CAPÍTOL 3
-Aquest lloc no em suggereix aterratges suaus -va
comentar Obi-Wan, mirant recelós l'Hostal Aterratges Suaus-. Sembla més aviat
un aterratge forçós a gran escala.
-He vist molts llocs com aquest -va dir en Qui-Gon-. El
freqüenten viatgers espacials que busquen unes hores de son. No està preparat
per a la comoditat.
L'edifici estava construït a base d'enderrocs, làmines
de duracer i canonades de conducció que envoltaven l'immoble com si l'estiguessin
ofegant fins a la mort. Tota l'estructura estava inclinada i donava la
impressió que una empenteta podria enderrocar-la. Les escales pujaven fins a
una porta desmanegada de duracer i estaven plenes de cubells d'escombraries plens.
-Bé -va dir en Qui-Gon pensatiu-. Acabem amb això d'una
vegada.
Van pujar els graons i van prémer el botó de
l'intercomunicador d'accés. Una veu va ressonar en un altaveu incrustat al
costat del llinda.
- Na hti vel?
-Venim a visitar un hoste -va dir en Qui-Gon.
La porta es va obrir. Una petita togoriana va treure el
cap.
-Estem buscant a una dona -va dir en Qui-Gon-. És una
humanoide i porta una armadura reforçada de plastoide...
-Tercera planta. Habitació Dos -la togoriana tornà a la
seva habitació.
- Com es diu?
La togoriana no es va donar la volta.
- I què més dóna? Paga per avançat.
Qui-Gon va arquejar una cella mirant a Obi-Wan. Era
evident que la seguretat no era una prioritat a l'Hostal Aterratges Suaus.
Van pujar ràpidament les grinyolants escales fins al
tercer pis. Qui-Gon va trucar a la porta número dos. No hi va haver resposta.
-Sóc Qui-Gon Jinn, Cavaller Jedi -va exclamar el Mestre
Jedi-. No volem fer-li mal, només formular unes preguntes. Demano, si us plau,
permís per entrar.
No hi va haver resposta, però, després d'un moment, la
porta es va obrir. L'única cosa que va percebre Obi-Wan va ser un lleuger
moviment a prop de terra. La porta s'havia obert sola. L'habitació estava a les
fosques i no es veia ningú. Va sentir el perill acostant-se cap a ell com les
esquerdes del transpariacer trencat.
Qui-Gon també va percebre el perill, però es va
endinsar amb valentia a l'habitació sense desenfundar el seu sabre làser.
Obi-Wan va fer el mateix.
El Mestre Jedi va anar directament a la finestra. Va
pujar la persiana i la pàl·lida llum groga es va colar en l'estada.
La caça-recompenses estava asseguda en un tamboret,
mirant-los i d'esquena a la paret. El seu crani afaitat reflectia la llum i
brillava com la lluna. Contemplava als seus visitants sense mostrar interès.
Sota l'armadura de plastoide i les botes altes, es percebia una constitució
atlètica i forta. Quan es va aixecar, van comprovar que era gairebé tan alta
com Qui-Gon.
-Venim en nom d'en Didi Oddo -va dir en Qui-Gon
amablement-. Vostè està intentant capturar-lo, però ell no ha fet res dolent.
Us pregunta que revisi la seva informació o contacti amb el Govern o l'entitat
que l'hagi contractat. Està segur que s'ha equivocat de persona. Ho farà?
La caça-recompenses no va dir res. Mirava fixament a
Qui-Gon, però els seus ulls no tenien d'expressió.
-Didi Oddo té una cafeteria -va dir en Qui-Gon-. No és
un criminal. Rares vegades surt de Coruscant.
Silenci.
-Si em permet veure l'ordre de recerca, podríem aclarir
l'assumpte immediatament -va dir en Qui-Gon-. I nosaltres marxarem.
Més silenci. Obi-Wan es va obligar a si mateix a
romandre quiet. Sabia que no havia de fer moviments falsos. Era un duel de
voluntats. Qui-Gon estava tranquil i mostrava la seva habitual expressió
amable. No anava a demostrar a la caça-recompenses que li estava intimidant amb
el seu silenci. Ningú intimidava a Qui-Gon.
-Em veig obligat a insistir -va dir en Qui-Gon,
endurint el to una mica-. Si hi ha hagut un error, hauríem de comprovar-ho
immediatament. Suposo que estarà d'acord amb mi.
Però la caça-recompenses seguia sense respondre.
Semblava avorrida. O potser dormia amb els ulls oberts...
El moviment va venir d'enlloc i li va agafar per
sorpresa. Ell havia estat observant la cara de la dona per intentar endevinar
el que anava a fer. Ella amb prou feines va moure un múscul, però, amb un
lleuger desplaçament dels seus dits, el fuet petà en l'aire amb l'esmolada
punta dirigint-se cap al rostre de l'Obi-Wan.
El noi va retrocedir, però el fuet va donar diverses
voltes al voltant del seu cap i es va estrènyer mentre Obi-Wan es portava les
mans al coll.
Els extraordinàriament ràpids reflexos d'en Qui-Gon
estaven més aguditzats que els del seu Padawan. El seu sabre làser es va
activar com un llamp i va fer un salt cap al fuet per tallar-lo.
Però els àgils dits de la caça-recompenses van tornar a
tirar, i el fuet va deixar anar el coll del noi. La dona va escapar de l'abast
del sabre làser i va fregar la fulla d'en Qui-Gon.
La caça-recompenses es va posar dempeus. El fuet
espetegà de nou i aquesta vegada es va enrotllar en els turmells del noi mentre
aquest s'avançava per atacar.
El Padawan va ensopegar i va caure sobre una mà. La
cara li cremava. Odiava ser maldestre. Era la segona vegada que la
caça-recompenses li sorprenia. La fúria li va ennuvolar la vista un moment. El
jove es va esforçar per concentrar-se en la calma que necessitava per al
combat.
El fuet es va replegar. Tot d'una, va brillar amb
vermella intensitat en la penombra de l'habitació. Hi havia activat la manera
làser.
El sabre d'en Qui-Gon es va enredar amb el fuet. Els
dos làsers van treure fum. Tot i estar enredat amb l'arma Jedi, la caça-recompenses
va aconseguir que la punta del fuet ferís a Qui-Gon al braç. El Mestre Jedi es
va veure obligat a retirar-se i atacar al seu oponent des d'un altre costat.
Obi-Wan es va abalançar per ajudar-lo, ajupint-se per
poder donar un revés a la dona amb el sabre làser. Ella va saltar tres vegades
cap enrere per evitar-lo i, de sobte, es va tirar a terra i va rodar fins a la
finestra. Els seus moviments eren fluids, com si no tingués ossos. Obi-Wan no
havia vist mai semblant habilitat acrobàtica.
La finestra estava oberta uns pocs centímetres. Per a
sorpresa d'Obi-Wan, la caça-recompenses es va despullar de l'armadura i va
lliscar per l'estret buit com si estigués feta d'aigua, després va tirar de
l'armadura darrere d'ella, i de sobte ja no hi era.
Qui-Gon va desactivar el sabre làser i es va quedar
mirant el lloc que havia ocupat la caça-recompenses.
-Una oponent formidable.
- Com ha fet això? -va preguntar Obi-Wan.
-Almenys ara ja sabem d'on és -va dir en Qui-Gon,
guardant el sabre làser-. Del planeta Sorrus. Els sorrusians tenen una
estructura òssia que pot comprimir-se, el que els permet colar-se per espais
estrets. És increïblement flexible. Per no esmentar el bona que és amb el fuet.
Obi-Wan es va tocar el coll.
-I tant, sap usar-lo.
-Mai havia vist aquesta arma -va murmurar en Qui-Gon-.
Té dues maneres, i una és el làser. I era extraordinàriament ràpida, Padawan.
No et preocupis. Els teus reflexos milloraran quan aprenguis a controlar millor
la Força.
-Tu ja t'estaves movent quan jo m'estava ofegant -va dir
l'Obi-Wan amb tristesa.
-M'esperava això del fuet -va dir en Qui-Gon-. Didi ens
ho va explicar. No vaig apartar la vista del seu canell. La propera vegada tu
faràs el mateix.
Qui-Gon es va mirar l'espatlla. Obi-Wan va veure que
tenia la túnica esquinçada. Els bocins estaven amarats de sang.
- Estàs ferit!
-Em va donar amb la punta. Una mica de bacta i estaré
bé. Vine, Padawan. Anem a donar-li la mala notícia a Didi -Qui-Gon va somriure
mentre es retirava els parracs de la ferida-. No crec que aquesta
caça-recompenses vulgui marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada