Estrella a Estrella 2 (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Va ser un viatge de quaranta-dos segons en turboascensor fins a la planta dels Solo a la seva torre residencial Portest. Mai quaranta segons li havien semblat tan llargs. La Leia va extreure el seu sabre làser de l'estreta butxaca del seu greixós i brut vestit de vol i en Han va comprovar el nivell de potència del seu famós BlasTech DL-44. A causa del discret però eficient departament de seguretat, la Leia donava per fet que hi hauria un parell de droides de vigilància i un supervisor alerta, esperant amb un escàner de retina quan sortissin de l'ascensor. Potser allò fos el millor, si en Han no començava un tiroteig. Sempre és intel·ligent tenir un petit suport en situacions com aquestes.

-Aquesta cosa no pot anar més ràpid? -Va grunyir en Han.

-No col·loquen compensadors d'acceleració en els turbo-ascensors -Va recordar la Leia-. Tingues paciència, Han. Serem més útils sense els genolls al pit.

En Han es va mantenir en silenci durant un moment i després va preguntar:

-L'Adarakh va dir que estaven de camí o que ja es trobaven a l'edifici?

-A la nostra planta -Va dir la Leia-. Va dir que ja estaven a la nostra planta.

Amb els seus rars ladalum vermells i el seu lletós sòl de pedralarmal, l'atri dels Solo semblava tan desert i plàcid com la primera vegada que l'havia visitat. En lloc de deambular amb indiferència, com havia fet llavors, la Viqi Shesh es va dirigir al carreró sense sortida. Li seguia l'amenaçadora forma de tota una cèl·lula d'infiltrats yuuzhan vong.

Vestits amb la granota blava del Departament de Salut i portant emmascaradors ooglith notablement similars, els companys de la Viqi semblaven més una quadrilla d'assassins que un equip de control de plagues, però això no importava molt. Els droides no serien capaços de fer el raonament necessari per interpretar com una amenaça aquesta estranya semblança, ni hauria sentinelles alerta per notar-ho. Deu minuts abans, la Viqi havia passat per allà sense aturar-se, llançant un inofensiu xiulet ultrasònic que havia provocat que la seva sensibabosa s'autodestruís i alliberés un núvol d'espores inductores del son. A partir d'aquest moment, tots a l'apartament dels Solo, inclòs en Ben Skywalker, havien d'estar pacíficament adormits.

La Viqi gairebé havia posat els peus a l'atri quan va escoltar un inesperat murmuri a la seva esquena. Es va girar i va veure com els infiltrats es descordaven els colls per poder arribar als respiradors gnullifh que portaven ocults sota el mico.

-Encara no, cavallers -Intentant evitar que el sistema de seguretat identifiqués un rastre de tensió en la seva veu, la Viqi parlar amb un escàs fil de veu-. No volem alarmar a ningú.

-Però les espores...

-Deixen de tenir efecte després de cinc minuts, o almenys això m'han fet creure -A la Viqi no li agradava molt que el seu judici fos qüestionat per un subordinat home-. Han passat deu minuts.

-S'assenten en la superfície després de cinc minuts -Va corregir el líder. El seu nom era Inko, Eagko o alguna cosa igual d'estranya-. Si es tornen a escampar per l'aire.

-Ens posarem els respiradors quan hàgim entrat, Inkle -La Viqi va empènyer la mà del líder de tornada sota el seu mico i després va assenyalar amb un gest cap al servodroide GL-7 que esperava pacient a l'altre costat de la porta de cristacer-. Si el droide amfitrió veu aproximar-se a un equip de control de plagues amb gnullith posats, els guàrdies de seguretat de la torre estaran aquí sota abans de poder creuar l'atri. Cal desactivar-lo abans que ens descobreixi.

El líder ho va considerar durant un moment, després va fer un senyal amb el cap als seus guerrers i va apartar la mà del gnullith.

-Ingo Dar -Va dir-, em dic Ingo Dar.

-És clar -La Viqi torçà la mirada i es va tornar cap a l'atri-. Segueix-me, Ingo, i fes només el que ordeni.

Encara que la Viqi anava a descobrir-se com una de les més notables traïdores a la curta història de la Nova República, no s'havia preocupat per emmascarar ni la seva aparença ni la seva veu. Una acurada anàlisi de les dades de seguretat seria igual d'efectiva encara que ella hi anés disfressada, i, per la seva espia al departament de seguretat, sabia que seria inútil qualsevol intent d'evitar les holocàmeres i els micròfons amagats. D'altra banda, una part d'ella, una part important, volia que en Luke Skywalker sabés qui s'havia emportat al seu fill. Ningú podia interposar-se en el camí de la Viqi Shesh i escapar a les conseqüències, ni tan sols el Mestre dels Jedi.

Per descomptat també hi hauria conseqüències per a ella. Es convertiria en una dona perseguida, una traïdora vilipendiada, i tot el seu planeta quedaria estigmatitzat per la seva traïció. Però no durant massa temps, ho sabia del cert. Des que va perdre el seu lloc en el CSMNR se les havia arreglat per augmentar el seu valor davant el Mestre Bèl·lic reclutant una xarxa d'espies que creien treballar només perquè ella recuperés el prestigi perdut. Ja havia proporcionat al Mestre Bèl·lic no només el secret de les bombes ombra Jedi, sinó les lectures tècniques dels projectors de gravetat a bord del Mon Mothma i de l'Élegos A'Kla i la localització en l'hiperespai de les mines que la Nova República havia situat entre Borleias i Coruscant. En Tsavong Lah sabia que ordenant distreure els Jedi d'aquesta manera perdia la basa més valuosa del seu aparell d'Intel·ligència. A la Viqi només se li acudia una raó per a aquest comportament.

En Tsavong Lah anava a atacar Coruscant, i aviat.

Mentre la Viqi s'aproximava a la porta, el GL-7 va girar la cara somrient cap a ella i va fer una demostració escanejant els seus trets, encara que sabia que ja ho havia fet abans, a uns vint metres, quan ella havia trepitjat el panell de pressió a la entrada de l'atri. Va somriure càlidament i lliscà la mà dins de la seva bossa de disseny per aconseguir l'arma làser de dos canons que portava amagada en el seu estoig de maquillatge antiescaneig.

-Senadora Shesh, què amable per la seva part visitar-nos! -va emetre el GL-7 amb entusiasme electrònic-. 3PO m'informa que en aquest moment tots dormen a la casa, però espera que es despertin en breu. Si a vostè i als seus amics no els importa esperar, els oferirà un refrigeri.

-Refrigeri?

No era el tipus de rebuda que s'esperava la Viqi, però potser la programació del droide no havia estat actualitzada des del seu retir com a membre del COSERE. Certament, la Leia Solo hauria estat ansiosa per oferir una càlida recepció al senador que controlés els esforços i recursos econòmics dels refugiats. Deixant la pistola làser extensible a la seva bossa, la Viqi va dir:

-Sí, un refrigeri estaria bé.

-3PO els espera -La porta de cristacer va lliscar a un costat-. Si us plau, gaudeixin de la seva visita.

Només la seva experiència com a política va evitar l'estupefacció de la Viqi.

-Gràcies, estic segura que ho farem.

La Viqi va creuar el llindar, esperant que els infiltrats que anaven darrere d'ella no estiguessin fent cap bogeria, com treure els amfibastons que portaven a la cintura, i es va endinsar al vestíbul: un atri voltat similar al precedent, encara que molt més petit i fins i tot menys ostentós.

A l'esquerra, una gran porta doble s'obria al balcó que donava a la línia del cel de gratacels, i on un aerotrineu que els havia proporcionat un popular venedor de llits d'aire els esperava dos metres més avall per permetre'ls una fugida ràpida.

El droide daurat de protocol dels Solo va sorgir de l'interior de l'apartament.

-Sóc 3PO, expert en relacions humanes i cibernètiques.

-Tota la galàxia sap qui ets, 3PO -Va comentar secament la Viqi.

-És molt amable per part seva dir això, senadora Shesh. -C-3PO va assenyalar a un conjunt de butaques tipus puf estesos al voltant d'una jardinera de ladalum-. L'estàvem esperant. Si us plau seguin i prendré nota de les begudes per a vostè i els seus amics.

De fet, el to del droide era tan agradable que la Viqi no es va adonar del que ocultaven les seves paraules fins que es va girar i va desaparèixer en girar la cantonada. A l'instant, els infiltrats van començar a buscar el gnullith sota el mico, però la Viqi va treure la pistola làser d'on la tenia amagada i va començar a cridar al droide:

-3PO! Estaves esperant-nos?

-Sí. Per què, senadora Shesh? -el droide va reaparèixer a l'instant, sostenint a les seves mans metàl·liques una delicada esfera de vidre vors esquitxada per dins amb algun tipus de material orgànic-. Se m'ha comunicat que això li pertany.

Encara lluitant per entendre la situació. La Viqi va aixecar la seva petita pistola làser fins al cap del droide.

-Queda't quiet.

C-3PO es va aturar.

-Oh, Déu meu! -l'esfera de vidre va relliscar d'entre les seves mans-. És això realment necessari?

La Viqi va tenir temps suficient per agafar aire abans que l'esfera es fes miques contra les rajoles del terra. Llavors, un petit alienígena de pell grisenca va passar pel costat del droide amb una pistola làser de repetició T-21 sense que aquest se n'adonés. Va notar que portava una màscara per respirar.

La Viqi va disparar cap a ell i va escoltar el cop que va fer el primer infiltrat en caure a terra. L'alienígena va disparar en la seva direcció, però sense donar-li, i dos guerrers més es van desplomar.

Quan va caure un quart, la Viqi va comprendre que la situació no tenia sortida i va emprendre la fugida. No podrien derrotar el noghri encara que algun dels yuuzhan vong romangués conscient el temps suficient per posar-se el gnullith.

Les portes lliscants de la balconada es van obrir automàticament a moment d'arribar ella, i un segon noghri es va tirar a terra. La Viqi va avançar dos passos més i va desaprofitar l'últim tret de la seva pistola làser contra ell. Va fallar el tir, naturalment, però va obligar a l'alienígena a perdre un instant en esquivar-lo.

Aquest instant era tot el que la Viqi necessitava. Va creuar veloçment al balcó i va saltar a cegues la barana de seguretat.

Amb una mica de sort, l'aerotrineu estaria encara allà, dos metres més avall.

En Luke sentia la falda estranyament buida sense en Ben. En els més estranys moments se sorprenia sostenint la mà davant del seu ventre i apartant una mica el colze del cos, balancejant i cantussejant suaument. A vegades, com ara, fins i tot notava calidesa a les costelles allà on el seu fill s'estrenyia contra elles, o que l'aire era dolç, amb l'olor de llet que exhalava en Ben.

Percebent un sobtat silenci en l'ambient, en Luke va buscar amb la mirada a les tres dones de l'habitació: Mara, Danni i Cilghal, que l'observaven amb somriure còmplice. Va sentir que es posava vermell i va saber que no tenia sentit negar que els seus pensaments estaven en un altre lloc.

-Bé, només semblava funcionar -es va encongir d'espatlles i va somriure avergonyit. Després va mirar a través del finestral de transpariacer cap a la massa de tentacles que es retorçaven en el dipòsit de nutrients-. Vaig pensar que podíem provar també amb música.

-Segur, Luke -Va dir la Mara-, estic segura que als coordinadors de guerra yammosk els captivarà "Balla, balla, petit ewok".

-Per què no? -Va dir la Cilghal-. Funciona tan bé com qualsevol altra cosa que hàgim provat. Sabem que es comuniquen per modulacions gravitacionals, però deu haver alguna cosa en el patró d'ona que se'ns escapa. Res del que hem intentat ens ha servit.

-No serveix o ell es nega a reaccionar? -Va dir en Luke, estudiant la criatura més de prop-. Seguim parlant dels yammosk com si fossin animals, però no estic segur. I si no volen respondre? Si són prou intel·ligents com per dirigir una batalla.

-I tant que són prou intel·ligents per no voler-nos ajudar -Va dir la Danni. Va negar amb el cap pesadament-. Per cada pas que donem cap endavant...

El comunicador d'en Luke va sonar, després el de la Mara.

Ella va anar primer a pel seu.

-Aquí Mara.

-Tot va bé, però la Leia creu que hauries de saber que acabem de tenir una petita escaramussa -la veu d'en Han sonava molt baixa i rasposa, com a resultat de dividir-se entre dos comunicadors la transmissió del centre de comunicacions d'Eclipsi. En Luke va apagar el seu i la veu va sonar més com la d'en Han-. No hi ha res pel que preocupar-se.

En Luke i la Mara es van mirar l'un a l'altre, després la Mara va preguntar:

-A què et refereixes amb què no hi ha res pel què preocupar-se? Si no hi hagués alguna cosa del que preocupar-se, diries que no hi ha res pel que haguem de preocupar-nos?

-La Viqi Shesh ens ha fet una visita -Va dir la Leia-. Va venir amb una quadrilla d'infiltrats.

-Van venir a per Ben? -Va preguntar en Luke.

-Això sembla -Va dir en Han-. L'Adarakh i la Meewalh els van sorprendre al vestíbul. Els yuuzhan vong estan morts o camí d'una instal·lació d'interrogatoris del Servei d'Intel·ligència de la Nova República.

-I la Viqi? -Va preguntar la Mara.

-Va saltar pel balcó -Va dir la Leia.

-No va caure molt lluny -Va afegir en Han-. Tenia un trineu de transport una planta més avall. Intel·ligència l'està rastrejant.

-No portarà molt de temps trobar-lo -es va afanyar a afegir la Leia-. En una hora cada escàner de veu de Coruscant estarà intentat rastrejar la seva empremta.

En Luke i la Mara van tornar a mirar-se l'un a l'altre, llavors la Mara va arronsar les espatlles.

-Qui va dir que jo estava preocupada? -Va preguntar la Mara-. Si hi ha algú a la galàxia que sàpiga com tractar amb segrestadors, aquests són en Han i la Leia Solo.

Això va arrencar un somriure al Han i la Leia, que ja havien perdut el compte de les vegades que havien segrestat els seus fills.

-Però vosaltres seguiu així -Va ordenar la Mara-. Res d'ocultar-nos que aneu en missions de reconeixement secretes quan se suposa que esteu vigilant al meu fill.

-Et prenc la paraula -Va dir en Han-. Em vindrà bé passar una estona tombat al sofà.

Després de tallar la comunicació, en Luke encara podia sentir que la Mara es resistia de forma persistent a descansar. Va esperar a què estiguessin en el gèlid passadís, on el sistema de calefacció d'Eclipsi tornava a funcionar per sota de les seves especificacions. La Mara va mirar a banda i banda i es va cordar el termovestit fins al coll.

-No és fàcil ser aquí -Va dir ell-. No amb els yuuzhan vong anant a per Ben a Coruscant.

La Mara va esbossar un somriure.

-Just ara, que estava tot tan tranquil...

-Podries prendre't alguns dies. Al Ben també li agradaria veure la seva mare.

-I la seva mare veure'l a ell -Va dir la Mara. Es va quedar callada, reflexionant, després va negar amb el cap-. Però també vol protegir-lo i l'única manera de fer-ho és mantenir els yuuzhan vong lluny de Coruscant. Amb tots aquests combois de refugiats desapareixent entre Ralltiir i Rhinnal, això no és només tranquil·litat.

En Luke va assentir.

-Jo també ho sento així -li va agafar la mà i tots dos es van dirigir cap als hangars, on en Corran Horn volia ensenyar-los un sistema de localització d'objectius que estaven inserint en els XJ3S-. Això és la foscor abans de la nova.

 Següent