Jedi sota setge (XIX)

Anterior

19

En Brakiss va accelerar la seva ultraràpida llançadora personal fora de Yavin IV movent-se a gran velocitat de tornada a la seva preciosa Acadèmia de l'Ombra. Va teclejar sobre els controls codificats que automàticament li van obrir les portes i li van proveir del passatge de tornada a la seguretat de l'estació Imperial d'entrenament. La batalla espacial no li importava. Era simplement un esdeveniment que havia sortit malament aquest dia.

El seu cor encara estava accelerat de la seva batalla amb l’Skywalker allà baix, en les ruïnes del Temple. Els seus pensaments van girar, omplint-se amb les ressonants paraules del seu antic Mestre. La còlera i la desesperació van formar remolins, com una tempesta incontrolable a través de la seva ment, a través de les seves emocions.

Cada mètode sabia que havia fracassat en portar de tornada els seus pensaments a la freda tranquil·litat; nivells de tranquil·litat que ell necessitava per atreure completament els seus poders. En Brakiss fins i tot havia tractat d'utilitzar algunes de les tècniques d’apaivagament que l'odiat Skywalker li havia ensenyat en els seus dies d'estudiant d'incògnit, però cap cosa va fer efecte. Tot s'enfonsava. Els seus grandiosos plans, el seu acurat entrenament dels Jedi Foscos, les tropes del Segon Imperi titubejant al llindar del que hauria d'haver estat el seu màxim triomf, el cop de gràcia que faria tremolar a la Galàxia. La destrucció de l'Acadèmia Jedi hauria d'haver estat una simple victòria.

L'Emperador destruiria al Brakiss per aquell fracàs, però de moment, ell només podia pensar que en el mateix Emperador jeia la seva última esperança. La seva única esperança. En Brakiss acceptaria el seu càstig més tard, per ara el que necessitava fer era alçar-se amb la victòria.

Va portar la seva llançadora al moll d'atracada gairebé buit de l'Acadèmia de l'Ombra, on no feia molt de temps, files de caces TIE i bombarders TIE es preparaven per a la batalla.

La Tamith Kai havia llançat la seva plataforma blindada de batalla cap a l'òrbita amb les seves tropes d'assalt i la brigada de guerrers foscos d’en Zekk. Havien estat orgullosos, confiats, segurs d'aixafar la llum Jedi.

En Brakiss es va enfilar rígidament fora de la seva llançadora, allisant les seves robes platejades i tractant sense èxit de recobrar la seva dignitat. No volent estar sense una arma Jedi, va recollir d'un dels armaris d'armes de paret una altra de les espases de llum de producció massiva. Però, com podia defensar-se? Havia vist la plataforma de batalla de la Tamith Kai caure en picat cap al riu, una flamant baluerna de ferralla fosa. Els Jedi Foscos d’en Zekk havien estat derrotats, els esquadrons de caces TIE destruïts en la seva major part, i ara, en Brakiss observava com la poderosa flota del Segon Imperi era delmada per naus de guerra Rebels que havien aparegut del no-res i d'alguna manera havien desactivat els escuts Imperials.

En Brakiss va caminar a grans passos cap a la badia d'atracada de la quasi deserta Acadèmia de l'Ombra. Totes les tropes capaces s'havien enviat a la superfície. Només uns pocs equips de comandament es van quedar allà per mantenir segura l'estació Imperial.

Els estèrils corredors havien d'haver estat amfitrions d'una celebració de victòria, però en lloc d'això, semblaven una tomba, i ell un pària abandonat.

L'Emperador ha de trobar alguna forma de salvar-nos, es va dir en Brakiss a si mateix, alguna cosa que canviï el curs de la batalla per tal que el Segon Imperi pogués després de tot regir la Galàxia.

En Palpatine havia estafat a la mort no una vegada, sinó dues. Després d'haver mort per primera vegada a bord de la segona Estrella de la Mort durant la batalla d'Endor, se les havia enginyat per ressuscitar-se a si mateix, utilitzant clons amagats per prolongar la seva vida. No obstant això, tots aquests clons presumiblement havien estat destruïts, i tretze anys més tard, l'Emperador havia tornat sense donar cap explicació aquesta vegada.

Qualsevol home que aconseguís aquestes gestes, segurament podria aconseguir distorsionar la victòria d'una colla mixta de rebels i criminals, o no?

Alçant el cap i fent un intent de convocar l'esperança i l'orgull Imperial, en Brakiss va caminar pels corredors blindats cap a la secció aïllada de l'estació. Havia de veure l'Emperador, i no seria rebutjat. La destinació de la guerra depenia dels següents moments!

Fora de l'entrada segellada, romanien dos dels quatre guàrdies Imperials vestits d'escarlata. Portaven posats uns cascos sinistres, amb forma de bala i una única escletxa estreta de color negre a través de la qual podien veure. Els dos guàrdies es van tensar, creuant les seves piques d'energia negant l'entrada.

En Brakiss va caminar a grans passos i sense vacil·lar.

- Facin-se de banda -va dir -. He de parlar amb l'Emperador.

- Ha demandat no ser molestat -va dir un dels guàrdies.

- Molestat? -Va dir en Brakiss, consternat d'escoltar aquestes paraules -. La nostra flota està sent derrotada; els nostres Jedi Foscos han estat capturats. Els nostres caces TIE estan sent destruïts. La Tamith Kai ha mort. L'Emperador ja hauria d'haver estat molestat. Facin-se a un costat. He de parlar amb ell.

- L'Emperador no parla amb ningú. -Es van moure un pas endavant, brandant les seves armes.

En Brakiss va sentir la seva còlera bullint dins seu. Li va donar forces. El poder fluint en les seves venes va connectar directament amb el Costat Fosc de la Força. Va poder veure per què la Germana de la Nit havia trobat l'experiència tan estimulant que l'havia guardat en una constant condició de fúria reprimida.

En Brakiss no tenia paciència per tractar amb aquells obstacles impertinents vestits d'escarlata. Eren traïdors al Segon Imperi i els va respondre, deixant que la Força fluís intensament des del seu interior. La seva espasa de llum es va desprendre de l'interior de la seva màniga i va caure fermament a la mà. El seu dit va oprimir el botó d'encesa. Una fulla brillant va sorgir de l'empunyadura, però en Brakiss no la va utilitzar per amenaçar. S'havia cansat d'amenaces, jocs de paraules i els entreteniments que impedien el seu progrés. Va desencadenar la seva còlera.

- Ja n’he tingut prou! -Va atacar salvatgement de costat a costat. La seva còlera va convertir la seva vista en un túnel d'estàtica negra que envoltava als seus dos objectius alhora que intentaven utilitzar les seves piques d'energia contra ell. Però en Brakiss era un Jedi poderós. Ell coneixia els camins del Costat Fosc, i els guàrdies Imperials no tenien oportunitat contra ell.

En menys d'un segon, en Brakiss els havia fet caure a tots dos. Va activar el mecanisme segellat de la porta.

Els codis de seguretat li van negar el pas, i llavors, va utilitzar la Força per fer esclatar els circuits. Amb les seves mans nues, va torçar la tossuda porta a un costat i després va entrar a grans passos a les cambres privades de l'Emperador.

- Emperador, ha d'ajudar-nos! -va cridar.

La llum al seu voltant era vermella fosca, calorosa. Va parpellejar amb dificultat per veure-hi, però no va trobar a ningú al voltant.

- Emperador Palpatine! -Va cridar -. La batalla es torna en contra nostre. Els Rebels derroten les nostres tropes. Ha de fer alguna cosa. -Les seves paraules van crear ressò, però no va escoltar res més: ni respostes, ni moviments.

Va seguir a la següent habitació, només per trobar una gran càmera d'aïllament de murs negres, amb la seva porta blindada segellada i els panells laterals units amb reblons polits. Aquell era el compartiment adjunt que els guàrdies vermells havien tret de la llançadora Imperial especial. Voluminosos droides treballadors l'havien tret de la llançadora i l'havien portat allà.

En Brakiss sabia que l'Emperador s'havia reclòs dins de la càmera, protegit d'influències externes. En Brakiss tenia por que la salut de l'Emperador estigués fallant i per això en Palpatine necessitava aquell ambient especial de suport de vida simplement per sobreviure. Però de moment al Brakiss no li importava. Estava cansat de només tenir portes tancades davant seu.

Ell, el Mestre de l'Acadèmia de l'Ombra, un dels membres més importants del Segon Imperi, no hauria de ser ignorat com un empleat civil.

Va colpejar la porta blindada.

- Emperador, demando que m'atengui! No pot deixar que aquesta derrota continuï. Ha d'usar els seus poders per arrencar la victòria de les mans dels nostres enemics.

No va rebre resposta. Els seus cops a la porta, van produir un canvi en el color sang que omplia la cambra. El cor d’en Brakiss es va congelar, com si fos un estel perdut en els confins d'un sistema solar.

Si l'Emperador els havia abandonat, llavors estaven perduts. La batalla s'havia tornat contra el Segon Imperi i en Brakiss no tenia res més a perdre.

Va connectar la seva espasa de llum altra vegada, la va mantenir en alt i va colpejar. La fulla d'energia espurnejà i brillà a mesura que travessava la gruixuda xapa de l'armadura. Ni tan sols el ferro mandalorià o el blindatge de duracer podria resistir l'escomesa d'una espasa de llum. Va partir les frontisses. El metall fos fumejà i va córrer en rierols platejats a banda i banda de la porta. Va tallar una altra vegada, obrint una entrada esquinçant part de la paret, com un droide obrer desmunta un contenidor de càrrega. Es va fer a un costat quan un gruix tros de blindatge va caure a la coberta amb un soroll metàl·lic ensordidor.

En Brakiss estava dret esperant, congelat per la indecisió a què el fum s'aclarís. Va mantenir ferma la seva espasa de llum... i finalment va entrar.

Es va quedar amb la mirada fixa d'incredulitat. No va veure l'Emperador, ni habitacions luxoses, ni complicats aparells mèdics per mantenir viu el vell governant. En lloc d'això va trobar un impostor.

Un tercer guàrdia vermell s'asseia en una complicada cadira de control envoltada per tres monitors i controls. Va veure una biblioteca d’holovídeos presos durant el govern de l'Emperador: l'alçament del senador Palpatine, el Nou Ordre, els primers intents d'aixafar la Rebel·lió... discursos registrats, memoràndums, pràcticament cada paraula que en Palpatine havia pronunciat en públic, i molts missatges privats. Els generadors hologràfics energètics acoblaven els clips confeccionant imatges semblants a la realitat en tres dimensions. En Brakiss es va quedar amb una mirada fixa i horroritzada a mesura que tot començava a tenir sentit.

El guàrdia vermell es va aixecar sobre els seus peus, amb les seves robes color escarlata fluint al seu voltant.

- No pots entrar aquí.

- On és l'Emperador? -Va dir en Brakiss, però a mesura que mirava al seu voltant, va saber la resposta -. No hi ha Emperador oi? Tot ha estat un engany, una aposta lamentable per aconseguir el poder.

-Sí -va dir el guàrdia -, sí, i vostè ha exercit bé el seu paper. L'Emperador certament va morir fa anys, quan el seu últim clon va ser destruït, però el Segon Imperi necessitava un líder i nosaltres, quatre dels més lleials guàrdies d’en Palpatine, vam decidir crear aquest líder. Teníem tots els enregistraments i genials discursos que l'Emperador havia fet. Teníem els seus pensaments, les seves polítiques, els seus registres. Sabíem que podríem fer funcionar el Segon Imperi, però ningú ens obeiria. Vam haver de donar a la gent el que volia, i volien recuperar el seu Emperador, igual que vostè. Vostè va ser fàcil d'enganyar, perquè volia ser enganyat -va dir el guàrdia vermell, inclinant el cap cap en Brakiss.

El Mestre de l'Acadèmia de l'Ombra va fer un pas a l'interior de la cambra, amb la seva espasa de llum resplendint amb foc mortífer, fred.

- Ens heu enganyat -va dir, encara amb l'horror de la incredulitat -. M'has enganyat. A mi! Jo era un dels més dedicats servents de l'Emperador, però li servia a ell. Mai hi va haver una oportunitat per al Segon Imperi, i ara estem sent destruïts aquí per tu! Pel teu pobre pla. Perquè no hi ha un cor fosc per al Segon Imperi.

Encegat per la fúria altra vegada, en Brakiss va fluir com un àngel venjador, amb la seva espasa de llum en alt. El guàrdia vermell va trontollar fora dels controls, ficant una mà en les seves robes escarlates per treure una arma, però en Brakiss no li va donar l'oportunitat. Va matar al tercer guàrdia Imperial, que va caure fumejant sense vida sobre l'imponent conjunt de controls que creaven al fals Emperador.

La il·lusió havia defraudat en Brakiss, l'Acadèmia de l'Ombra, i a tots els seus Jedi Foscos... a tothom que havia dedicat la seva vida per recrear l'Imperi.

- Ara, l'Imperi veritablement ha caigut -va dir amb la seva veu ronca i la cara ullerosa.

No tornaria a estar calmat com una estàtua, ja no tornaria a ser un representant brillant i perfecte.

Escoltant un soroll fora de porta de la cambra d'aïllament que havia obert, en Brakiss va començar a veure el centelleig vermell de la cambra i últim membre d'aquell grup de xerraires. En Brakiss avançà lentament, sentint-se inflexible, adolorit i completament desanimat, però no podia permetre que aquell últim escapés. El seu honor requeria que els entabanadors paguessin. En Brakiss va córrer cap a ell. Però el guàrdia vermell havia trobat als seus companys morts fora i va saber que en Brakiss havia vist els controls de vídeo i l'aparell hologràfic a la cambra d'aïllament. El quart guàrdia, sense titubejar, va córrer de tornada per on havia vingut.

En Brakiss es va adonar amb absoluta certesa que el somni gloriós d'un Imperi renascut havia fallat. Els seus Jedi Foscos havien perdut la batalla allà baix, a Yavin IV. Els caces TIE estaven sent destruïts, però ell no permetria que aquell impostor, en aquell traïdor, escapar amb vida. Seria el moment final de la venjança d’en Brakiss.

Amb passos plens de determinació, en Brakiss va anar a la càrrega darrere de l'home. El guàrdia vermell es movia amb sorprenent velocitat, fugint de la zona prohibida i arribant fins als corredors buits de l'Acadèmia de l'Ombra. En Brakiss va córrer, però el guàrdia vermell sabia exactament a on volia anar. Exactament.

L'últim guàrdia Imperial supervivent va arribar a la badia d'atracament i es va ficar en la llançadora ultraràpida d’en Brakiss.

Arribant a la porta de la badia d'atracada, en Brakiss va cridar:

- Alto! -Mantenia la seva espasa de llum a gran alçada, utilitzant la Força perquè el guàrdia es congelés seguint la seva ordre, però l’entabanador no va vacil·lar. Es va introduir en la solitària llançadora, la va elevar sobre els seus repulsors i va teclejar el codi per obrir el camp magnètic que contenia l'atmosfera.

En Brakiss va bullir de ràbia continguda. Es va preguntar si podria utilitzar els sistemes d'armes de l'Acadèmia de l'Ombra i convertir el guàrdia en trossets de vidre congelat surant en el buit de l'espai. Però era massa tard.

Es va sentir tot sol a l'Acadèmia de l'Ombra. Un fracàs absolut. Tot el que havia intentat s'havia tornat contra ell. I aquell era l'insult final: Enganyat per un... guàrdia.

Inesperadament, un record venir al Brakiss.

Quan l’Acadèmia de l'Ombra estava en construcció sota la guia de l'Emperador Palpatine, un mecanisme infal·lible d'enormes quantitats d'explosius connectats, havien estat implantats a través de l'estructura de l'estació. D'aquesta manera, si en Palpatine se sentia amenaçat per aquests nous i poderosos Cavallers Jedi Foscos, llavors podria provocar la detonació i destrucció de l'Acadèmia de l'Ombra, allà on estigués.

En Brakiss, sol a la badia de l'hangar, observava el diminut punt de la llançadora cada vegada més i més lluny. Se li va ocórrer que des que no hi havia Emperador renascut, llavors, els mateixos quatre guàrdies vermells eren els que havien d'haver guardat en secret els codis destructors.

A mesura que la nau de fugida fugia de l'Acadèmia de l'Ombra i del sistema de Yavin, l'últim guàrdia supervivent sabia que les Forces Armades militars que deixava enrere serien derrotades completament. Amb l'èxit del contraatac Rebel, probablement no hi hauria supervivents Imperials de la batalla d'aquest dia.

El guàrdia havia de preservar el seu secret i mantenir la il·lusió que ell i els seus companys acuradament havien construït com una forma per restaurar el poder ells mateixos. No podria permetre deixar l'Acadèmia de l'Ombra intacta, i esperava que pogués amagar les seves petjades. Amb sort podria trobar una posició entre els molts elements criminals que insidiosament treballaven al voltant de la Nova República.

El guàrdia vermell va enviar un breu senyal, acuradament xifrat. Va transmetre una frase temuda, una corda d'impulsos que havia esperat mai haver d'utilitzar... destrucció.

Mentre la seva diminuta llançadora iniciava el viatge per l'hiperespai, l'anell de pues que era l'Acadèmia de l'Ombra es va convertir en una bola de foc, una flor que s'obria a pressió, de runa i gasos flamejants.

Següent