Traïció (XXXIII)

Anterior

CAPÍTOL 33

El cop del sabre làser de la Nelani va ser ràpid com el llampec, però per quan va aterrar la dona més gran s'havia girat cap a un costat, posicionant-se rere d'un bust. La brillant espasa va tallar la part superior del cap de marbre d'algun erudit rodià mort feia molt.

La Nelani avançà. Lumiya retirant-se, es va donar uns copets a la cuixa... ficant els seus dits a través de la roba i dins de la seva cuixa. Va tirar cap enrere i de cop i volta a les seves mans hi havia un fuet.

Ella el va fer cruixir cap enrere, preparant-se per colpejar amb ell.

A les seves puntetes, perquè hi havia diverses en lloc de només una, es van escampar en una cosa que es va moure com un núvol convertit en arma, amb algunes d'elles brillant com l'acer i esmolades i algunes brillant com la fulla d'un sabre làser. Lumiya va fer espetegar l'arma cap endavant. Nelani, amb el seu llenguatge corporal suggerint confusió mentre s'enfrontava a aquesta arma inusual, va girar cap a un costat, però una de les puntes, una de metall, va fregar-li la cara, fent brollar sang al llarg de la seva galta esquerra.

La Nelani va fer un pas enrere, sacsejant el cap.

-Jo no només parlo, noia Jedi -va dir la Lumiya-. I, t'adonaràs, que a diferència de tu, jo no colpejo un objectiu que no té una arma a mà.

-Deixa parlar la Lumiya -va dir en Jacen.

-No pots sentir-te a tu mateix vacil·lant? -Hi havia un to cridaner de desesperació en la veu de la Nelani-. Està retorçant la teva ment, retorçant la teva voluntat.

Jacen va negar el cap.

-No, no ho està fent. Si estic vacil·lant, és davant la presentació de fets, no de trucs mentals. Vinga, Nelani. Si hi hagués trucs embolicats en això, no creus que tu els sentiries?

-Aquí està l'autèntica diferència entre els Jedi i els Sith -va dir la Lumiya.

-Calla.

La Nelani va llançar una altra vegada una estocada cap endavant, girant el seu sabre làser en un escut defensiu.

El fuet làser de la Lumiya centellejà al voltant de les vores de l'escut. Els finals de diverses puntetes van aconseguir donar al pit i el bíceps dret de la Nelani, creant petits punts de sang i cremades. La Nelani va cridar i va ballar de tornada cap a enrere, desconcertada per la tècnica superior de la dona més gran.

-Els Jedi i els Sith graviten cap al governar –La Lumiya va continuar-. Però els Jedi creuen que és contrari a la seva naturalesa, de manera que creen línies de guia que se suposa que només governen les seves pròpies accions... fins al dia inevitable en què els governs seculars estan tan curts d'ideals Jedi que senten que han d'imposar les seves pròpies regles sobre els altres, per salvar-los. Això va ser el que va passar al final de l'Antiga República. Però les regles que reuneixen són estranyes, ascètiques, no estan dissenyades per a la gent ordinària i no es poden sustentar com una forma de govern.

»Els Sith reconeixen des del principi que poden triar imposar el seu govern sobre altres... o no fer-ho. Si la societat està funcionant bé, un Sith no ha d'actuar. Vectivus no ho va fer. Si no està funcionant bé, ell ha d'actuar. I com que sap que arreglar un govern trencat és la seva missió, pot dissenyar un sistema de govern que funciona, que és just, ordenadament.

La Nelani va fer un gest amb la mà lliure. El bust de la mare de Darth Vectivus va volar cap endavant, llançat cap a la Lumiya com un míssil de marbre. La Lumiya va fer petar el seu fuet en direcció a ell i nou o deu puntes hi van convergir. El bust va explotar en incomptables fragments de marbre, que van caure sobre el sòl.

-La galàxia s'està dissolent en el caos -va dir la Lumiya-. Els seus líders no poden salvar-la. Ells són les restes del que va fallar fa quinze anys durant la Guerra Yuuzhan Vong. Els Jedi no poden donar un pas endavant i arreglar les coses. Tu coneixes els seus mètodes, la manera en què pensen. Què t'ha dit Luke Skywalker? Han arreglat una mica les seves tàctiques, les seves recomanacions? No. Sent tan bon home com és, ell i el seu Orde són només eines per a l'Aliança Galàctica.

La Nelani ho va intentar una altra vegada, aquest cop amb el bust del bothan.

Aquest va arribar al punt mig entre la Lumiya i ella, però la dona més gran va allargar la seva pròpia mà lliure i el bust es va aturar a la meitat de l'aire. Ara va anar directe cap a ella. Un moment després, es va arrossegar de tornada a través de l'aire cap a la Nelani. Era una peça en un joc d'empènyer entre les dones i cap estava guanyant.

La tensió es va mostrar en la veu de la Lumiya, causant que s’enronquís.

-Vergere es va sacrificar perquè tu poguessis assumir la posició de Sith que ella volia per a tu. Aquesta és la classe d’autosacrifici que cap Jedi admetria que és possible per a un Sith, però és la veritat. Accepta el que he d’ensenyar-te, Jacen. Accepta aquest lloc i el poder del Costat Fosc que conté. Accepta el coneixement que descansa en les seves tombes en el món de Ziost.

»I fes-los servir contra les forces que estan intentant fer trossos aquesta galàxia. Restaura l'Orde. Dóna-li al teu cosí, dóna-li als nens de la teva família i a la teva vida l'oportunitat de créixer en una galàxia sense guerra.

-Encara estàs ocultant la veritat -va dir en Jacen. La seva veu era ara dura, amb les seves maneres sense comprometre’s i sense confusió-. Tu vas matar al cap de seguretat de l'Estació Toryaz, oi?

-Sí -va dir ella-. Per descomptat. El vaig enxampar massa tard per evitar l'atac contra vosaltres. Ja estava en marxa. Però vaig poder forçar-lo a confessés per a qui estava treballant, i vaig venjar la seva mort.

-Per a qui estava treballant?

-Thrackan Sal-Solo. Qui més?

-I totes aquestes situacions de Lorrd... tu no les «vas somiar», oi? Vas tenir accés directe als perpetradors.

La Lumiya va llançar una mirada de costat al bust penjant entre ella i la Nelani. Estava començant a arrossegar-se de tornada cap a ella i la tensió de mantenir-lo sota control se li estava mostrant a la cara.

-Sí. Les meves visions eren visions de quan estava desperta.

»Podria haver interferit directament amb els seus plans... probablement amb exactament el mateix resultat que tu vas experimentar.

-Per què no ho vas fer?

-Els vaig utilitzar com una prova per a tu. –La Lumiya va tancar els seus ulls i es va tensar, però el bust encara es movia cap a ella-. Els Sith, com els Jedi, han de determinar les destinacions d'altres. A diferència dels Jedi, ells saben que de vegades això significa sacrificar-ne un perquè vint puguin viure. Havia de descobrir si entenies això. I tu ho entens.

-Què hi ha del teu confederat? -va preguntar Jacen-. L'home del que el Mestre Skywalker segueix veient espurnes però que no pot veure bé? L'home que ell diu que no existeix?

La Lumiya se les hi va manegar per deixar anar un riure que era un panteix mig exhaust.

-Jacen, aquest ets tu, visions de tu. El Sith en el qual et convertiràs. Luke no pot veure els seus trets perquè no està disposat a acceptar el que veu a través de la Força: la teva cara on hi ha el següent Senyor dels Sith.

Les seves últimes paraules eren poc més que un panteix i el seu control se li va escapar en aquell moment. El bust del bothan es va llançar cap a ella. Ella va fer cruixir el seu fuet, un cop reduït que podria haver fallat de totes maneres, però la trajectòria del bust va canviar, enviant l'estàtua sota les puntetes. En lloc de colpejar el cap o el pit de la Lumiya, el bust va xocar contra la seva mà dreta, enviant al fuet girant lluny de la seva mà. Les seves puntetes van girar a través del sòl com coses vives, esgarrapant-lo mentre passaven.

La Nelani va saltar cap endavant, per tallar a la seva enemiga. La seva fulla va baixar...

Sobre la d’en Jacen. L'espasa d'ell va sostenir la d'ella i els ulls d'ell van sostenir la mirada dels d'ella.

-No he acabat aquí -va dir ell.

Hi havia desesperació en la veu de la Nelani.

-No sé com, però ella t'està regirant. No pots veure-ho?

-Deixa d'escoltar només amb les teves orelles -va dir en Jacen-. Mira la Força. Realment veus algun flux d'ella fins a mi, de mi fins a ella, alguna cosa que pogués alterar la meva ment o les meves percepcions?

La  li va aguantar la mirada durant un moment més i després va tancar els ulls.

Durant aquest moment, ella va ser vulnerable a un contraatac.

Però Jacen merament va mantenir la seva fulla davant la d'ella. Lumiya no va atacar, ni tan sols va invocar el seu fuet de tornada cap a ella.

Merament va sostenir el seu avantbraç i la seva mà on el bust l'havia ferit. Finalment els ulls de la Nelani es van obrir de nou i ella va semblar més calmada.

-No -va admetre ella-. Lumiya no està utilitzant cap tècnica de la Força contra tu. No estàs sent influenciat per les energies del Costat Fosc d'aquí. No entenc el que està passant.

-Apaga el teu sabre làser -va dir en Jacen.

Ella ho va fer.

Ell va apagar el seu propi. Ara l'únic so amenaçant venia del fuet làser de la Lumiya. La dona més gran va mirar l'arma i les puntetes brillants es van esvair fins a la foscor, fins amenaces gairebé invisibles.

-Aquí està -va dir en Jacen-. Ara podem arreglar les coses.

-Sí. –La Nelani es va tornar cap a la Lumiya-. Shira Brie, t’arresto en nom de l'Aliança Galàctica. Seràs jutjada per...

-No -va dir en Jacen-. He decidit aprendre el que ella ha d’ensenyar-me. Això vol dir que ella necessita romandre lliure.

»Romandre aquí.

La Nelani el va mirar incrèdula.

-Jacen, la llei...

-La llei és el que nosaltres fem d'ella. -Ell va arronsar les espatlles-. Ella ha dit que és Lumiya, Nelani, però no ho ha demostrat. Tot el que hem de fer és no creure-la, deixar aquesta afirmació fora dels nostres informes, i haurem seguit la llei al peu de la lletra.

La Nelani es va moure lleugerament, donant un pas enrere, aixecant l'empunyadura del seu sabre làser uns quants centímetres.

-La penso aturar.

Lumiya els va interrompre.

-Consentiré a ser arrestada.

Tots dos Jedi la van mirar.

-Ho faràs? -va preguntar en Jacen.

-I tant. -Lumiya semblava sòbria, descontenta-. Sé que el meu destí ja no és meu. Vull veure els Sith elevar-se de nou amb tu com a cap de l'Orde, Jacen, i per aquesta raó prometo estar al teu servei. -Ella es va agenollar mentre parlava, baixant el cap: una invitació a una benedicció o a un cop mortal-. Però qualsevol de vosaltres que estigui ara al càrrec aquí escollirà el meu destí, el meu futur.

-Posa les mans darrere de l'esquena -va dir la Nelani en veu baixa.

Mentre la Lumiya obeïa, la Nelani va treure un parell de manilles atordidores de la butxaca del seu cinturó.

Jacen va arrufar les celles. Hi havia quelcom equivocat sobre aquesta situació i durant un moment ell va sospitar d'una traïció per part de la Lumiya, però un cop d'ull al possible futur immediat va dissipar aquesta idea. Va veure la Lumiya obedient, sense resistir-se, sent conduïda de tornada a la llançadora.

La seva ment va parpellejar cap endavant a través dels possibles corrents del temps. El futur, com Yoda havia dit tan freqüentment i famosament que la frase omplia els arxius Jedi, sempre estava en moviment i molts futurs potencials sortien d'aquest esdeveniment.

Però van començar a congregar-se en certes àrees. La Nelani testificant contra la Shira Brie, també coneguda com Lumiya, també coneguda com Lumiya Syo. Lumiya convicta, sent executada, sent tancada en soledat, sent tancada en una presó de masses i sent assassinada per algú a qui ella havia matat el pare feia dècades. Tot el que ella sabia s'esvaïa, morint amb ella.

Al llarg d'aquests camins, la galàxia continuava tornant-se trasbalsada, la rebel·lió encenent-se en totes les seves cantonades i l'Aliança Galàctica esfondrant-se, com un cos en què el càncer havia fet estralls, menjant-se a si mateix de dins a fora, amb poblacions senceres morint.

Detonadors destruint aquest lloc, fent esclatar l'asteroide en milions de trossos, escampant el coneixement ocult aquí. Un antic destructor estel·lar descarregant destrucció de turbolàser sobre la superfície de Ziost, purgant el coneixement que havia perdurat allà.

Les línies del temps van congregar a Jacen Solo i Luke Skywalker, reunint-los. Els dos es van enfrontar l'un a l'altre, amb els seus voltants canviant a cada segon mentre l'escena lliscava d'una línia del temps a una altra, i no obstant això les seves posis i els sabres làser encesos a les seves mans romanien iguals, com romanien la fúria i la pèrdua tràgica girant en les seves cares.

Van girar, van copejar, amb els impactes dels seus sabres làser causant centelleigs de llum que eren llançats contra les parets i terres darrere d’ells cap a una major foscor. Una i altra vegada ells lluitaven, amb les seves pèrdues donant-los fortalesa, fins...

Jacen feia trossos al Luke. De vegades era un cop a través de les espatlles, baixant fins al pit. A vegades un tall, massa ràpid per veure’l, a través de la gola que separava el cap de l'home més gran de les seves espatlles. De vegades era una ganivetada a l'estómac, seguida per minuts d'agonia, Luke retorçant-se en una lluita fútil per la seva vida mentre Jacen, amb les llàgrimes rodant-li per les galtes, s'agenollava al seu costat.

Luke moria.

Luke moria.

-No -va xiuxiuejar en Jacen.

Es va invocar a si mateix de tornada a l'aquí i l'ara.

Nelani i Lumiya s'allunyaven caminant. La dona més jove sostenia a la més gran per les espatlles, guiant-la.

Jacen va encendre el seu sabre làser i va colpejar. La Nelani va saltar per apartar-se, però la brillant fulla merament va separar les manilles que mantenien unides les mans de la Lumiya darrere de la seva esquena.

Les dues dones el van mirar.

-Ella roman lliure -va dir en Jacen a la Nelani-. Si l'agafes...

No va poder dir la resta de les paraules. Luke mor. I jo el mato.

Hi havia més en això que això sol. Durant un moment, va ser arrossegat de tornada cap als corrents de probabilitats que el portaven cap al futur.

La Nelani podia anar-se'n sense la seva presonera. Tornaria a casa a Lorrd i ho diria tot als seus superiors. Al Luke.

Jacen feia trossos al Luke. Luke moria.

La Nelani podia ser persuadida que no ho digués. Es tornaria a pensar la seva promesa més tard i la trencaria, dient-li-ho tot al Luke.

Jacen feia trossos al Luke. Luke moria.

Només en els corrents del temps en què la Nelani queia, per no aixecar-se mai, Luke romania dret, al comandament, viu.

Altres tragèdies, enfosquides i indistintives, giraven al seu voltant, però ell vivia.

Jacen va tornar de nou al present. La veritat del que acabava d'experimentar a través de la Força l’entumia.

Però era la veritat i ell havia de ser prou fort per enfrontar-s'hi.

Lumiya ho sabia o tenia alguna sensació d'això. Hi havia llàgrimes a les seves galtes que igualaven les que ell sentia en les seves pròpies.

-Això és el que és ser un Sith -va dir ella a ell-. Ens enfortim a nosaltres mateixos a través del sacrifici.

Jacen va assentir, amb reticent acceptació del fet.

-Sí.

La Nelani va mirar-lo a ell i més enllà d'ell, a l'interior de la seva intenció.

Amb un soroll que era un mig gemec, ella es va girar i va fugir.

Jacen va córrer darrere d'ella.

RELLIDIR, TRALUS

Més míssils van ploure sobre l'àrea del centre de la ciutat que havia envoltat al Centre d'Arts Escèniques. Els droides marcadors en el sòl no els dirigien cap al cràter que havia estat el cap de pont de l'Aliança Galàctica. En el seu lloc, enviaven els míssils cap als enemics en el cel: els caces de l'Aliança Galàctica.

Han es va elevar cap a un d'ells, l'Ala-X amb el microxip que assenyalava FOTTRA1103, Forces d'Ocupació Terrestre de Tralus Nombre 1103, en la freqüència 22NF07.

El seu progrés no era fàcil, ràpid o segur. El cel encara estava ple amb els caces de l'Aliança Galàctica i un sorprenent nombre d'ells semblaven intentar enderrocar-lo. S'enfonsaven cap a ell i s'elevaven cap a ell, disparant els làsers.

Un pilot d'interceptor venjatiu fins i tot va intentar envestir-lo, una tàctica que s'hauria constituït en suïcida si Han no s'hagués tirat a un costat i permès que el petit caça d'alta velocitat passés rugint per l'espai que ell acabava d'ocupar.

L'intent d’en Han era simple: apropar-se prou a la seva filla perquè els míssils que la perseguien avortessin i es tornessin a buscar nous objectius.

En els pocs moments que va tenir per mirar-la, moments en què no estava eludint el foc làser que s'acostava, va veure que ella ho estava fent força bé per si sola. El seu Ala-X, movent-se més i més alt en el cel, es deixava caure i voleiava, disparant els seus propis làsers als caces d'atac corellians i els Interceptors de vigilància. Aquells caces tendien a allunyar-se, fumejants, o a detonar, deixant estranys núvols pacífics i plens de color al cel.

Els míssils van rugir cap a ella des del front. Ella es va moure d'un costat a un altre i ells van fallar, o disparar els seus làsers i ells van detonar, eliminant els míssils al voltant en un explosiu acte fratricida. Els míssils van rugir cap a ella des del costat i la part posterior. Ella els va eludir, ara elevant-se, ara deixant-se caure, com una ploma indestructible atrapada en un vent a la velocitat del so, i els míssils van passar de llarg.

A vegades un altre Ala-X volava al seu costat, recolzant les seves tàctiques amb moviments que eren esgarrifosos a la seva configuració instantània, en les seves complementarietats perfectes.

Una vegada un trio de míssils va rugir cap a ella des del costat d'estribord i van detonar a dos-cents metres del seu Ala-X sense cap raó que en Han pogués veure. Havien xocat amb metralla? Els havia destruït la Jaina amb un copet de la seva mà i una tècnica de la Força? Han no ho sabia.

Es va adonar de dues coses. La primera era que tan ràpid com ell escalava, tan ràpid com podia permetre’s escalar mentre era assetjat per pilots enemics, ella s'estava elevant més ràpid. La segona era una comprensió més dolorosa, que s'havia posat en el seu interior com una pesada xarxa embolicant-se a si mateixa al voltant d'un nedador cansat:

Ella no el necessitava.

Era una pilot brillant amb un company d'ala brillant.

Era més gran del que havia estat en Han quan s'havia enfrontat amb el Falcó Mil·lenari contra els pilots de la primera Estrella de la Mort i tenia més experiència. Part Han, part Leia i tota ella mateixa, dominava l'aire al seu voltant.

Barrejat en el seu cor estava l'orgull i el dolor de descobrir que ella l’havia sobrepassat.

Foc làser verd centellejà des de la proximitat del seu casc d'estribord i un Missatger d’Udols que s'acostava va explotar.

Portat de tornada a l'aquí i l'ara, Han va mirar a estribord i a babord, adonant-se que estava flanquejat per dos caces d'atac a cada costat, i gairebé va saltar fora de la cadira.

Però eren verds en el seu panell sensor: amistosos.

La veu d’en Wedge estava a les seves orelles i Han es va adonar que havia estat allà des de feia algun temps.

-Què va ser això, uh, U?

-Tenim escortes per sortir de la zona de combat -va dir en Wedge-. Hauries d'estar aconseguint el teu ara.

-Estan aquí.

-Hem de deixar la zona, Dos. L'enemic encara té superioritat numèrica i no estem en uns caces. També pensa que l'Ala-X realment àgil de sobre és la teva filla. Seria una karking vergonya ser enderrocat per la teva pròpia filla, oi?

Han va riure. Era un so fràgil.

-Segur que ho seria. D'acord, treu-me d'aquí. Parlant de filles, necessito parlar amb tu.

-Endavant.

-Després, de tornada a la base.

-El que tu diguis.

Durant llargs minuts, la batalla sobre Rellidir es va allunyar més i més del centre de la ciutat. Els míssils que arribaven es gastaven contra el Centre d'Arts Escèniques, contra els caces massa lents o sense sort per eludir-se uns contra els altres quan una detonació aleatòria reclamés tot un grup d'ells.

La Syal va mantenir la seva atenció en el cel més enllà del seu finestral. Estava completament adolorida i podia assaborir la sang a la boca.

-Quina pinta té? -va preguntar ella.

Zueb, agenollat ​​a la cadira, mirant cap enrere, va treure les mans i la cara de l'embolic de circuits i cables solts amb els quals havia estat treballant. Li va dirigir una mirada sense comentaris.

-No és bo.

-Aconseguirem l'òrbita?

-L’òrbita, si. -El sullustà va arronsar les espatlles-. Però no tenim integritat del casc. Has punxat una pilota i has deixat que se’n vagi volant, perdent aire? Doncs això som nosaltres.

-Connecta els nostres vestits per a l'atmosfera directa i a l'energia per la calor. Suportarem uns quants minuts de fred.

-Sí, Cap. -Zueb estava ronsejant darrere dels seus seients, connectant els seus dos vestits a les fonts d'energia i aire i després es va girar i va seure a la cadira. Va proferir un crit de dolor-. AUGG. Crec que no em queda espina dorsal.

-En tenies una per a començar?

-No té gràcia.

Zueb es va cordar el cinturó.

La Syal va connectar els motors. Ells van ploriquejar, innaturalment alt, amb el soroll deformat i dolent, però el panell de diagnòstics indicava que estaven proveint d'energia als impulsors. Suaument i lentament, la Syal es va enlairar, va apuntar el morro apallissat de l'Aleph lluny de les parts del cel on el combat encara era gros, i va accelerar.

-Vam perdre aquest -va dir ella.

-Ho vas fer genial.

-Sóc una gran perdedora.

-Volo amb una perdedora qualsevol dia. També el tinent Baradis creu que ets realment bonica.

-Què?

-Ho va dir ahir al menjador.

-Estàs intentant apartar la meva ment de tot això.

-Sí. Estic fent una bona feina?

-No. -Ella va arrufar el gest-. Baradis, huh?

-Jo mateix no ho veig. Les caps humans són massa diminuts per ser macos.

Ella va somriure.

-Calla.

SISTEMA ESTEL·LAR MZX32905, PROP DE BIMMIEL

Nelani va córrer amb la velocitat d'una atleta entrenada, però tan aviat com ella va passar més enllà de la caverna on hi havia la casa de Darth Vectivus i on els generadors de gravetat artificial operaven, el seu córrer es van tornar ineficient, els seus salts massa llargs. No tenia l'experiència d’en Jacen amb la baixa gravetat.

Ell va començar a assolir-la.

Ella va saltar cap amunt al llarg dels rails, cap a l’hàbitat de la superfície, amb el seu sabre làser donant-li suficient llum per veure els esglaons que travessaven on necessitava col·locar els seus peus.

Jacen va veure punts de sang en alguns d'aquells esglaons, evidència de la ferida que el fuet de la Lumiya li havia infligit.

Els rails s'elevaven a través d'un forat al sostre de la caverna i més enllà d'aquest punt Jacen ja no va poder veure la Nelani. Ell va deixar el seu propi sabre làser encès però va tancar els seus ulls, buscant-la amb els seus sentits en la Força...

I allà estava ella, llançant-se cap a ell en la postura de les cames per davant d'un viciós cop de peu lateral.

Sense mirar en direcció a ella, va girar cap a un costat i li va donar un cop amb el seu sabre làser. No va posar cap força en el seu cop.

No necessitava fer-ho. La fulla li va encertar a l'interior de la cuixa, tallant a través de la roba i la pell i el múscul. Ella va cridar, va volar més enllà d'ell, va colpejar la pètria superfície d'aquella caverna i va rodar, en la manera curiosa en què manava la baixa gravetat, fins aturar-se.

Ell va saltar cap a ella, lent, segur i com un depredador.

Quan la va atrapar, ella estava asseguda, incapaç de mantenir-se dreta, amb el seu sabre làser ara encès a la mà dreta i la cama dreta, ara inútil, sota ella. Ell va poder veure part de la ferida, negra amb carn i sang cauteritzada. Ella va aixecar la vista, amb el dolor de la seva cara sent més lúgubre per la rutilant brillantor de les dues espases.

-Jacen, no ho facis -va dir ella.

-No entens el que està en joc.

-No em preocupa viure o morir -li va dir ella-. Vaig rendir el meu destí a la Força quan em vaig unir a l'Orde. Ets tu. Si fas això, et convertiràs en una cosa dolenta. Una cosa destructiva.

-Un Sith.

-No. Digues-ho com vulguis. Com li dius a algú que mata sense necessitar-ho? Algú que s'uneix a la maldat perquè és un argument ben raonat?

Ell es va quedar allà i la va mirar i es va sentir abatut per les emocions: les seves, les d'ella, les energies del Costat Fosc que perduraven des de milers d'anys abans. La salut d'ella i la seva bellesa, que havien estat danyades i que ell les danyaria més. La seva desesperació i desil·lusió, que eren gairebé energies palpables, esgarrapant els nervis d'ell com a superfícies arenoses.

Una profunda tristesa es va instal·lar en ell, una tristesa per la tragèdia que estava sent perpetrada. A la miríada de futurs que ell podia albirar dèbilment hi havia actes bons i amables, amor, potser una família i nens. Ell estava a punt de tallar els teixits que connectaven la Nelani amb aquests futurs i podia sentir el dolor d'aquest tall. En certa manera, la sensació era gairebé tranquil·litzadora, recordant-li que encara posseïa emocions humanes, valors humans.

-Nelani –va dir ell-, ho sento. Ets... un deflector que enviaria el futur girant cap a la tragèdia. I ets massa jove, massa feble per entendre-ho, per corregir-lo.

-Jacen...

Ell va colpejar, un tall que es va convertir en un gir que va lligar la seva espasa. La maniobra la va desarmar, deixant el seu braç sense tocar però enviant el seu sabre làser girant cap a la foscor.

Ell va colpejar de nou, un cop quirúrgic que va entrar al centre precís del seu estèrnum i va sortir per la seva espina dorsal.

Jacen va alliberar el seu sabre làser. La Nelani es va ensorrar cap a un costat i ell la va sentir començar a esvair-se en la Força.

Fins que ella va acabar la seva lenta caiguda i el seu cap va descansar sobre la pedra, els seus ulls no van deixar els d'ell.

Següent