Capítol
16
–Ulu
Ulix! –La veu de la Jedi va sonar bruscament sobre el baluern. Sonava enutjada,
però també alleujada. Es va dirigir als sentinelles clon–. Alto-el-foc!
Boba entrà
l’swoop en angle cap avall a uns pocs metres de l’AT-TE. Va aterrar amb un cop.
Ulu es va baixar. Va allisar els plecs de la seva túnica de padawan. Després va
mirar a Boba.
–No
sé com donar-te les gràcies –va dir l'alienígena de tres banyes–. Ni tan sols
conec el teu nom. Encara que hi ha quelcom familiar en tu…
Ulu
va arrufar el gest lleugerament, pensant. Boba no va dir res. Se sentia anys
llum més gran que Ulu. Anys llum més madur que quan es van conèixer.
Afortunadament
no va necessitar dir res. Perquè ara s'apressava la General Glynn-Beti cap a
ells. I ella semblava que tenia molt a dir.
–Ulu!
En què estaves pensant? –va mirar al jove alienígena. Ulu Ulix es mirava
fixament els seus peus, avergonyit–. Has posat tota aquesta missió en perill!
–Ho
lamento sincerament, Mestra –va dir Ulu–. Em sento avergonyit dels meus actes.
Però només volia ajudar.
–Ajudar?
–Glynn-Beti va arrufar el gest. Llavors va mirar a Boba, encara en l’swoop–.
Aquest desconegut és qui va ajudar! –La Jedi es va inclinar lleugerament–.
Desconegut, estic en deute amb tu. El meu profund agraïment per salvar la vida
al més ximple dels padawans.
Boba
va assentir.
–De
res. –Era incòmodament conscient de la mirada avorrida que Glynn-Beti li
donava. Però un instant després l'atenció d'ella estava en una altra part.
–Soldat!
–va ordenar–. Informi'm de tot el que vegin! Quant a tu… –es va girar cap a Ulu
Ulix–. Romandràs al meu costat durant la resta d'aquestes maniobres. Tret que
prefereixis esperar a bord de la nau de tropes?
Ulu
Ulix va moure el cap ràpidament.
–No,
Mestra! Seré obedient aquesta vegada.
–Bé.
Glynn-Beti
va començar a allunyar-se. Però només havia donat uns passos quan es va
detenir. Es va tornar i va mirar fixament a Boba.
Oh-oh, va pensar ell.
–Quin
és el teu lloc en aquesta batalla, desconegut? –va preguntar. La seva veu era tranquil·la,
però hi havia una amenaça oculta en ella–. No ets part del meu batalló.
Òbviament no treballes per al nostre enemic. I no has vingut d'allà… –va
inclinar el cap cap a la ciutadella Mazariyan. Quan ella es va tornar cap a Boba
la mirada va ser penetrant–. Hem enviat a algunes de les nostres tropes més
valuoses dins, els soldats CAR[1].
Rares vegades fallen. Cap ha tornat d'aquest lloc. I tu?
Boba
va dubtar. La Jedi eren capaç de detectar la mentida. Si ho feia, ella podria
portar-lo pres, encara que hagués salvat al seu padawan. Pitjor, podria acabar llanguint
en una cel·la de la República. El millor seria que ella pogués enviar-lo fora
del planeta, de tornada a Tatooine, on s'enfrontaria a la ira d’en Jabba el
Hutt.
Una
cel·la era preferible a això.
Boba
mirava fixament a Glynn-Beti. Li alegrava molt que no pogués veure-li el rostre
darrere del casc.
–No.
Jo dono suport als xamsters –va dir.
La
Jedi va semblar reflexionar sobre això. Finalment, va assentir.
–Molt
bé. No et detindré. Els nadius de Xagobah estan en extrema necessitat de
qualsevol ajuda que se'ls hi doni. –Va indicar a Ulu Ulix que anés al seu
costat–. Vine. Hi ha molt a fer.
–Però
Mestra –Ulu es va detenir. Mirà cap a dalt a una taca fosca en la boira violeta
de l'atmosfera de Xagobah–. Què passa amb la nau-ariet?
–Som
conscients de la nau-ariet, Ulu. Algú, més experimentat i més savi que tu,
tractarà amb ella.
Auch!, va pensar Boba. Em pregunto qui podrà ser.
Observava
com la Jedi i el seu padawan es van dirigir cap a l’AT-TE.
Just abans
que abordessin l’AT-TE, Glynn-Beti es va tornar i va cridar a Boba.
–Sí.
Algú s'encarregarà de la nau-ariet. Tu, desconegut, pot ser que vulguis llançar
el teu atac solitari en aquest moment. Recorda les meves paraules! –La Mestra
Jedi llavors es va perdre de vista.
Boba
ràpidament va encendre l’swoop prestada. Aquesta va fer una tos ronca i es va
llançar a l'aire.
Boba
va volar de tornada on el setge que estava en el seu apogeu. L'aire cremava de
blau, negre i plata pel foc làser. Pertot arreu al voltant de la fortalesa, els
soldats clon estaven atacant a les forces droides d’en Wat Tambor. Què va voler dir la Jedi?, es va
preguntar.
Semblava
que la República estava en problemes.
Els
separatistes havien llançat un contraatac!
–Això
no és bo –va murmurar Boba–. No per a mi, almenys!
Boba
havia pensat abans que la ciutadella d’en Wat Tambor estava ben guardada. Ara
es va adonar que els astuts separatistes havien ocultat deliberadament tota la
potència de les seves forces. Perquè de sobte les grans gargamelles de
Mazariyan es van obrir amb un badall. Era horrible, trons, estrepitosos sons i
centenars, potser milers, de droides venien des de la fortalesa. Droides
aranya, súper droides de batalla, fins i tot els temuts i letals droidekes, com
gegantescs insectes rodant en un tronc podrit.
Boba
els va mirar petrificat.
–Com
aconseguiré travessar això i entrar en la fortalesa? No hi ha manera que pugui
aterrar sense ser vist i polvoritzat!
Va fer
descendir l’swoop per mirar més de prop.
Molt
a prop.
Amb
un grinyol, un dels droidekes va parar abruptament. Es va girar i es va
descargolar en posició de tret, el seu cap negre, sense ulls, apuntava cap
amunt, directament a Boba.
Va
disparar.
–Aghhh!
Massa
tard, Boba va tirar dels controls de l’swoop. Una ràfega de calor la va
copejar. En el mateix instant, Boba va saltar d'ella. Podia sentir l'onada de
foc a través de les botes protectores. Va poder sentir la commocionant explosió
rugint a través de l'aire, com una càrrega sísmica.
Però
tot el que va poder veure van ser els trets de foc làser, al voltant d'ell,
quan es va desplomar impotent… directament cap a la batalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada