Una nova amenaça (XVII)

Anterior

Capítol 17

–Ummmpph! –amb un grunyit Boba es va copejar amb el sòl. La seva armadura va absorbir el cop, però li va portar un moment recuperar l'alè. Hi havia una espessa boira de fum i espores que amb prou feines podia veure. Va parpellejar, tractant d'aclarir la seva vista.

El que va ser capaç de distingir no era bo: un soldat clon, a escassos mil·límetres de la seva cara!

–De cap manera –udolà Boba. Es va donar la volta sobre la seva esquena i li va donar una puntada, quan el clon li va apuntar. Els peus d’en Boba van colpejar els genolls del clon. No era prou fort com per enderrocar al soldat. Però Boba li va desequilibrar.

Això era tot el que feia falta. Boba es va posar dempeus i va aixecar el blàster. El clon s'elevava sobre ell, amb la cara invisible darrere del casc. Però hi va haver quelcom per la forma en la qual es va posar en peus, alguna cosa per la forma de portar el blàster, que va fer dubtar a Boba.

Perquè, només pel que dura un parpelleig, no hi havia un soldat clon allà.

Estava Jango Fett, el pare d’en Boba.

Boba va reconèixer la postura de Jango. Va reconèixer la força de Jango. Fins i tot va reconèixer la forma en què el cap de Jango retrocedia lleugerament quan apuntava la seva arma. Només que aquest no era Jango Fett. Aquest era un soldat clon que havia decidit que Boba era un enemic.

–Tu no ets el meu pare! –La veu d’en Boba es va ofegar amb el tret del seu Westar–. Ets un clon!

La punteria del soldat era excel·lent, però la d’en Boba era millor. Amb una resplendor de flames i vapor, el soldat clon va caure.

Un menys!, va pensar Boba. Només queden un parell de milers.

Es va donar la volta i es va trobar just en el mig de la batalla a uns dos-cents metres de les muralles de la ciutadella. Per sobre d'ell, caces droide disparaven des del cim de la ciutadella. Droides de batalla pul·lulaven al voltant de la base, disparant. Soldats clon corrien en formació. Quan es van acostar a la fortalesa, van trencar la formació. Els soldats individualment van córrer cap als droides de batalla. Un clon va ser aconseguit per un míssil Hailfire i es va esvair en mil trossos.

Puaj!, va pensar Boba. Va apartar la mirada ràpidament.

BARRAAAMMM!

Foc làser multicolor, brillant i palpitant va sorgir dels rifles blàster dels clons. Ara, tots apuntaven al Hailfire que rodava i disparava.

KRRRAARRROW!

Impacte directe! Una de les rodes del Hailfire es va desacoblar i el cos d'un clon va ser arrossegat cap al sòl per la segona roda que seguia rodant. Uns moments després va esclatar en una violenta explosió.

Però les tropes de la República encara estaven en perill. Per començar eren superats enormement en nombre. I en algun lloc per sobre d'ells, la nau-ariet es dirigia cap a la nau d'assalt.

Això era bastant dolent. Però el que era pitjor, els droidekes estaven arrasant als clons. Creuaven rodant el camp de batalla, segurs dins dels seus brillants escuts d'energia. El foc làser rebotava en ells sense causar-los dany. Sense causar danys als droidekes, de totes maneres. Alguns dels làsers van rebotar cap enrere i van crivellar als mateixos soldats que els havien disparat.

Amb un crit, Boba va esquivar una sobtada flama blava. Un súper droide de batalla es dirigia cap a ell, va apuntar i…

BLAAM!

Boba va disparar. La meitat superior del droide es va desintegrar en fragments ardents de plastiacer. Boba es va tornar i va disparar a un altre droide. Va caure. Boba va trontollar cap enrere, lluitant per respirar.

No puc seguir-los el ritme, va pensar desesperadament. Hi ha massa! Els droides lluiten contra els soldats clon. Els soldats estan lluitant contra els droides…

I tots m'estan disparant!

Al seu al voltant, era el caos. Fum negre barrejat amb núvols d'espores porpra d'arbres malvil i bolets gegants atrapats en el foc creuat. Boba es va ajustar el casc, tractant de veure a través de la boira. La pols de Xeran s'està dissipant, va pensar amb desànim. La República estava perdent. No és que li preocupés la República. Però si Wat Tambor era prou poderós com per destruir-los, quines possibilitats tenia Boba?

Bastants, va pensar Boba greument. No vaig a rendir-me.

Un sobtat rugit li va fer mirar cap a dalt. Durant una fracció de segon, tots els droides de batalla es van detenir. Com compartien una sola ment, també tots van mirar cap amunt.

–Caces estel·lars! –va cridar Boba.

Una falange de caces estel·lars va travessar la boira com fletxes. Les defenses aèries de Wat Tambor els hi van disparar amb una encegadora flamarada d'energia. El líder dels caces estel·lars es decantà bruscament a la dreta. Boba va mirar-lo, amb admiració, cap amunt.

–Ell sí que sap el que està fent –va pensar en Ulu Ulix i va somriure. Llavors va ajustar l'enfocament del casc quan es va cobrir darrere d'un vehicle avariat–. Anem a fer-li un millor cop d'ull en aquest noi…

Però ara els droides de batalla havien vist també al caça. Des de terra, un al·luvió de trets van anar cap a ell. El caça estel·lar va fer un picat. Els làsers van explotar en l'aire buit quan la nau va descendir pel foc antiaeri de les defenses aèries de la ciutadella. Va passar com un raig cap als caps dels droides, decapitant a dotzenes quan va volar increïblement baix. Va estar tan a prop del sòl que Boba va poder veure qui pilotava.

–Skywalker! –Boba va sentir una punxada d'emoció. Havia vist a Ànakin Skywalker de lluny a la sorra de Geonosis. El jove padawan era més gran ara, però Boba va reconèixer la mirada desafiadora i les habilitats d’Ànakin–. Realment sap pilotar aquesta cosa!

El caça estel·lar d’Ànakin es va elevar de nou. Una flamarada de foc separatista guspirejà al voltant d'ell. Llavors, sense vacil·lar, la nau va fer un altre picat. Descendia, fins que va pujar a l'últim moment quan va llançar una càrrega d'energia a la ciutadella.

KARRROOOM!

La càrrega va explotar. Les espines flamejants de duracer van volar pertot arreu. Un brut forat ardent va aparèixer en el costat de la ciutadella.

–Sí! –va dir Boba.

Tant de bo pogués fer això!, va pensar Boba quan un altre espasme de flames va traçar un arc cap a ell. Boba va saltar i va córrer a través d'una multitud de clons. Ara estava utilitzant totes les habilitats que havia adquirit com a caça-recompenses. El seu blàster disparava sense pausa. Els droides explotaven amb espurnes de color taronja, i els clons queien a esquerra i dreta, quan es va obrir camí cap a la fortalesa.

Aquesta vegada, Boba no es va sentir malament.

Següent