La fugida dels contrabandistes (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

CAPTIVADOR

—Procedeixin, Sigma Quatre —va ordenar el sergent imperial. Dos soldats d'assalt que flanquejaven el passadís van avançar a l'instant, un moviment d'atac que havien practicat tantes vegades que podien fer-ho sense pensar: avançar, disparar, avançar.

Més enllà del lliscant a mig destruir, Beck va veure a un dels seus quatre oponents caure: el kubaz, que va rebre dos trets atordidors seguits que el van derrocar. Els tres restants van semblar dubtar, com si els impressionés l'eficàcia i velocitat de l'atac. El segon equip de soldats d'assalt va obrir foc i va derrocar al gran. L'humà, que usava una vestimenta que era una barreja entre militar i refugiat, amb una bruta capa que el cobria gairebé per complet, va donar mitja volta i va intentar córrer.

—Detinguin-lo —va ordenar Beck.

Encara que no feia falta que digués res. L'humà no havia donat ni quatre passos quan li van disparar dues vegades a l'esquena. El seu cos va emetre un color blau mentre una sobrecàrrega de partícules atacava el seu sistema nerviós. A través del seu ull cibernètic, Beck va poder veure els signes vitals de l'humà tornar-se bojos per un instant i, al moment següent, estabilitzar-se, després que els impulsos elèctrics que havien tornat boig al seu cervell també l’havien obligat a reduir les seves activitats al mínim. Era el mateix que feia l'anestèsia mèdica, Beck ho sabia; així i tot, gaudia veure al rebel sofrir el procés.

Només quedava l’androide. Era un model ressagat des dels temps de les Guerres Clons, o almenys això semblava; va sortir del seu amagatall i va alçar les seves armes en un gest de rendició que donava llàstima.

—No disparin —demanava l’androide.

El sergent imperial va agafar una arma DEMP de canó curt que tenia en el braç i va disparar. El pols electromagnètic va impactar a l’androide, embussant els seus sistemes, fent-lo tremolar i treure espurnes en totes direccions, mentre la càrrega ionitzada recorria els seus circuits. L’androide va fer un gemec infantil gairebé patètic i després va col·lapsar.

—Eficient —va comentar Beck. Probablement aquest era el millor compliment que havia donat.

El sergent imperial amb nombre de designació TX-828, va assentir amb el cap a manera d'agraïment, i va dir:

—Gràcies, senyora.

Beck va guardar el seu blàster en la funda de la cama i va caminar cap endavant. En tots dos costats del passadís van començar a veure's siluetes en moviment, persones que havien tingut el bon judici d'amagar-se quan va començar el tiroteig. En les botigues s'escoltaven els pregoners i, un darrere l'altre, els sons dels droides reprenent les seves activitats van començar a barrejar-se amb el soroll de fons i, lentament, la comunicació i el comerç van tornar a la normalitat. Tots la miraven a ella i als soldats d'assalt mentre avançaven, el sergent li indicava a les seves tropes que desarmessin i emmanillessin als presoners. Beck estava concentrada en l'humà: tirat, immòbil, el cos del qual estava cobert gairebé per complet per la seva capa.

Es va detenir al costat d'ell i li va donar una empenta amb la punta de la bota. Per un instant va tornar a veure a la rodiana que s'havia suïcidat. La ira va tornar, fent que Beck empenyés amb més força per voltejar a l'humà.

—He esperat això per molt temps, Ematt —va dir Beck.

Però l'home que estava veient no era Ematt.

El va analitzar. El batibull d'equip militar usat i armadura corporal eren recognoscibles de l'època dels soldats clons i d'imitació mandaloriana. La seva mà havia deixat anar la seva arma, però l'ull cibernètic la va reconèixer com una Merr-Sonn 4 esquemàtica-a, usada generalment per la policia, a causa de la seva habilitat per alternar entre un blàster automàtic i un atordidor semiautomàtic. El mànec d'una vibro-daga penjava del seu cinturó i una segona arma, una BlasTech HSB-200 de resistència, fins a on podia veure, estava enfundada sota el braç, a part de tres granades en el cinturó, de les quals dues eren atordidores.

Beck es va posar a la gatzoneta, va subjectar a l'home del coll i el va revisar amb la mà que tenia lliure. Tenia una bossa antisensors sota la camisa. La va desprendre del cordó, va tirar a l'home en el pis, va obrir la bossa i va buidar el seu contingut en el palmell de la mà. Crèdits, una impressió hologràfica, una targeta d'identificació. Beck va examinar la targeta, la va tirar al pis i va caminar de tornada cap als soldats.

—Caça-recompenses —va afirmar, pronunciant la paraula com si fos tòxica—. Són caça-recompenses, no rebels.

Es va detenir i va observar l'ara reavivat passadís.

—I els altres dos? L'humà i el wookiee, on es van anar?

—No els veig. Han degut de córrer quan vam començar l'atac —va informar TX-828, el sergent.

—Ens van enganyar —va dir Beck, sentint la fúria córrer per la seva columna vertebral i intentant controlar-la—. Ens van enganyar. Aquests dos eren els rebels. Van venir a rescatar a Ematt, li aposto el que sigui.

Darrere d'ella va escoltar a l’androide aixecant-se. Aquest va emetre un brunzit seguit de diversos clics, i després va parlar:

—Aquesta és la unitat designada «Captivador». Aquesta unitat té una certificació imperial autoritzada per caçar recompenses. Vostè ha interferit amb aquesta unitat i els seus companys.

Beck es va acostar a ell.

—Si tens alguna queixa, droide, presenta-la al sindicat.

—L'oficial imperial no entén —va respondre l’androide. Dins del seu cap va començar a sonar una xiulada i després un brunzit que, va pensar Beck, semblava dissenyat per molestar—. Els individus no són rebels. Els individus són contrabandistes. La designació de l'humà és Solo, Han. La designació del wookiee és Chewbacca. La recompensa per la seva captura és... significativa.

—Captura.

—És més significativa si són capturats vius.

Beck va mirar a l’androide, després als seus companys, el kubaz, el gran i l'humà, que ja estaven en diferents etapes de la recuperació de la seva consciència. Beck s’adonà que el gran estava ferit, però no semblava res greu.

—Captivador —li va cridar Beck—. Parlem.

—Aquesta unitat opera sota una programació autoactualitzable —va afirmar Captivador, fent-li una volta de tres-cents seixanta graus al seu tors, mentre mantenia immòbils cap i cames. Els seus ulls, o el que passava pels seus ulls, va parpellejar amb colors entre el groc i el blanc. Beck sentia com si la maquina l'observés—. Aquesta unitat té una directriu de automillora. Aquesta unitat ha adquirit les programacions i modificacions necessàries per fer-la el caça-recompenses més eficient de la galàxia.

—També una modificació en l'ego, pel que sembla —va jutjar Beck.

—Aquesta unitat no té ego. Aquesta unitat es basa en fets.

—Llavors estàs dient que pots rastrejar a aquests dos, a Solo i al wookiee?

—Això és correcte.

Beck va observar a la resta dels companys de Captivador. Ara que s'havien recuperat, no sabia què fer amb ells. El kubaz, amb la seva llarga trompa penjant fora de la seva caputxa, li murmurava alguna cosa a l'humà i al gran. Cap havia deixat de mirar-la des que havia començat la conversa. L’androide era el líder de l'equip, i sabent el que sabia sobre caça-recompenses i sobre com treballaven, Beck va saber que hi havia una mica de veritat en el que Captivador li va dir.

Li havia ordenat al grup que entrés a un dels petits establiments que hi havia al llarg del passadís per tenir una mica de privadesa; per a això, li va ordenar al sergent que tragués a tots d'aquí. L'establiment era un petit restaurant de menjar ràpid especial per a alienígenes, que tenia una forta olor de greix i d’espècies de mons dels quals Beck mai havia sentit i que molt menys havia visitat. El propietari humà els mirava amb recel des d'un racó del local, custodiat per dos soldats d'assalt.

—Pots identificar la seva nau? —li va preguntar Beck a l’androide.

—Afirmatiu.

—Saps on està?

—Negatiu —va contestar Captivador, després clicà i algunes llums en el seu tors es van encendre—. Però seria senzill per a mi i els meus companys localitzar-la.

—Dóna'm una descripció de la nau —va demanar Beck—. El seu nom, el seu veritable nom, no l'àlies que van utilitzar per aterrar.

Els caça-recompenses, alineats darrere de Captivador, van semblar incomodar-se i van intercanviar mirades.

—No es pot respondre —va negar Captivador.

—No només pots respondre, vas a respondre —va dir Beck—, o el teu següent treball serà a Kèssel i els teus amics es trobaran fent labors forçades en alguna colònia penal imperial. El nom i la descripció. Ara.

Una altra llum es va encendre en el tors de l’androide, seguida d'un lleu grinyol hidràulic quan va girar el cap cent vuitanta graus per mirar als seus companys. El moviment, segons Beck, era únicament demostratiu; Captivador tenia gairebé una dotzena de càmeres i lents en el seu cap, segurament l’androide podia veure en totes direccions al mateix temps, així com analitzar i processar la informació del seu entorn immediatament. Només volia guanyar temps.

—Sergent —va cridar Beck—, detingui'ls sota el càrrec d'obstrucció de la llei i sospita d'ajudar i ser còmplice de terroristes.

—Sí, senyora —va obeir el sergent, fent-li senyals a la resta de l'esquadró.

—Espera —va dir Captivador. El seu cap va girar de retorn cap a ella—. Som lleials a l'Imperi. Obeirem.

El sergent va mirar a Beck, i ella va assentir molt lleugerament amb el cap. El sergent li va indicar a l'esquadró que retrocedís.

—Estic esperant.

—La nau és una fragata lleugera KLT-Kuat —va informar Captivador—. La nau es diu Rotonda Dreta.

—Res més? —va preguntar Beck somrient.

—La nau és identificable per la representació d'un àngel espacial pintada en el casc.

Beck va mirar fixament els sensors visuals de l’androide. Els caça-recompenses es van moure incòmodament, i va veure al kubaz acostant la seva mà al blàster que tenia enfundat en la cintura.

—Tu i els teus companys us podeu anar —els va dir Beck.

L’androide brunzí i els caça-recompenses darrere d'ell es van relaxar. La mà del kubaz es va allunyar del seu blàster.

—Llarga vida a l'Emperador —victorejà Captivador. Després va donar mitja volta i va sortir del petit restaurant, seguit dels caça-recompenses.

El sergent va esperar fins que es tanqués la porta abans de parlar i dir:

—Senyora, crec que estaven mentint.

—Sé que estaven mentint —va contestar Beck, mirant a l'amo del restaurant. Era de l'alçada indicada, encara que estava una mica passat de pes, però serviria—. El Vehement no va registrar l'aterratge de cap KLT des que van arribar. Nosaltres busquem una YT-1300. Escolta, tu, l'Imperi necessita la teva roba.

El propietari va obrir la boca per negar-se, però després va recordar als dos soldats d'assalt custodiant-lo. Així que es va llevar el davantal i va començar a llevar-se la túnica.

—Lleva't l'armadura i posa't la seva roba —li va ordenar Beck al sergent—. Pren un comunicador i segueix-los. Mantingues-te en contacte.

—Sí, senyora —va respondre el sergent. A Beck li va sonar com si estigués somrient darrere d'aquest casc.

—Jo em portaré a la resta de l'esquadró i localitzarem la seva nau. Amb sort els emboscarem quan intentin abordar-la —va planejar Beck. Després va mirar al propietari, qui ara es trobava en roba interior, i va prendre el munt de roba que li oferia un dels soldats d'assalt. Ella va posar la roba sobre una taula. El sergent ja s'havia llevat el casc i els guants, ara es descordava les assegurances del seu plastró. Era més gran del que Beck sospitava, potser d'uns quaranta anys; la cabellera negra començava a tenyir-se de grisa. Una mica sorpresa, Beck es va adonar que era un clon, probablement un dels pocs que seguien en servei i que seguien el model dels clons originals de Kamino. Això va confirmar les seves sospites. Quedaven molt pocs del seu tipus. De fet, Beck no recordava haver treballat amb algun abans.

—TX-828 —li va cridar Beck.

—Sí, senyora? —va contestar el sergent, que ja s'havia llevat l'armadura i estava posant-se la camisa. La seva veu sonava estranya sense la modulació del casc.

—Com li diuen?

—Disculpi? —Es va faixar la camisa i va agafar el comunicador que li va donar un dels soldats.

—Té un sobrenom. En la barraca. Com li diuen?

—Torrent, senyora.

—Aquest serà el nom clau que usarà. —Beck es va agenollar i va descordar la funda que usava en la seva bota dreta; després es va aixecar i va posar la funda amb una arma a la mà de Torrent—. Per l'Imperi.

—Per l'Imperi, senyora.

El va veure sortir del restaurant, revisar el carrer i desaparèixer entre el xivarri, movent-se ràpidament per atrapar a Captivador i a la resta dels caça-recompenses. Després va mirar a un dels soldats que recollia les coses de Torrent i li va dir:

—Trobem aquesta nau.

 Següent