El Jedi més Fosc (XIX)

Anterior

19

La Jaina es va traslladar fins a una branca més sòlida, es va agafar al tronc de l’arbre per tenir la seguretat que no perdria l'equilibri i es va inclinar sobre l'abisme, contemplant amb preocupació les profunditats de la selva en què s'havia precipitat en Chewbacca.

- Chewie! -Va cridar.

Va sentir com un udol de dolor wookiee pujava cap a ella des de les ombres. En Chewie seguia viu, i estava conscient, encara que la Jaina sabia que devia estar ferit.

La jove es va agafar amb més fermesa al tronc recobert de lianes de l'arbre wroshyr i es va inclinar una mica més per projectar la pàl·lida llum rosada de les fomosques sobre les fulles de sota. Tal com havia sospitat, la llum no podia arribar prou lluny per permetre-li localitzar al seu amic.

- Sóc aquí, Chewie! -Va cridar, utilitzant la Força per amplificar la seva crida -. Pots moure't? Pots enfilar-te fins aquí?

Va sentir frecs i cruixits llunyans entre les branques als quals va seguir un potent xiscle. En Chewbacca va deixar anar un gemec de consternació i després va rugir alguna cosa sobre una cama fracturada.

Les seves paraules van extingir l'alleujament de la Jaina tan de pressa com un torrent de pluja gelada apagaria la flama d'una espelma. Una onada de debilitat es va agitar darrere dels seus ulls. La Jaina es va agafar a l'arbre i va pegar la cara a l'aspra escorça.

La jungla de Kashyyyk ja resultava prou perillosa per a un humà adult que tingués a un wookiee igualment adult com a guia, però la Jaina no tenia ni idea de com sortir-ne..., i molt menys portant amb ella a un amic ferit amb el qual indubtablement hauria de carregar. I després, com podria ajudar al seu germà i als altres?

I mentrestant la ferida d’en Chewbacca fins i tot podia atraure depredadors que esperessin trobar una presa fàcil...

Aquesta nova idea va fer que la Jaina aconseguís vèncer la debilitat que s'havia apoderat d'ella durant uns moments. Havia de pensar, i havia d'ajudar a Chewie. S'estava ensinistrant per esdevenir una Jedi..., i la jove es va dir que aquell problema no podia ser impossible de resoldre. Havia de començar pel principi. El primer que havia de fer era baixar fins en Chewbacca. Pensar que havia desaprofitat uns segons preciosos amb el seu pànic va fer que se sentís avergonyida de si mateixa.

- Segueix cridant fins que et trobi, Chewie! -Va cridar.

Hauria d'actuar amb rapidesa. Va buscar una liana el més resistent possible, tirant de les que hi havia al seu voltant fins que va trobar una aspra fibra vegetal que podria sostenir el seu pes. La Jaina va apuntalar les punteres de les seves botes al tronc de l'arbre i va anar baixant en un lent descens, despenjant-se amb les mans i havent de donar voltes per evitar les soques de les branques trencades per la caiguda del wookiee.

- Ja vaig, Chewie -va dir, parlant tant per tranquil·litzar-se a si mateixa com per donar ànims al wookiee.

Quan per fi va haver aconseguit trobar el wookiee ferit, li feien mal els peus i tenia els palmells de les mans plenes de cremades, i tots els músculs del seu cos tremolaven de cansament. La Jaina despenjà el llum de fomosques de la cintura i la va sostenir sobre el cos d’en Chewbacca per poder fer-li un cop d'ull. La tènue claredat es tentinejava amb cada moviment que feia.

Un ràpid examen de les seves ferides va indicar a la Jaina que estaven ficats en un bon embolic. Les petites esgarrapades, talls i morats podien ser guarits sense cap dificultat, però el wookiee tenia una cama trencada. En Chewbacca mai podria sortir d'allà caminant.

La Jaina sabia que no podia transportar un wookiee ferit en una ascensió de centenars de metres fins al dosser arbori ni fins i tot suposant que utilitzés la Força. Després de tot, havia faltat molt poc perquè no aconseguís ni baixar-hi.

A més, el seu germà i els altres seguien necessitant la seva ajuda. La Jaina no sabia què podia fer per ells.

Va seguir intentant trobar una solució al problema mentre utilitzava alguns dels subministraments d'emergència de les seves motxilles per netejar les ferides d’en Chewie. El wookiee va gemegar i va fer el que va poder per ajudar-la.

Estava clar que la Jaina no tenia més elecció que abandonar la seva recerca dels altres. En Jacen, la Tenel Ka i els dos joves wookiees seguien fugint dels imperials. La Jaina no sabia seguir rastres, i tenia molt poques possibilitats de trobar-los allà baix.

Però la Jaina i el seu germà bessó sempre havien compartit un vincle mental inusualment intens, molt semblant al que unia a la seva mare Leia amb Luke, el seu bessó. Si li enviava un crit mental demanant-li auxili, en Jacen potser fos capaç de trobar-la.

La Jaina va concentrar totes les seves energies mentals i li va enviar un crit - «Ajuda’m!» - Que va ressonar a través de la seva ment amb tanta potència com l'impacte d'un mall xocant amb un gong.

La jove va obrir els ulls i va tornar a inspeccionar la fractura de la cama d’en Chewbacca. Els fragments d'os no s'havien obert pas a través de la pell, però tot i així es tractava d'una lesió bastant seriosa. La Jaina va alçar la seva llum de fomosques i va mirar al seu voltant, buscant alguna cosa sòlida que pogués utilitzar per encanyar la cama.

La resplendor rosada va caure sobre un parell de botes negres.

- Has demanat ajuda? -Va preguntar una veu familiar.

La Jaina es va sobresaltar tant que va estar a punt de caure de la branca. En Chewbacca va grunyir i va ensenyar els ullals, però no es podia moure per atacar.

- Què estàs fent aquí, Zekk?

La Jaina, encara confosa i sorpresa, es va incorporar i va alçar una mica més la seva llum, però la figura vestida de cuir va fer un pas enrere, mantenint la seva cara parcialment oculta entre les ombres.

-Tenia coses a fer a Kashyyyk.

- I aquestes coses tenen alguna cosa a veure amb l'Imperi? -Va preguntar la Jaina, i es va mossegar el llavi a penes hi va haver acabat de parlar. Una fiblada de dolor li va contreure el cor -. Què t'ha passat, Zekk? Com vas poder quedar-te a l'Acadèmia de l'Ombra? Creia que érem amics.

En Zekk va ignorar la pregunta, i en comptes de respondre-li va formular dues al seu torn.

- Per què estàs aquí, Jaina? Per què no has pogut mantenir-te lluny d'aquest lloc? No vull fer-te mal.

Aquelles paraules van fer que en Chewbacca deixés anar un grunyit d'advertència, tot i que alhora no va poder reprimir un xiuxiueig de dolor per la seva ferida.

-Doncs llavors no em facis mal, Zekk -va dir la Jaina, emprant el to més tranquil i raonable que va ser capaç. La jove va fer un pas cap al seu antic amic, avançant lentament sobre la branca -. No suposo cap amenaça per a tu. Sóc la teva amiga. M'importes molt, i estic molt preocupada per tu.

- Enrere! -Va replicar secament en Zekk -. No t’interposis en el meu camí. Ja és massa tard per als altres.

La Jaina va trontollar i va tancar els ulls mentre sentia com el seu rostre empal·lidia bruscament. Li estaria dient la veritat? I si en Zekk havia matat ja al Jacen, a Lowie, a la Tenel Ka..., i fins i tot a una desconeguda innocent com la Sirra?

No!, va acabar decidint, no podia ser, perquè en aquest cas la Jaina ho hauria notat a través de la Força. El seu germà i els seus amics seguien amb vida. Havien de seguir amb vida. No podia creure que el cor d’en Zekk hagués arribat a tornar-se tan negre i consumit com perquè pogués matar algú a qui havia anomenat amic en el passat.

En un esforç per distreure’l, tal com havia fet amb la Garowyn, la Jaina va tornar a provar sort amb el seu truc. La jove va utilitzar la Força per agitar les fulles de les branques al voltant d’en Zekk, com si un vent gelat hagués començat a bufar a través de la gàbia claustrofòbica dels nivells inferiors de la selva.

En Zekk va alçar la mirada, els seus verds ulls lluents fins i tot estant envoltats d'ombres, i només va necessitar un moment per comprendre el que estava fent la Jaina. Els seus pàl·lids llavis es van corbar en un somriure, i després va moure una mà. El vent es va intensificar i les branques van cruixir i van xocar entre si, i una tempesta de fulles i branquetes bruscament arrencades va fer tremolar l'aire amb la força d'un petit tornado.

La Jaina va tancar els ulls, protegint-los i encongint-se davant el remolí. En Chewbacca va udolar, però en Zekk no va prestar cap atenció al wookiee.

-Els teus trucs no m'impressionen, Jaina -va dir -. No intentis jugar amb mi.

I un instant després, una encegadora brillantor acompanyada per un xiulet ensordidor es va obrir pas a través de les parpelles de la jove. La Jaina va obrir els ulls per veure en Zekk empunyant l'arma d'un Jedi, el seu rostre il·luminat per la seva palpitant resplendor escarlata.

- No intentis fer servir la teva espasa de llum, Jaina -li va advertir.

La jove va bellugar el cap.

- No alçaré una arma contra tu, Zekk -va dir -. I tampoc crec que siguis capaç de matar-me.

El rostre del noi va reflectir el caos d'emocions trobades que s'agitava en la seva ment.

-Doncs llavors estigues allunyada de l'Acadèmia Jedi. Si aconsegueixes sortir d'aquí, no tornis mai en aquell lloc. El Segon Imperi no trigarà a atacar Yavin IV..., i jo lluitaré com un guerrer lleial pel bé del meu Emperador.

- El teu Emperador? No saps el que estàs dient, Zekk -va dir la Jaina amb veu suplicant.

- Deixa de tractar-me com si fos un ignorant mocós dels carrers! -Va rugir en Zekk -. Sempre heu subestimat les meves capacitats i m'heu negat qualsevol oportunitat. Però en Brakiss no és com vosaltres. Ell m'ha mostrat de què sóc capaç.

En Zekk va alçar el cap per contemplar el fosc niu de branques que s'estenia sobre el seu cap, com si pogués veure la llum del dia molt per sobre d'ell.

- Ja he enviat un senyal perquè em recullin -va dir -. Crec que la nostra incursió ha estat un èxit total. És hora que torni a l'Acadèmia de l'Ombra.

En Zekk va moure la seva espasa de llum d'un costat a un altre, com si estigués agitant un dit en un gest d'advertència.

- Aquesta vegada et perdono la vida per l'amistat que ens va unir en el passat, Jaina -va dir -. Però no tornis a posar a prova les meves lleialtats.

Amb una aspra riallada, en Zekk va alçar la seva espasa de llum en una veloç espasada i va produir una tempesta de branquetes i fulles que van caure sobre en Chewie i la Jaina, arrencant-li el recipient de les fomosques de la mà. La Jaina es va ajupir i es va tapar el cap. No podia veure res.

I un instant després en Zekk ja havia desaparegut, amb la seva buida riallada ressonant darrere seu mentre els deixava atrapats en la foscor.

Següent