diumenge, 1 d’octubre del 2017

Els deixebles (XXVI)

Anterior



Capítol 26

Les portes automàtiques van començar a tancar-se al seu voltant. Obi-Wan corria el més ràpid que podia. Es va enganxar a les parets i va aconseguir colar-se per la porta per la qual havia accedit en aquell passadís. L'últim que va veure va ser a Norval rient-se d'ell, amb una ganyota burleta a la cara.
–No tens ni idea al que t'enfrontes –va cridar.
Obi-Wan va tornar a recórrer els passadissos blancs en direcció al seu transbordador. El lluent holocró projectava una esgarrifosa resplendor vermella a les parets. Obi-Wan va ignorar la fluixesa de cames i el malestar que sentia en els budells. Havia d'anar amb l’Ànakin.
Al cap d'uns minuts, Obi-Wan sortia a la petita càpsula des de l'hangar de llançament. Va buscar la nau de l'Ànakin mirant a través del transpariacer. No la va veure. Tampoc la nau gris. El foc creuat de trets làser s'havia interromput.
Es va recolzar en el seient, descoratjat. Estava segur que si el seu padawan havia mort ho sabria, el pressentiria. Però on estava?
Obi-Wan va programar la càpsula perquè viatgés a prop de la nau d’en Norval. Necessitava la major cobertura possible.
El transbordador va surar per l'espai, al costat del casc del vehicle d’en Norval. Però encara no veia res. Estava a punt de rendir-se i de sortir d'allà, quan va veure la petita nau que havien pres prestada amagant-se al costat del transport d’en Norval. Va sentir un profund alleujament. El noi era llest.
Quant el transbordador va fer contacte amb la nau, Obi-Wan va obrir la porta i va entrar a la zona de càrrega. El primer era posar fora de perill l’holocró. Volia trobar un lloc segur que estigués el més lluny possible d’en Lundi.
Va col·locar acuradament l'objecte en una cavitat de càrrega i es va trobar molt millor en desprendre’s d'ell. Però sabia que no estaria tranquil fins que l'objecte estigués guardat sota clau en els arxius Jedi de Coruscant..., i potser ni tan sols llavors.
Obi-Wan es va afanyar a entrar al pont, ansiós per veure el seu padawan. Però el que va veure a través de la porta oberta li va sorprendre tant que es va aturar en sec.
La gàbia del professor estava buida i la porta oberta. Ànakin estava assegut a terra i bressolava a Lundi a la falda.
–Ara ho comprenc –va dir Lundi amb un murmuri ronc–. Hi ha coses que és millor deixar al fons del mar.
Lundi va agafar aire, panteixant, i Obi-Wan es va adonar que es moria. Va avançar un pas i el va mirar a l'ull. I per fi va veure el que sempre havia volgut veure: remordiment i por.
–Només... Només espero que no sigui massa tard –va acabar de dir Lundi. El seu fràgil cos es va estremir i va quedar inert. Ànakin el va posar a terra amb cura. El doctor Murk Lundi havia mort.
Obi-Wan va tenir diversos sentiments creuats. Confusió, frustració, alleujament...
Ànakin es va tornar per mirar-lo.
–Sabia que anava a morir –li va explicar–. I vaig pensar que no havia d'acabar la seva vida en una gàbia. Així que li vaig deixar sortir. Vaig pensar que era el millor.
El seu rostre expressava un profund pesar, i Obi-Wan es va adonar que devia entristir al noi amb el seu arravatament a Kodai.
–No passa res, padawan –va dir Obi-Wan, posant-li una mà a l'espatlla. Es va adonar que tenia molt d’aprendre com a Mestre Jedi. I a Qui-Gon i a ell els hi havia costat anys de treball construir els forts llaços de confiança que els unien. Eren llaços que també sorgirien entre Ànakin i ell amb el temps. Pel que fa a Lundi, ja era igual. El quermià i la seva maldat ja no existien.
Obi-Wan va poder veure l'alleujament a la cara de l'Ànakin.
–Em sap greu això del missatge –va dir–. No volia ocultar-t’ho, és només que...
Obi-Wan va fer que sí.
–Ho sé –va dir–. La meva reacció va ser exagerada. La propera vegada ho portarem millor.
–Espero que... –Ànakin es va veure interromput de sobte per una resplendor de llum encegadora seguit d'un soroll ensordidor. La nau va patir una sacsejada cap enrere davant l'impacte a l'exterior d'una resta a la deriva.
–Talla l'energia –li va cridar Obi-Wan.
Ànakin va córrer als comandaments i va desconnectar l'interruptor principal. Un segon després, estaven envoltats de foscor. Si tenien sort, aconseguirien allunyar-se amb les restes en flames sense que la misteriosa nau grisa se n'adonés...
Obi-Wan va aguantar la respiració. Va convocar la Força i va saber al moment que Norval havia mort. El pobre estudiant estava equivocat. L'habitant de la nau gris, fos qui fos, no era el seu amic. L'explosió estava destinada als Jedi, i als seus causants no els importava perdre un aliat si així impedien que es fessin amb l’holocró.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada