La fugida dels contrabandistes (V)

Anterior

SEGONA PART

CAPÍTOL 5

MALA SORT

—Escolta —va dir Solo—, podem parlar d'això?

La resposta va arribar en forma d'una altra ràfega de trets que van passar fregant el seu cap, quan Han va treure el cap sobre el carret de zeezfuruit amb el qual es cobria. Fragments de la maçoneria li van caure damunt i la pols li va fer esternudar. En Han va mirar a la seva dreta per veure com estava Chewie. El wookiee s'havia ocultat darrere d'un lliscant nou i brillant, prou gran per protegir-lo del foc del grup de caça-recompenses. Desafortunadament, el vehicle ja havia estat impactat en molts costats i el parabrisa s'havia fet trossos. L'amo del lliscant no estaria gens feliç quan tornés, va pensar Solo.

El wookiee estava recarregant la seva ballesta, posant un dels paquets de la seva bandolera en el compartiment de l'arma. Després li grunyí a Han.

—Estic intentant pensar en alguna cosa —va contestar Solo.

Els van disparar de nou i Han es va fer boleta. Chewie el mirava; Han va assentir amb el cap i tots dos es van aixecar a respondre el foc. Els caça-recompenses van buscar cobrir-se de la mateixa manera. L’androide estava darrere d'una pesada columna de suport de les moltes que hi havia al llarg del passadís, però el gran estava exposat, de moment. Han va disparar ràpidament dues vegades, el primer tret li va donar al gran en l'espatlla esquerra i el segon va fallar. El gran va maleir en idioma hutt.

Chewie va rugir i Han va escoltar un tret de la ballesta i va veure de reüll el lent i llarg projectil que va sortir de l'arma. La columna darrere de la qual s'amagava l’androide va rebre l'impacte, i un gran tros de concret es va vaporitzar.

Han es va cobrir de nou, va exhalar i va ajustar el DL-44 a les seves mans. Això no anava bé. Estaven malgastant temps, i amb aquest tiroteig no faltava molt perquè arribés tota una desfilada de soldats imperials cap de cubell a investigar la commoció.

Un objecte pesat i de mal aspecte es va acostar rodant i xiulant cap a ell. Sense pensar-ho molt, Han va estirar la cama i amb la punta de la seva bota li va fúmer una puntada de peu a la bola de metall enviant-la a un dels murs propers de l'ara gairebé desert passadís. Un instant després l'objecte va explotar, i Han es va sentir agraït que aquesta part del port estigués buida des que va començar el tiroteig. Hi havia caça-recompenses de totes formes i grandàries, tots ells amb una forma especial de treballar. Ell sabia que alguns eren molt acurats, precisos i professionals en el seu treball; podies respectar als qui eren així, fins i tot si no estaves d'acord amb la seva manera de guanyar-se la vida. A uns altres només els importava atrapar al seu objectiu i, si algun innocent es travessava en el seu camí, pitjor per a ell; eren danys col·laterals, un altre dels inconvenients de l'ofici. I per l'armament que aquests portaven amb si, Han estava segur que eren del segon tipus.

Però hi havia alguna cosa que, segons la seva experiència, tenien en comú tots els caça-recompenses.

—Tinc els diners —va exclamar Han—. Escoltin-me, tinc els diners de Jabba!

El tiroteig es va detenir i Solo va aprofitar per apuntar-hi i subjectar amb més fermesa el mànec del seu blàster. Els quatre caça-recompenses seguien ocults, però tots havien escoltat, i Han sabia que tenia la seva atenció.

—Els hi donaré. Tot.

Chewbacca li va mirar sorprès, però Han el va ignorar.

—És tot seu, només deixin-nos marxar.

—On? —va preguntar l’androide de veu robòtica i malament modulada.

—Està en la meva nau. Deixin-me anar per ell, els hi portaré.

—Solo —va respondre l’androide amb una veu que reflectia decepció—, si deixo que pugis a la teva nau, mai tornaràs. Anirem amb tu.

—Si véns amb nosaltres, res evitarà que ens disparis per l'esquena una vegada que tinguis els diners.

—Correcte.

—Entens per què no m'agrada aquest tracte?

—Podem oferir-te un altre —va continuar l’androide—. Podem matar-te aquí i emportar-nos la teva nau i els teus diners.

—Tampoc m'agrada aquest —va respondre Han.

Chewie va opinar el mateix amb un grunyit.

Han va sospirar i va mirar cap al passadís, darrere dels caça-recompenses.

Hi havia un esquadró de soldats d'assalt imperials, liderats per una oficial amb un blàster a la mà. En Han va enfundar la seva pistola i va mirar a Chewie.

—Baixa la teva arma! —va murmurar Han.

El wookiee el va mirar com si estigués boig, després va veure cap a on mirava Han i va entendre el que volia dir. Chewie va baixar la seva arma.

—Rebels! —va cridar Solo, assenyalant en direcció de l’androide.

Els caça-recompenses van tornar a disparar en aquest moment i l'oficial i els soldats d'assalt es van separar ràpidament. Es van dividir en dos grups i es van enganxar als murs del passadís. Els trets làser fregaven el cap de Solo i s'estavellaven darrere d'ell, en els murs i pisos de l'ample passadís. En Han va sortir del seu amagatall en el carro de fruita i va córrer cap a on estava l'oficial, darrere d'un altre pilar. Més trets li van passar fregant i es van estavellar en els murs propers a ell. Han va poder sentir la calor del làser fregant el seu cabell mentre s'amagava amb l'oficial. Sense alè ni necessitat de fingir estar espantat, li va dir:

—Estan bojos! Es dirigien cap a una de les naus, alguna cosa va passar, i del no-res van començar a disparar! Crec que intenten escapar!

—Cobreixi's! —li va ordenar la dona, empenyent-lo cap al mur. Ella era alta, gairebé tan alta com ell, tenia el cabell ros, un ull blau i un altre cibernètic que brillava amb un color vermell infernal, muntat en una peça negra de metall fosa a la seva pell. Era atemoridor mirar-la. La cicatriu que anava des del cabell fins a la seva mandíbula semblava ser profunda, i la ferida que la va provocar segurament va haver de ser terriblement dolorosa.

—Quants són?

—Crec que quatre —va afirmar Solo, obrint més els ulls per la sorpresa—: dos alienígenes i un robot. Són liderats per un humà.

L'oficial va serrar la mandíbula i va donar mitja volta, després li va fer senyals als soldats d'assalt.

—Ajustin les seves armes per atordir. Els vull vius. Necessitarem un blàster d'ions.

—Puc ajudar amb això —va dir Solo.

—Ja va ajudar prou, ciutadà. Quedi's aquí on està segur. Vull parlar amb vostè una vegada que aquests traïdors estiguin sota custòdia.

—El meu ami... el meu servent segueix atrapat aquí —va assenyalar Han, referint-se a Chewbacca, que seguia cobrint-se darrere del lliscant—. El necessito, seria molt car reemplaçar-lo.

—El cobrirem —va dir l'oficial. Va tornar a fer-li senyals als soldats d'assalt que estaven a l'altre costat del passadís. I van començar a moure's de la manera que els soldats d'assalt sempre es movien: precisa i ràpida, com una unitat, avançant en grup, donant-se foc de suport, obrint-se pas pel passadís. Els caça-recompenses responien al foc, perquè no volien renunciar a la seva recompensa o perquè no s'havien adonat que ara pelaven una altra batalla. Que ja no lluitaven contra Han Solo i Chewbacca. Això últim era el més probable.

El grup de soldats va arribar al lliscant i Chewbacca va recollir la seva ballesta, corrent amb llargues gambades cap a on Han li esperava. Tots dos van mirar el conflicte que hi havia en el passadís. Han va aconseguir escoltar a l'oficial cridant:

—Sóc la Comandant Beck del Buró de Seguretat Imperial. Baixin les seves armes i rendeixin-se, i els hi perdonarem la vida!

Chewie grunyí.

—Definitivament és hora d'anar-nos-en —va afirmar Han.

La cantina estava en el compartiment de càrrega que es trobava a bord de la 1550-LEX que havien vist quan van arribar. Els va prendre un moment verificar que la nau era la que creien que era: Miss Fortuna. Van entrar a la badia sense major dificultat i sense cridar l'atenció. Es van acostar a la part posterior de la nau, on estava oberta la rampa de carregament, i en l'entrada un shistavanen silenciós es repenjava en un dels elevadors hidràulics de la rampa. Des de fora podien escoltar la música i les veus de l'interior. El shistavanen va aixecar una pota i els va detenir.

—L'entrada costa quinze crèdits —grunyí i va aixecar el cap, amb trets lupins, per mirar a Chewbacca als ulls—. Vint pel wook.

—Sóc amic de la Dèlia —va afirmar Solo.

—Tots són amics de Dèlia —va respondre el shistavanen—. Trenta-cinc crèdits, amic.

—Quin robatori —li va dir Han a Chewbacca, traient un grapat de crèdits de la seva butxaca i posant-los de mala gana en la pota del shistavanen—. No ho malgastis.

Van pujar per la rampa cap al que alguna vegada va ser un compartiment de càrrega raonablement espaiós. Tècnicament seguia sent-ho, però aquesta ja no era la seva funció i no ho era des de feia molt. En el seu lloc hi havia una llarga barra al llarg de l'extrem davanter de la nau, amb vitrines darrere que oferien els millors licors de la galàxia. Mitja dotzena de petites taules rodones ocupaven la resta de l'espai, amb dos o tres seients cadascuna. La majoria estaven ocupades.

El carregament que transportava el Miss Fortuna solia ser líquid, embriagant en general, i molt car la majoria de les vegades, però tenia l'avantatge que el servien en el lloc més discret possible. El Miss Fortuna no necessitava permisos, no pagava impostos i, quan les autoritats s'adonaven d'això, podia anar-se’n volant, literalment, a un altre món per començar el procés una vegada més. Pels qui es guanyaven la vida anant de planeta en planeta, com els contrabandistes, exploradors i mercenaris, era el lloc perfecte per prendre's un glop en pau i tranquil·litat i fins i tot assabentar-se de les últimes notícies.

En Han va entrar primer al bar, va caminar entre les taules i es va repenjar en la barra enmig de dos bancs buits. La cantinera, que li donava l'esquena, era una humana de cabell curt de color vermell. Quan es va donar la volta i el va veure, un somriure va envair el seu rostre pàl·lid i lleugerament pigós. Després, Han es va adonar que no li mirava a ell, sinó a Chewbacca.

—Ei, wookiee —li va cridar la dona, parant-se en les puntes dels seus peus per envoltar a Chewie amb una abraçada. Chewbacca esbufegà, la va abraçar i la va aixecar uns centímetres del pis. En Han va veure que les galtes de la dona es van posar del color del seu cabell quan el wookiee la va abraçar.

—Trencaràs la Dèlia, Chewie —va comentar Han.

Chewbacca grunyí, va rugir una vegada i la va deixar anar. La dona va recobrar l'equilibri i va recórrer els seus dits pel seu vermell cabell, recuperant l'alè.

—Solo —va dir la dona intentant respirar amb normalitat.

—Capitana Leighton.

Dèlia Leighton va somriure de nou.

—Vaig escoltar que havies mort, Han. Que Greedo t'havia fet farinetes a Mos Eisley o alguna cosa així. Gairebé em poso trista.

—Gairebé?

—No m'has pagat el teu compte.

—Tinc els diners.

—Ah, sí? —va preguntar la Dèlia, recolzant els colzes sobre la barra i somrient-li—. A veure.

—No els tinc amb mi.

—Sabia que diries això.

—Puc pagar-te. Els diners estan al Falcó —va explicar Han acostant-se fins a quedar cara a cara amb ella—. Això i més si, no sé, ens ajudes.

—Sempre intentant aprofitar-te’n.

—No m'aprofito, només vull informació. Estic buscant a algú.

—Tots busquem a algú, Solo —va respondre la Dèlia, prenent una tovallola per a mans que penjava del seu cinturó i va començar a netejar la barra.

—Dos juri, un incandescent i una ampolla de Bost —va demanar un droide cambrer.

Dèlia va començar a preparar la comanda.

—Dèlia, tenim una mica de pressa —va comentar Han.

—Això és nou —va respondre Dèlia sarcàsticament.

—Pots ajudar-nos?

La Dèlia va posar una ampolla en la safata i la va destapar.

—Encara no em dius a qui estàs buscant.

—Un humà, home, com de vint anys estàndard, cabell caf, ulls cafs. Va arribar a Motok en les últimes divuit hores o alguna cosa així.

—Llavors cerques a la tercera part de tots els humans que visiten Motok? —va preguntar Dèlia col·locant dos gots en la safata. Després va agafar una ampolla que estava a les seves esquenes i, sense detenir-se per mirar-la, la va llançar sobre el seu cap, la va atrapar amb la seva altra mà, la va destapar i va començar a servir. El líquid que sortia de l'ampolla era d'un brillant color plata que feia escuma en la part superior dels gots i tenia una dolça aroma afruitada—. Estàs sent estranyament imprecís.

—Vol sortir del planeta. Espera un autoestop. —Han es va inclinar cap a ella per mirar-la als ulls—. Espera un autoestop especialment d'uns «amics» especials. El tipus d'amics que és ben sabut que et causen simpatia.

Dèlia no va reaccionar immediatament, punt al seu favor. Va acabar de despatxar les comandes del droide, que es va emportar la safata i es va marxar ràpidament. Va esperar uns moments i va tornar la seva mirada cap a Solo. La sospita en els seus ulls era innegable.

—És ben sabut que tu mai poses la mà en el foc per algú més que no siguis tu mateix —va dir ella.

—Jo sóc el seu autoestop, Dèlia.

—No et crec.

—Creus que estic treballant per a l'Imperi?

Dèlia va mirar a Chewbacca, que hi havia estat callat, escoltant. Va negar amb el cap.

—Però sé per a qui sí treballes —va comentar Dèlia—. Els llimacs.

—Als hutts no els hi vendria ni al meu pitjor enemic.

—Tots dos sabem que això no és veritat.

—Bé, tal vegada sí els vendria al meu pitjor enemic. Però això no es tracta d'això. Sóc el transport d'aquest subjecte, Dèlia.

—Se suposa que haig de creure que et vas unir als clandestins?

Han va negar amb el cap.

—No, no, per res, per descomptat que no. Això és una cosa d'una sola ocasió.

Dèlia es va mossegar els llavis.

—Chewie?

El wookiee va assentir.

—És veritat?

El wookiee va assentir de nou i va rugir.

Ella va inclinar el cap, incrèdula.

—Han d'estar-te pagant fastigosament bé —va afirmar la Dèlia.

—No prou —va respondre Solo.

 Següent