diumenge, 1 d’abril del 2018

Una nova amenaça (XV)

Anterior


Capítol 15

Boba no va tenir temps per pensar. Va tirar de l'accelerador. Al mateix temps va obrir la vàlvula per omplir-la de tant combustible com fos possible. Amb un rugit distorsionat, l’swoop va sortir disparada cap endavant. Foc làser i explosions van sacsejar l'aire al voltant d’en Boba. Sota ell, les espines esperaven.
–Mestra… ajuda…!
El crit va ressonar sobre el so del foc làser. Boba es va inclinar cap endavant tant com va poder, amb els braços estesos. La seva swoop es dirigia cap al pinacle negre i brillant de Mazariyan. Una enorme espina corbada es va alçar cap amunt. Es posicionava per empalar la petita figura que queia com una pedra.
L’swoop d’en Boba es va enfonsar quan ell es va estirar. Amb un grunyit, quelcom pesat es va estavellar en la part davantera de l’swoop. Boba es va allunyar de Mazariyan.
–Gra-gràcies! –Ulu Ulix va parpellejar. Es mantenia agafat al tanc de combustible de l’swoop. Els seus tres grans ulls van mirar agraïts a Boba–. Vaig pensar que anava a morir allà!
–Bé, encara hi ha una oportunitat que ho facis! –va cridar Boba, sobre el tronar del foc creuat–. Mantingues el cap baix…
BLAM!
Més foc làser va passar fregant-los. Boba va treure el blàster del cinturó. Es va tornar i va disparar en direcció als droides sentinelles. Llavors va mirar cap avall. Ara els droides de batalla estaven pertot arreu. Alguns encara estaven disparant a Boba. Però la majoria tenien objectius més grans en el punt de mira.
Amb un baluern ensordidor, el primer dels AT-TE havia aparegut en la vora de la clariana. Tenia la comporta oberta, i una àmplia passarel·la desplegada cap avall. Més d'una dotzena de soldats clon van sortir corrent cap a fora, disparant els blàsters. Va sonar la xiulada i el rugit de droides de batalla que van escometre des d'entrades ocultes de la ciutadella. Marxaven en formació cap a les tropes de la República. Rajos d'energia pura es dirigien cap als clons. La fortalesa d’en Wat Tambor brillava pels costats com un sol de foc làser ondant cap amunt i a baix.
Els tres ulls d’Ulu Ulix es van ampliar quan va mirar fixament la carnisseria de baix.
–Uau! –va sospirar.
L'atac a Mazariyan havia començat.
–Mantingues el cap baix! –va ordenar Boba. Girà abruptament l’swoop a l'esquerra.
Una encegadora ràfega d'energia va explotar darrere d'ells. Boba va deixar d'accelerar. L’swoop va caure violentament abans que la tragués de la caiguda en picat.
–Hem de sortir d'aquí ràpid! –va cridar.
–Aquí! –va panteixar Ulu. Assenyalà on esperava un altre AT-TE. Estava envoltat per un esquadró de sentinelles clon fortament armats–. La General Glynn-Beti!
Boba va entretancar els ulls pel fum.
–On?
–Ella està dempeus en el transport, la veus? Hauria d'estar en el seu speeder, seguint la batalla. Suposo que estava preocupada per mi. Noi, sembla molt, molt cabrejada.
Ulu Ulix va empassar saliva. Boba li va mirar. No va poder evitar somriure dins del casc.
–Cabrejada?
–Sí… el setge estava llest per començar, de totes maneres, però…
L'alienígena de tres ulls va mirar cap a enrere on havia caigut la seva swoop. Ara era un munt de ferralla fumejant. Envoltada per droides de batalla que estaven ocupats disparant contra les tropes de la República.
–Però, tal vegada el setge va començar una mica abans del programat? –Boba va acabar la frase de l’Ulu.
L'alienígena va assentir amb el cap tristament.
–Sí. Quelcom així.
Boba va dirigir l’swoop cap a on es trobava la Glynn-Beti. Mirà a Ulu Ulix. Era estrany pensar que l'alienígena amb banyes no reconegués ni el casc ni l'armadura. Estrany, però bo.
Era més petit llavors, va pensar Boba amb orgull. Però ara sóc un autèntic caça-recompenses.
L’swoop es va acostar a la vora del bosc. Van cridar l'atenció dels sentinelles que custodiaven l’AT-TE. Miraven fixament a Boba. Van aixecar les seves armes. Estaven llests per disparar…
–Crida l'atenció de la Glynn-Beti! –va cridar Boba a Ulu Ulix sobre el rugit de la batalla–. Si no, estem morts!
–Mestra! –va cridar Ulu–. Mestra, aquí …!
En el terreny, Glynn-Beti va mirar cap amunt. Era petita i prima, amb un rostre vagament felí coronat per un cabell vermellós, llarg i solt. Fins i tot des d'aquesta distància, Boba podia sentir el poder que tenia.
El poder d'una Jedi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada