Una nova amenaça (XX)

Anterior

Capítol 20

L'aire aquí era més càlid; d'un blau tan profund i fosc que era gairebé negre. Boba no volia arriscar-se a encendre una llum en el túnel. Va ajustar l'infraroig del casc, però va semblar ser pitjor. Així que es va moure molt lentament, sentint el camí. Les seves mans enguantades enganxades a les parets relliscoses. El sòl suau i humit li succionava les botes. Pitjor encara, el feble so tamborinejant era més fort aquí. Podia sentir el sòl vibrant sota els peus. Per davant, les parets del túnel creixien desigualment. Quan Boba es va acostar, ràpidament va apartar la mà.

Creixien flàccids, pàl·lids i semblats a dits, estenent-se per la superfície de la paret. Quan Boba se’ls va quedar mirant, es van enroscar com els tentacles d'una anemone del mar de Bestine. Els circells eren de color porpra fosc. Les puntes eren de color carmesí.

–Fongs xabar! –va exclamar Boba, retrocedint. Va recordar l'advertiment de Xeran: els tentacles llancen una toxina paralitzant.

–Qui hi ha?

Una veu xiulant va tallar l'aire. Boba va buscar-la ràpidament.

–Estrany… identifica't!

Boba va sentir l'estómac contreure's, però no amb por. La ira havia crescut dins d'ell des que va entrar en la fortalesa.

Ara bullia.

Una figura ombrívola estava parada davant d'ell. Alta, amb la pell verdosa, els ulls freds i enfonsats i la boca sense llavis. Fins i tot en la foscor anyil Boba el va reconèixer.

El clawdite, Nuri!

Havien passat dos anys des de l'última vegada que Boba l’havia vist. Això va ser a Aargau. El canviant era més petit llavors. També Boba.

Però ara Boba era definitivament major, més gran, més fort i estava fortament armat. I aquest clawdite havia traït a Boba. Boba havia confiat en ell. A canvi, el canviant li havia robat el que quedava de la fortuna del seu pare.

–Nuri –va dir Boba amb una veu baixa i controlada. Va veure els ulls del clawdite estrènyer-se–. Tu em deus.

–Et dec? –el clawdite no el va reconèixer. La seva mirada va canviar indecisa d’en Boba al passadís darrere d'ell.

–Així és –va dir Boba. Va treure la vibrodaga.

Es va llançar cap a la canviant. Quan ho va fer, la forma d’en Nuri va semblar fondre's. El seu coll va créixer més i més. Els seus braços i cames es van contreure en el no-res. El seu cap es va reduir. Dents llargues i esmolades com ganivets van omplir la seva boca. Plomes i escates van cobrir el seu cos. On havia estat el clawdite, hi havia una enorme serp arrak que retrocedia per atacar. Els seus brillants ulls verds clavats en Boba. Llavors, xiulant furiosament, el va embolicar, enroscant-se al voltant d'ell.

–No tan ràpid! –va cridar Boba. Lluitava contra la forma serpentina gruixuda i potent. La serp arrak va començar a estrènyer-li. Boba va lluitar per respirar. La seva vibrodaga buscava algun punt feble en l'armadura d'escates de la serp…

I el va trobar! Just sota la mandíbula d'ullals de la serp hi havia un tros de carn no protegit per escates. Boba va clavar la vibrodaga allà, llavors una altra vegada va canviar de forma el canviant!

En lloc d'una serp arrak era un dinko de color coure. Tenia mandíbules trituradores i arpes punxegudes de la grandària del braç d’en Boba. Les seves mandíbules es van tancar sobre Boba. Quan li va donar una puntada, el dinko li va ruixar amb un nauseabund doll.

–Uf! –Boba va trontollar cap enrere. Fins i tot per un moment el casc mandalorià no li va ajudar, els gasos li ofegaven. Llavors els seus filtres secundaris es van activar. Tossint i agitant-se, Boba va tornar a atacar. El dinko grunyí, assotant-li amb l'arpa llarga i punxeguda. La mà d’en Boba buscava a les palpentes el blàster. Va agafar l'arma i quan l'elevava per disparar, el dinko va desaparèixer abruptament.

A la una, a les dues i… a les tres!

–Escolta!

Boba va parpellejar, tractant de trobar en el que s'havia convertit el canviant. I va veure un escarabat fefze gegant, del mateix color que les parets. S'arrossegava a través dels fongs tòxics xabar. A continuació, s’escapolí entre les ombres.

–No! –va cridar Boba, i es va llançar en persecució de l'insecte que fugia. Però amb prou feines podia veure en la foscor. Desesperadament va apuntar amb el blàster.

No, espera, Boba va sacsejar el cap. Això és el que vols! Si disparo, alertaré a tots en la fortalesa… suposant que hi hagi algú aquí!

Va guardar l'arma de tornada al cinturó. Va poder distingir l'escarabat esmunyint-se pel túnel. Boba va fer un pas enrere, llavors va donar un gran salt. Quan volava per l'aire es va inclinar cap endavant, mantenint la forma negra a la vista.

Uuumph!

Boba va caure amb un grunyit. El sòl viscós sota ell es va estremir. La seva mà intentava agafar l'escarabat en la foscor…

I el va agafar!

–Tu no vas enlloc!

Aquesta vegada Boba el subjectava fermament mentre canviava de grandària. Moments després estava agafant al clawdite en la seva forma normal.

–No oblidis, que tinc això –va xiuxiuar Boba. La vibrodaga estava de sobte a unes polzades sobre el coll d’en Nuri. Va sentir al canviant donar-se per derrotat.

–Això està millor. –Boba mirava fredament a Nuri. El clawdite li mirava amb fúria–. Ara… necessito una resposta. Ràpid. On està Wat Tambor?

Nuri va ensenyar les dents.

–No sé de què estàs parlant.

Boba va acostar la vibrodaga a un pèl de la pell d’en Nuri.

–Vols sentir com de prop que pot arribar? –va murmurar amenaçador–. Sé qui ets, Nuri. Sé que vas ajudar a la TecnoUnió en la fugida de Wat Tambor de presó. Ara vull saber, on està?

El clawdite va xiuxiuar. Els seus malvats ulls brillaven. Mirava fixament la vibrodaga d’en Boba. Després va donar un sospir llarg i vacil·lant.

–Per aquest camí –el cap d’en Nuri va assenyalar, indicant el passadís que baixava–. La sala central. Està allà.

–Està ben protegit?

Els ulls d’en Nuri es van clavar en Boba. La vibrodaga brunzia sobre el coll del clawdite.

–No –va dir el canviant a contracor–. Va enviar fins a l'última de les seves forces droides per unir-se a la batalla contra la República. Però Grievous s'acosta, i portarà reforços.

–Grievous? –Boba va arrufar les celles–. Qui és aquest?

–El general. –El clawdite li mirava amb odi. Lentament, un somriure desagradable es va estendre a través de la seva cara–. Qualsevol qui siguis, puc veure que treballes sol. La República no vindrà en la teva ajuda. Et trobaràs amb el General Grievous molt ràpid, estrany, i quan ho facis… et destruirà!

Següent