Traïció (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Al llarg de la nit quan els diplomàtics haurien d'haver estat dormint o planejant les negociacions del dia següent, els Jedi i els altres investigadors examinaven minuciosament àrees pertinents de l'Hàbitat Narsacc.

Wedge i Tycho van confirmar amb la fragata Espina de Foc que una llançadora havia partit d'un altre hàbitat al voltant de la mateixa hora en què l'assalt als enviats diplomàtics estava començant. Equipada amb un hipermotor, s'havia allunyat de Kuat i el seu pou gravitatori a una velocitat que no suscitava sospites i havia entrat a l’hiperespai abans que la primera alarma fora transmesa des de l’hàbitat. Després de l'alarma, Seguretat de l'Estació Toryaz havia tancat l'estació, no permetent que cap vehicle o nau arribés o se n'anés. La conclusió òbvia era que l'individu o individus que s'havien anat via el radi principal cap a l'Estació Toryaz estaven encara allà o s'havien marxat a la llançadora.

La Leia i la Mara ho van arreglar tot perquè operatius de seguretat familiaritzats amb la medicina legal fossin duts perquè examinessin els cossos dels atacants. Tots havien mort o per trauma de trets o sabres làser o per la introducció d'un poderós verí alcaloide administrat per petits injectors a la boca. Les proves preliminars demostraven que cada un d'ells també s'havia estat morint ja d'una malaltia incurable i un simple test genètic va oferir la probabilitat que tres quartes parts o més dels atacants fossin corellians.

Wedge i Tycho, acompanyats pel Luke, van aconseguir una llançadora i un grup d'equipament de sensors de comunicació molt sofisticat de la tinent Yorvin. Després d'una hora de volar amb cura fora de l'estació, van triangular el senyal que estava sent emès pel comunicador del capità Tawaler. Tawaler, completament mort, víctima d'una descompressió explosiva, encara estava en possessió d'aquest comunicador. Van recuperar el seu cos i el van portar de tornada fins a l'estació, lliurant-lo als experts forenses que tractaven amb els cossos dels atacants, però aquests experts només van poder informar que Tawaler havia mort per hemorràgies i exposició consistent amb la descompressió explosiva. No hi havia ferides o productes químics presents en el seu cos. No hi havia signes que hagués estat lligat. Segons totes les aparences, havia sortit voluntàriament a l'espai i havia mort d'una mort atroç i dolorosa.

Jacen, amb Ben a la seva cua, va donar voltes a través de l'hàbitat, buscant impressions addicionals que poguessin apuntar a la utilització de la Força. Les va trobar en la càmera de seguretat auxiliar ocupada ara per la tinent Yorvin i en l'escotilla on Tawaler havia mort. En cada cas hi havia un aspecte femení en les impressions, però Jacen no va poder tenir una sensació clara d'elles. Mentre més mirava, més semblaven esborronar-se.

La Mara i la Leia van dur a terme l'examen de la sala de control de seguretat auxiliar, descobrint les modificacions del codi que li havia permès a la llançadora maniobrar fins a la seva posició sense ser detectada pels sensors de la base. Van ser capaces de treure a la llum els autèntics enregistraments, mostrant l'arribada i ràpida partida de la llançadora.

L'almirall Pellaeon va mantenir la informació fluint d'un grup d'investigadors fins al següent i, quan no estava tan ocupat, va perdre centenars de crèdits davant Han Solo en una partida de sàbacc. Luke i els seus investigadors es van reunir a la sala una altra vegada al voltant de l'hora en la qual haurien estat despertant.

Ningú semblava cansat. Els Jedi es mantenien drets gràcies a tècniques de la Força, mentre que Han, Wedge i Tycho depenien del caf i la tossuderia.

-Llavors, què hem descobert? -va preguntar en Luke. Va començar a comptar amb els dits-. Els assassins eren principalment corellians, el que no vol dir res, tenint en compte que qualsevol pot contractar assassins corellians. -Es va adonar de les mirades d’en Wedge i Han i ho esmenés-: Això no ha sortit de la manera en què pretenia.

-Oblida-ho -va dir en Han.

-Aquest va ser un pla sofisticat -va continuar en Luke-, almenys en la seva planificació. El planificador va fer ús de narcòtics poderosos, per subjugar els agents de guàrdia en el perímetre, i d'un poderós alcaloide, per matar els assassins que d'altra manera podrien haver sobreviscut. Aquestes toxines no són fàcils d'aconseguir. El planificador sabia exactament on estava dormint tot el món. O, més aviat, on se suposava que estava dormint tot el món, ja que l'almirall Pellaeon i el seu personal ocupaven habitacions diferents sense informar al destacament de seguretat de la base. El capità Tawaler sembla haver estat influenciat, tant perquè participés en el pla com perquè es matés a si mateix, per mitjà de la utilització de la Força... el que significa, tristament, que hem de concloure que un Jedi esgarriat o el seu equivalent està embolicat. Donant suport aquest punt està el fet que les armes que portaven estaven dissenyades per utilitzar-les contra els Jedi.

-Molt semblant a la manera en què la resposta corelliana a algunes recents missions van estar optimitzades contra els Jedi -va interrompre en Wedge.

Abans que Luke pogués replicar, Han va tallar-lo.

-Va ser en Thrackan.

-Aquesta és una possibilitat -va admetre en Luke.

No va poder dir la idea que se li va ocórrer a continuació: que si la Saxan estava determinada a aconseguir la pau, podria posar la flota corelliana secreta sobre la taula com un tema de negociació. Si el Cap Sal-Solo estava realment darrere de la construcció d'aquesta flota, prendria qualsevol pas que pensés que era necessari per evitar que fos descoberta en la negociació.

-Res de possibilitat. -La veu d’en Han es va aixecar-. Algú aquí no sap que va ser el meu noi, Jacen, i el noi d’en Luke, Ben, els qui van destrossar l'Estació Centràlia?

El silenci va caure després d'aquestes paraules. Luke es va adonar que Ben semblava enfadat per l'anunci. Una mirada va creuar els seus trets. Luke l'hauria descrit com turmentada i de nou es va preguntar si Ben els explicaria alguna vegada als Solo la part de la història que només havia esmentat durant les seves reunions Jedi, els detalls sobre el droide que havia pensat que era Ànakin Solo.

-He vist les gravacions de seguretat de l'assalt a l'Estació Centràlia -va dir en Wedge finalment-. Com la persona present amb menys probabilitats de saber-ho, hauria de dir que la resposta és no.

-Llavors? -va preguntar en Han, amb la seva cara enrogint-se -. Ell vol venjança. El dany de Centràlia retarda anys els seus plans. Però si aquest assalt aquí, l'última nit, hagués tingut un u per cent d'èxit, s'hauria venjat i s'hauria aclarit el camí per obtenir el control complet sobre Corèllia. Ell és l'únic que es beneficia del que va passar aquí.

-Això no és així -va dir la Leia-. Ell només es beneficia si pot obtenir el control i després aconseguir la pau. L'assassinat de la Primera Ministra Saxan redueix les possibilitats de pau. Els corellians estaran tornant-se bojos i pressionant per a la guerra... Thrackan és prou llest per adonar-se de com de ruïnosa que seria la guerra per a l'economia corelliana. Fins i tot si guanyen.

-És Thrackan -va dir en Han.

-Jacen? -Luke es va inclinar cap al seu nebot-. Mentre vas estar donant voltes, perseguint a Sal-Solo com a distracció per a Ben, vas tenir alguna sensació provinent d'ell que es prendria les teves accions més personalment del que ho hauria de fer un vell conspirador?

Jacen va pensar en la pregunta. En el seu informe, havia deixat fora la part en la qual ell va decidir que Thrackan havia de morir.

Semblava que Thrackan també havia decidit no esmentar-ho i ara Jacen va pensar que entenia per què: en deixar aquesta part de la història fora, Thrackan eliminava una certa quantitat de motivació que podria associar amb aquest atac. I ara Jacen podria admetre el seu intent contra la vida d'en Thrackan, una confessió que danyaria encara més la ja disminuïda habilitat d’en Luke de confiar en ell, o negar-ho i ajudar al fosc associat d’en Thrackan amb les malifetes d'aquesta nit.

Bé, n'hi havia prou que ell, Jacen, ho sabés. Podia fer els seus propis càlculs basats en el que sabia de les motivacions d’en Thrackan. Va negar amb el cap.

-No, realment no ho vaig sentir.

Luke es va inclinar cap enrere.

-Investigarem el costat d’en Thrackan, per descomptat. Alguna cosa més?

-Jo tinc una cosa -va dir la Jaina.

De sota la seva túnica exterior va treure un paquet embolicat en tela taronja una mica més gran que el seu puny. Anant amb cura, el va desembolicar i el va sostenir perquè els altres poguessin veure el seu contingut.

Al principi Luke no va poder comprendre el que estava mirant. Semblava una cosa orgànica, com la fruita seca i fibrosa d'un arbre mutant. Era una cosa flexible amb un nucli central negre blavós de potser una dotzena de centímetres de llarg.

Des d'aquest nucli sortien vint branques tubulars o més, estrenyent-se on s'unien al nucli i en les seves puntes, només lleugerament més amples en els seus centres, cadascuna de sis centímetres de llarg, i cadascuna amb colors, ratlles i altres patrons. Una, plena de protuberàncies i nuada, consistia en ratlles vermelles i blaves en un patró espiral. Una altra era recta, d'un groc cridaner amb serrells vermells i negres. Una tercera era d'un color crema torrada amb marques nervioses i anguloses en negre.

-Vam trobar això en l'escotilla que Tawaler va utilitzar quan estava sortint per agafar aire fresc -va dir la Jaina-. No he tingut temps per escanejar-lo a la recerca de toxines inorgàniques, però no hi ha activitat biològica en ella. Només sembla ser un vidret.

-Va caure accidentalment o el van deixar caure perquè el trobéssim? -va preguntar en Luke-. El portava Tawaler o algun altre?

La Jaina va arronsar les espatlles.

-No hi ha manera de dir-ho.

-Disculpin-me. -Les paraules van venir de per sobre del cap i per tot arreu: un grup d'altaveus per dirigir-se al públic. Luke va reconèixer la veu de la tinenta Yorvin-. Tinc un contacte d’holocomunicador amb prioritat per a l'almirall Pellaeon. No està a les noves habitacions. Hi ha alguna oportunitat que encara estigui a la sala?

-Estic aquí -va dir en Pellaeon. Es va aixecar fins a quedar dempeus i Tycho també es va posar dret-. Aquesta serà la crida de la Primera llum de l'alba per informar de qualsevol canvi, i tan aviat com informi, aquesta conferència estarà acabada. -Sospirà-. Tornaré en uns quants minuts.

Va sortir caminant rígidament de l'habitació i la porta es va tancar darrere seu i Tycho.

Wedge va consultar el seu crono.

-La Primera Ministra també rebrà un d'aquests. I encara que a ella no li hagués complagut rebre-ho, jo ho faré. Si em disculpeu?

Es va aixecar i també va marxar.

-Deixant només Jedi -va dir en Zekk-, i família política dels Jedi.

Han li va arrufar les celles.

Luke va mirar als altres per sobre de les seves mans, que mantenia en un arc en un posat meditatiu.

-Crec que podem dir amb seguretat que la nostra missió en aquesta estació ha estat una fallada total. Han estat més hàbils que nosaltres i tenim almenys un enemic que no coneixíem abans... i del que sabem molt poc ara. En uns quants minuts, les delegacions seran cridades de tornada. Serà l'hora que les investigacions Jedi comencin de veritat.

»Jacen, Ben, si us plau mireu què podeu descobrir sobre el capità Tawaler. Necessitem descobrir alguna cosa de la usuària de la Força amb la qual aparentment va contactar. Ella no pot no haver deixat cap resta. Si podeu trobar algun rastre, continueu amb la llançadora en què aparentment va escapar ella.

Jacen va assentir.

-Considera-ho fet.

-Jaina, Zekk, vull que descobriu tot el que pugueu sobre aquesta borla que vau trobar. Intenteu determinar si va ser deixada accidentalment o deliberadament, d'on va venir i què significa. Quan estigui fet, si us plau, torneu a la força d'atac a Corèllia i preneu el comandament de l'Esquadró Punt de Càrrega fins que la Mara i jo tornem de la nostra missió a terra, que explicaré en un moment.

»Leia, Han, m'agradaria demanar-vos que continuéssiu intentant calmar les coses entre Corèllia i l'AG. No puc pensar en ningú millor per enviar missatges confidencials entre els dos governs, fins i tot mentre es tornen més hostils, o perquè li diguin als líders dels dos governs quan s'estan comportant com banthes mascle a l'estació de les baralles.

La Leia va intercanviar una mirada amb el seu marit.

-Sospito que podem fer això.

-Mara i jo viatjarem fins a Corèllia per veure el que podem descobrir sobre els possibles orígens de l'assalt dut a terme avui contra nosaltres.

-Ells van també darrere meu, oi?

Aquest va ser en Ben, parlant per primera vegada des que els Jedi s'havien tornat a reunir. La seva expressió i la seva veu eren ombrívoles, no espantades, però molt més serioses del que haurien de ser les d'algú de tretze anys, i Luke va sentir un nus començant a formar-se en la seva gola.

-Sí -va dir-. Si van a per Jacen a causa de l'Estació Centràlia, també van a per tu. La teva joventut pot no significar res per a ells. Però entén-me. Independentment de qui siguin, o de la part alta que estiguin col·locats, no vaig a tolerar la continuada... -Es va corregir a si mateix abans de dir existència. La venjança no era el camí dels Jedi, ni tan sols quan el propi fill d'un havia estat l'objecte d'un intent de assassinat-... la continuada llibertat de la gent que converteix els nens en objectius d'assassinat.

-Què delicadament expressat -va dir la Mara-. No crec que hi hagi cap manera que es refrenin d'intentar-nos matar si ens enfrontem a ells, Luke. I quan ho fem...

-Mai és una cosa bona esperar una oportunitat de matar, Mara -va dir en Luke, amb la seva veu afable. Però havia d'admetre per a si mateix que aquesta emoció exacta estava en la seva pròpia ment, penjant en les seves àrees d'autocontrol com neks circulant al voltant d'un campament just més enllà de l'abast de la seva llum-. D'acord. Ben, reuneix-te amb la teva mare i amb mi durant uns minuts abans que sigui hora de marxar.

Una vegada que els Skywalker van sortir per la porta, Jacen va fer un gest per atreure l'atenció de la seva germana, per evitar que seguís a Zekk i l'èxode Jedi.

-Puc veure aquesta cosa de nou?

-És clar.

Ella li va lliurar la borla.

Jacen la va mirar amb atenció. Apropant-se-la, el misteriós objecte va resultar ser un exemple inusual de cordó per enfilar granadura.

Semblava ser un grup de borles decoratives, cadascuna amb un patró de forma i color enterament diferent, i amb totes elles lligades al cordó central més llarg. A la part superior del cordó central hi havia una cordeta negra blavosa com el cordó mateix però sense enfilar. Tenia tres o quatre centímetres de llarg i la seva punta estava trencada, amb el material de la cordeta esfilagarsat. L'objecte podia haver estat agafat en una cantonada o podia haver estat sostingut per la mà d'un moribund i haver estat arrencat de cop amb relativament poc esforç, sense que el propietari es donés compte de la seva pèrdua. O, va reconèixer Jacen, podia haver estat deixat deliberadament.

Una de les borles continuava atraient la seva mirada, la de color torrat amb les marques negres anguloses. Petits fils negres escapaven de la seva superfície, apuntant cap a fora de entre els vidrets més propers. Vist des de la distància d'un metre, la feien semblar com si la borla necessités un afaitat, però en una inspecció més propera semblaven petites urpes.

El disseny de la pròpia borla... Jacen gairebé podia llegir la pretensió de l'artista. La suavitat del color torrat representa la pau, es va dir a si mateix. Les línies negres punxegudes, la contesa. Els fils corbats són ganxos, o urpes. La moralitat: fins i tot una vida pacífica coneixerà la contesa, i la contesa presenta ganxos que t’arrossegaran més cap a l'interior de la contesa, un parany per a l’incaut. Hi havia més que això en ella, ell ho sabia. O almenys ho sentia. Hi havia alguna classe d'història involucrada en el missatge, però no podia resoldre-ho.

Tot d'una es va sentir ximple. Era un Cavaller Jedi, no un crític d'art. No li corresponia a ell treure el significat de patrons trobats en alguna quincalla que probablement costava menys d'un crèdit en un mercat del carrer d'algun planeta perdut.

Però la cosa encara l’atreia.

Va ser conscient que la Jaina encara estava parlant, amb les seves paraules perdent-se a causa de la distracció d'ell. Va somriure en direcció a ella i va negar amb el cap.

-Perdona. Estava somiant despert.

-Això no és propi de tu.

-Més propi de l'Ànakin. Escolta, t'agradaria fer un tracte?

La Jaina va arrufar les celles.

-Un tracte sobre què?

-Missions. Estic sentint alguna cosa en aquestes borles... pots sentir-la tu?

-No, en realitat no.

Ella es va aturar a mirar-la més de prop i després va negar amb el cap.

-Llavors jo hauria de ser qui ho investigués. Tu investiga Tawaler i després vés i fes-te càrrec de l'esquadró de l'oncle Luke.

La Jaina ho va considerar breument.

-Aclarim això amb l'oncle Luke primer.

-O no ho fem. Ha estat qüestionant molts dels meus instints últimament... fins i tot encara que segueix dient-me a mi que confiï en ells. Bé, confio en aquest. Necessito ser qui investigui la borla.

Ella li va dirigir una mirada llarga i soferta.

-I quan ell em pregunti per això...?

-Serà tot culpa meva.

Ella va assentir.

-Això s'ho creurà. Ets un home, després de tot.

Luke, Mara i Ben van caminar al llarg del Camí Varganner, a un nivell per sobre i corrent precisament paral·lel al Camí Kallebarth. Aquest passatge havia estat tancat durant la breu durada de la missió diplomàtica de l'AG i Corèllia. Ara Luke l'havia obert, temporalment, de manera que ell i la seva família poguessin fer una passejada privada.

Van fer una pausa al costat d'un nínxol dominat per una paret del casc exterior construït enterament de transpariacer tan clar com el vidre. Mostrava la mateixa vista que el finestral de la suite dels Solo, però fins i tot menys limitat, i en aquest moment els Skywalker podien veure un majestuós camp d'estrelles i el distant sol de Kuat.

-Ben, els teus pensaments estan molt a prop de la superfície -va dir en Luke finalment.

-Tots hauríem d’anar-hi junts -va dir el noi-. A Corèllia. Nosaltres i Jacen i Jaina. I hauríem de sacsejar a Thrackan Sal-Solo fins que admeti que ell ho va fer i tancar-lo perquè no ho torni a fer.

-Tots junts com una família, sí? -va preguntar en Luke.

Ben va assentir, però no va mirar al seu pare. Va mantenir la seva atenció tossudament en una nebulosa molt llunyana amb forma de diamant.

-Tots estem enfadats perquè ens van atacar -va dir la Mara-. Però no podem utilitzar les nostres habilitats Jedi només perquè estem enfadats. No podem atacar a Thrackan sota l'assumpció que és responsable. Hem de tenir més proves.

-Ho sé. -Ben va sonar resignat-. Si estàs enfadat, no pots deixar que els teus instints guiïn les teves accions, perquè pot no ser la Força, és probablement la teva fúria. Però podríem fer-ho quan som freds en el nostre interior. Jacen és molt fred al seu interior.

Els seus pares van intercanviar una mirada ràpida.

-Crec que el que estàs sentint com fredor és realment submersió en la Força. Les seves pròpies emocions desapareixeran durant un temps. Això pot semblar fredor.

-El que sigui. -Ben va arronsar les espatlles-. Però encara podríem fer-ho. Podríem atrapar a Sal-Solo. I podríem evitar que els corellians comencin una guerra.

-Aquest és un altre assumpte. Què passa si la Força et diu que no lluitis contra ells? O no et diu res de res sobre si ells han de guanyar?

Finalment Ben el va mirar.

-Huh?

-Ben, pots dir-me honestament que els corellians no haurien de tenir la llibertat de separar-se de l'Aliança Galàctica si la volen? Pensa en els corellians que coneixes. L'oncle Han i Wedge Antilles per exemple. Si la majoria de la gent en el seu sistema vol ser independent, per què no haurien de ser-ho?

Ben va arrufar les celles.

-Això no té cap sentit. Són part de l'Aliança Galàctica. No poden simplement anar-se'n.

-Per què no? -va preguntar la Mara.

-Causarà intranquil·litat. Això és el que Jacen diu.

La Mara va assentir.

-Causarà intranquil·litat. Hi ha molta intranquil·litat a la vida. La Força és creada per la vida, així que té intranquil·litat en ella. Si t'obres a la Força, com pots no obrir-te a certa quantitat d'intranquil·litat?

Ben els va dirigir als seus pares una mirada sospitosa. No era una mirada de desconfiança, només l'expressió d'un adolescent ansiós per no ser enganyat.

-De quin costat esteu realment?

Luke va esbufegar.

-L’Orde Jedi protegeix i serveix a l'Aliança Galàctica, just igual que ho va fer amb la Nova República. Just igual que el vell Orde protegia i servia a l'Antiga República. Però vam triar mantenir una certa quantitat de latitud en interpretar les nostres missions, les nostres ordres. Pel bé de tot el món. I això vol dir que si se'ns ordena anar a la batalla, però descobrim que podem aconseguir la victòria a través de la negociació o una demostració de força sense sang, ho fem. Si descobrim que podem portar la pau obligant als costats oposats a escoltar-se l'un a l'altre, ho fem... fins i tot si un dels costats se suposa que està a càrrec del que fem.

Ben va tornar la seva atenció al camp d'estrelles durant un moment.

-Sento als nens dir que odien quan els seus pares diuen Fes això perquè ho dic jo. De vegades crec que ho tenen molt fàcil.

La Mara va riure suaument i va allargar la mà per regirar el fi pèl vermell del seu fill.

-Sospito que sí. Per descomptat, ells no van d'un costat a l'altre de la galàxia i practiquen amb autèntics sabres làser.

-Sí, això crec. Però pensar és difícil. I d'alguna manera és injust. Mai sembla haver-hi una resposta correcta.

Luke va sentir tornar el seu nus a la gola, però aquest cop va saber que estava causat per l'orgull, no pel dolor.

-Això és -va dir-. Mai sembla que una resposta correcta és una resposta correcta.

-Oh.

-Vés amb compte amb la gent que et diu que coneixen la resposta correcta -va afegir la Mara-. Poden pensar que és així, però sovint estan equivocats. O poden saber simplement que pensar és tan dur que molta gent no vol fer-ho. Volen un líder en el qual puguin confiar... de manera que no han de fer el dur treball de pensar. Aquesta és una classe de líder a qui no vols seguir.

Ben va obrir la seva boca com si anés a fer una altra pregunta i després la va tancar de nou.

-Tens raó -va dir en Luke-. Si preguntessis si hauries dir-li al Han i la Leia allò del droide Ànakin Solo, nosaltres només hauríem de dir-te que no ho sabem.

Ben els va mirar.

-A vegades odies ser un Jedi, oi?

Luke va pensar en això i després va assentir.

-Ocasionalment.

-Jo, també.

En una hora, tots els membres dels tres grups havien partit, tots excepte Jaina, Zekk, Jacen i Ben, que s'havien quedat enrere esperant per començar la seva investigació des d'aquest hàbitat. Tots van dir adéu amb la mà a les corbetes i transports des del finestral que havia estat la suite d’en Han i la Leia.

Quan l'última de les naus que partien se'n va anar, Jacen es va tornar cap als altres.

-Primer -va dir-, dormim. Després ens posarem de camí.

Següent