CAPÍTOL 10
UNA MICA D'ESPERANÇA
Chewbacca va emetre un llarg i greu gemec, que de ser més
fort hauria semblat un udol. Era un so de desesperació, frustració i culpa. Era
un so que indicava que no hi havia bona obra que quedés sense càstig.
Si Han hagués estat un wookiee hauria fet exactament el
mateix so.
Els soldats d'assalt que els envoltaven no es movien. Han
escoltava a Chewie darrere d'ell fent un altre so similar, però menys sorollós,
més curt i més suau; Han va veure de reüll com un soldat li llevava la seva
ballesta, després li va llevar la carabina a Ematt, i finalment va arribar a
ell. Va desenfundar el blàster i el va lliurar de mala gana, després li va dir:
—Voldré això de tornada.
El soldat d'assalt no va respondre, només va fer un pas
enrere. Un humà, d'uns quaranta anys, va sortir de darrere d'ells i va anar amb
l'oficial imperial que era l'única que havia parlat. Van intercanviar unes
quantes paraules que Han no va poder escoltar, i l'humà es va quedar a un
costat d'ella. Hi havia alguna cosa estranyament familiar en l'home.
L'oficial es va acostar a ells bruscament, el seu blàster
apuntant entre els ulls d’en Han, però de tal manera que feia l'efecte que
només ho feia com una idea d'últim moment. Era la mateixa dona del passadís,
però aquesta vegada Han va poder veure-la millor. Era gairebé de la seva
alçada, bonica d'una manera que ni la cicatriu ni el terrorífic ull cibernètic
podien ocultar. Irradiava arrogància i autocomplaença; això era evident en tot
el que feia, en tot el que era, en la manera en què es movia i en la manera en
què parlava amb un somriure en els llavis gairebé imperceptible.
Han va pensar que bé podria odiar-la únicament per qüestió
de principis.
—Sóc la Comandant Alècia Beck —es va presentar—. Ara són
presoners del Buró de Seguretat Imperial. Els superem en nombre, en armament, i
no tenen esperança que els rescatin. Qualsevol resistència que presentin serà
reprimida sense miraments. Dic això perquè els hi quedi clar: no tenen
esperances.
—Jo tinc una mica d'esperança —va contestar Han, únicament
per molestar-la.
Va funcionar. La dona es va acostar més.
—No —va corregir ella—. Vostès són terroristes. Són
rebels...
—No sóc un rebel...
—I sofriran el destí reservat per als enemics de l'Imperi.
Seran interrogats. Seran doblegats. I seran executats.
—Mai ens detindràs —va afirmar Ematt darrere de Solo.
Han va fer un gran esforç per no posar els ulls en blanc.
La dona va deixar de mirar a Solo per mirar a Ematt. El seu
somriure es va fer més ampli.
—Ematt —va dir Beck—, què se sent de saber que el teu equip
va donar la seva vida només perquè acabessis a les meves mans? M'imagino que ha
de ser dolorós.
Ematt va fer un pas al capdavant, quedant a un costat d’en
Han.
—No ens detindràs. No ens doblegarem. No importa quant temps
ens prengui, mai deixarem de lluitar.
Han va observar a Ematt. No van ser les seves paraules,
almenys no només les seves paraules, sinó com les havia dit, la seva convicció.
Era contundent, era temerari i, per al Han, qui en aquest moment estava més que
preocupat, era sorprenent i admirable. Encara no havia trobat una causa per la
qual estigués disposat a morir, a part de la seva pròpia pell, Chewbacca i el Falcó. No li agradava l'Imperi,
principalment perquè no li agradaven els perdonavides i, a la seva manera de
veure, això era en essència l'Imperi Galàctic: un munt de perdonavides que
devastaven la galàxia. I una mostra d'això era l'oficial imperial que somreia
amb desdeny mentre mirava a Ematt.
Però Ematt creia el que estava dient, creia en el que estava
fent i, no només això, creia que el que feia estava bé i prevaldria.
Calia admirar a algú
amb aquesta convicció, va pensar Han. Admirar-los o mantenir-te el més
lluny possible d'ells. Però ja era tard per a això.
—Mai —va reafirmar Ematt.
L'oficial es va acostar bruscament i sobtada a Ematt, el va
subjectar de la barbeta i el va estirar cap a ella. Al mateix temps, un soldat
d'assalt el va subjectar dels braços. El somriure de la Beck va desaparèixer i
Han va aprofitar l'oportunitat per fer un pas enrere i acostar-se a Chewbacca.
—Ens ho diràs tot —va afirmar Beck—. Quan acabi el meu
treball, em pregaràs que et deixi explicar-m'ho tot, Ematt.
El va deixar anar, i el soldat d'assalt va fer el mateix.
Després Beck va mirar a l'home que estava al costat d'ella i va ordenar:
—Emmanillin-los. Revisin-los. Vull que un transport els
porti al Vehement immediatament.
