Traïció (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

La Fiav va caminar fins a l'almirall Klauskin.

-Senyor, hi ha hagut un incident. Un dels nostres esquadrons ha tingut una topada amb un dels seus i ara estan totalment enfrontats. Més esquadrons de banda i banda s'estan movent per unir-se al conflicte.

Klauskin va assentir.

-Bé, bé.

-Senyor, amb el degut respecte, això no està bé. No és part de les metes de la nostra operació. -La sullustana va baixar la veu-. Seria de gran ajuda per a la moral dels oficials si els fes saber quines són les nostres metes revisades. Anem a assaltar a CEC-1? Perquè tan aviat com arribem a ell, els seus defensors van definitivament a assaltar-nos a nosaltres. Anem a retrocedir fora del sistema? Anem a atacar a la flota corelliana?

Klauskin va considerar les seves preguntes. Es va adonar que sentia una curiositat sense emoció sobre aquests assumptes. Però això, almenys, li permetria prendre decisions lògicament.

No, assaltar la drassana designat com CEC-1 no era part de la seva operació. El volien intacte per al dia en què Corèllia tornés al camp de l'AG i tothom fossin amics una altra vegada. Però això significava que haurien d'alterar el seu actual curs orbital, així que un altre pla havia de ser implementat.

Retrocedir fora del sistema i anar-se'n a casa amb la cua entre les potes? Inacceptable. Això convertiria aquesta operació en un fracàs. Això el convertiria a ell en un fracàs.

Atacar la flota corelliana semblava ser la millor alternativa de les presentades davant seu. Però no tenia prou informació sobre la composició de la flota enemiga. Els corellians probablement no serien rival per a la seva força, però tenien l'avantatge de casa, podrien tenir alguns trucs preparats, i podrien delmar seriosament al seu grup abans de ser derrotats.

Es va ressentir del fet que les seves alternatives fossin tan poques en nombre. Necessitava una nova idea, una idea millor. Tant de bo pogués tornar a la seva cabina durant un temps, tendir-se i parlar amb... amb...

-Edela -va xiuxiuejar.

Hi hauria d'haver recordat no xiuxiuejar prop d'una sullustana.

Les seves grans orelles no eren només d'adorn.

-Edela? -va dir la Fiav-. La seva dona?

-Sí.

-Senyor, ella va morir fa anys.

-Sí, ho sé.

Llavors li va arribar la resposta. Sí, un descans, algun temps de repòs, una estació al costat d'un planeta per trobar una mica de repòs i recreació. Això era el que necessitaven.

Va sentir que l'energia li omplia de nou.

-Quin és el cinquè planeta habitat aquí? Talus o Tralus?

Els enormes ulls de la sullustana van parpellejar per la sorpresa, potser per la sobtada fortalesa del to de l'almirall.

-Um, tots dos ho són. Orbiten un punt comú en l'espai.

Així que un és el quart de vegades i després és el cinquè la resta del temps.

-Quin és el cinquè ara?

La Fiav va aixecar un comunicador fins als seus llavis, va parlar i escoltar.

-Tralus, senyor.

-Fixi un curs cap a Tralus. Comuniqui-ho a tota la nostra força, però no és perquè sigui dut a terme encara. Prepareu-vos per recuperar tots els caces i naus de suport que no estiguin equipats amb hipermotor i per ordenar una recuperació opcional d'aquells amb hipermotor. Qui és el nostre millor oficial per a la planificació d'assalts a escala de ciutat i planetària a curt termini... a molt curt termini?

La Fiav va parpellejar de nou.

-Ho descobriré, senyor.

-Quan ho faci posi-li a ell o a ella a càrrec de planejar un assalt per a l'ocupació de Tralus. Vull el millor pla que puguem aconseguir en quinze minuts.

Klauskin va aguantar un riure que estava intentant escapar-se-li.

Tot d'una se sentia viu de nou, a càrrec del seu destí.

Aquesta operació no fallaria. No seria culpa seva.

Un transport amb forma de disc de disseny corellià va aparèixer de sobte davant del Dodonna.

-I que facin esclatar aquest tros de ferralla -va dir en Klauskin.

-Aquest és amistós, senyor. El Falcó Mil·lenari -va dir un oficial del sensor en un lloc en el nivell inferior.

Klauskin va mirar iradament per sobre de la passarel·la cap a l'oficial del sensor.

-Així que no podem destruir-lo?

-Això és, uh, correcte, senyor.

-Bé, digui-li que tregui aquesta trampa mortal fora del cel. Això és perillós.

-Sí, senyor.

-Què no és perillós? -Han va posar tan males maneres i gravetat en la seva veu com va poder-. Vostès són aquí, estic llegint forces corellianes davant en aquesta òrbita i fora de la seva formació, estic rebent informes de lluites sobre Coronita... cap on vaig? Tinc aquí a la meva dona... com la mantinc fora de perill?

Al seient del copilot del Falcó, la Leia li va dirigir al seu marit una mirada poc divertida. Mantenir-me fora de perill?, va vocalitzar ella en silenci.

Han li va dirigir una mirada de disculpa.

-Solo, ha deixat caure el seu vehicle enmig d'un conflicte militar -va dir l'anònima veu del Dodonna-. Només li recomanem que es posi fora de perill. Ara. No tenim temps de figurar on és això per a vostè.

La Leia li va donar uns copets al panell sensor, que mostrava un esquadró de caces, massa llunyà perquè el sensor ho analitzés, separar-se de la flota corelliana i girar cap a la posició del Falcó.

-Ei, hi ha tot un esquadró venint cap a mi -va dir en Han-. M’envien una escorta?

-No són els nostres -va dir el Dodonna-. El que vol dir que probablement vénen a fer-lo volar.

-Oh. Miri, estic fixant un curs de sortida a través del seu deixant orbital. Faré servir les seves naus com a protecció. Digueu-los que no em disparin. Falcó fora.

-Esperi...

En Han va desconnectar el seu panell de comunicacions.

-Lliga’t el cinturó, amor -va dir.

La Leia ho va fer, a contracor.

-Han, estàs jugant a un joc perillós.

-Em sap greu molt tot això de protegir la meva dona, això era només per confondre'ls...

-No em referia a això. Vull dir fer una passejada enmig d'una batalla.

-Vull veure la composició de les seves forces. Vull veure com es condueixen quan estan assaltant el meu planeta natal. Agafa't.

En Han va llançar el Falcó en un tirabuixó ample i que regirava l'estómac, enviant-lo de tornada cap a la proa del Dodonna, però més avall, un parell de quilòmetres sota el transport en òrbita.

El panell sensor va mostrar els caces que s'acostaven al Falcó.

Ara va aparèixer un diagrama dels seus perseguidors: la forma del fuselatge semblant al cos d'un escarabat, dues ales inclinades cap avall sortint cap a fora per suportar les seves grans beines per als impulsors i una torreta de canons làser sota el cos principal del fuselatge.

-Interceptors de Vigilància A-9 -va dir la Leia-. Petites coses veloces.

-Cascos febles -va dir en Han-. Solia trencar-los amb les dents i absorbir la carn de l'interior.

-Concediré que tens una boca prou gran per fer-ho.

El Dodonna centellejà en passar pel seu costat de babord. Les seves bateries turbolàser no van seguir al Falcó mentre passaven.

-A més -va dir en Han-, no em dispararan. Sóc una celebritat corelliana.

La Leia va esbufegar.

-Assegura't que el teu microxip està enviant la teva autèntica identitat. Altrament no tenen raó per no fer-te esclatar.

-Bon punt. -Han va comprovar el seu panell de comunicacions i va assentir satisfet-. Encén l’holocàmera del morro, vols? Vull gravar el que estem a punt de veure.

La Leia va sospirar i va fer el que li havia demanat.

ESTACIÓ CENTRÀLIA

En Ben estava estès sobre d'un conducte quadrat d'un metre d'ample i d'alt. Estava suspès a cinc metres per sobre del sòl del passadís, just a un metre sota el sostre, i immediatament sota ell agents de SegCor estaven parlant.

-Alguna notícia? -va dir un.

-El tenen tancat en un dels teatres.

-L’han agafat, llavors.

-No ho sé. És un Jedi. Són esmunyedissos.

En Ben va somriure. Esmunyedissos. Li agradava.

Unes petjades es van aproximar i el primer agent de SegCor va cridar.

-Alto! Mostri la seva targeta d'identitat.

-Ables, Transport -va dir una nova veu, femenina.

-Necessita evacuar aquesta àrea. Està tancada.

-No, estic exclosa. Personal d'emergència.

-Així que ho és. D'acord, vagi al seu lloc. I ràpid.

Les petjades van marxar.

-De tornada a la patrulla -va dir el primer agent de SegCor.

-Que no et sablelaseregin.

-Que graciós.

Els agents de SegCor es van allunyar en direccions oposades deixant-lo sol.

La seva cara es va entristir mentre la comprensió li va arribar. Ell era esmunyedís i era realment bo sent esmunyedís, però ser esmunyedís no era suficient. Esmunyedís era lent. Amagar-se, ajupir-se, ocultar-se, caminar a quatre potes... li portava una eternitat. Estava al corredor que el portaria fins a la càmera de control dels repulsors de l'estació. Pels seus càlculs, estava només a uns cent metres de distància. Però movent-se esmunyedissament al llarg de cada centímetre d'aquesta distància podia portar-li hores.

I tot perquè l'enemic sabia que s'estaven enfrontant a Jedi.

En Ben es va asseure tan ràpid que es va colpejar el cap contra el sostre per sobre. Es va fregar el lloc de l'impacte i ho va considerar. No havia de ser un Jedi just ara. Maldestre per la pressa, va començar a treure’s les botes, a treure’s la túnica Jedi i tot el seu equipament, i en un minut es va quedar només amb una samarreta interior negra i uns calçotets negres. El seu sabre làser i totes les joguines electròniques que intentaven convertir aquesta missió en un èxit van anar a parar a la seva bossa.

Amb la bossa a la mà, es va deixar caure per la vora fins al terra més baix, rodant fins posar-se dret, i va començar a córrer en direcció al seu destí.

SOBRE CORÈLLIA

La Lysa va acabar la seva passada al llarg de la longitud de l'enfrontament entre els VibroEspasa i els caces atacants.

Deixaria que els seus motors posessin una mica de distància entre ella i el conflicte abans de donar la volta per a una altra passada. Estava segura que havia aconseguit alguns impactes en els caces d'atac corellians, però havia passat tan de pressa que no tenia ni idea de si alguns eren afeblidors, de si alguns eren morts.

Matar corellians.

Vuit estava encara a la seva cua, però les espurnes estaven sortint del seu motor de babord.

-Set, m'han donat.

-Quina pinta té?

-No bona. S'està sobreescalfant. Abocar aire a l'espai tampoc està fent cap bé.

-Apaga’l i torna al Dodonna.

-Ho faré. -Vuit va sonar penedit-. Serà millor que et reuneixis de nou amb els V-Espases i vegis si pots escollir un company d'ala temporal.

-Tens raó.

Llavors els ulls de la Lysa van veure alguna cosa en el seu panell sensor: un únic punt enemic, amb el seu curs apropant-se a la posició d'ella i baixant cap al planeta.

-Després d'aquest -va dir ella.

-Lysa, no ho facis sola.

-Et veuré al Dodonna.

Ella va trencar la formació i va fer un gir per seguir l'estela del nou caça.

El seu panell sensor el tenia ara classificat: un Ala-X. Ella es va sorprendre. No creia que cap unitat corelliana allà fora un esquadró d'Ala-X. Però per altra banda, no havien vist tot el que els corellians havien d’oferir-los. Va somriure, l'expressió competitiva que els seus entrenadors havien descrit de vegades com ferotge, i va sortir rugint darrere de la nova presa.

Sí, el curs de l'Ala-X l’estava posant en una òrbita més i més baixa, allunyant-se de la flota de l'AG. Potser el seu pilot pretenia unir-se a la batalla contra l'esquadró de l’Skywalker.

Potser havia estat en una missió de reconeixement i ara portava importants dades sensores als corellians. Ella va negar amb el cap. De qualsevol manera, no arribaria a on el pilot pretenia anar.

No es va preocupar d'intentar fixar-lo encara. Els Ales-X eren durs i el seu panell sensor indicava que el seu pilot ja havia col·locat el seu escut posterior a doble potència.

Quan el seu visor d'abast indicà que estava a l'abast de màxima efectivitat per als canons làser del seu interceptor, ella va girar la seva retícula d'objectius cap a l'Ala-X. Però el caça de cop i volta es va sacsejar cap amunt, cap als costats, de babord a estribord, sempre en una direcció oposada a l'aproximació de la seva retícula d'objectius. Va tenir l'estranya sensació que el pilot sabia exactament quan anava ella a començar a apuntar.

No sabia si maleir o somriure més àmpliament. Aquest pilot era bo. Ell va oscil·lar en la retícula d'objectius d'ella una, dues, tres vegades, en cada ocasió esperant prou perquè ella premés el gallet dels seus canons làser, però mai prou perquè els trets làser trobessin el seu objectiu en el seu fuselatge.

Ella va fallar cada tret, de vegades només per uns quants metres.

I de sobte ell anava al revés.

Ella li va sobrepassar i l'adrenalina la va sacsejar. Era una tècnica de vol clàssica d'Ala-X utilitzada contra un perseguidor més ràpid i havia estat executada exactament en el moment en què ella no ho esperava.

Ella va empènyer la seva palanca de control, just el suficient perquè el seu oponent cregués que ella anava a llançar-se i fer una espiral i llavors va tirar amb força cap enrere, dirigint-se cap amunt i cap al costat de babord amb un gir.

Un pilot inexpert mossegaria l'ham d'aquesta primera maniobra falsa i es llançaria a perseguir-la. Ella seria capaç de corregir i llançar-se després seu. Un pilot més alerta o experimentat se les arreglaria per mantenir-se en la seva cua i tindria uns quants segons de persecució per obtenir un objectiu fixat i disparar els seus canons làser o fins i tot llançar un torpede de protons al caça d'ella, molt més fràgil que l’Ala-X.

Ella no va sentir el xiscle de l'alarma de fixació d'objectius.

Va comprovar el seu panell sensor. El seu oponent no s'havia llançat ni l'havia perseguit. Aparentment des del moment en què ella va fer la seva maniobra evasiva, ell havia reassumit el seu curs original.

La Lysa es va quedar allà asseguda amb una sorpresa momentània. Ell ni tan sols li havia disparat.

El seu panell de comunicacions va cruixir i el seu escàner va indicar que l'emissió arribava per una freqüència general de l'exèrcit de l'AG... però de molt baixa energia, tan feble que només ella semblava poder rebre-la.

-Bonic gir interceptor -va dir el seu oponent-. Juraria que vas aprendre això d’en Tycho Celchu.

De nou, Lysa es va quedar gelada. Ella havia après aquesta maniobra del general Celchu, el celebrat oficial que havia volat en una Ala-A per entrar i sortir de la segona Estrella de la Mort feia més de trenta anys.

I ella coneixia la veu del seu oponent, fins i tot tan alterada com estava per la transmissió de baixa energia i la distorsió estàndard dels comunicadors.

-Papa? -va dir ella.

-Hola, nena.

Ella va rodar de nou, i això li va enviar en un pas descendent cap a l'Ala-X. Però el seu curs no la portaria darrere d'ell en la manera pròpia d'una baralla. En el seu lloc, mirant-lo, va triar un curs d'intercepció... i va apagar completament el seu ordinador d'objectius.

El seu vector la va portar cap a la part superior de l'Ala-X. Ella va ajustar el seu curs de manera que fossin paral·lels, amb el seu interceptor Eta-5 immediatament sobre l'Ala-X. Llavors va girar el seu caça de manera que volessin coberta contra coberta, amb uns mers quatre metres separant-los.

I ella va mirar cap a dalt a la cara del seu pare, Wedge Antilles.

El segon pilot més famós de Corèllia li va dirigir un somriure ple de dents i li va oferir un gest amb els polzes cap amunt. Ell portava un casc de pilot d'Ala-X estàndard. No portava el seu propi casc atrotinat amb les distintives falques, sinó un altre, aquest decorat amb un arc de triangles al llarg de la vora.

-Papa, estàs retirat. Surt del cel.

La Lysa de cop i volta va ser conscient, i es va avergonyir, del lament adolescent de la seva veu. Però la comprensió que havia disparat contra el seu propi pare la va fer sentir exhausta i marejada.

-Ho faré, petita. -Wedge va moure un dit admonitori en direcció a ella-. No deixis que et fereixin.

-No ho faré, papa.

Wedge va ajustar el seu curs i de sobte estava caient més vertiginosament, allunyant-se d'ella.

Lysa va rodar per col·locar-se en una orientació més natural, posant el planeta sota la quilla i va tirar cap enrere de la seva palanca de control, enviant-la cap amunt. A poc a poc, va fer una espiral per tornar cap a l'última posició coneguda del seu esquadró.

Realment mai abans s'havia creuat amb les profunditats mitològiques de la reputació del seu pare. Oh, sí, havia crescut coneixent la seva fama i era el desig de tenir una carrera allunyada de l'ombra d’en Wedge Antilles el que havia causat que entrés a l'acadèmia d'entrenament sota el nom de Lysa Dunter en lloc del de Syal Antilles. Fins i tot havia escollit entrenar amb els caces de més velocitat i menys blindats com els interceptors Eta-5 enlloc dels vells i robustos Ales-X que el seu pare adorava, tot per evitar les comparacions envejoses amb ell.

Mai havia estat conscient de la reputació d'ell com una llegenda més que com un fet històric. No obstant això ara, trobar-se amb ell sota les més improbables circumstàncies, en un lloc i un moment on la història s'estava produint, incapaç de fer-li mal encara que ho havia intentat amb totes les seves aptituds i voluntat, ella ho va sentir.

Hi havia disparat contra el seu pare. Ella havia matat companys corellians... el seu deure havia quedat fixat el dia en què havia fet el seu jurament d'oficial i no desapareixia de cop i volta perquè el seu món natal fos ara l'enemic.

En uns pocs minuts, l'univers s'havia tornat un lloc boig.

Es va forçar a si mateixa a tornar del seu somni. Tenia enemics davant i somiar desperta mentre s'aproximava a ells la mataria.

Centra’t -va dir el seu pare, sortit de la seva memòria, no del seu panell de comunicació-. Centra't i les teves possibilitats de supervivència seran millors.

Ella se centraria. Li havia promès a ell que no la feririen.

La Syal Antilles va veure punts enemics davant i el seu panell sensor els va identificar com un parell de Vigilants A-9. Un estava aparentment cuidant l'altre, els motors estaven ben calents. Ells es van fer més grans per ocupar tota la seva ment, amb tota altra consideració oblidada, i ella es va llançar rugint cap a ells.

Següent