La fugida dels contrabandistes (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

L'ORGULL DEL BSI

La Comandant Alècia Beck es considerava una molt bona oficial del Buró de Seguretat Imperial. No tenia una altra opció. A part de ser dona (hi havia molt poques dones que tenien alts rangs en l'Imperi), el seu treball no tolerava errors. Perquè l'Imperi funcionés, calia assegurar la lleialtat. Perquè l'Imperi creixés, tots havien de fer la seva part. Perquè l'Imperi perdurés, els seus enemics havien de ser caçats i destruïts.

Costi el que costi.

I ella era feliç fent-ho. S'enorgullia d'això, de la mateixa manera que s'enorgullia del seu uniforme negre i de la seva insígnia de rang en el seu pit. Fins i tot s'enorgullia de la cicatriu que anava en una línia gairebé recta des d'on iniciava el seu cabell (ros i tallat segons la normativa) fins al final de la seva galta esquerra. Igual s'enorgullia de l'ull artificial que reemplaçava el seu ull esquerre, prova de la seva lleialtat i compromís. Sabia que els agents i els soldats d'assalt que servien sota les seves ordres li explicaven la història a tots els nous reclutes que arribaven fins a ella. Explicaven com la Comandant Beck, durant el seu primer recorregut amb el BSI, va sorprendre a un dels seus oficials venent secrets per crèdits; explicaven com l’havia enfrontat tot i que ell era un capità i ella només era una tinent de manteniment del Vehement. Explicaven com ell va intentar matar-la amb un tallador làser que estava en un escriptori proper.

Com havien lluitat, i com ella havia guanyat.

Explicaven que va rebre un ascens i un esment honorífic per això.

Sí, estava orgullosa d'això.

—Registrin els cadàvers —va ordenar la Beck.

El sergent que estava al seu costat, amb nombre de designació TX-828, es va posar en posició de ferms i va contestar:

—Sí, senyora.

Beck el va mirar marxar-se i ordenar-li als vuit membres de la seva tropa el que ella havia dit. Els soldats es movien ràpidament, precisa i eficaç, com els havien entrenat. Després, va dirigir la seva atenció al cos que estava als seus peus, una dona rodiana, envoltada d'un toll de la seva pròpia sang verda. Beck va canviar la visió del seu ull cibernètic i la va examinar amb diferents espectres; l'infraroig mostrava com la calor abandonava el cos. La rodiana estava vestida com una civil de classe baixa, amb roba bruta. Beck va empènyer el cos amb un peu per donar-li la volta. Un dels braços va donar un cop sec en el pis i les ventoses dels seus dits van deixar anar el blàster per a caça esportiva que la rodiana portava quan va morir.

Beck va canviar a visió ultraviolada i el seu ull va emetre un clic; es va agenollar i va subjectar el braç de la dona. Va fer un gest de repulsió, a Beck no li agradaven els alienígenes, però aquesta rodiana en particular la feia enutjar fins i tot estant morta. Va aixecar la màniga de l'alienígena, descobrint el seu avantbraç; en aquest, visible per a l'espectre ultraviolat, estava la marca que Beck esperava trobar: les ales obertes d'una au de caça: un capsigrany. Va deixar anar l'avantbraç i es va posar dempeus.

Havia tingut raó.

Mirà la nau que els rebels havien usat per intentar escapar, un petit i lleig transport que amb prou feines semblava capaç d'entrar a l’hiperespai.

—Sergent, vingui amb mi —va ordenar la Beck.

—Sí, senyora.

Van pujar a la nau.

Part del plaer que Beck obtenia del seu treball era que li permetia ser intel·ligent. Hi havia seccions de l'armada imperial i la naval imperial on ser intel·ligent era un llast. Veure molt, escoltar molt o formular les preguntes equivocades podia ficar-te en problemes. En el BSI les regles eren gairebé les mateixes, francament, però hi havia una diferència: podies ser intel·ligent en el teu treball. Beck, que havia volgut ser una detectiu quan era nena, gaudia d’aquesta part. Desemmascarar a traïdors de l'Imperi era com resoldre un altre tipus de misteri.

Es va obligar a revisar lentament tot el transport, des de la cabina fins als compartiments de càrrega, revisant totes les lliteres, fins i tot tenint en compte que el temps era essencial. Ella no sabia el que havia passat en el Sistema Yavin, però els rumors volaven, i el comunicat que havia arribat de Coruscant aquest matí havia estat molt clar amb els soldats del BSI.

PER ORDRES DE L'EMPERADOR

A: Tots els comandants superiors del Buró de Seguretat Imperial

PRIORITAT UN

L'Emperador ordena que tots els sospitosos de terrorisme o simpatitzants de terroristes afiliats a la autoproclamada Aliança Rebel siguin arrestats i retinguts per ser interrogats sota càrrec de traïció.

Aquesta ordre substitueix qualsevol altra tasca en curs.

D'EXECUCIÓ IMMEDIATA

Això significava que el que fos que hagués passat en el Sistema Yavin havia estat dolent per a l'Imperi. També significava que la meticulosa recerca de la Beck sobre aquesta cèl·lula rebel havia acabat. Esperava poder mantenir-los vigilats fins que les pistes la guiessin cap als peixos grossos de la Rebel·lió, però les ordres de la directiva eren clares, havia d'anar sobre ells, i havia de fer-ho ja.

Beck va pensar de nou en la rodiana morta en la badia, al peu de la nau, i va tornar a enutjar-se. Quan ella i el seu esquadró havien arribat aquí, a l'hangar de Taanab, havien trobat la nau preparant-se per a l'enlairament. Quatre membres de la tripulació rebel desconnectaven les mànegues de combustible i empacaven equips. Beck ni tan sols havia acabat de cridar: «Alto! Queden arrestats!», quan va començar el tiroteig. Si els rebels haguessin tingut una mica de sentit comú, s'haurien rendit; però no, havien de lluitar i, a pesar que els soldats d'assalt havien configurat els seus rifles blàster E-11 en manera d'atordiment, cap rebel havia sortit amb vida.

Havia estat una batalla furiosa i breu, de menys de deu segons; cap dels homes de la Beck havia resultat ferit i els quatre rebels només havien caigut atordits. Beck li havia ordenat al sergent que els emmanillés, però en veure en el sostre del transport una silueta movent-se, va desenfundar el seu blàster. Era la rodiana, grimpada en la nau. Abans que Beck o qualsevol dels soldats d'assalt poguessin reaccionar, l'alienígena va obrir foc... però no els va disparar a ells.

Li va disparar a tots i cadascun dels presoners que Beck havia pres.

La rodiana els va disparar a cadascun dels homes i dones que havien estat els seus amics, els seus camarades. I abans que els soldats d'assalt poguessin alçar els seus rifles per apuntar, tot havia acabat. En qüestió d'uns instants, Beck havia passat de tenir quatre presoners a no tenir ni un de sol.

—Aturi’s! —li havia ordenat Beck a la rodiana.

Però ella va mirar-la amb els seus enormes ulls i va posar el blàster en la seva pròpia templa.

No va haver-hi res que Beck pogués fer mes que veure-la caure.

Havia de tenir cinc presoners per interrogar, i al final no va tenir res.

El que fos que sabés, la rodiana hi havia estat disposada a matar i morir per protegir-ho. Beck estava segura que era alguna cosa important. Així que es va prendre el temps de caminar per tot el transport, anotant detalls; quan va acabar, va repetir el procediment. En sortir de la nau, ja s'havien emportat els cadàvers i el sergent ràpidament va informar-la.

—Falta un —va afirmar la Beck.

—Hem acabat amb tots els rebels, senyora.

Beck no es va molestar a corregir-lo, estava segura del que sabia. El transport, un EE-730 fet per Kuat, estava equipat amb llits per a sis passatgers en total. I els sis llits tenien signes d'haver estat ocupats. Només s'havien emportat cinc cadàvers; per tant, faltava un.

—Que baixin deu esquadrons més del Vehement, immediatament. Vull que registrin totes les badies d'aterratge, totes les cantines, el procediment normal. Que cap nau s’enlairi o aterri fins que jo ho permeti.

—Sí, senyora.

—I portin a la nau un grup d'escaneig per recuperar tota la informació de les computadores, especialment de la de navegació, així com el registre d'entrades a l’hiperespai. Enviïn la informació a la meva oficina en el Vehement.

—Sí, senyora.

Beck es va dirigir a la sortida de la badia, però es va detenir després de dos passos, els seus ulls es van fixar en el toll de sang assecant-se que recordava la mort de la rodiana. Pensava que alguns creurien que el que havia fet l'alienígena havia estat valent. Tal vegada uns altres usarien les paraules «sacrifici» i «noble» per descriure els seus actes. Beck pensava que aquestes persones eren idiotes, traïdors, fins i tot. Va tacar la punta de la seva bota amb sang i va tornar a enutjar-se.

—Beneita —va dir.

***

—No som una nau de setge —va afirmar el Capità Hove—, no tenim l'equip necessari per evitar que els vols entrin o surtin de Taanab.

—Trobi la manera —va ordenar la Beck.

—Haig de suposar que això significa que l'operació no va ser tan reeixida com vostè esperava?

—Va haver-hi una petita complicació —va explicar la Beck, entrant a la seva oficina, ja a bord del Vehement, i asseient-se darrere del seu escriptori. A les seves esquenes, una gran finestra mostrava una vista de Taanab girant sota ells, emmarcada per un interminable camp d'estels que s'estenia fins a l'infinit. Beck va donar la volta en la seva cadira per admirar la vista, però principalment per evitar la mirada de Hove. Encara que tècnicament ell dirigia el Vehement, no hi havia dubte de qui realment estava al comandament. Per aquesta raó, entre altres (com el fet que podia reportar al BSI alguna de les conductes de Hove com a sospitosa o traïdorenca), Beck no li queia bé, i la relació entre ells era d'una civilitzada i freda formalitat.

—L'Almirall Ozzel va enviar un comunicat a la flota ordenant que estiguem preparats per a la batalla —va informar Hove—. Si té informació que no està compartint amb mi, li demano, pel bé d'aquesta nau, que reconsideri compartir-la.

Beck va arquejar una cella. Fora, dos caces TIE van volar enfront de la finestra en una formació perfecta en paral·lel.

—Sabrà el que necessiti saber quan necessiti saber-ho, capità —va respondre la Beck, girant la cadira i mirant a Hove—. Compartir tal informació amb vostè és com una invitació perquè es filtri als enemics de l'Imperi. I vostè no vol això.

Hove es va posar tibant i Beck va intentar ocultar el seu somriure.

—No, comandant —va contestar Hove.

—Necessito un droide astromecànic immediatament, i a vostè en el pont. Quan jo doni l'ordre, espero que partim de seguida.

—Com sempre, la nau està a la seva disposició.

—Sí —va reafirmar Beck—, ho està. Un droide, ara.

Hove va colpejar els talons, va donar la volta i va sortir de l'oficina. Les portes es van tancar darrere d'ell. Beck va dirigir la seva atenció a la computadora que mostrava la informació que havien enviat des de la superfície del planeta i que havien recobrat del transport. Una vegada que va revisar la informació, va contactar amb el sergent de l'esquadró.

—TX-828 —va respondre el sergent.

—Sergent, acabo de revisar els arxius de la nau: això és tot?

—Sí, senyora.

—No, no ho és. Falten els registres de la computadora de navegació.

—No, senyora.

—Els registres estan buits, sergent.

—Sí, senyora, és correcte. El més que va poder determinar l'equip de recuperació de dades és que van esborrar tots els arxius del sistema fa menys d'un dia, i que la computadora té senyals que ho feien regularment.

El timbre de la porta va sonar, i Beck va mirar el monitor de vigilància que mostrava l'exterior de la seva oficina, va observar a un droide astromecànic model R4 color negre i platejat; va obrir la porta i el va deixar entrar.

—Suposo que ocorre el mateix amb el registre d'entrades de l’hiperespai.

—És correcte, senyora.

Beck va tallar la connexió i va assenyalar a la unitat R4.

—Connecta't a la meva computadora local i revisa la informació que acaben d’enviar del centre d'operacions en la superfície —va ordenar-li.

El droide va xiular i es va acostar. La part superior del seu dom rotava mentre el seu braç d'interfície es connectava a l'escriptori. La unitat va començar a fer grinyols i xiuletades més llargues, i Beck va mirar de nou per la seva finestra, pensant. Esborrar la computadora de navegació no era una cosa inaudita, però fer-ho d'aquesta manera portava temps i només es feia per impedir el que intentava fer ella, recuperar la història de la nau. A més, el procediment podia danyar els arxius principals, i això podia provocar que el salt a l’hiperespai fos desastrós, la qual cosa significava que la tripulació podia acabar morta i la nau feta trossos.

Els rebels havien treballat molt dur per esborrar els seus rastres, i la rodiana hi havia estat disposada a matar i morir per aquests secrets. Tot això, sumat al tatuatge del capsigrany visible res més pels qui sabessin on buscar-lo, només podia significar una cosa.

—Ematt —va dir Beck—. Et trobaves aquí, on et vas anar?

Com si li contestés, la unitat R4 va fer un so que, per la Beck, sonava com una tonada triomfal que va cridar la seva atenció de tornada a l'escriptori i al monitor. Malgrat el seu millor esforç, el droide no va poder recobrar informació sobre la computadora de navegació ni els registres de l’hiperespai; no obstant això, va aconseguir informació dels recursos i comerços que havia visitat la nau, particularment de combustible. Això més el rang de vol de l’EE-730.

—Això només em diu on han estat —li va reclamar Beck al droide—, no on estaran ni on van estar. Comunica't amb la computadora del pont usant la meva autoritat. Vull una llista de totes la naus que van deixar el planeta entre el moment que vam atacar el transport fins que vaig ordenar el bloqueig.

El droide va xisclar.

Beck meditava. Els rebels s'havien estat preparant per sortir de Taanab quan ella i els soldats d'assalt van arribar. Ematt va haver d'escapar quan va començar l'atac. Els soldats d'assalt en la superfície no van reportar res, i ella només podia suposar quantes naus havia deixat el Capità Hove que sortissin del planeta abans que ella ordenés el bloqueig.

Ematt ja no estava al planeta. Ho sabia.

El droide refilà i va girar el cap, usant el projector per mostrar tres imatges: tres naus que havien sortit abans que Hove iniciés el bloqueig. Una era una nau droide autòmat que es dirigia a la Vora Interior. Beck la va descartar immediatament; seria més que estúpid que Ematt intentés fugir cap al cor de l'Imperi. De les altres dues naus, una era una vella Sienar MK I de transport pesat. La segona era una Kuat Yard de càrrega, dissenyada per traslladar centenars de compartiments separats amb continguts diferents.

Seria molt fàcil amagar-se dins d'un d'aquests contenidors fins que la nau arribés a la seva destinació.

—Aquest —va assenyalar Beck—. Calcula el seu salt i la ruta que seguirà.

El droide semblava haver anticipat això i quan van desaparèixer les altres naus, va projectar un mapa i un camí. La ruta anava més enllà de la Vora Exterior, cap a la frontera amb l'Espai Hutt.

Beck es va recarregar en la seva cadira. Rastrejaria més tard tota la ruta de la Sienar a fons, però ella estava segura de la destinació. Pel comunicador del seu escriptori va cridar:

—Capità?

—Sí, comandant?

—Fixi el curs cap a Cyrkon —va ordenar—. Vull que estiguem allà ahir.

 Següent