CAPÍTOL 11
EL CONTROL DEL VEHEMENT
La Beck va percebre el sabor de la sang en la seva boca, on
s'havia mossegat quan Torrent li va salvar la vida. No dubtava que això era el
que ell havia fet. Encara que es va adonar que el corellià i el wookiee
tramaven alguna cosa, l'atac aeri la va prendre per sorpresa. No va considerar
la possibilitat que els rebels tinguessin suport aeri a prop, i no fer-ho va
ser un error que li havia costat car. Com també li havia sortit cara la
voluntat que va tenir la rodiana per morir; un acte que ella no hauria imaginat
que els rebels farien. Un altre error que no cometria mai.
La meitat dels seus soldats estaven morts o greument ferits,
a causa de l'atac de la nau que havia aparegut sobre ells. El seu ull biològic
li cremava i llagrimejava; les llàgrimes baixaven per la seva galta i
s'evaporaven gairebé instantàniament, deixant un rastre de sal; això era
provocat per l'aire calent i tòxic que entrava a la badia. La calor era
horrible i aclaparant, li assecava la boca. Va parpellejar intentant netejar-se
l’ull, després va parlar pel comunicador que tenia a la mà.
—Vehement,
respongui.
—Aquí el Capità Hove.
—Dues naus es van enlairar: l’YT-1300 i una altra. Necessito
aquestes naus, capità. Vull a les tripulacions, les vull vives.
—Acaben d'aparèixer en el nostre radar.
—No han d'entrar a l’hiperespai, entès?
—No som un Interdictor, comandant. No tenim l'habilitat
per...
—No vull excuses! —Beck es va adonar que estava cridant. El
so dels motors d'un transport se superposaren al so del vent mentre aquest es
posicionava sobre la plataforma i començava a descendir.
—Vaig de camí. No permeti que les naus escapin!
—Com ordeni, comandant.
El transport va descendir i va baixar la seva rampa.
—Segueixin-me —va ordenar la Beck.
Torrent es va aixecar, hi havia estat agenollat al costat
d'un dels soldats d'assalt morts. Tenia una expressió trista. Beck es va
preguntar si el soldat havia estat el seu amic i també com era que Torrent
reconeixia entre un soldat i un altre si les armadures eren idèntiques.
—Avancin —li va ordenar Torrent a la resta dels soldats.
Ràpidament, i com una unitat, van pujar a la part posterior
del transport. Beck va pressionar els controls per alçar la rampa, la nau va
començar a volar abans que es tanquessin per complet les comportes. Quan es van
tancar, l'hostil atmosfera de Cyrkon es va esvair. Beck va tossir per netejar
els seus pulmons i va sentir com si alguna cosa rasqués la seva gola. Els
soldats d'assalt s'havien salvat de la pitjor part gràcies als seus cascos.
Torrent va tossir i va escopir un parell de vegades. Beck es va netejar les
llàgrimes i es va dirigir a la cabina.
—Vull estar en el Vehement
en tres minuts —li va ordenar al pilot.
El pilot va assentir i va accelerar a fons. Els motors van
treballar a la seva màxima potència i la nau va sortir de l'atmosfera. Beck va
poder veure l'enorme i imponent Destructor Estel·lar, semblava estar més a prop
del que en realitat estava. Les altres dues naus, el Falcó Mil·lenari i l'altra, encara sense identificar, semblaven
diminutes.
—El Miss Fortuna
—va dir Torrent darrere de la Beck, veient la mateixa nau que ella—. Vaig
seguir als caça-recompenses fins aquesta nau abans de seguir-los a la ciutat.
Beck va assentir lleugerament i es va proposar investigar-ho
després. No hi havia manera que poguessin atacar a les naus amb el transport.
Havien d'evitar-les i tornar al Vehement,
on Beck podia prendre control de la situació. Saber això no l'ajudava, no
alleujava la sensació d'impotència que la consumia, ni tampoc la frustració.
—Necessiten uns minuts abans de poder donar el salt a
l’hiperespai —va recordar la Beck—. Encara podem atrapar-los.
—Sí, senyora —va respondre Torrent.
Per primera vegada, no sonava tan convençut.
La segona onada de TIE va passar rugint al costat d'ells
mentre arribaven al Destructor Estel·lar. Beck esperava impacientment al fet
que la nau aterrés en la badia inferior principal del Vehement. Tan aviat va sentir que la nau va tocar el terra, va
pressionar els botons per baixar la rampa i no va esperar al fet que baixés per
complet. Va córrer, sense importar-li que la veiessin, cap a l'elevador
principal; va empènyer a dos tinents que també esperaven l'ascensor i va pujar
al pont.
Una vegada allà, va arribar a un lloc en el qual es
respirava una calma que la va molestar immediatament. El Capità Hove estava
donant-li l'esquena a l'altre costat del pont del Destructor Estel·lar, mirant
per la finestra amb les mans en l'esquena. Va córrer cap a la passarel·la
central amb els panells i centres de control al seu costat, després va trotar
i, finalment, va caminar. Hove la va escoltar acostar-se i va donar mitja volta
per rebre-la.
—Comandant Beck. Hem desplegat dos grups de TIE que estan
per atacar a...
—Acostin-nos. Vull que els rajos tractors ens portin
aquestes naus, al Falcó i a l'altra.
Hove va serrar els llavis i va aixecar una cella.
—Hi ha vuit caces TIE...
—Sí, el vaig escoltar, capità. Em pregunto si vostè em va
escoltar.
El capità semblava incòmode, després va dirigir la seva
mirada cap a la tripulació i els oficials, els qui feien el seu millor esforç
per fingir que no havien escoltat res. A Beck no li importava que
l'escoltessin, però a Hove sí, així que va baixar la veu i es va acostar a
ella.
—Comandant, els TIE estan en combat contra l'enemic. Activar
el raig tractor posa en risc tant a les nostres naus com a la presa.
—Estic al corrent d'això.
—La modulació que es requereix per capturar a la presa farà
xixines als TIE que es trobin en el rang del raig.
—També estic al corrent d'això. —Beck li va mirar fixament—.
Hi ha algun problema, capità?
Hove va parlar suaument.
—Són els nostres pilots, comandant.
—Insisteix a afirmar allò obvi, capità. Té les meves ordres,
obeeixi-les en aquest instant o el faré arrestar per negligència i per ajudar a
l'enemic.
Hove va serrar la mandíbula, i la seva esquena es va
redreçar. Va inclinar el cap, va colpejar els talons i va donar la volta per
dirigir-se al panell de control.
—Acostin-se fins al rang del raig tractor —va ordenar el
capità. Beck es va tranquil·litzar en no escoltar dubtes en la seva veu mentre
donava l'ordre—. Apuntin-li a la fragata i al iot.
L'ordre va fer ressò en el pont i la nau va canviar el seu
curs. A través de les finestres del pont, Beck veia al Miss Fortuna i al Falcó
Mil·lenari: encara eren diminuts, però estaven acostant-se. Trets de
turbolàser i petites agulles verdes i vermelles il·luminaven la foscor, i deu
naus giraven i ballaven en combat.
—Control del raig, confirmi —va demanar el capità.
L'equip responsable del raig va respondre immediatament:
—Quan doni l'ordre, capità.
—Temps per arribar a l'objectiu?
—Un minut, onze segons.
Hove va voltejar a mirar les finestres una vegada més i va
mirar a Beck discretament.
—Serà per poc, però els atraparem abans que donin el salt a
l’hiperespai.
Beck seguia veient la batalla que s'acostava lentament. Un
dels TIE va intentar atacar la popa del Falcó,
però una línia verda provinent del Miss
Fortuna va aconseguir donar a un dels panells solars del caça i el va
trencar. El TIE va explotar un moment després. Set contra dos.
—Espero que estigui en el correcte, capità —va respondre
Beck—. Pel seu bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada