costat d'ell. Les seves llargues antenes es van enroscar amb orgull–. Volar és
el meu fort! Tret que, per descomptat, et pugui interessar una mica de
pols-smoot polordionà.
Elan
va treure un paquet verd i brillant i el va agitar atractivament en la cara d’en
Boba.
–Pur
al cent per cent, satisfacció garantida…
Boba
va agafar l'espatlla de l’Elan.
–No
estic interessat en el teu contraban barat, Sleazebaggano! –va dir–. Porta'm al
Cartell de la Llengua Trilocular, ràpid!
Elan
va assentir amb impaciència.
–És clar,
és clar! –El brillant paquet verd va desaparèixer. Elan va activar els panells
de control. L’aerospeeder es va abalançar fora de la plataforma d'atracada.
–Sembles
un caça-recompenses perspicaç –Elan va seguir, gairebé sense respirar–. Potser
t'interessi més un parell d'ombres de closca bonadaniana! Cent per cent natural,
garantit per bloquejar els perillosos rajos infradig…
–Ràpid
i en silenci! –va ordenar Boba. Va estrènyer amb més força l'espatlla de l’Elan.
–És clar,
és clar! –va dir empassant Elan. Les seves llargues antenes carnoses es van
sacsejar nerviosament–. Visc per complaure. Però tal vegada hauries de
considerar…
Boba va
grunyir. Elan era incessant!
On està el meu blàster quan el
necessito?
–Millor
que sigui un viatge curt –va dir amenaçadorament Boba–. En cas contrari…
–És clar,
és clar!
L’aerospeeder
es va allunyar del Temple Jedi. Al voltant d'ells els gratacels cavernosos de
Coruscant relluïen i brillaven. Aquí era on vivien els residents més rics de la
galàxia. Senadors, ambaixadors, diplomàtics, capdavanters de germanor o
comerciants, tots ells en aquestes torres resplendents. Eren els qui es
muntaven en les elegants limusines speeder. També els qui menjaven en les
terrasses de restaurants fantàsticament cars i dormien en habitacions més grans
que un camp d'entrenament caridà.
Boba
va intentar no quedar-se impressionat per tot.
Però
no va poder evitar-ho, quan s'acostaven al gegantesc edifici que albergava el
Senat Galàctic. Els seus ulls es van eixamplar lleugerament, i es va posar més
prop de la vora de l’speeder per veure millor.
–Així
que és això –va murmurar Boba. L'edifici voltat era immens, semblava ser com la
meitat de la lluna on havia conegut a Ànakin–. Aquí és on el Canceller
Palpatine concedeix audiències. I demà…
No va
poder expressar la resta dels seus pensaments en veu alta. Demà, Mace Windu
estarà mort. Boba estarà lluny d'aquí. I el Canceller Suprem Palpatine reunirà
al Senat en una urgent reunió d'emergència per compartir amb ells el secret que
Boba havia compartit amb ell: que Dooku i Tyranus eren la mateixa persona.
Una
que vol que la República caigui.
–L'Edifici
del Senat, correcte –va dir Elan. Amb prou feines va fer un segon cop d'ull a
l'enorme edifici amb forma de cúpula–. Aquí és on tots els assumptes oficials
més importants de la galàxia es duen a terme. Però on anem…
L’aerospeeder
es va sacsejar sobtadament. Sense previ avís, va caure en picat baixant
directament entre els edificis d'un quilòmetre d'alt, com si s'estigués
enfonsant en un abisme brillant.
–Vigila!
–va cridar Boba quan un altre speeder es dirigia com un raig cap a ells. Va agafar
els controls de l’Elan–. Anem directes a estavellar-nos contra…
A
l'últim moment possible, Boba va aconseguir virar l’speeder bruscament cap a un
costat. Va poder veure la cara pàl·lida i enutjada del pilot de l'altre speeder
mirant l’speeder vermell i brillant de l’Elan.
Llavors
Elan va retirar tranquil·lament les mans d’en Boba dels controls.
–On
anem –va continuar Elan com si res hagués succeït–, és on els més importants
negocis no oficials de la galàxia es duen a terme. Els baixos fons de
Coruscant!
–Estàs
parlant de l’inframón de l’hampa –va dir Boba. Va observar quan van descendir a
tota velocitat, els nivells més baixos de la Ciutat Galàctica il·luminats
estridentment–. El territori d’en Hat Lo.
–I el
meu! –va dir Elan amb un to ferit–. Dóna la casualitat que sóc el proveïdor de
les píndoles letals de major qualitat en la galàxia, a un preu molt raonable,
molt…
–Para!
–va cridar Boba–. Porta'm a Llengua Trilocular. ARA!
La resta
del viatge el van passar gairebé en silenci. De tant en tant Elan sospirava
sorollosament. I les seves antenes mai deixaven de retorçar-se, com si
estiguessin tractant de vendre a Boba alguna cosa, de l'extremadament il·legal,
extracte de lava nklloniana, pura al cent per cent.
Però
per fi l’speeder vermell va començar a desaccelerar. Per davant d'ells feia
senyals una brillant entrada, il·luminada per cridaners tubs de llum zeó
porpres i verds. La imatge RV[1]
d'una reptadora serp monga s'alçava diverses vegades i semblava que anava a
atacar, la seva boca oberta mostrava tres llengües llargues i taronges
enrotllant-se.
–El
Cartell de la Llengua Trilocular –va anunciar Elan. Va sonar avorrit–. No sé
per què t'estàs molestant amb aquest lloc. Ningú ve ja per aquí.
–Bé,
jo sí –va etzibar Boba.
Va
sortir de l’aerospeeder. En les ombres, un bavejant necròfag de corredor estava
agotzonat, a la recerca d’incauts visitants per alimentar-se d'ells. Un grup
d'aspecte sinistre, mutants demacrats, estava prop de l'entrada del club,
jugant amb daus pillel. Semblava un lloc poc prometedor per obtenir armes
il·legals.
Però
Boba no tenia temps per buscar un de millor. Volia a Mace Windu mort… aquesta
nit.
–La
meva targeta –va dir Elan. Li va lliurar a Boba una targeta brillant de color
carmesí amb la frase ELAN SLEAZEBAGGANO: QUAN NOMÉS SERVIRÀ EL MILLOR I MÉS
ADULADOR!– En el cas que Hat Lo sigui incapaç de proveir-te amb el que
necessitis, si us plau no dubtis a trucar-me.
–És
poc probable –va replicar Boba.
Però
va agafar la targeta.
L’aerospeeder
es va enlairar rugint, inclinant-se violentament entre els transeünts alarmats.
Boba es va tornar i va mirar al club de mala mort que tenia davant.
Hat Lo més et val estar-hi!, va
pensar greument. No puc permetre'm perdre
més temps.
Va
entrar sota el Cartell de la Llengua Trilocular. Dins estava fins i tot més
fosc i llardós que el que havia promès el colorit cartell RV. Sota els peus, quelcom
enganxós i desagradable s'aferrava a les botes d’en Boba.
–Uf!
–va dir, donant una puntada de peu a un petit objecte palpitant, un jove llimac
granític. El llimac va explotar amb un so aquós. Trossos de greixum van
esquitxar les parets.
Boba
va fer una ganyota.
–Genial.
Aquest no és un bon començament.
A uns
metres més enllà, una figura corpulenta bloquejava una porta, un alienígena de
sis extremitats amb ulls sortints. Al costat d'ell estava dempeus una prima
twi’lek, badallant.
–Estic
aquí per veure a Hat Lo –va anunciar Boba asprament. La twi’lek amb ratlles de
color marró i bronze va parpellejar, i després es va allunyar sigil·losament.
El porter alienígena va mirar una llista en una de les seves mans i li va
indicar a Boba que entrés.
El
Cartell de la Llengua Trilocular era ombrívol i estava ple de fum. Estava ple
de petites taules on s'asseia l'escòria de Coruscant, apostant i fent acords
il·legals i furiosament resolent vells i nous comptes.
–Aquí
està –va murmurar Boba.
Va
veure a Hat Lo en una taula en la cantonada. L'aspirant a cap del crim estava envoltat
de cinc guardaespatlles codru-ji. Dos d'ells eren adults, amb la forma
humanoide de quatre braços. Els tres restants eren menors d'edat, en la
distintiva fase de wyrwulf de quatre cames dels codru-ji.
Cap
d'ells va semblar estar molt feliç de veure a Boba acostant-se a la taula del
seu cap.
–Hat
Lo –va dir Boba. Mirà despectivament als guardaespatlles–. Necessito parlar amb
tu… tot sol.
La
cara rodona del delinqüent brillava per la suor. Va maniobrar matusser en el
blindatge corporal.
–Feu
lloc a Boba Fett –va ordenar, gesticulant impacientment als guardaespatlles
perquè es moguessin–. Boba, si us plau, asseu-te.
Boba
es va mantenir ferm.
–No
fins que se’n vagin.
La
seva mà es va moure amenaçadorament cap a on hauria d'estar el seu blàster.
Estava desarmat, però en la foscor, seria difícil per a qualsevol persona saber
això.
Hat Lo
va mirar inquiet al caça-recompenses. Finalment va ordenar als seus
guardaespatlles:
–Marxeu-vos!
Espereu-me en la porta!
La
rajada de codru-ji es va aixecar, van recórrer la sala, els joves wyrwulfs van
llançar una mirada famolenca a Boba.
–Asseu-te,
asseu-te –va repetir Hat Lo. Com per art de màgia, la prima twi’lek va
aparèixer en la seva espatlla. Portava dos gots de líquid efervescent. Hat Lo
va agafar-ne un. La twi’lek va oferir l'altre a Boba.
–Beu
amb mi! –va exclamar Hat Lo. Va aixecar el seu got i va esperar al fet que Boba
fes el mateix–. Per l'amistat!
–No
gràcies –va dir Boba. Va buidar el contingut del got en el sòl. Una olor acre
es va elevar del pis, seguit per un núvol de flama verdosa i un soroll espetegant–.
Verí mordaç dozoisià. Mortal si passa pels teus llavis. Bon intent, Hat Lo.
Hat Lo
va fingir sorpresa.
–Estic
sorprès, commocionat –va dir–. Està enverinat?
Va
llançar el seu got encara ple a la twi’lek, mirant-la quan ella es retirava
precipitadament. Llavors va tornar a mirar a Boba, encongint-se d'espatlles com
si fora a dir: No pots culpar a un pocavergonya per intentar-ho!
–Doncs
bé –va continuar el gàngster d'estar per casa–. Ara que hem aconseguit resoldre
els preliminars, què puc fer per tu?
–Necessito
actualitzar el meu armament –va dir Boba. Es va asseure enfront d’en Hat Lo,
mantenint-se atent als guardaespatlles.
–Per
descomptat. I per alguna raó no pots anar a través dels canals legals. –Hat Lo
li mirava maliciosament–. Bé, has acudit a la persona indicada! Puc
preguntar-te, què et porta a Coruscant?
Boba
va dubtar. Era poc inclinat a compartir la veritat amb Hat Lo. Però els seus sequaços
probablement podrien trobar qualsevol informació que Hat Lo necessités saber.
I
Boba no volia cridar l'atenció innecessàriament durant les properes hores…
Si ho
explicava a Hat Lo ell mateix, Boba podria controlar la situació. I a Boba li
agradava tenir el control.
–Tinc
assumptes amb el Canceller Suprem Palpatine –va dir.
Boba
va ser premiat amb la mirada atordida i consternada d’en Hat Lo.
–Palpatine?
Però això és… bo, això és molt interessant. –Els petits i brillants ulls d’en
Hat Lo es van estrènyer–. I estàs buscant armes? Per què? Ni tan sols Jabba el
Hutt podria pensar d’assassinar al Canceller Suprem!
Boba
va sacsejar el cap.
–Els
plans de Jabba no són assumpte teu, Hat Lo. No tret que vulguis implicar-te en
ells…
Va
deixar les paraules penjant en l'aire com una amenaça. Hat Lo va aixecar les
mans defensivament.
–No,
no! Aquestes qüestions tan importants són massa grans per a un simple home de
negocis tan treballador com jo! Ho pregunto només perquè un sent rumors. Rumors
desagradables. Hi ha grans canvis en marxa, Boba Fett. Hauries d'anar amb
compte del bàndol en el qual estiguis, quan arribin els canvis.
–No
estic del costat de ningú –va dir Boba amb aspror–. No confio en ningú més que
en mi mateix. I certament no confio en tu, Hat Lo! Així que no intentis
enganyar-me, o vendre'm armes de poca qualitat.
–Aquesta
idea mai s'ha creuat pel meu cap –va respondre Hat Lo. No obstant això,
semblava decebut–. Ara, què necessites exactament?
Boba
va treure a la llum les seves peticions:
–Un blàster
Westar, alguns míssils i granades de pols, per començar.
Hat Lo
va sacsejar el cap.
–No
tinc res d'això de moment. Si ho hagués sabut per endavant, tal vegada. Però
amb tan poc temps? No. Has d'entendre, que el meu negoci s'impulsa per
l'oferta. Aquí a Coruscant, tractem de col·locar coses més, com jo dic,
tranquil·les.
–Més
dissimulades, vols dir? –es mofà Boba.
–Em
refereixo al fet que es tracta de no cridar l'atenció sobre nosaltres mateixos
per l'ús frívol de les armes. No és que les teves armes poguessin considerar-se
frívoles –va afegir Hat Lo ràpidament–. Ara, allò que tinc en aquest moment és
una pistola fletxette, molt bonica, mai ha estat utilitzada i està totalment
carregada. També algunes granades crio-ban, si vols.
Boba
semblava impressionat.
–Una
fletxette? Són difícils d'aconseguir!
–Ho
sé –va dir Hat Lo amb orgull–. Estàs familiaritzat amb el seu ús?
Boba
va esbufegar. Un bon caçador de recompenses fa ús de qualsevol arma que es
creui en el seu camí, i Boba no era només un bon caça-recompenses. Era el
millor!
–Per
descomptat que sé com usar-la! –La pistola llança-fletxettes: contenidors que
tenen centenars de fulles petites i esmolades com les vores d'una navalla–. Em
quedo amb tot això, i amb tot el que tinguis.
Poc
temps més tard es va fer el tracte. La twi’lek es va materialitzar de nou,
aquesta vegada acompanyada per un bothan d'aspecte sospitós carregant les
armes. Boba va examinar totes elles acuradament, després va assentir.
–Aquestes
serviran.
Hat Lo
va acomiadar als seus lacais. Boba va començar a armar-se, anant amb compte de
mantenir les armes ocultes en la seva armadura. Després d'uns minuts, Hat Lo va
aclarir discretament la seva gola.
–Ehem.
Un petit detall, per descomptat… com penses pagar això?
Darrere
del casc, els ulls d’en Boba van brillar perillosament. Mirà al seu al voltant
a l'interior del sòrdid club.
–No
recordo veure que el Cartell de la Llengua Trilocular figuri entre els
conglomerats de Jabba aquí a Coruscant –va dir–. Em pregunto el que Jabba diria
si sabés que tu el posseeixes, i que li estàs llevant beneficis, en lloc de
donar-los-hi.
Hat Lo
va començar a balbucejar.
–Això…
això no és cert! Es tracta d'un mer negoci suplementari per a mi! Una cosa per
a la meva vellesa…
Boba
va fer com que se n'anava.
–Espera!
–va xisclar Hat Lo. Boba li va mirar, després lentament es va asseure de nou–.
Per descomptat, no tenia cap intenció de cobrar-te per aquestes armes!
Considera-les un regal per a tu… i per Jabba.
Boba
va assentir.
–Molt
bé.
–I si
us plau, digues-li a Jabba on les vas aconseguir! I garanteix-li la meva
devoció i la meva lleialtat eterna!
–Eterna
deshonestedat més aviat –va dir Boba.
Es va
posar dempeus. Aquesta vegada realment estava llest per anar-se’n. Va veure als
guardaespatlles fortament armats de Hat Lo observant-li des d'un altre costat
de la sala. Però ni un munt de codru-ji furiosos s'atrevirien a ficar-se amb
Boba Fett, ara que estava completament armat.
El
que li va recordar una cosa. Es va tornar cap a Hat Lo.
–Una
última cosa –va dir Boba–. Saps on podria posar-li les meves mans damunt a un
dard sabre?
–Un
dard sabre? –Els ulls de Hat Lo es van estrènyer. Va arrufar els llavis,
llavors va moure el cap–. Estan prohibits aquí a Coruscant aquests dies. Tothom
està massa preocupat pels atacs contra els senadors.
–Correcte.
–Boba va assentir i es va allunyar–. Li donaré a Jabba un informe decent, Hat Lo,
tret que em donis motius per no fer-ho.
El
mesquí cap criminal li va observar en anar-se’n.
–Un
plaer fer negocis amb tu, Boba Fett –va clacar, després va riure roncament–.
Estic segur que els nostres camins es creuaran una altra vegada!
–Tal
vegada –va dir Boba en veu baixa.
Gallardejà
en passar al costat dels codru-ji, tornant als carrers dels baixos fons de
Coruscant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada