Traïció (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

ESTACIÓ CENTRÀLIA

En Jacen va tallar a través de la secció mitjana del rifle làser del seu últim oponent i va seguir amb un cop de peu circular que va catapultar a l'home per sobre de la barana de la passarel·la. Amb un gemec de por, l'home va caure una distància equivalent a dos pisos d'alçada fins al terra de metall, un impacte que, va calcular en Jacen, li feriria però probablement no el mataria.

Jacen es va tornar per mirar quants metres que acabava de recórrer. Vuit agents de SegCor jeien a la passarel·la, inconscients, alguns sagnant, dos d'ells havent perdut l'avantbraç dret. Dos projectors sònics instal·lats en els cossos inferiors d’astromecànics R5 estaven traient fum i immòbils.

Els altres quatre agents de SegCor i Thrackan Sal-Solo s'havien retirat a través d'unes pesades portes de metall, al voltant de quatre metres d'altes que semblaven equipament original de l'Estació Centràlia, encara que el panell de seguretat al seu costat havia de ser de manufactura més recent. Jacen va poder sentir perill i malícia, a l'altre costat d'aquesta porta.

Va allargar la mà fins al botó de OBRIR, sense esperar que funcionés. Thrackan indubtablement l'havia bloquejat. Però una visió del futur, d'un possible futur, va creuar els pensaments d’en Jacen i ell va retirar la mà de cop. A l'ull de la seva ment, es va veure a si mateix prement el botó, a un senyal electrònic passant al llarg dels camins de l'aparell de seguretat fins a un estrany aparell a l'altra banda de la porta, una explosió prou poderosa per volar la porta i una gran part de la paret al seu voltant fins convertir-ho tot en res...

Jacen trotà per la passarel·la baixa, posant una bona distància entre ell i la porta, i després es va tornar per concentrar-se en el panell de seguretat. Tot just visible en aquesta distància hi havia la petita brillantor verda del botó OBRIR.

Es va posar les mans sobre les orelles i es va esforçar contra el botó, amb el més simple de les empentes amb la Força...

Amb un centelleig brillant i una ona de càstig de so, la porta va esclatar, doblegant-se i aixafant a través de l'espai que hauria ocupat Jacen. El fum i la metralla que un cop van ser les seccions de la paret que l'envoltaven la van acompanyar. La passarel·la sota els peus d’en Jacen es va estremir i després es va redreçar ràpidament. Ell va córrer de tornada per on havia vingut, augmentant la velocitat amb un esclat basat en la Força, i va saltar per la nova obertura de la paret.

Un corredor, ample, fosc. A l'esquerra, lluny de les àrees de l'estació a les que ell volia arribar, obert. A la dreta, en la distància, una línia d'agents de SegCor, vint o més en un parell de línies ben organitzades. La línia frontal estava agenollada, amb escuts corbats de transpariacer per al control de masses preparats, mentre que la línia posterior estava dreta amb els làsers apuntats. Darrere de les dues línies estava Thrackan Sal-Solo.

Més a prop, a deu metres de distància però surant cap a ell, plens de cicatrius i encara fumejants en el lloc en què la runa de l'explosió els hi havien arribat, hi havia dos probots.

No, no n’eren prou. Aquests droides s'assemblaven a probots de l'era de la Rebel·lió: deformats i bulbosos, lleugerament per sota dels dos metres d'alt, flotaven en repulsors bé per sobre del sòl, amb quatre braços mecànics penjant per sota, just com els vells droides furtius. Però aquests eren de color bronze més que negres i els seus braços semblaven més corpulents i més robustos que els probots dels vells temps.

I acabaven en el que semblaven com beines d'armes.

Mentre Jacen entrava al passadís, ells van activar els escuts deflectors, que no eren un tret dels probots originals, i van volar directes cap a ell.

Van aixecar les beines d'armes i van començar a disparar. Un tenia pistoles làser. L'altre, petits cartutxos ovals que havien de ser explosius.

Ben va escoltar i va sentir el boom, distant i apagat, originat en algun lloc sota els seus peus, i es va distreure prou per utilitzar la Força per buscar a Jacen. Dèbilment, va poder sentir al seu Mestre, i va poder sentir el moviment i la vitalitat d'ell.

Però la distracció va durar prou perquè Ben ensopegués amb algú. Va xocar contra una armadura corporal rígida, va rebotar i va caure a terra sobre el seu cul.

Va aixecar la mirada fins a la cara d'un oficial de SegCor que el mirava furiosament.

-Torna per on has vingut, fill -va dir l'oficial-. Aquesta àrea està tancada.

-He de veure el meu pare -va dir en Ben, improvisant ràpidament-. Està guardant la sala de control del repulsor. He d’assegurar-me que està bé.

-No, nen, està fora dels límits.

-He de saber que està bé. -Ben va convertir les paraules en el gemec espantat d'un nen.

Va donar la volta al voltant de l'oficial de SegCor, eludint l'intent de l'home per agafar-lo, i va continuar corrent corredor avall.

No va poder evitar que les seves espatlles pugessin, tibant-se. Es va obrir a la Força, buscant la resposta del guàrdia a la seva acció.

Ben no va sentir la insinuació de perill: el guàrdia no li va apuntar amb el seu rifle làser. Les emocions de l'home eren una barreja d'irritació i simpatia. Ben va sentir a l'home sospesar una decisió, i al noi li va portar uns moments figurar-se què era: si ho comunicava o no als seus companys i els advertia que el noi anava cap a ells. Llavors Ben va sentir a l'home triar en contra d'aquest curs d'acció. El guàrdia es va tornar.

Ben va somriure per a si mateix. Això ha estat fàcil. Però llavors es va posar seriós. Si aquesta missió era un èxit, aquest guàrdia bo i simpàtic podia morir en la destrucció de l'Estació Centràlia.

Però si Ben no hagués enganyat a l'home, fins i tot més gent podia morir.

Era una petita maldat per evitar una gran. Tot era en interès del bé més gran, les necessitats de molts. Ben havia sentit aquestes paraules centenars de vegades, principalment d’en Jacen, i finalment començava a entendre el que significaven.

No obstant això, en el més profund, va recordar que el seu pare una vegada va dir: Hi ha vegades en què la fi justifica els mitjans. Però quan construeixes un al·legat basat en tot un seguit de tals moments, pots descobrir que has construït tota una filosofia del mal.

Preocupat, Ben va córrer.

Amb el seu sabre làser, Jacen va desviar el foc làser que venia del probot a mà dreta. No podia apuntar cap a on els tornava. Això requeriria massa concentració. En el seu lloc, amb la seva mà esquerra allargada, es va obrir a la Força i va trobar els projectils que estaven sent disparats pel probot a mà esquerra. Els va agafar i els va redirigir en dos grups, un grup cap a cada droide.

Van volar només fins als escuts deflectors dels droides, fins al voltant d'un metre dels seus cossos i s’hi van adherir.

Llavors, un darrere l'altre, van detonar.

Jacen va veure afeblir-se els escuts deflectors amb cada explosió. Va carregar cap endavant, confiant en la seva velocitat i sobtat moviment per treure’s de sobre la mira del probot amb el rifle làser. Quan l'últim dels projectils va haver detonat, abans que els escuts dels probots tinguessin temps d'enfortir-se, va allargar el braç per tallar-los, primer a la dreta i després a l'esquerra.

Dos probots, tallats per la meitat, per les parts més primes dels seus cossos bulbosos, es van estavellar a terra de metall.

-Obrin foc -Jacen va sentir dir a Thrackan, en el silenci que va seguir.

La línia posterior d'agents de SegCor va obrir foc amb els seus rifles làser. Cada un estava connectat a foc automàtic i van omplir l'aire amb trets làser.

Jacen va entrar en una forma totalment evasiva: corrent, saltant, evitant i girant el seu sabre làser en un escut defensiu que interceptava tret rere tret.

No va ser suficient. Va sentir una cremada en el seu panxell esquerra mentre un tret làser li va passar fregant. Un altre tret, gairebé tan proper, va tirar de la seva màniga dreta i va deixar un forat delineat per una línia cremada en ella.

Va saltar cap endavant i cap enrere, donant tombarelles, i mentre aclaria la zona del foc més pesat, abans que els agents de seguretat poguessin ajustar les seves mires, va allargar la mà cap al sostre amb la Força. Va tirar d'aquesta superfície de metall simple i immòbil amb tot el que tenia.

Aquesta es va alliberar, cedint davant la seva tirada. Mentre ell aterrava, una enorme placa de metall del sostre es va separar dels seus suports gairebé directament damunt del seu cap i es va estavellar a terra a mers dos metres davant seu. El costat més allunyat de la placa va romandre adherit al suport per sobre, de manera que al que Jacen s'enfrontava era una rampa nua que portava cap amunt... i que actuava com un escut en angle entre ell i la línia de rifles.

Va aixecar la vista i va arrufar les celles. La seva rampa no portava enlloc. Per sobre de l'àrea on havia descansat hi havia metall més pesat, una paret completa. Però almenys la placa de metall li donaria uns moments de descans.

Fins i tot ara, però, aquesta s'estava estremint sota els impactes làser, tornant-se brillant en un punt on alguns dels agents de seguretat estaven concentrant el seu foc.

Jacen va mirar des del costat del seu escut improvisat, atraient el foc, però reunint informació valuosa sobre les tàctiques dels seus enemics.

Va veure a tres dels que portaven rifles canviar els paquets d'energia simultàniament, òbviament era part d'una rotació programada. Així que portaven suficients paquets d'energia per mantenir el foc constant durant molt de temps, per mantenir-lo atrapat.

Jacen es va moure cap a l'altre costat del seu escut i es va aturar un moment abans de fer una ullada altra vegada. La fortalesa dels seus enemics era també la seva debilitat, i ell la faria servir contra ells...

El seu comunicador va xiular amb tres ràpides notes musicals. El senyal va sobresaltar-lo. Era Ben i significava “Objectiu a la vista”.

Jacen va assentir. Simplement no marxaria cap endavant en un esforç per aconseguir el seu objectiu. Continuaria atraient els recursos defensius de l'estació cap a ell, donant-li a Ben mica de temps.

Va tancar els ulls i va buscar amb altres sentits les fonts d'energia, de calor.

Allà hi havia, diverses d'elles, tan a prop que semblaven formar una única línia d'energia: els rifles làser dels seus enemics.

Armes fortes indubtablement mantingudes en excel·lents condicions, estaven fent un treball decent en gestionar la tremenda calor que demandava el foc constant.

Bé, ell necessitava canviar decent per pobre. Va allargar la mà cap a aquelles brillants fonts d'energia, trobant una al final de la línia. Va injectar el seu propi poder en ella, va empènyer al seu voltant per trobar els llocs febles, les esquerdes, les sortides...

Va trobar una i es va esforçar a si mateix contra ella. Aquesta va aguantar contra ell durant llargs moments. Llavors va sentir un crit d'alarma d'una de les agents de seguretat... i el cruixit mentre el paquet d'energia del seu rifle làser explotava.

Jacen es va atrevir a mirar. L'agent havia caigut, ferida, amb el seu cos fumejant, i dos agents de SegCor, un barbut amb un escut davant d'ella i un home amb un rifle al seu costat, també havien caigut. Ara hi havia una petita obertura a la part dreta de la línia de rifles. Abans que els agents fossin conscients d'ell, Jacen es va retirar... i va anar a buscar el següent paquet d'energia en la línia.

El segon estava fins i tot més calent i afeblit. Li va portar menys esforç fer que detonés. Mirà altra vegada i va veure que quatre agents més de SegCor havien caigut i la resta estaven alentint les seves velocitats de tret o canviant la manera a tret únic.

Darrere de les línies, Thrackan es va girar i va començar a trotar en l'altra direcció, amb un comunicador sostingut al costat dels seus llavis.

Jacen va somriure sense humor. Altres quants moments i aquesta línia de tret seria una cosa del passat... i ell veuria les sorpreses que el seu tiet li tenia preparades a continuació.

A la distància de cinquanta metres, Ben va començar a descobrir el que guardava la porta de la cambra de control del repulsor: dos agents de SegCor, un home i una dona, i un droide flotant amb forma de pilota amb quatre braços penjant d'ell. Fins i tot mentre Ben els veia, el droide flotant es va desplaçar des de la porta, amb els seus repulsors brunzint, fins al mig del corredor com per bloquejar el seu pas.

Dos dels seus braços, acabant en beines bulboses amb canons, es van elevar per apuntar-li. Ben va aixecar els seus propis braços.

-No disparin! Sóc només un nen! -va cridar.

Vergonyoses paraules. Volia créixer de manera que mai pogués utilitzar una excusa com aquesta altra vegada. Però per ara, era útil.

-Detingues el foc -va sentir ell que va dir la guàrdia, i llavors ella es va acostar per fer senyals a Ben perquè s'acostés.

Ell es va moure cap a ella amb pas ràpid.

-M'he perdut -va gemegar.

-Com has arribat tan endins en àrees restringides? -va preguntar ella.

Ben es va acostar a gairebé deu metres fins a ella mentre parlava.

-Estava explorant a les canonades... i estava cansat i famolenc, i em vaig quedar adormit, i llavors hi va haver explosions i alarmes i sons de gent corrent, i finalment vaig trobar un autèntic corredor, però no sé on sóc.

Hi havia recorregut la major part del camí fins als guàrdies en el transcurs d'aquest discurs. Ara només els separaven cinc metres. Va intentar invocar les llàgrimes, però no van venir. Va decidir que necessitava més pràctica.

-Tens un quadern de dades? -va preguntar la dona-. Puc transmetre’t un mapa per sortir d'aquí.

-No -va dir en Ben.

Ara estava al davant d'ella i del droide flotant.

Aquest semblava més fort, i ell podia veure nòduls a la part alta de la superfície que probablement indicava generadors d'escuts deflectors. Però no pensava que els escuts estiguessin aixecats. Fins i tot sense ells, la seva pell de metall color bronze suggeria que podia suportar un tret làser o dos.

-Tu queda't just aquí -va dir la dona-. Et portaré una còpia del mapa.

El seu company, que no s'havia mogut de davant de la porta, va parlar finalment.

-No -va dir ell-. El protocol és que truquem i ells enviaran a algú perquè li escorti fora de l'àrea.

-No hi ha ningú disponible per escortar-lo -va dir ella. Hi havia un lleuger rastre de condescendència en la seva veu-. Tots han estat cridats per a l'Objectiu Alfa. Així que podem fer de cangurs aquí fins que enviïn a algú, potser d'aquí a unes hores, o podem retornar-lo amb un mapa.

El seu company va sospirar, exasperat, però no va replicar.

Ben va sentir augmentar el seu pols. Si l'agent se sortia amb la seva, ella obriria la porta per a ell... una tasca menys a la qual fer front.

No obstant això, hauria d'acabar amb ella, i el seu company, i la gran bola flotant per poder entrar a l'habitació.

Prioritza els teus passos, li havia dit sempre Jacen.

La Prioritat U era el droide flotant. Havia de ser alguna mena de model de combat, així que seria dur, i potser anava a estar alerta per a un atac, fins i tot d'una font tan poc probable com un pillet de pèl vermell. Si allargava la mà cap a ell, el droide podria interpretar el moviment com l'herald d'un atac. Però no havia d’allargar la mà. Després del droide, acabaria amb qualsevol dels agents humans que estigués més alerta cap a ell i després el menys alerta, però esperaria fins al darrer moment per decidir qui era qui.

Una altra de les lliçons d’en Jacen era Planeja i cronometra els teus passos. La dona s'estava acostant a la porta i es preparava per a inserir la seva targeta d'identitat en l'obertura d'un panell de seguretat. L'home no s'estava movent. Era un joc de veure qui apartava la vista primer.

Això li va donar a Ben un moment per fer plans. Necessitaria esperar fins que la porta simplement s'estigués obrint.

Llavors acabaria amb el droide. La seva següent prioritat seria entrar a la cambra abans que la porta es tornés a tancar, i qualsevol monitor de seguretat podria tancar-se tan aviat com s'obrís. Així que es llançaria a través de la porta i tractaria amb els guàrdies humans mentre passava.

Després d'això... Jacen estaria decebut amb ell si no es figurés alguna manera de sortir d'aquesta estació, però Ben no tenia temps just ara. El desafiament entre els guàrdies va acabar.

Irritadament, l'home es va apartar del camí d'ella i la dona va inserir la seva targeta d'identitat en l'obertura.

Tot va començar a moure’s amb moviments lents, com si tot el corredor estigués sobtadament submergit en un fluid espès i invisible. Ben va veure la porta començar a lliscar cap amunt. Portes com aquesta s'obrien gairebé instantàniament, però la seva percepció del temps estava tan dilatada que va mirar mentre s'elevava un metre.

Va sostenir la seva mà per sobre de la seva bossa i va tirar a través de la Força. El seu sabre làser va saltar fins a la seva mà i ell el va encendre de cop, girant cap al droide flotant fins i tot mentre el distorsionat soroll d’espetec-xiuxiueig anunciava que la fulla s'estava encenent.

En lloc de donar una estocada, va saltar cap amunt i va empènyer cap avall, apuntant a un dels nòduls dels escuts deflectors. La punta de la fulla del seu sabre làser va tallar a través del nucli de bronze allà, arribant a les entranyes del droide. Ben va mantenir les seves mans en l'empunyadura del sabre làser, deixant que el seu pes arrossegués l'arma cap avall a través del droide.

El droide va caure gairebé tan ràpidament com ell, amb agonitzant lentitud, i Ben va poder veure al guàrdia reaccionant davant l'atac, aixecant el canó del seu rifle.

Els talons d’en Ben van colpejar el sòl i ell va continuar baixant, rodant de banda cap a la porta ara totalment oberta. El guàrdia va intentar seguir al noi amb el seu rifle làser. La dona, amb la seva cara distorsionada per la sorpresa, estava prement el botó TANCAR en el panell de seguretat. La seva targeta d'identitat encara era a l'obertura de la targeta en el panell.

Ben es va posar dempeus entre l'home i la dona, tan a prop que el canó del rifle làser de l'home ara sobresortia de manera segura més enllà d'ell, i va tallar el panell de control. La fulla del seu sabre làser va tallar els controls i la targeta d'identitat, cremant-la i fonent-la al seu lloc. La fulla va passar tan a prop del revers de la mà de la dona que ell va veure la pell enfosquir-se al llarg d'una zona de quatre centímetres. Els seus artells encara premien el botó TANCAR, fins i tot mentre les vores properes en aquest botó es fonien per la calor del sabre làser. Ben va continuar rodant cap endavant, amb el cap entre els peus... i, mentre la porta baixava per tancar-se darrere seu, va entrar en la foscor il·luminada només per la brillant fulla blava de la seva arma.

No podia albirar molt de l'interior de la càmera. Hi havia una gran massa al davant d'ell, com si algú hagués aparcat aquí un petit lliscant terrestre sobre la seva cua. No es corresponia amb res que el doctor Seyah li hagués mostrat en les simulacions. Hi havia petites llums de diversos colors per totes les parets.

El primer era el primer. Girà i va llançar una estocada cap a la porta, empenyent el seu sabre làser contra la part superior de la porta, on el mecanisme elevador havia d'estar. Va enfonsar la fulla del sabre làser ben per sobre del seu cap, tallant cap amunt i als costats, intentant tallar el mecanisme o, en fallar això, intentant fondre’l. Això li donaria temps per completar la seva missió.

La seva missió. Aquesta idea gairebé el va fer estar marejat. Ara era la seva missió.

Quan va acabar el tall, va prémer el control de la llum en el panell de la porta. Llums blanques per sobre del seu cap es van encendre i ell va girar, amb el sabre làser preparat, en cas que els enemics esperessin allà en la foscor.

Cap enemic viu ho va fer. Però l'habitació encara no era com se suposava que era.

Els bancs de llums, ordinadors i taules de control secundàries, algunes eren equipament original i algunes instal·lades pels corellians, s'alineaven a les parets com ho havien fet en les simulacions del doctor Seyah.

Però on la taula de control principal se suposava que era, descansava una cosa totalment diferent.

Era un munt de maquinària tan gran com mitja dotzena de hutts enganxats en un joc de lluita cos a cos sense regles. Aproximadament de forma humana, tenia un cap de la mida d'un escriptori que semblava com un node de sensors i la seva superfície tenia una gruixuda capa d'antenes, llums de monitors i lents d’holocàmeres. El seu tors estava fet de mòduls desaparellats, cada un almenys tan gran com el cap, connectats amb cables de duracer i fibres de transpariacer que portaven llum. Unitats que penjaven del tors s’envoltaven, potser s'incorporaven, al panell de control al qual Ben necessitava accedir. Els braços de la màquina apareixien ser els membres cilíndrics pesats d'un droide demolidor i acabaven en les mateixes mans manipuladores maldestres i destructives. En lloc de cames tenia una placa inferior ampla les vores falses que probablement amagaven maquinària repulsora. Tots aquests components eren de diferents colors, alguns negres, alguns platejats, alguns verd industrial.

Completament dret, tindria probablement quatre metres d'alt, però estava assegut amb l'esquena encorbada, com un estudiant mandrós agenollat ​​amb una mala postura.

El seu cap va girar per tornar dues enormes lents d’holocàmeres cap a ell, i va parlar des d'algun lloc en aquesta unitat del cap, amb els seus tons sintetitzats increïblement reminiscents als de la veu d’en Jacen Solo.

QUI ETS?

-Sóc Ben Skywalker -va dir el noi. No va afegir: Estic aquí per destruir tota aquesta instal·lació.

-Meravellós -va dir el droide-. Estic tan content de conèixer-te. Jo sóc Ànakin Solo.

Següent