—Sí, senyora.
Chewie va inclinar el cap i Han va sentir el pelatge en la
seva orella i va escoltar al wookiee rugir alguna cosa silenciosa.
—En això estic —va respondre Han.
—Silenci —va ordenar un dels soldats d'assalt.
—Clar, clar —va acceptar Han, analitzant la situació,
intentant que no s'adonessin del que feia. Amb quaranta soldats d'assalt o més
envoltant-los, estaven atrapats, per molt que li dolgués admetre-ho. Si pogués
pujar al Falcó tindrien més opcions.
La nau tenia una armadura militar que podia repel·lir fàcilment els trets de
les armes petites i mantenir-los fora de perill. Això sense comptar amb les
sorpreses que tenia a bord. Però això requeria pujar a la nau, i Han sabia que
Beck no deixaria que això passés. No hi havia manera d'abordar-la sense que els
fessin xixines en el procés.
Què més? La badia estava plena de les escombraries que hi ha
normalment en llocs així. Caixes de recanvis per onsevulla, el sistema de proveïment
de combustible amb les seves vàlvules de pressió i les mànegues —això podia
generar una gran explosió, si ho aconseguia destruir d'alguna manera— i els
generadors de l'escut magnètic que mantenien la barrera d'energia. Han va mirar
cap amunt i va veure el brillant blau dels escuts, el contaminat cel nocturn de
Cyrkon que brillava d'un color caf vermellós, el Miss Fortuna acostant-se silenciosament, el tràfic aeri
sobrevolant, el...
Han va parpellejar incrèdul i li va donar un cop de colze a
Chewie; amb la mirada, li va indicar al wookiee que mirés el cel. El Miss Fortuna estava donant la volta
lentament, gairebé surant. Mentre el veien, una comporta en la part inferior de
la nau es va obrir, mostrant una torreta giratòria que va apuntar cap a ells.
«S’ha tornat boja», va pensar Han.
El soldat d'assalt sense armadura, Han havia deduït que això
era, estava revisant a Ematt meticulosament. Un altre soldat estava al costat
d'ell, sostenint tres parells de manilles.
Chewie esbufegà.
—L'escut magnètic segueix actiu —va dir Han.
Chewie esbufegà de nou. Tenia certa mirada en els seus ulls
blaus.
—No és la meva culpa —va respondre Han de mala gana,
acostant-se encara més al wookiee—. I no em tornis a parlar així.
—Els vaig dir que callessin —va repetir el soldat.
—Digues-li a ell que es calli —va respondre Han.
Beck els va mirar, Ematt va voltejar a mirar-los també, les
seves mans eren a punt d'entrar en les manilles.
Chewie es va inclinar i grunyí fortament, embolicant a Han
amb el seu alè i dient-li alguna cosa que Han no s'atreviria a repetir enfront
de la seva mare.
—Escolta'm, bola de pèls —va respondre Han—, torna a dir
això i et penediràs.
—Controla al teu wookiee —va ordenar la Beck.
Chewie grunyí de nou, mostrant les seves dents. Ho va dir de
nou.
—Ja està, ja em vas cansar —el va renyar Han i va llançar un
cop cap a la mandíbula de Chewie. Va ser un bon cop, segurament hi hauria
noquejat a algú altre o almenys l’hauria tirat al terra.
El cap del wookiee amb prou feines es va moure. Va rugir i
va aixecar tots dos braços. Després va subjectar amb tota la seva força al Han
i el va llançar cap a un soldat d'assalt. El primer va xocar amb un altre, i
amb un altre, i amb un altre més. Les armadures sonaven en colpejar el pis quan
Han aterrava sobre ells. Els soldats d'assalt van apuntar les seves armes cap a
Chewie, però el wookiee es va cobrir amb un soldat, subjectant-lo del casc i
després el va llançar cap a un altre dels seus companys.
—Disparin-li! —va ordenar la Beck.
Han seguia damunt d'un dels soldats d'assalt sobre els quals
Chewie l'havia llançat, li va llevar el blàster de la mà, va desactivar l'ajust
d'atordir i va disparar. Li va apuntar al generador més proper; el tret va fer
que sortissin espurnes i trossos de maquinària. Han va disparar de nou i el
generador va explotar en trossos i foc. Després es va agenollar i li va apuntar
al segon generador, a l'altre costat de la badia. Sabia que era un tret molt
difícil, però va disparar de totes maneres. El generador va explotar
immediatament, i l'escut magnètic que hi havia sobre ells es va esvair i va ser
reemplaçat immediatament pel fort vent tòxic i calent que va entrar a la badia.
Petites partícules de boirum[1]
li ferien els ulls i la gola. Han va sentir que començava a suar, i la mateixa
suor s'evaporava immediatament de la seva pell.
Ara tots es movien, Chewie rugia. Beck donava voltes en
totes direccions amb el blàster en mà, Ematt i el soldat sense armadura
forcejaven.
—Ajup-te! —va cridar Han i es va llançar cap a Ematt,
placant-lo just quan el Miss Fortuna
va obrir foc.
La primera ronda de trets va anar a donar directament al
grup de soldats d'assalt que Han havia deixat enrere. Va escoltar crits de
dolor, es va aixecar i va arrossegar a Ematt amb ell. Chewie ja estava a mig
camí per pujar al Falcó, baixant la
rampa.
Els seus ulls i la gola li cremaven per la contaminació,
sentia que l'atmosfera corroïa la seva pell. La calor augmentava. El soldat
d'assalt que s'havia emportat les seves armes estava tirat en el pis, de cap
per avall, abatut pel foc de la torreta.
—Corre! Anem-hi!
Una altra ronda de trets va caure prop d’en Han, massa a
prop per al seu gust, mentre tirava l’E-11 i recuperava la seva arma i la de Chewie.
Els soldats d'assalt disparaven, però el foc del Miss Fortuna els va obligar a cobrir-se, i ara Han corria darrere
d’Ematt cap a la rampa. Chewie ja estava en la nau. Han va veure a Beck cridant
ordres, aixecant el blàster, i al soldat sense armadura estirar-la cap a on
podia cobrir-se. Un instant després, els trets del Miss Fortuna van xocar on estava l'oficial. Han era a punt
d'arribar a la nau quan va sentir un adormiment sobtat en la seva cama dreta.
Havia estat colpejat per un tret atordidor. No obstant això, va aconseguir
caure en la rampa al moment que aquesta s'aixecava. Ematt el va acabar de pujar
cap a la seguretat del Falcó.
—Chewie! Hora d'anar-nos-en! —va cridar Han, aixecant-se amb
el suport d’Ematt i de la paret, després va anar saltant a la cabina. La nau es
va encendre sota els seus peus, va poder sentir-la elevant-se del terra. La
suor li queia en els ulls i li cremava. Ematt va ensopegar i Han va haver de
sostenir-se sol i, una vegada en la cabina, es va deixar caure en el seient del
pilot.
—Et vaig dir que alguna cosa se m'ocorreria —li va recordar
Han a Chewie, mentre prenia uns audiòfons del comunicador amb una mà i els
controls de la nau amb l'altra.
Chewie va bordar i va oprimir uns interruptors. Darrere
d'ell, Ematt va prendre el seient del navegant i es va cordar el cinturó.
—Són uns imprudents —va dir Ematt.
—Ha funcionat fins ara.
Chewie bufà.
—Amb prou feines et vaig tocar —es va defensar Han; després
va posar els audiòfons en el seu lloc i va encendre els altaveus—. Jo sóc el
que estarà ple de blaus, amic. Miss
Fortuna, aquí el Falcó.
—Vaig sentir que te'n devia una —va respondre Dèlia des de
la seva nau.
—Amb això es paga el meu compte?
—Ni ho somiïs. Està amb tu?
—Aquí estic, Dèlia —va respondre Ematt—. Quins amics que tens.
—A cavall regalat no se li miris el dentat. Crec que és hora
d'anar-nos-en.
Chewie va convenir amb un grunyit. Han va accelerar, va
apagar els propulsors inicials del Falcó
i va encendre els motors principals. La nau va respondre impacient i preparada.
Fora de la cabina, Han va veure com la contaminació de Cyrkon es va dissipar i
els estels van aparèixer enfront d'ells. A la dreta de la nau, el Miss Fortuna li seguia el pas, amb
filets de vapor de l'atmosfera desprenent-se del seu casc com el fum d'una fogata
apagant-se.
El Falcó va
començar a emetre un cruixit. Chewie va revisar el seu panell, va pitjar un
parell d'interruptors i va encendre un altre darrere seu per activar les armes.
Han va veure un dels sensors i va donar la volta en el seu seient per pressionar
un botó i encendre la computadora de navegació.
—Angula els escuts reflectors —li va demanar a Chewie,
després va mirar a Ematt—. Més val que sàpigues on anem.
—Sé cap a on anem.
—Ingressa la informació a la computadora de navegació —va
dir Han i va donar la volta en el seu seient. Començava a sentir la seva cama
de nou; l'atordiment desapareixia. Davant d'ells, el Destructor Estel·lar
donava la volta, i un grup de petits punts volaven en formació cap a ells.
—Dèlia, vuit senyals en un-un.
—Els veiem. TIE.
—Quant us prendrà entrar a la velocitat llum?
—Un parell de minuts.
—Mantinguin-se lluny del Destructor Estel·lar.
—No se m'hagués ocorregut.
—Destinació programada —va informar Ematt—, ens prendrà uns
minuts preparar el salt a l’hiperespai. Podrem resistir-los?
Han va revisar els sensors una vegada més i després va mirar
cap a fora de la cabina. Els TIE s'acostaven ràpid.
—No crec que tinguem cap altra opció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada