Traïció (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Jacen, Leia i Mara es van relaxar en els mobles del saló. A la cuina, Han, mantenint el seu autoimposat exili, s'estava ficant amb C-3PO molt durament mentre rentava els plats del sopar. Luke estava sol a la sala de comunicacions, usant els equips de comunicació dels Solo per alguna classe d'assumpte oficial dels Jedi. Ben i R2-D2 estaven al balcó, jugant a un holojoc molt musicalment sorollós però gens sanguinari. Jaina i Zekk, també eren fora, però els ocasionals moments en què se'ls veia suggerien que eren al costat de la barana del balcó, mirant els rius infinits de trànsit de colors múltiples fluir cap al cel nocturn.

-Ben -va dir la Mara- és més obert. Més confiat.

Les seves paraules, dirigides a Jacen, eren tant una pregunta com una afirmació.

Jacen va assentir pensatiu, i va prendre un glop del seu got de vi.

-Crec que si. Està començant a entendre la Força... i la gent. El fet que inherentment sospiti una mica de totes dues coses està treballant al seu favor. Està progressant a poc a poc i amb cura. No sembla que vagi a lliurar-se a les temptacions del Costat Fosc de la Força... fins i tot per a ser un adolescent amb les hormones desbocades.

Quan era un nen petit durant la tràgica Guerra Yuuzhan Vong, en Ben havia arribat a témer i sospitar de la Força, retraient-se d'ella malgrat la seva pròpia facilitat heretada amb ella. Únicament com l'aprenent no oficial d’en Jacen havia començat a superar el dany emocional d'aquell temps.

La Mara va arronsar les espatlles.

-No treguis a la llum l'espectre de les hormones desbocades.

La Leia va esbufegar.

-Encara no estàs a punt per a convertir-te en àvia?

-Crec que m’empalaria amb el meu propi sabre làser primer.

La Leia va somriure.

-Crec que jo estic a punt. Planejo ser la classe d'àvia plena d'energia i que dóna mal exemple, que els ensenya als seus néts hàbits deplorables. -Ella va tornar la seva atenció a Jacen-. Quant més hauré d'esperar?

Ell li va dirigir una mirada reprovadora.

-Si estàs intentant avergonyir-me, li estàs parlant a un comunicador avariat.

-Res d'avergonyir. Només estic intentant aconseguir un calendari.

-Pregunta-li a la Jaina.

L'expressió de la Leia s'agrí còmicament.

-Ella va dir que t’ho preguntés a tu.

-Llavors pregunta-li a Zekk. Estic segur que ho ha planejat tot. Amb molta probabilitat simplement no ha informat a la Jaina encara.

La Leia va negar amb el cap per sobre del seu got de vi.

-He de trobar alguna mena de càstig apropiat per al Han. Per donar-li als nostres fills boques intel·ligents i modals que ajuden poc.

-Bromes a part -va dir la Mara-, Jacen, gràcies. Ben ho està portant molt millor. Em vaig passar anys tement que mai se sentiria a gust amb si mateix, amb el seu llegat Jedi i amb coses de les que mai podria escapar. M'has donat raons per creure que puc deixar de preocupar-me.

-No hi ha de què. Encara que, com la mare ha dit, he de trobar alguna mena de càstig apropiat per a tu.

La Mara va semblar sorpresa.

-Què vols dir?

-Bé, si, com la mare assegura, les boques intel·ligents i les maneres que no ajuden dels nois Solo únicament vénen del pare, això vol dir que per a res vénen de la família Skywalker. Correcte? Així que la boca intel·ligent i les maneres que no ajuden d’en Ben han de venir de tu. Hauré d’imaginar-me alguna mena de venjança apropiada, algun dia.

La Mara va somriure, amb el seu bon humor restaurat. Li va donar uns copets al sabre làser que penjava del seu cinturó.

-Tens un fabricant favorit de pròtesis? Puc encarregar-te’n un.

-Jacen. -Luke va entrar a l'àrea principal des del passadís que portava des de la càmera de comunicació-. Et faria res fer una passejada amb mi?

-Ja hi vaig.

Jacen es va aixecar. Tots ells sabien que una petició tan simple com era Et faria res fer una passejada amb mi?, sota aquelles circumstàncies significaven Hora de parlar d'assumptes Jedi.

Se’n van anar per la porta que no feia tant Han i Leia havien parlat de defensar amb foc làser. Un fosc corredor els va portar lluny del corredor d'accés principal cap a una porta enorme que ocasionalment vibrava. Més enllà d'ella, encara que silenciós, hi havia el brunzit i el rugit del trànsit nocturn de Coruscant.

La porta es va apartar del seu camí mentre s'aproximaven, revelant fora un remolí de colors, els llums de posició dels vehicles voladors, des dels lliscants de dues places als petits vaixells de càrrega pesats, passant per fora a tota velocitat, hi havia una alta línia de trànsit aeri que passava a mers metres de la passarel·la de vianants fora de la porta.

Mentre la porta es tancava darrere d’ells, van fer una pausa durant un moment a la barana de la passarel·la mirant cap avall uns dos-cents pisos cap al nivell del sòl de Coruscant.

A la nit, malgrat el fet que cada finestra a cada pis entre la seva posició i el terra estava il·luminada, els carrers anunciaven senyals i banderes brillants, però el nivell del sòl estava massa fosc i llunyà per a mostrar-les.

Quan era nen, Jacen s'havia perdut una vegada en el nivell de roca de Coruscant juntament amb la Jaina. Les profunditats no li van provocar terror. Fins i tot ara, més de vint anys després, semblaven ser un lloc de misteri i exploració.

Però no era en realitat el mateix Coruscant de la seva infantesa. La vongformació havia reformat gran part del planeta a la imatge dels yuuzhan vong. Ara, anys després, grans extensions que el que una vegada havien estat continus gratacels de pol a pol encara romanien foscos a la nit, coberts per la fauna, i llocs com els nivells de roca del planeta i la infraestructura inferior encara eren la llar de formes de vida que s'arrossegaven i lliscaven que havien estat introduïdes pels yuuzhan vong, algunes d'elles mortals.

No obstant això, aquests recordatoris de la derrota que Coruscant i la vella Nova República havien patit no eren visibles des d'aquest punt de vista. Aquí, s'assemblava al Coruscant d'abans, amb arremolinats corrents de trànsit aeri, amb els habitatges que s'alçaven fins a ben amunt alineats i il·luminats per milions de finestres.

Aquesta passarel·la corria al llarg de l'edifici d’en Han i la Leia al costat d'una caiguda com la vora d'un canó. Els ponts, alguns d'ells coberts i alguns oberts al cel o als gratacels que penjaven per sobre, creuaven els buits entre els edificis. Aquest camí de vianants canviava l'aparença, la textura de la superfície i la llum cada pocs centenars de metres, creuant amb altres passarel·les. Si algú no hagués de treballar, si tingués una targeta de crèdit infinita i uns peus tan durs com el duracret, probablement podria caminar al voltant de la circumferència de Coruscant en aquesta altitud.

La majoria dels homes, dones i qui sap què que anaven per aquest camí (Jacen va comptar només uns trenta o així en el centenar de passos en cada direcció), eren probablement caminants menys ambiciosos. Jacen va veure éssers de negocis rics, molts d'ells acompanyats per guardaespatlles, tants que es veien a simple vista com altres més discrets, passejant; hi havia joves amants i famílies, principalment pertanyents a classes amb ingressos més alts, caminant aparentment sense protecció. Alguns d'ells probablement no es preocupaven dels perills als quals es podien enfrontar caminant tan lluny de la protecció. Alguns estaven probablement millor defensats del que semblaven.

Luke va fer un gest cap a l'esquerra, on la passarel·la s'elevava en una sèrie de petits graons d'uns cinc metres a una distància de cinquanta, i van començar a caminar en aquesta direcció.

-El teu pare em va sorprendre -va dir en Luke-. Per la seva menció dels Jedi passejant pels vestíbuls del govern de Corèllia.

-Et va sorprendre? -Jacen s’ho va pensar-. No perquè estigués sent paranoic. Perquè no estava sent paranoic. Perquè hi ha plans per a fer-ho.

Luke va assentir amb expressió ombrívola. Llavors es va pujar la caputxa i es va tancar la capa sobre si mateix. Era el millor per amagar la presència del seu sabre làser.

Jacen va fer el mateix. Una jove parella humana empenyent un carret de nadó amb repulsors, seguits per dos homes de seguretat vestits de negre, un humà i un altre rodià, venien caminant en la seva direcció. Luke i Jacen encara semblaven una mica sospitosos en les seves capes, que tenien l'aparença anònima de les vestidures dels viatgers però la classe de gents que vivien en aquestes altures no les portaven gairebé mai... per altra banda, els residents d'aquestes altures sovint anaven als suburbis amb roba inadequada, així que tampoc se'ls veia com una cosa massa inusual. Amb les seves faccions enfosquides per les seves caputxes, els Jedi van passar sense ser reconeguts per la distreta parella i els seus guàrdies en alerta.

Una vegada que van passar, Jacen va continuar.

-Sembla una acció extrema. Ha abandonat l'AG les negociacions amb Corèllia?

-L’AG és conscient d'alguns fets que no han estat publicats a les notícies dels holocomunicadors -va dir en Luke-. Com ara que, els corellians no estan realment negociant de bona fe. Simplement entabanant als negociadors de l'AG mentre no fan cap esforç intern per tenir un acostament lent cap al compliment de les noves regulacions. Com ara, que els corellians estan encoratjat en secret a altres sistemes a seguir la mateixa classe de resistència. Com ara...

En Luke semblava preocupat.

-El que vaig a dir-te és només per a tu.

-Entesos.

-El Govern Corellià, o algú dins d'ell, sembla estar construint una flota d'assalt planetari. En secret.

Jacen va arrufar les celles. Històricament, només hi havia una raó per a construir una flota d'assalt planetari, i per fer-ho en secret: llançar un atac sorpresa contra un altre sistema.

-Per utilitzar contra qui?

-Aquesta és una bona pregunta. I és una pregunta a la qual la intel·ligència militar no ha estat capaç de respondre encara. -Luke va arronsar les espatlles-. Però hi ha dotzenes de possibilitats. La majoria dels préstecs de recuperació que Corèllia va concedir després de la Guerra Yuuzhan Vong estan en falta de pagament, i els corellians no han tingut una escassetat de disputes comercials. Podrien fins i tot estar considerant fer-se amb alguns recursos. Hi ha massa possibilitats en aquest punt per endevinar-ho.

-Per què vas dir el govern Corellià o «algú dins d'ell»? No sabem qui és el responsable?

Luke va negar amb el cap.

-La veritat és que aquest informe d'intel·ligència està basat principalment en les anàlisis de pautes d'adquisició, més una llarga història d'assignacions sospitoses de personal.

-Espera. L'existència d'aquesta flota està basada en els informes dels comptables?

Luke va somriure.

-Què tens contra els comptables?

-Res, crec.

-El problema amb les dades que tenim, però, és que no ens dóna una idea d'on estan construint la flota... només que s'ha estat construint durant gairebé una dècada, i la nostra gent de logística pensa que està gairebé completada.

Jacen es va tornar més pensatiu durant un moment, després va preguntar:

-I vols que jo trobi les drassanes i confirmi l'informe d'intel·ligència?

Luke va negar amb el cap.

-Tant de bo fos tan fàcil. L'almirall Pellaeon confia que la intel·ligència militar aviat descobrirà la base. Necessitem encarregar-nos d'assumptes més urgents.

-Més urgents que un assalt planetari?

-Sí. -Luke va agafar aire profundament-. El govern Corellià està a punt de tornar a fer operacional l'Estació Centràlia.

Això va detenir a Jacen en el lloc. Va mirar al Luke, amb la seva sorpresa arrencant al seu oncle un assentiment amb el cap.

L'Estació Centràlia era una relíquia, un artefacte d'una antiga civilització que hi havia, en cert sentit, construït el sistema estel·lar corellià, arrossegant diversos planetes inhabitats fins al sistema i enviant-los en òrbites beneficioses. Amb diversos centenars de quilòmetres de diàmetre, més gran fins i tot que les Estrelles de la Mort que l'Imperi havia empunyat contra els planetes rebels dècades abans, havia estat, al llarg dels segles, objecte d'intents interns i externs de control per forces polítiques i militars que mai havien après a utilitzar-la.

Al cor de l'Estació Centràlia hi havia un aparell que podia enfocar la gravetat i moure planetes o fins i tot afectar l'òrbita de les estrelles. Podia moure, podia afectar, i ser usada més agressivament, podia destruir. En alguns moments, els corellians i altres havien estat prop de ser capaços d'utilitzar aquesta com una arma fiable i devastadora. Però durant anys havia estat restringida per les dades biomètriques per a ser utilitzada només per una persona: Ànakin Solo.

L'última vegada que va ser utilitzada va ser durant la Guerra Yuuzhan Vong. Després d'anys d'estar essencialment no funcional, l'havien tornat operacional quan van comprendre que tenia l'empremta de l'Ànakin Solo i que podia ser activada només per ell. Jacen havia argumentat que no havia de ser utilitzada contra els Yuuzhan Vong o contra ningú, era una arma massa terrible, massa impredictible. Ànakin Solo havia estat a favor d'utilitzar-la, amb el seu raonament recolzant-se que usar-la evitaria que els Yuuzhan Vong destruïssin milions de vides.

L’Ànakin l'havia activat. Thrackan Sal-Solo l'havia disparat. La seva utilització no havia anat bé. Hi havia destruït una gran part de la poderosa flota de guerra del Cúmul de Hapes, un dels aliats de la Nova República. Més tard en la guerra, per descomptat, Ànakin havia mort, aparentment eliminant la possibilitat de tornar a ser utilitzada una altra vegada.

Jacen va sentir un moment de dissensió. El seu jove jo es negava a utilitzar l'Estació Centràlia. El seu jo actual, en les mateixes circumstàncies, la utilitzaria. Els seus escrúpols s'havien evaporat des de llavors. El reconeixement dels canvis produïts en ell li va sorprendre. S'havien anat produint a poc a poc quan no estava prestant atenció.

El Jacen de feia més d'una dècada havia desaparegut, tan mort com ho estava l’Ànakin d'aquella època. Va prendre aire profundament i lentament i es va preguntar per què no li afligien cap d'aquestes pèrdues.

-Com l'han tornat operacional una altra vegada? -va preguntar.

Luke va arronsar les espatlles.

-La informació que tenim suggereix que s'han figurat com duplicar elements crucials de la biometria de l'Ànakin, probablement les empremtes dactilars, el disseny retinal i les ones cerebrals, en absència de teixits supervivents, per aconseguir-ho.

Jacen va sentir la ira arremolinar-se al seu interior. Utilitzar la identitat del seu germà per a tal propòsit ratllava la falta de respecte pel mort. Hi havia una qualitat de morbo en això que ell no apreciava. No obstant això, reconeixia que la seva reacció era il·lògica i irrellevant, així que la va rebutjar.

-I l'AG tem que els corellians realment l’utilitzin com a arma contra ells?

-No directament... no al principi. Però si els corellians utilitzen la seva nova flota per llançar un atac contra algun sistema, podrien mantenir allunyada a l'AG amb l'amenaça que suposa l'Estació Centràlia. I fins i tot si aquest teòric atac sorpresa resulta no ser el seu pla, el Cap Omàs tem que si l'AG continua reforçant els seus actuals mandats, els corellians podrien utilitzar l'estació per preservar la seva independència, la seva autonomia.

-Això...

Jacen es va aturar abans de dir més. Havia estat a punt de dir: Això no seria tan dolent. Però no, la perspectiva dels corellians, una cultura planetària notòriament independent, posseint l'arma més potent de la galàxia, i no sent obligats a utilitzar-la per al major bé de la civilització, de fet, podent ser utilitzada per assegurar els seus propis plans, seria dolent. Molt dolent. Va deixar que la seva ment es desviés cap al futur, cap a un futur, el més possible com a resultat de les accions que en Luke estava descrivint, i va tenir una visió de vastes flotes de guerra, de superfícies planetàries patint bombardejos, de germà i germana disparant-se l'un a l'altre.

La breu visió li va regirar l'estómac.

-Així que l'Aliança Galàctica està trucant a l'Orde Jedi.

Luke va assentir.

-Més específicament, l'almirall Pellaeon veu una rebel·lió absoluta en molts sistemes estel·lars com a conseqüència directa de la inactivitat de l'AG. Diversos dels seus models de resultats assistits per ordinador apunten en aquesta direcció, com aparentment ho apunta el seu instint. Altres almiralls amb els quals ha consultat estan d'acord, i Cal Omàs ha acceptat aquest pla.

Jacen va agafar aire profundament, considerant-lo. L'almirall Pellaeon, durant dècades el líder que havia mantingut el Romanent Imperial orgullós, independent i ètic, havia estat escollit Comandant Suprem de l'Aliança Galàctica uns quants anys abans, un signe inequívoc del creixent estatut i importància del Romanent Imperial dins de l'AG. Si ell veia la continuada reticència corelliana com un camí segur cap a una guerra civil, seria molt difícil per Jacen discutir aquesta conclusió.

-Així que, quin és el pla?

Luke li va donar voltes a la seva resposta.

-Entre els científics i el personal de suport que han estat estudiant l'Estació Centràlia per Corèllia allà hi ha espies de l'AG, és clar. Els hi resultaria molt difícil ficar d'amagat esquadrons de soldats d'elit per danyar o neutralitzar la instal·lació. Podrien sortir-se'n amb un o dos infiltrats. I concentrar l'eficiència d'esquadrons en una o dues persones...

-El que vol dir Jedi.

-Sí.

-Què vols que faci?

-Que viatgis a l'Estació Centràlia i la neutralitzis o la destrueixis.

Jacen li va donar uns copets a l'empunyadura del seu sabre làser.

-Neutralitzar o destruir una instal·lació de la mida d'una lluna només amb el que pugui ficar d'amagat?

-Altres han estat destruïdes amb només un torpede de protons i el coneixement adequat. Intentarem donar-te el coneixement adequat. I l'AG estarà començant una operació en un altre lloc del sistema que hauria d'atraure l'atenció dels defensors. Ho faràs?

-Sí, és clar. Però per què jo?

-Per diverses raons. Primer, a diferència d'altres Jedi, has estat allà. Segon, a causa de qui et va criar, pots posar un accent corellià autèntic quan vols... això i el fet que has heretat un polsim d'aparença corelliana del teu pare, faran que et sigui més fàcil moure't per la instal·lació sense que et molestin. Tercer, el teu entrenament especialitzat en filosofies alternatives de la Força et fa més versàtil que molts altres Jedi, que molts mestres, de fet, fent que sigui més difícil detenir-te.

-I què passa amb Ben?

Luke va guardar silenci durant un llarg moment. Ell i Jacen havien girat cap a un pont que creuava l'abisme entre dues llargues fileres de gratacels. Estava fet de transpariacer incrustat amb sorra i graveta brillantment acolorides, amb una barana alta de manera que les ocasionals ràfegues furioses de vent que recorrien els canons de duracret de Coruscant no llancessin als vianants per sobre de la vora. Els vianants podien mirar cap avall a través de la superfície transparent sota els seus peus a les profunditats de dos quilòmetres sota ells, i podien sentir el lleuger trontoll del pont mentre l'empenyien les ràfegues de vent. Una dotzena de metres més avall, el corrent de trànsit el creuava com un riu fet de llums multicolors.

El to d’en Luke era passiu, així com artificial.

-Això és una cosa que, com el seu mestre, hauràs de decidir tu.

Fins i tot en les missions perilloses, els Mestres Jedi portaven amb ells als seus aprenents, així era com aquests aprenents aprenien. De vegades els aprenents morien amb els seus mestres. I Luke havia considerat si Jacen havia de portar amb ell al seu propi fill i havia col·locat la decisió enterament sobre les espatlles d’en Jacen.

Luke havia respost com ho havia de fer un Mestre Jedi, sense deixar que la seva relació amb l'aprenent en qüestió ennuvolés el seu judici. Jacen hauria de fer el mateix.

Ben era brillant, amb molta inventiva, i molt obedient. En un instant podia actuar com qualsevol jove de tretze anys, tan poc Jedi com era possible ser. Seria un avantatge en una missió com aquesta.

-Vindrà amb mi.

Luke va assentir, aparentment serè en la seva acceptació de la decisió d’en Jacen.

-La cosa es posarà lletja quan això passi -va continuar Jacen-. Els corellians... això els enfurirà.

-Sí. Però l'altra part de l'operació, que és en part una distracció per la teva missió, és un desplegament de força. Tot d'una, una flota sencera d'AG es materialitzarà dins de l'espai Corellià. Entre això i la pèrdua de Centràlia, Intel·ligència Militar pensa que els corellians s'adonaran que no poden continuar adoptant una postura de: fem el que volem.

Jacen va negar amb el cap.

-De qui és aquesta brillant idea?

-No ho sé. Me la van presentar Cal Omàs i l’almirall Niathal, una de les conselleres d’en Pellaeon.

-Ella és una mon cal, no corelliana.

-Bé, ella va indicar que els experts en guerra psicològica havien avaluat la mentalitat planetària corelliana i estaven segurs que aquesta operació tindria l'efecte desitjat, assumint que la destrucció de l'Estació Centràlia fos efectiva.

Jacen va esbufegar.

-Què t’apostes a què van basar les seves avaluacions en velles dades? Dades pre-guerra Vong? Potser fins i tot de l'època de la dictadura. No crec que hagin tingut en compte el que sobreviure a la guerra li va fer als corellians. Va endurir el seu orgull.

-Estic segur que estan fent servir dades actualitzades. Malgrat tot, no tinc cap influència sobre aquesta part de l'operació. Continuarà sense tenir en compte l'opinió de l'Orde Jedi. –L’expressió d’en Luke encara era serena, però Jacen va detectar una nota de pesar-. Tornem.

-Crec que vaig a passejar una mica més. A aclarir els meus pensaments. Figurar-me que vaig a dir-li al meu pare quan arribi el moment.

-No facis massa plans. -Luke li va donar uns copets a l'espatlla i es va tornar cap a l'edifici d’en Han i la Leia-. El futur és per ser viscut, no preparat per endavant.

Mentre arribava a la porta que donava accés a l'edifici dels Solo, Luke va sentir unes petites pessigolles de comprensió, com si algú s'hagués materialitzat just darrere d'ell i li fregués amb una ploma. Es va tornar per mirar.

En realitat no hi havia ningú darrere seu. Però a través de l'avinguda, potser a trenta metres de distància, dempeus al principal carrer de vianants del voltant de la mateixa altura, algú l’estava mirant.

Qui li mirava estava a uns quants metres de la font de llum més propera, embolicat en una capa de viatger no molt diferent de les vestidures exteriors que ell i altres Jedi portaven. La seva caputxa estava posada i la capa emmascarava la constitució de qui la portava. Luke podia dir poc més que el que la portava era si fa no fa de la seva alçada o més alt i semblava prim.

Però alguna cosa en la postura de l'ésser li va recordar la imatge del seu somni i li va fer preguntar-se si qui el mirava tenia unes faccions similars al difunt Ànakin Skywalker, amb els ulls tornant-se groc líquid per la ira i les tècniques Sith.

Mentre Luke el mirava, qui el mirava a ell es va tornar, va caminar uns quants passos fins a la porta més propera de l'edifici, i va entrar, esvaint-se en la foscor.

Luke va negar amb el cap. Podia anar-hi, per descomptat.

Però portaria temps, i no trobaria res. O qui el mirava no tenia res a veure amb el somni d’en Luke, o era algú establint contacte deliberadament com una advertència o una salutació. En qualsevol cas, no quedaria cap evidència.

Luke va entrar a l'edifici dels Solo.

Després que els convidats marxessin, la majoria d'ells tornant a les seves habitacions al Temple Jedi, i les habitacions dels Solo estiguessin a les fosques, Han i Leia estaven estesos, embolicats l'un als braços de l'altre en el seu dormitori.

L'habitació donava a la paret exterior de l'edifici, just a sota de la passarel·la de vianants de fora, i decorada amb una gran finestra de transpariacer que els hi permetia veure una vista de les línies de trànsit de fora, o, si Han i Leia estaven prou prop i s'ajupien prou, del cel. Era un panell de transpariacer molt més gruixut que la majoria de les finestres que decoraven l'edifici, com era apropiat per a una antiga Cap d'Estat i el seu igualment famós marit, qualsevol dels quals podia convertir-se en l'objectiu d'assassins o segrestadors. Era una armadura apropiada per a un vehicle naval i un dels elements decoratius més cars d'aquelles habitacions. Però era tan clar com les finestres més ordinàries i, amb les cortines obertes, podien veure a través d'ella el fluir infinit i brillantment acolorit del trànsit.

-Vas ser bastant dur amb Zekk -li va renyar la Leia-. Tota la nit.

-Això creus? –En Han ho va considerar-. No el vaig desafiar a cap joc de beguda o li vaig preguntar per les seves relacions fallides.

-Bé. –La Leia va assentir contra el pit d'ell-. Però podries haver estat... més amable.

-Més amable amb l'home que està perseguint a la meva filla? Quina classe d'exemple estaria donant? A més, ell s'està aprofitant d'ella.

-Això és ridícul.

-No, escolta. Atès que ella no creu que ell vagi al seu darrera, ja que ella està mantenint la seva auto-il·lusió de: només som bons amics malgrat tot el que pogués haver passat abans, ell pot estar a prop i operar sense que ella se n'adoni.

-És un bon noi.

-Quan es tracta de la meva filla, ningú és un «bon noi». A més, a ningú que sigui tan alt se li ha de dir noi ja.

-Bé, si a ella li agraden els homes alts, és probablement una preferència que va escollir des que va néixer.

-Oh? -Han ho va considerar -. Tu penses que se sent més còmoda amb els homes alts per culpa meva?

-No, per culpa de Chewbacca.

Han la va mirar. Una llum blava va creuar sobre el llit i va il·luminar els ulls d'ella, que estaven oberts, i la seva expressió era alhora alegre i artificialment innocent.

Chewbacca, el copilot wookiee d’en Han i el seu millor amic, havia mort feia més d'una dècada, al començament de la Guerra Yuuzhan Vong. Després d'això, havien passat anys abans que en Han pogués sentir o dir el seu nom sense sentir una punyalada de dolor en el seu cor. Bé, és clar, encara quedava la tristesa de la seva pèrdua, però al costat d'ella estaven anys de records més alegres.

-Tu -va dir en Han- no te n’hauries de fotre d’en Han Solo, l'heroi de la galàxia.

-Mai ho faria. M’estava en fotent d’en Han Solo, pare tafaner i egoista suprem.

-Ara t'has ficat en problemes.

Ella es va riure d'ell.

Següent