CAPÍTOL 7
MESURES DESESPERADES, MESURES COMPLETES
Dèlia Leighton reconeixia els problemes quan els veia.
Aquesta era una habilitat necessària per a la capitana d'una nau, i
probablement encara més per a una cantinera.
I en aquest instant el problema era en la rampa de
carregament, en la forma de quatre individus: un droide i tres humanoides que
discutien amb el seu company, copilot i apaga-bronques, Curtis. Dèlia va portar
la seva mà sota la barra, al costat de la pica, i va subjectar el mànec del
rifle blàster Scattermaster amb canó retallat que guardava allà.
—Deixa'ls passar, Curtis —li va demanar.
El shistavanen li va dirigir una mirada de descontent,
alçant els llavis al llarg del musell i mostrant les seves dents. Dèlia va
somriure. Somreia sempre que podia, era un truc que va aprendre abans
d'adquirir la nau, quan va treballar com a cantinera en una cantina de Lothal.
Aquella va ser una clientela difícil: pirates, contrabandistes i totes les
espècies possibles de la galàxia van ser atesos per ella en algun moment,
incloent a un vell durosià que sempre bevia sol en un racó i li explicava
històries quan les coses estaven tranquil·les. Havia après a somriure, a actuar
amigablement, a passar hores parada... i a bregar amb els problemes, a saber
quan era el moment de defensar-se, el moment per amagar-se darrere d'una taula
i el moment per córrer.
Miss Fortuna havia
estat la nau d'aquest durosià, i ell la hi va heretar, cosa que va sorprendre a
la Dèlia. El nom original en durès es traduïa a «serendipitat», però com a
Dèlia li costava treball pronunciar el durès i els altres ni tan sols ho
intentaven, la va rebatejar. La recentment estrenada capitana, i encara
cantinera, va combinar les seves dues professions, la qual cosa li permetia
viatjar i conèixer gent. Curtis es va unir a ella des del principi. Ell
mostrava més simpatia que sentit comú quan es tractava de la Rebel·lió contra
l'Imperi. Curtis havia convençut a la Dèlia de permetre a les cèl·lules rebels
usar el Miss Fortuna per enviar
missatges.
El grup va pujar per la rampa, l’androide els guiava. Tenien
les seves armes a la mà, però no li apuntaven a ningú. Els pocs clients que hi
havia en les taules aixecaven els seus gots i s'apartaven del seu camí. La
WA-7, Bobbie, va girar en el seu lloc, amb la safata perfectament equilibrada
en el braç, i els va deixar passar.
—Els serveixo un glop, nois? —va preguntar Bobbie, el seu
modulador de veu brillava en parlar.
Els quatre la van ignorar i es van acostar a la barra.
—Em temo que no tenim l'equip per servir-li a droides —va
informar Dèlia, encara somrient.
L’androide girà el cap, després el tors, ho va fer dues
vegades per verificar el bar. Un dels seus sensors òptics es va encendre,
brillava amb un color blau, i un instant després un raig del mateix color va
escanejar la Dèlia de cap a peus.
—Això no és molt cortès que diguem —va dir la Dèlia, sense
esborrar el somriure del seu rostre.
—Un wookiee va estar aquí —va afirmar l’androide—. L'anàlisi
de l'atmosfera local indica rastres de caspa. L'anàlisi òptica detecta la
presència de tres pèls de wookiee a la teva roba. Vas tenir contacte amb ell.
Dèlia va subjectar més fermament el mànec del seu rifle sota
la barra, però va seguir somrient.
—Qui vol saber-ho? —va preguntar ella.
—El wookiee viatjava amb un humà, un corellià, designat
Solo, Han. Verifiqui-ho.
—Qui vol saber-ho? —va insistir la Dèlia.
Els subjectes van alçar les seves armes ràpidament i, d'un
moment a un altre, Dèlia estava mirant el costat menys convenient de cinc armes
blàster. El gran, a la dreta de l’androide, va colpejar la barra amb un puny.
—Nosaltres!
—Si la seva mà està subjectant una arma, senyoreta, li
recomanaria que la deixés anar i fes un pas enrere —va suggerir l'humà.
—Verifiqui-ho —va repetir l’androide.
Curtis s'havia apartat de la rampa i s'acostava lentament i
acuradament cap al grup. Dèlia va intentar cridar la seva atenció per dir-li
que s'allunyés, però ell no la va veure o no li va fer cas. Del seu cinturó va
prendre la seva vara de xocs, la mateixa que usava quan els clients se sortien
de mare, i va acostar el polze al botó d'ignició. La vara es va estendre en
ambdues direccions en un instant, i una lluentor d'energia va brollar de cada
extrem.
El tors de l’androide va girar. Dèlia es va moure per
aixecar el rifle, però el gran i l'humà van saltar cap a ella i la van
subjectar d'un braç cadascun. Curtis amb prou feines va poder fer un pas i va
alçar la vara per copejar a l’androide, però en aquest moment es va escoltar un
tret.
Dèlia va perdre el seu somriure.
—No!
Curtis va caure al pis amb força, grunyint. Va intentar
aixecar-se, però l’androide li va disparar una altra vegada. Aquesta vegada el
tret li va arrencar la vara de la pota, mentre Dèlia el mirava caure, els seus
braços subjectats pel gran i l'humà.
—Subjecta-ho —va ordenar l’androide.
L'últim dels quatre, el kubaz, es va ajupir i va aixecar a
Curtis bruscament, posant un braç al voltant del coll del shistavanen.
—Posa el teu blàster en el seu cap —va dir Captivador.
El kubaz va mirar a l’androide i va balbotejar una resposta.
—Si no completem aquesta missió a temps, tindrem
complicacions posteriors —va contestar l’androide, dirigint els seus òptics
primaris al kubaz—. No volem competir amb Boba Fett.
El kubaz va convenir amb un altre balboteig i va col·locar
el seu blàster al costat de la mandíbula de Curtis.
—El meu col·lega matarà al shistavanen si no verifica. —El
tors de l’androide va girar una vegada més per apuntar-li a Dèlia de nou—.
Verifiqui-ho.
—Van estar aquí —va acceptar Dèlia—. Deixin-lo anar!
—Insuficient. Temps fins al present.
—No gaire, menys d'una hora —va contestar mirant al kubaz
pressionant el canó del seu blàster al costat del coll d’en Curtis, estrenyent
el seu pelatge—. Si us plau, deixin-lo anar.
—On estan ara?
Dèlia va dubtar un moment. Curtis va xisclar suaument i va
obrir més els ulls. La mirava.
—Van anar a la ciutat —va dir Dèlia—. Anaven a comprar unes
coses.
L’androide brunzí com si parlés amb si mateix, i després va
dir en veu alta:
—Aquesta unitat està equipada amb un sensor biomèdic i un
analitzador de veu que detectarà qualsevol falsedat. Estàs mentint.
—No estic mentint, estic...
L’androide va girar el cap per dirigir-se al kubaz, com si
l'estigués veient.
—En cinc segons mata al shistavanen.
Dèlia va forcejar amb els braços que la subjectaven, el seu
cor s'accelerava pel pànic.
—No! No! Els hi diré la veritat!
—Quatre segons.
—Si us plau...
—Tres.
—Si us plau, escolta...
—Dos.
—Van anar a veure a algú! —va exclamar, la desesperació la
va fer cridar—. Havien de trobar-se amb algú!
El cap de l’androide va girar per mirar-la i preguntar.
—Ubicació.
Dèlia sentia que volia plorar; de sobte, va sentir un dolor
darrere dels seus ulls. Es retorçava entre els braços que la sostenien. Curtis
la mirava, els seus ulls grocs ben oberts, pregant-li que no traís als rebels.
No tenia opció.
Els ho va dir tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada