CAPÍTOL 10
Mentre entraven a les fresques estances del Temple
Jedi, Qui-Gon va percebre l'alleujament que Obi-Wan intentava amagar. El noi
estava esgotat. Qui-Gon no sabia que aquella breu parada per veure a Didi anava
a desencadenar aquell enrevessat misteri que ara es veien obligats a revelar.
-Jo no vaig planejar això, Padawan -li va dir-. Només
volia passar a saludar un amic.
Obi-Wan va assentir.
-Però aquest amic estava en perill. No podies negar-te
a ajudar-lo.
-A tu no et va semblar bé -va dir en Qui-Gon.
El Mestre Jedi va veure la indecisió a la cara
d'Obi-Wan. Coneixia bé aquesta expressió. Obi-Wan odiava decebre'l. Però mai li
mentia.
-No -va dir-. Al principi no. Però ara sí. Sempre dius
que he de connectar amb la Força, i cada vegada entenc millor el que vols dir.
El meu primer impuls va ser allunyar-me d'en Didi -Obi-Wan va mirar al seu
Mestre als ulls-. Estava cansat, tenia fam i no em va caure bé Didi. Vaig
pensar en les meves pròpies necessitats, i ara entenc el que volies dir. Didi
té els seus defectes, però és bona gent. És només que em costa una mica veure
aquestes coses. Tant de bo no fos així -va dir l'Obi-Wan amb veu entretallada.
-No siguis tan dur amb tu mateix, Padawan -va dir en
Qui-Gon lentament-. És una cosa que pot esdevenir un defecte si no vas amb
compte, perquè sentir ira cap a un mateix és una cosa destructiva. Tots els
éssers vius poden ser impacients i tocar el dos a la primera de canvi, evitant
involucrar-se. És un impuls natural. Som criatures amants de la pau i la
tranquil·litat, però també som Jedi. No és la nostra pròpia pau i
tranquil·litat el que ha de motivar-nos. Nosaltres ens hem consagrat a un bé
més gran, però recorda sempre que la pau i la tranquil·litat d'un únic ésser
viu també és el que ens ha de motivar.
Obi-Wan va assentir. Qui-Gon li va col·locar suaument
una mà a l'espatlla.
-Menja una mica, Padawan -va dir-. Vaig a parlar amb
Yoda i amb Tahl.
Qui-Gon va percebre que la fam i el cansament d'Obi-Wan
s'enfrontaven amb el seu desig de quedar-se amb el seu Mestre.
- Segur que no em necessites?
-Quan et necessiti, aniré a buscar-te -va dir en
Qui-Gon-. I tu necessites una mica de menjar i descans. Després prosseguirem.
Va deixar a Obi-Wan de camí al menjador i es va dirigir
a l'Estada de les Mil Fonts, on anava a trobar-se amb Yoda i amb Tahl. S'havia
citat amb ells allà a través de l'intercomunicador.
L'aire fresc i humit li anava millor que menjar. Els
seus ulls es van posar sobre la multitud d'ombres verdes que provocaven les
plantes i els arbres disposats al llarg dels diversos senders. Es va aturar un
instant per alegrar-se en la bellesa que l'envoltava. Va agafar aire diverses
vegades, concentrant-se en les verdes ombres, la remor de les fonts i l'olor de
l'exuberant vegetació i de les flors. Es va quedar enamorat del moment, deixant
que omplís el seu cor i la seva ment. Després va reprendre el sender cap a Yoda
i Tahl.
Estaven asseguts en un dels bancs favorits d'en Yoda,
al costat del qual un rierol de pedretes blanques provocava un murmuri musical.
Tahl el va sentir arribar i es va girar cap a ell.
-Espero que hagis deixat a Obi-Wan anar a menjar alguna
cosa decent -va dir divertida abans que ell digués res-. El pobre sempre està
passant gana.
Qui-Gon va somriure. La Tahl mai saludava. Sempre
començava directament alguna conversa.
- T'adones que en lloc de saludar sempre comences
acusant-me d'alguna cosa? -va dir ell, asseient al banc de davant.
Tahl va somriure.
-És clar. Si no com vaig a mantenir-te en guàrdia?
Qui-Gon va contemplar la bonica cara de la Tahl. Els
seus ulls cecs de color verd i daurat estaven plens d'alegria. Hi va haver un
temps en què no podia mirar-la sense afligir-se. Només veure la cicatriu blanca
que marcava la seva pell color mel li feia mal. Però va arribar a adonar-se que
la Tahl havia acceptat el seu destí i ho havia assimilat. I la seva amistat era
valuosíssima per a ell.
-L'he deixat al menjador -va dir en Qui-Gon-. Segur que
ja ha repetit dues vegades.
- Notícies no tens? -va preguntar en Yoda-. Preocupats
per Didi estem. Potser una mostela sigui, però un amic del Temple també és.
-Em sap greu informar-vos que la situació ha empitjorat
-va dir en Qui-Gon.
Els va explicar ràpidament l'assassinat d'en Fligh i
l'atac sofert per Astri i Didi.
- El cos d'en Fligh estava dessagnat? -La Tahl va arrufar
el gest-. Això em sona.
-Hi ha hagut sis casos a Coruscant en el passat any -va
dir en Qui-Gon-. Sobretot vagabunds, gent sola.
-Sí, ho sé -va dir la Tahl-, però hi ha alguna cosa més
-la seva expressió era de profunda preocupació-. I hi ha una altra cosa. He
investigat a la teva caça-recompenses. És una mestra de la disfressa. Utilitza
perruques, carn sintètica, pròtesis... és així com es mou sense que la
detectin.
-No em sorprèn -va dir en Qui-Gon-. Obi-Wan va veure
com canviava el seu aspecte d'ancià a dona en qüestió de segons.
-Vas dir que a una senadora un datapad Fligh robar va
-va dir en Yoda-. Quina?
-Jo no la coneixia -va dir en Qui-Gon-. La senadora Uta
S'orn del planeta Belasco.
-Per cert, he parlat amb la policia -li va dir la Tahl-.
La senadora S'orn no va denunciar el robatori. Potser no fos important per a
ella. Al Senat ocorren robatoris menors constantment. Estic segura que la
majoria no es denuncien, però creia que ja t'ho havia dit. A més, la senadora
S'orn acaba d'anunciar la seva dimissió. Ha adduït raons personals.
-A la senadora S'orn conec -va dir en Yoda-. Diverses
converses amb els Jedi tingut ha.
Sorprès, Qui-Gon es va girar cap a Yoda.
- Sobre què?
-Un fill tenia -va prosseguir en Yoda-. Ren S'orn.
Potencial en la Força tenia. Per a la seva formació acceptar-lo hem, però
separar d'ell la seva mare no podia. Controlar la Força i comprendre-la ell no
va poder. A la galàxia escapar va.
Tahl va agafar aire.
-Ara ho entenc -va xiuxiuejar.
Yoda va assentir.
- El què? -va preguntar Qui-Gon, tirant-se cap
endavant. Es va adonar que Yoda i Tahl sabien alguna cosa important.
-Ren es va perdre per sempre, es va convertir en un
rodamón -va dir la Tahl-. Va perdre contacte amb la seva mare. Ella va acabar
per posar-se en contacte amb nosaltres. Es van enviar diversos equips de Jedi
en la seva recerca i en la seva ajuda, però ell els va rebutjar.
-L'esperança que acabés tornant teníem -va dir en Yoda-.
Que emprés la Força per fer el mal ens espantava, però confondre i enfuriar la
Força només va fer. Diferent ell era. Diferent no volia ser. La pau no podia
trobar.
-Una tragèdia -va dir la Tahl-. No va poder trobar la
forma de sortir. No va trobar un lloc on poder dir llar. I, com sol passar, va
acabar freqüentant males companyies. Ens va arribar la notícia que l'havien
assassinat.
-No fa molt va ser -va dir en Yoda-. Sis mesos, crec. A
Simpla-XII.
-Són males notícies -va dir en Qui-Gon-, però per què
són rellevants?
-Per com va morir -va dir la Tahl lentament-. A Ren li
van estrangular. I el seu cos estava dessagnat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada