Experiment maligne (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

La següent ocasió en què a Qui-Gon se li va permetre sortir de la cambra, la Jenna Zan Arbor no estava al laboratori. Nil li va fer avançar a empentes; però aquesta vegada Qui-Gon no va caure a terra. Hi havia recuperat una mica de la força que havia perdut. La Força li estava ajudant lentament i gradualment. Estava aprenent a utilitzar el seu captiveri per entrar en contacte amb la Força, per arribar fins a ella a poc a poc.

Saber que hi havia almenys un altre ésser captiu en aquell lloc l'havia ajudat. Li havia donat un objectiu més gran que ell mateix.

- On és? -va preguntar a Nil, intentant semblar poc interessat.

- I a tu què t'importa? -va grunyir en Nil-. Potser ja no vulgui tornar a parlar amb tu.

Qui-Gon va mirar-lo amb compassió.

-Pot ser que siguis tu el qui no vol que ella parli amb mi.

-Et burles d'ella -va deixar anar en Nil-. No ets el seu amic. No ets conscient de la seva grandesa.

-Bé, tu treballes amb ella, Nil. Sens dubte veus coses que jo no veig. I ets tu el que és valuós per a ella -va dir en Qui-Gon.

- Així és! –En Nil es va colpejar el pit-. Jo sóc el que protegeix la Jenna! No ho oblidis. Si intentes alguna cosa et dispararé. Jo no fallaré com Ona ​​Nobis!

Ona Nobis. Havia de ser la caça-recompenses.

-Però si només et té a tu per parlar, és probable que s'avorreixi una mica -va afegir en Qui-Gon.

- No s'avorria fins que tu vas venir! -va grunyir en Nil-. Jo era tot el que ella necessitava.

Així que en Nil era l'únic guardià.

Qui-Gon va invocar la Força. Un pilot es va encendre en el panell quan els seus senyals vitals van començar a baixar d'intensitat, però en Nil no es va adonar.

-Ella no necessita a l’Ona. No et necessita a tu. Em té a mi -va murmurar -. I tota aquesta xerrada la distreu.

Qui-Gon va intensificar el seu esforç. Sabia que quan la Força es reconcentrés, sonaria un timbre agut. Necessitava una petita distracció, res més.

El penetrant so del sensor va tallar el silenci. Nil es va girar sobresaltat.

En aquest moment, Qui-Gon es va moure a la velocitat del llamp. Hi havia reservat totes les seves forces just per a aquest moment. Li va retorçar a Nil el braç darrere de l'esquena i li va treure una pistola làser abans que el guàrdia pogués parpellejar. Va intentar treure-li l'altra del cinturó mentre Nil es donava la volta, però en Nil va posar la seva mà sobre la d'en Qui-Gon, retorçant-la, i la pistola es va disparar. Nil va sentir el projectil passant-li pel costat de l'orella. Va posar els ulls en blanc i es va desmaiar.

Qui-Gon va arrossegar-lo fins a la porta. Va recordar els tons del codi de seguretat i els va introduir. Després va prémer el polze d’en Nil contra el registre. La porta es va obrir. Va arrossegar-lo de tornada, però quan ho va fer, un llum vermell es va encendre en el panell i la porta va començar a tancar-se. Havia d'haver-hi una prestació de seguretat extra que ell no coneixia.

Qui-Gon va deixar-lo anar, es va abalançar cap a la porta i va aconseguir ficar el braç abans que es tanqués.

El dolor li va travessar, però no va moure el braç. Va girar sobre si mateix perquè l'altre braç li quedés lliure. El va allargar cap a la taula del laboratori. Un llarg instrument d'acer jeia sobre la taula, just fora del seu abast. Invocant la Força, Qui-Gon el va fer volar fins a la seva mà.

Amb totes les seves forces, va empènyer la porta per obrir-la més. Es va obrir, centímetre rere agonitzant centímetre. Quan l'obertura va ser prou gran com per colar-se per ella, va introduir l'instrument d'acer contra la porta per mantenir-la oberta. I va sortir.

Va córrer pel passadís, amb tots els sentits alerta. No volia trobar-se amb la Zan Arbor. Hi havia tres portes al passadís. Una a l'esquerra, una a la dreta i una al davant. Qui-Gon es va aturar.

Va escoltar amb la Força. Emanant tota l'energia que va poder. L'esforç va ser titànic.

Va sentir una explosió de resposta.

Qui-Gon va girar cap a la dreta. Va entrar per la porta i es va trobar en un altre passadís. Va entrar per la primera porta a la dreta. Per a decepció seva, l'únic que hi havia era una zona d'emmagatzematge. Prestatgeries des del sostre fins al terra plenes de contenidors de duracer i llaunes de medicaments. Mirà les etiquetes. Hi havia antitoxines i medicaments suficients com per curar planetes sencers...

Hi va haver una pertorbació en la Força. Qui-Gon va començar a donar-se la volta, però va sentir un dolor a l'esquena. Se li van dormir les cames. Va caure a terra.

- Ja n'hi ha prou! -va cridar la Jenna Zan Arbor.

Qui-Gon la va veure apropant-se amb Nil, que portava una corretja. La hi va posar, llavors ell quedà paralitzat.

-Arrastra’l de tornada al laboratori -va dir la Zan Arbor-. Gràcies, Qui-Gon, per aquesta magnífica demostració de la Força. Ara tinc unes quantes lectures per analitzar. Gràcies a les meves estrelles, sempre puc comptar que a Nil no el deixin fora de joc.

Nil es va ajupir. La fúria li desfigurava la cara.

-Hauríem de matar-lo -va dir a Jenna Zan Arbor.

-Tot al seu temps -va dir ella fredament.

Següent