Traïció (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

En Han i la Leia s'arraulien junts al sofà, asseguts a la foscor, veient en silenci la galàxia rotar fora i més enllà del finestral. La porta del passadís xiuxiuejà en obrir-se darrere d’ells, escampant llum en la gran habitació. Han i Leia es van tornar per mirar. Quatre figures amb armadures van entrar tranquil·les i confiades. Sense adonar-se aparentment que els Solo estaven al sofà, van caminar directes cap a la porta que portava al dormitori principal. El qui tenia l'arma gran, una arma làser muntada amb un aparell a l'espatlla, es va preparar per a destruir la porta mentre els altres tres preparaven les seves pròpies armes.

En Han i la Leia van intercanviar una mirada sorpresa. La Leia va arronsar les espatlles.

En Han va desenfundar la seva pistola làser. Hi havia passat hores frustrants en què diversos empleats de seguretat no li havien permès portar la seva arma favorita, així que l'havia recuperat en l'instant en què havia tornat a les seves pròpies habitacions. Ara va apuntar amb ella als quatre intrusos, preparant-se darrere de la part alta del sofà.

-Ei! –va dir.

Els quatre es van tornar. Un, més ràpid en la resposta, va començar a apuntar més ràpidament que els altres. Han li va disparar a la gola.

La Leia es va separar del sofà, un salt assistit per la Força que la va portar cap al sostre de l'alta sala d'estar. Va encendre el seu sabre làser mentre pujava. Un dels intrusos, el que portava l'arma làser muntada a l'espatlla, va apuntar cap a ella. Han, sense saber si les habilitats d'ella o el seu sabre làser podien desviar el tret d’aquella arma, també li va disparar, amb el seu tret obrint-se pas i cremant fins a l'interior del casc de l'home.

Els altres dos li van disparar. El primer tret va donar a la part posterior del sofà i va aixecar el moble cap amunt, fent-lo girar cap a la paret exterior. Han i el sofà van colpejar el transpariacer del finestral.

En Han va sentir estremir-se el finestral sota l'impacte i es va preguntar durant una eterna fracció de segon, si aquest cediria pel cop, si s'alliberaria del seu lloc, enviant-li a la fredor de l'espai i la descompressió.

No ho va fer. Va ressonar metàl·licament mentre ell li donava el cop, amb el dolor disparant-se a través de les seves espatlles i de sobte era a terra, amb el sofà sobre ell.

Va sentir el xiuxiueig i l’espurneig del sabre làser de la Leia. Va rodar per sortir de sota el moble. En el moment que el va portar posar-se dempeus, amb la pistola làser a la mà, la situació estava resolta. Un dels dos atacants que quedaven havia caigut sense cap. L'altre, tremolant de dolor, havia perdut els dos braços a l'altura del colze. Els dos objectius d’en Han havien caigut, amb el fum elevant-se d'on els trets làser els havien assolit.

La Leia va tornar la seva atenció cap a la porta i Han no va necessitar poders Jedi per saber el que ella estava pensant.

-Sí -va dir ell-. Tu a l'esquerra i jo a la dreta.

Van sortir al Camí Kallebarth a tota velocitat, amb Han girant cap a les habitacions de la delegació corelliana i la Leia girant cap a la delegació de Coruscant.

La primera porta que en Han va passar es va obrir i un home va saltar fora d'ella. Han apuntant, girant la seva pistola làser per apartar-la una altra vegada: l'home que sortia era el seu propi fill.

-Vinga, nen -va dir i va córrer més enllà d'ell.

Han va poder veure, més endavant, que les grans portes dobles que portaven a la suite de la delegació corelliana estaven obertes.

Armes làser curtes van sortir de la porta per foradar la paret oposada del passadís. Mentre mirava, una figura amb armadura negra va trontollar cap enrere a través de la porta, amb el seu pit traient fum del que semblaven impactes làser, i va girar el seu enorme rifle làser per tornar a apuntar-lo cap a la porta. El rifle làser va disparar. Una llança de llum vermella va sortir de l'arma i l'interior de l'habitació més enllà de la porta es va il·luminar de sobte amb els colors de les flames.

Han va disparar. El seu tret va xocar contra l'armadura de l'atacant just sota l'aixella, fent que trontollés però sense traspassar-la.

En el mateix moment, Jacen va llançar el seu sabre làser. Aquest va girar mentre volava, aconseguint l'atacant mentre encara estava desequilibrat pel tret d’en Han, creuant-lo al nivell dels genolls, i tallant les dues cames per l'articulació.

Jacen va utilitzar un esclat de velocitat augmentada per la Força, deixant enrere al seu pare i va mantenir el seu sabre làser girant en l'aire just fora de la porta de la suite. Hi va haver més centelleigs de llum provinents de l'habitació, més foc d'armes curtes i ell va fer els últims dos passos amb un sentiment de derrota.

Va arrabassar l'empunyadura del seu sabre làser de l'aire i va travessar la porta.

L'habitació estava en flames. No, això no era completament veritat. Tres membres del destacament de seguretat corelliana estaven en flames, amb els seus cossos cremant vigorosament, amb fum sortint també de les seves pistoles làser. Estranyament, les alertes de foc de la càmera no s'havien activat.

Hi havia tres cossos a terra que no estaven fumejant.

Eren intrusos vestits de negre. Les marques de cremades dels seus caps testificaven com de precisos que eren dels trets dels oficials de SegCor.

Una de les portes interiors havia desaparegut, retorçada fins arrencar-la, amb el marc cremat per l'energia dels rifles làser dels intrusos. A la porta estava Wedge Antilles, vestit amb els seus calçotets i la seva vella samarreta de l'Aliança Rebel, amb una pistola làser a la mà. Va mirar a Jacen als ulls i va negar amb el cap, un gest ple de pena.

Jacen va entrar i es va moure fins més enllà d’en Wedge. Al terra del sumptuós dormitori que hi havia més enllà estava estesa la Primera Ministra dels Cinc Mons Aidel Saxan, amb un forat de vores cremades de la mida d'un plat de sopar travessant completament el seu tors, amb restes de la calcinació emmascarant qualsevol expressió que pogués haver portat quan va morir.

* * *

La Leia va accelerar mentre s'acostava a les portes de les habitacions principals de la delegació de Coruscant. Aquelles portes estaven obertes, i podia sentir foc làser des de més enllà d'elles.

Mentre arribava la porta, va detenir el seu esclat de velocitat i va frenar amb la rapidesa d'un mercader de ferralla toydarià volant darrere d'un crèdit.

La càmera més enllà, una avantcambra que donava accés a una varietat de dormitoris i sales funcionals, estava plena de fum i cossos. Tres dels combatents caiguts eren intrusos d'armadura negra. Diversos eren de la seguretat de l'AG. Un, en el costat més allunyat de l'habitació, assegut mig recte, era un home ancià amb l'uniforme d'un almirall. El seu cap, el seu coll i la part superior del seu pit havien desaparegut, amb les vores que quedaven ennegrides per l'alta energia. Un enorme forat a la paret per sobre, centrat al nivell de dos metres d'altura, mostrava on havia estat la part superior del seu cos quan el tret li va atrapar.

A prop, un quart intrús d'armadura negra estava estès a terra, amb el seu rifle làser a un metre més enllà del seu abast.

Lluitava per aixecar-se, però un altre oficial uniformat de l'AG estava muntat a cavall sobre el seu cos, agafant el seu casc pel visor. Mentre l'intrús continuava lluitant, l'oficial va posar una petita pistola làser sobre el seu clatell i va disparar, a través de l'espina dorsal. L'atacant es va estremir i es va quedar quiet.

L'oficial va ser conscient que algú estava dret darrere seu.

Girà i apuntà, i mentre es tornava la Leia el va reconèixer com Tycho Celchu. El reconeixement d'amic o enemic del vell pilot encara va ser increïblement ràpid. Va apartar la mira de la Leia fins i tot mentre ella aixecava la seva espasa per desviar un possible tret.

La Leia va mirar més enllà d'ell cap al cos contra la paret.

-Ah, no -va dir ella-. Pellaeon no.

Tycho va negar amb el cap.

-No és en Pellaeon.

-El meu doble.

La veu venir des d'una porta en ombres. La porta estava oberta, no destruïda. D'ella va sortir el vell almirall, vestit amb un batí negre, amb un rifle làser a les mans. Va semblar entristit mentre mirava l'home que havia mort al seu lloc. Fins i tot el seu bigoti hirsut va semblar caure.

-Han està...? -va preguntar en Tycho.

-Està bé -va dir la Leia-. Han va disparar primer.

No es va sentir més foc làser. Els sorolls més alts van ser el xiuxiueig del sabre làser de la Leia i els espetecs de les flames d'alguns dels cossos. La Leia va apagar la seva arma i tot va ser fins i tot més tranquil.

-Descobrim com de dolent que és el dany –va dir ella.

-Ell em va mirar -va dir en Luke-, amb escuma a la boca i va caure mort.

-El que Jacen va parar va fer el mateix -va dir en Wedge.

-Vaig veure escuma als llavis de diversos d'ells -va afegir en Pellaeon.

Estaven apinyats en un saló prop de la suite dels Solo: tots els representants dels dos grups diplomàtics, tots els Jedi i uns quants oficials de seguretat de l'Estació Toryaz.

Una d'elles, la tinent Yorvin, una dona prima com un jonc amb els cabells d'un vermell més oxidat que el de la Mara, va decidir posar les coses clares.

-Necessitem començar a prendre declaració immediatament -va dir-, tan aviat com puguem organitzar als nostres autèntics analistes. Demanaré que un jutge pugi des de Kuat per ajudar amb els assumptes oficials. Milord Solo. -Ella va fer un gest cap al Han-. Necessitaré que em lliuri la seva pistola làser. Novament està en companyia dels enviats.

Han li va dirigir una mirada que era mig arrufament de celles i mig sorpresa.

-No estic segur de com respondre a una declaració com aquesta -va dir-. Excepte amb violència.

La tinent Yorvin de sobte es va veure flanquejada per Wedge Antilles i Tycho Celchu.

-Sembla estar demanant que la xucli l'espai -va dir en Wedge.

-Disculpi?

-Potser el terme no sigui molt comú en el bàsic colorit de Kuat -va dir en Tycho-. El que li està preguntant, tinent, és si li agradaria posar pegats a l'exterior de l'estació sense portar un vestit aïllant.

-Jo no... Jo no sóc...

-Shhh -va dir en Wedge-. Escolti. Sí, una investigació està a punt de passar, però vostè no està a càrrec d'ella. Ho estem nosaltres. Aquí hi ha les seves ordres.

-Jo...

-Primer -va dir en Tycho-, calli. Segon, tanqui aquest hàbitat completament. Segelli la connexió amb l'Estació Toryaz i després tanqui i segelli totes les portes, permetent que siguin obertes només des del seu post de seguretat.

-Parlant de la qual cosa -va dir en Wedge-, hi ha un post de seguretat auxiliar? Algun lloc que pugui anul·lar els controls de seguretat del pont i l'oficina principal de seguretat?

-Sí, senyor. –L’atenció de la tinent Yorvin anava d'un costat a l'altre entre els dos pilots i la comprensió dibuixada en la seva cara va suggerir que estava començant a entendre què podria i no podria fer en aquesta situació-. Però és més fàcil...

-Faci-ho des d'allà -va dir en Tycho-. I enviï al seu capità, com es digui...

-Tawaler -va apuntar Wedge-. I també, cap cos, cap arma, cap marca d’esgarrapada i cap gota de caf vessat es tocaran.

-No toqui les gravacions de seguretat sense que nosaltres ho diguem -va afegir en Tycho-. Només quedi’s en el post de seguretat i prepari’s per obrir les portes o donar informació en qualsevol moment que l'hi demani jo, o el general Antilles, o l'almirall Pellaeon, o el Mestre Skywalker, o qualsevol que designem.

La tinent Yorvin ho va intentar una última vegada.

-Però... Així no és com es fan les coses.

Wedge es va tornar cap a Pellaeon.

-Almirall, si aquesta gent no fa exactament el que diem, se li pagarà a l'Estació Toryaz pel lloguer d'aquest hàbitat?

-No, no se li pagarà.

Pellaeon, de nou totalment vestit amb el seu uniforme, es va recolzar en una butaca.

-Si continuen obstruint aquesta investigació, seran demandats? -va preguntar en Tycho.

Pellaeon va assentir, amb l'aparença d'un avi vell i amable reticent a donar males notícies.

-I perdran. I tant, i com perdran.

Wedge tornar a mirar a l'oficial.

-Retiri’s –va dir ell.

Ella se'n va anar. Més precisament, ella va fugir, gairebé donant-se cops el nas contra la porta de la sala mentre aquesta s'apartava del seu camí gairebé massa lentament.

-Atès que només hi ha un grup aquí que és plausiblement neutral -va dir en Wedge-, proposo que li lliurem la coordinació d'aquesta situació al Mestre Skywalker i els seus Jedi.

-Hi estic d'acord -va dir en Pellaeon-. El que no és el mateix que dir que només vull que els Jedi investiguin això.

-No es preocupi -va dir en Luke-. M'alegraré de comptar amb la fortalesa de tots. –Va arrufar el gest-. Permeteu-me fer la primera pregunta aquí, almirall. Rutinàriament porta un doble amb vostè?

El vell oficial va negar amb el cap.

-Però altrament, tampoc vaig rutinàriament en missions diplomàtiques. El doble i canviar els dormitoris als que havíem estat assignats per altres que se suposaven que estaven buits van ser nocions del general Celchu. I elles van salvar la meva vida.

-En realitat -va corregir-lo en Tycho-, és una cosa que Wedge i jo vam organitzar junts.

-Aquesta traïdora col·laboració ha d'acabar -va dir en Pellaeon a part. La seva expressió suggeria que no ho deia seriosament.

Luke es va tornar cap a Wedge.

-Però la Saxan no estava protegida per les mateixes mesures.

Wedge va assentir.

-Vaig recomanar que fossin implementades, però recorda que jo no hi sóc, no hi era, a càrrec de la seguretat de la Primera Ministra de la manera que Tycho està a càrrec de la de l'almirall. Vaig ser invalidat pel seu cap de seguretat, un company anomenat Tommick. Està entre els morts.

En Han va arrufar les celles.

-No seria Harval Tommick?

Wedge va assentir de nou.

-Un membre de l'aparell polític d’en Sal-Solo -va continuar en Han-. Què fa algú com ell a càrrec de la seguretat d'una rival política?

Wedge li va oferir un somriure sense humor.

-En la seva capacitat secundària com a Ministre de Guerra, Sal-Solo va poder insistir perquè la seguretat de la Saxan fos «augmentada» per l'equip d’en Tommick. L'equip d’en Tommick es va fer amb el control.

-Qui va a fer-se amb el control com a Primer Ministre dels Cinc Mons? -va preguntar en Luke-. El lloctinent de la Saxan?

Wedge va assentir.

-Un company anomenat Denjax Teppler. Un cop va estar casat amb la Saxan, de fet. Es van separar però van seguir sent amics. Ell mantindrà el càrrec fins que puguin organitzar unes noves eleccions. En uns mesos, potser.

En Han va esbufegar.

-Vols dir fins que també el matin.

Luke, assegut, va acabar de vestir-se. Va flexionar els dits dels peus dins de les seves botes i després va pujar la cremallera del costat de les botes. Ara estava vestit de negre de cap a peus, un vestit ombrívol per a una ocasió ombrívola... i també un vestit vagament amenaçant en un moment en què necessitava que els polítics i els buròcrates l’escoltessin amb cura.

-D'acord -va dir-, si estic a càrrec d'aquesta investigació, una circumstància que només pot durar fins que l'AG i la delegació corelliana rebin ordres dels seus respectius governs, llavors hauré d'actuar de pressa. -Es va aixecar-. Tycho, Wedge i els Jedi ens separarem per investigar. Almirall, m'agradaria demanar-li que es quedés aquí i coordinés les dades que obtinguem. Han...

Va arrufar les celles, òbviament sense saber com utilitzar les habilitats d’en Han en aquesta situació.

La Leia va parlar.

-Han pot oferir seguretat aquí. I potser deixar que l'almirall li ensenyi una cosa o dues sobre el sàbacc.

-Ensenyar-me? -va repetir en Han.

-Dos vells i amigables corellians -va continuar la Leia, amb expressió innocent-, fent una inofensiva partida de cartes.

Pellaeon va fixar en Han una mirada incrèdula.

-A la seva dama realment li agrada la visió de la sang, oi?

Han va fer un gest cap al vell oficial naval, un moviment que d'alguna manera deia Està decidit. Luke fet un últim i ràpid cop d'ull al seu voltant. La seva atenció va recaure en el seu fill. Ben estava més pàl·lid que de costum i innaturalment quiet.

Luke va veure a la Mara allargar la mà per acariciar-lo, però Ben va retrocedir sense mirar-la. Luke no sabia si el noi estava esquivant el contacte o simplement no volia semblar un nen petit davant dels altres Jedi, però va sentir una feble punxada de mal en la Mara, una fiblada a la qual ella va posar fre ràpidament i sense aturador.

Ell ho va sentir per ella, però no tenia temps per parlar amb ella i per parlar amb Ben. Es va aixecar.

-Anem -va dir.

Zekk, al costat de la porta, va prémer el panell de control i aquesta es va obrir per al Luke. Amb la seva capa ondulant i els seus companys Jedi seguint-lo, Luke va sortir al passadís i es va preparar per al que sabia que anava a ser una llarga nit d'investigació, negociació i teorització.

-Ho sento, he interromput una desfilada de veterans? -va preguntar la Jaina.

Wedge, vestint anònimes robes grises de civil, i Tycho, encara amb el seu uniforme de gala, estaven caminant l'un al costat de l'altre pel corredor exterior. Wedge mirà la Jaina i Zekk i després ell i Tycho van intercanviar una mirada.

-Els Jedi són silenciosos -va dir en Tycho-. Se t'acosten d'amagatotis fins i tot quan se suposa que són els teus amics.

Wedge va somriure.

-Potser estàs perdent l'oïda.

-Em vaig quedar sord pel so de les teves articulacions cruixint.

-Podria ser.

Wedge va tornar la seva atenció al quadern de dades a les mans. Estava obert i la seva petita pantalla mostrava un mapa d'aquella secció de l'Hàbitat Narsacc. El fons del mapa era negre, les particions i les parets eren estretes línies grogues, i una puntejada línia vermella s'allargava des de la seva actual posició fins a un punt a alguns metres per davant.

-Digues-li que no estic segur que hagi d'estar parlant amb una traïdora.

-El General Antilles diu...

-Traïdora? –La Jaina es va aturar, esbalaïda-. Espera un minut. Sóc mig corelliana de naixement, és veritat, però no vaig ser criada com una ciutadana. I com Jedi, se suposa que posem l'interès del major bé per davant de les preocupacions planetàries...

-No és això el que volia dir -va dir en Wedge, sense immutar-se.

Tycho va assentir.

-És jove. Es llança a les conclusions.

Wedge va ajustar el quadern de dades de manera que el mapa girés davant d'ell. Ara mostrava la línia vermella puntuada acabant en una escotilla.

-També parla massa.

-Ha de fer-ho. El noi que la segueix a tot arreu no diu res.

La Jaina va mirar cap enrere i cap amunt, cap a Zekk. Ell va fer que sí, com admissió que ho havien expressat molt bé.

-No -va dir en Wedge-, el que volia dir és que qualsevol tan bona com ets tu en un caça, però que abandona la vida de vol per córrer per aquí amb capes i girant una espasa d'energia impràctica, ha comès traïció a les seves aptituds naturals.

-Encara volo -Va dir la Jaina-, i encara volo en Ales-X, i estàs evitant l'assumpte.

Wedge va assentir.

-D'acord. S'ha acabat el fet d'evitar. -Va deixar anar un profund sospir i després va deixar escapar un sospir culpable-. Això no és una desfilada de veterans.

-Ben fet -va dir en Tycho-. Les confessions netegen l'esperit, oi?

-Sí -va admetre Wedge.

La Jaina va aixecar les mans, amb els dits corbats, com si estigués a punt d’agafar el coll d’en Wedge.

-Llavors què heu trobat?

-Com sabeu, l'oficial en cap de seguretat per l'hàbitat ha desaparegut -va dir en Tycho.

-Ho sabem -va dir la Jaina, tristament-. Això és el que Zekk i jo hem estat fent, buscant-lo. Hem mirat en els enregistraments de les holocàmeres...

-Que no existeixen per al Camí Kallebarth per al període de temps de l'atac -va dir Tycho.

-Correcte. També vam passar per les seves habitacions, vam intentar obtenir una sensació d'ell...

Ella va arrufar les celles.

-Què passa? -va preguntar en Tycho.

La Jaina va somriure.

-Oh, al final sentiu curiositat. A la fi tinc una cosa que vosaltres voleu saber.

Tycho va posar els ulls en blanc.

-Serà millor que l'hi diguis, Wedge. Ella vol posar-se difícil.

Wedge es va aturar tan de sobte que la Jaina gairebé va ensopegar amb ell.

Estaven davant d'una escotilla. El quadern de dades d’en Wedge indicava que estaven al final de la línia vermella puntejada. Ell va tancar l'aparell.

-Després de l'atac, Tycho i jo vam fer el primer i més obvi...

-Van demanar brandi? -va preguntar en Zekk.

-L’arbre parla a la fi. -Tycho va negar amb el cap-. No, vam demanar aquestes mateixes gravacions d’holocàmeres que no existeixen.

-Així que no vau aconseguir res -va dir la Jaina.

D'una butxaca, Wedge va treure un cable. Una punta la va connectar al port del quadern de dades. L'altra era un endoll estàndard rodó de paret, que es va connectar al port sota el panell de control de l'escotilla.

-Estic fent un diagnòstic -va dir-. Sembla estar pressuritzada. No hi ha polsos inusuals a través dels sensors interns. No, Jaina, vam preguntar si l'Estació Toryaz és la classe de lloc on el departament de manteniment registra totes les portes que s'obren i es tanquen. Ja saps, per mesurar els patrons de desgast, predir les peces de recanvi que es necessiten, aquesta mena de coses.

-Això mai se m'hauria ocorregut -va dir la Jaina.

Wedge va somriure.

-A mi tampoc. És una cosa que la meva dona em va ensenyar. O, més aviat, una cosa que li va ensenyar a la més jove de les meves filles mentre jo estava escoltant quan no devia. Tinc una filla que ha entrat en la meva línia de treball i una que ha entrat a la de la meva dona. Genèticament i culturalment parlant, no és perfecte?

-Perfecte -va dir la Jaina, amb un to sense interès-. Llavors? Les obertures de les portes?

Wedge va colpejar la porta de l’escotilla.

-Aquesta es va obrir, poc abans de l'atac, durant al voltant d'un minut en un moment en què no hi ha registres de cap nau atracant fora. I noteu que estem en el costat oposat de l'hàbitat des de la seva vora exterior, el que significa que aquesta escotilla està fora de la vista directa de la fragata Espina de Foc. És l'escotilla més inconvenient de l'hàbitat, amb l'aproximació més inconvenient, adequada només per llançadores i vehicles petits. De totes maneres, un minut més tard va passar un cicle de despressurització, la porta exterior es va obrir i es va tancar i després es va repressuritzar.

-Així que algú va arribar aquí en una llançadora i va marxar d'aquí en llançadora -va dir la Jaina.

Tycho va negar amb el cap.

-Això no té sentit. Portes a un grup d'assassins, obres l’escotilla per deixar-los entrar. La tanques, acabes el cicle i la reobres... per què? Si simplement vas a anar-te'n, per què no deixar-la oberta durant seixanta o noranta segons fins que te’n vagis?

-El que vol dir -va dir en Wedge-, acabant, que el que tenim és un misteri. Afegiu-hi el fet que la porta de seguretat del tub del post principal es va obrir un parell de minuts més tard. Així que una llançadora se’n va d'aquí i llavors algú completa el cicle de l'escotilla (per desfer-se alguna evidència, potser?) I llavors algú deixa l'hàbitat a peu.

El seu quadern de dades va xiular i ell el va obrir per mirar a la pantalla.

-Sembla net -va dir-. Ens arrisquem?

-Posa els nens davant -va dir en Tycho.

Wedge va somriure i va prémer una sèrie de números i lletres a la llibreta. La porta de l’escotilla xiuxiuejà i es va obrir. D'altra butxaca, va treure un parell de fins guants i se'ls va posar. Va començar a punxar a les cantonades del panell d'accés, passant els dits sobre la part superior de les brillants senyals de PERILL, mirant a cada esquerda i talls minúscules de l'escotilla.

-Tant de bo la Iella fos aquí -va dir.

-O la Winter -va afegir en Tycho.

-Les nostres dues dones són ex d'Intel·ligència -va dir en Wedge, amb el seu comentari dirigit a Zekk-. La dona d’en Tycho solia ser la mainadera de la Jaina, de fet. Sigui el que sigui que hem après, ho hem rebut majorment a través d'osmosi.

-Normalment, nosaltres només disparem a les coses -va afegir Tycho.

-Seguim intentant retirar-nos -va dir en Wedge-. Abandonar aquesta vida de disparar-li a les coses.

Tycho va assentir.

-Realment som homes de pau de cor.

Wedge es va apartar de l'escotilla i va arronsar les espatlles.

-Res.

La Jaina va allargar un cop de mà.

-Dóna-me’l.

Wedge va semblar sorprès.

-Què?

-Vaig veure que t'amagaves alguna cosa al palmell de la mà quan estaves inclinat mirant a terra. Entrega-m’ho.

Wedge va negar amb el cap.

-La nostra pista, la nostra investigació. Tu i la teva ombra oposada podeu acompanyar-nos si voleu.

-Un tracte -va dir en Zekk.

Wedge li va dirigir una mirada curiosa.

-Què?

-Un tracte. Jo li dono la meva pista, la que vaig trobar per mi mateix.

-No em vas dir que vas trobar una pista -va murmurar la Jaina.

Zekk la va ignorar.

-I vostè li dóna a la Jaina la seva pista. Un tracte just.

Wedge mirà a Tycho.

-Què opines?

Tycho va negar amb el cap.

-Faronejant estil Jedi.

Zekk va somriure.

-Per endolcir el tracte, la pista que vaig descobrir, si l’accepta, vol dir que hauran de comandar una llançadora o una nau de rescat i anar volant per aquí fora.

Wedge va sospirar.

-Són sempre els més calladets. D'acord, mestre motivador, tens un tracte. –D’una butxaca lateral va treure un parrac taronja clar que semblava estar embolicat al voltant d'alguna cosa. El va sostenir sobre el palmell de la Jaina però no el va soltar-. La teva pista?

-Nosaltres també vam estar buscant a Tawaler, com ha dit la Jaina. El seu comunicador resa com estar fora de la base -va dir en Zekk-. Així que el vaig descartar per un temps. Però llavors ho vaig recordar. Fora de la base, en termes de comunicacions, s'utilitza normalment en bases a terra. Utilitzem els mateixos termes en l'Orde, probablement perquè el Mestre Skywalker és un exmilitar. El que vol dir que qui el portava no està a la base, però el seu comunicador encara està tornant un senyal. Correcte?

-Correcte -va dir en Wedge-. Oh.

La Jaina ho va agafar igual de ràpid.

-Així que el comunicador del nostre sospitós encara està tornant un senyal des de prop... però tots hem estat assumint que significava que ell havia fugit a algun planeta en algun lloc. Dóna-me’l.

Ella va moure els seus dits.

Wedge va deixar caure el parrac a la mà. L'objecte del seu interior tenia una mica de pes, potser mig quilogram.

La Jaina va apartar el parrac i el va desembolicar, revelant el que hi havia al seu interior.

-Huh –va dir ella.

Següent