CAPÍTOL 13
Tot havia passat molt ràpid, però els extraordinaris
reflexos d'Obi-Wan li van donar el segon que necessitava. I va ser suficient.
Mentre queia per sobre de la barana, va manipular el seu llança-cables. El va
apuntar cap a la vora de la plataforma i el va activar.
La corda es projectà cap endavant i ell va quedar
penjat en l'aire. Era una sensació aterridora. Un creuer va passar al seu
costat i el conductor es va quedar atònit de veure un noi penjant al mig d'una
avinguda espacial.
Obi-Wan va sentir un fil de suor caient-li per les
temples. Va recollir el llança-cables i es va elevar fins a la plataforma.
Qui-Gon l'estava esperant.
-Això és pensar ràpid, Obi-Wan -va dir en Qui-Gon,
alleujat i nerviós-. Els teus reflexos no t'han fallat. Hi hauria d'haver estat
més alerta.
- On és l'encarregat de l'aparcament? -va preguntar
Obi-Wan.
-Es va marxar amb el lliscant -va dir en Qui-Gon
ombrívol.
- Creus que la caça-recompenses l'ha subornat?
-Crec que aquest noi era la caça-recompenses -va dir en
Qui-Gon-. No tornarem a cometre aquest error -es va sentir atordit per
l'alleujament i es va adonar que el cansament s'estava imposant a la fi -.
Vine. Aquesta nit ja no podem fer res més. Necessitem descansar. Almenys sabem
que la caça-recompenses segueix a Coruscant i no està perseguint a Didi i la
Astri.
Quan van arribar al Temple, Obi-Wan anava arrossegant
els peus. Allò li havia portat al límit. Qui-Gon va enviar-lo a dormir de bona
gana.
Ja en el seu dormitori, Qui-Gon es va estirar al llit a
les fosques. Desitjava descansar, però ni un Jedi podia invocar el son si la
ment estava activa.
Ella li havia enganyat de nou i gairebé mata a Obi-Wan.
Era obvi que pensava més ràpid que ell i era perquè la investigació li feia
baixar la guàrdia. S'havia preocupat més per Didi que pel seu propi Padawan.
Qui-Gon va recordar la conversa amb Jenna Zan Arbor.
Obi-Wan tenia raó. Tenia sentit que els Tecnosaquejadors volguessin apropiar-se
del datapad de la senadora S'orn. Sens dubte havien contractat a Fligh per a la
tasca. Segur que Fligh els havia fet esperar, i era possible que hi hagués
amagat el datapad a la cafeteria, implicant així a Didi. Potser Fligh havia
intentat recuperar-lo i per això l'havien assassinat.
Qui-Gon va contemplar el sostre. La lògica li indicava
que aquell plantejament tenia sentit. Llavors per què no podia dormir?
Era perquè l'assassinat d'en Fligh no semblava obra
d'una banda de delinqüents com els Tecnosaquejadors. No necessitaven dissimular
la seva feina ni despistar les forces de seguretat de Coruscant. La seva
actitud arrogant els feia considerar-se massa grans com per preocupar-se per
una investigació local.
No, l'assassinat d'en Flight seguia sense tenir sentit.
I això li va indicar a Qui-Gon que es tractava d'emocions i no de lògica.
Va tornar a pensar en la senadora S'orn. Ell havia
percebut en ella la tristesa i l'amargor. Aquestes emocions, sens dubte, podien
portar a algú a cometre maldats.
Jenna Zan Arbor semblava no tenir res a amagar, però li
seguia resultant estrany que hagués aparegut a la cafeteria d'en Didi. Era cert
que no coneixia Coruscant, però la seva amiga si. Li podia haver demanat
consell a Uta S'orn. Per què havia acceptat la recomanació d'un estrany?
L'assassinat és un
tema preocupant.
Sobretot per a la
víctima.
Hi havia certa fredor en el somriure de la Jenna Zan
Arbor quan va fer aquest comentari. Aquell gèlid somriure li amoïnava a
Qui-Gon.
I la visió d'Obi-Wan caient per aquella barana mentre
ell s'abalançava a rescatar-lo... I saber que la caça-recompenses podia tornar
a reprendre el rastre d'en Didi i Astri...
Sí, tenia massa coses al cap.
Va percebre la nit, va temptejar la foscor que
l'envoltava i va respirar fondo unes quantes vegades. No podia fer res aquella
nit. La seva preocupació per Didi i Astri es mantindria en el seu interior i
tornaria a ressorgir al matí. Fins llavors, havia de dormir.
Al matí següent, Helb havia desaparegut.
-Què sospitós -va dir l'Obi-Wan-. Sens dubte sap que
estem darrere d'ell.
Qui-Gon havia decidit no comptar res a Obi-Wan sobre la
seva sospita que els Tecnosaquejadors no eren responsables de la mort d'en
Fligh. Només tenia dubtes borrosos i sensacions vagues. Volia quelcom més
concret.
I Helb sabia més del que deia. Això segur.
-Només pot estar en un lloc -va dir en Qui-Gon-. A Vandor
III. Ha d'estar a la base. Allà obtindrem respostes.
Vandor III era un planeta satèl·lit de Coruscant. Per
fortuna, Qui-Gon havia agafat un creuer de la plataforma d'aterratge del
Temple, per si havien de sortir de l'atmosfera del planeta. El viatge a Vandor
III era curt.
Va surar per sobre de l'espai aeri de la base fins que
els van donar permís per aterrar. Qui-Gon va veure la plataforma d'aterratge en
el que semblava un pati abandonat. Va aterrar lentament el creuer entre un
vaixell de càrrega de manteniment i un oceà de lliscants.
Quant van baixar la rampa de descens i van sortir van
ser rebuts per un estrèpit. Hi havia treballadors i androides per tot arreu,
tallant metall, soldant circuits, arrossegant materials i operant gravitrineus.
Les veus s'alçaven per discutir per sobre de l'estrèpit dels talladors
hidràulics de metall, els macro-fonedors i les hidroclaus de femelles. Hi havia
uns enormes motors propulsors penjant sobre els seus caps en un sistema de
corretges i politges. Formant munts hi havia peces de lliscant, panells de
circuits, elevadors de voltatge, convertidors i altres peces que Obi-Wan no va
reconèixer.
-Quina operació -va dir en Qui-Gon mentre vorejaven una
nau amb les peces del motor disposades a terra.
- Compte amb aquest compensador d'acceleració! -va exclamar
una veu.
Obi-Wan va fer un pas a un costat ràpidament per
esquivar l'equip, mentre Helb s'abalançava cap a ells amb espurnes d'irritació sortint
pels seus ulls taronja.
-Suposo que no heu vingut per aconseguir una ganga en
peces de lliscant -va cridar per sobre del terrabastall.
-Només informació -va cridar en Qui-Gon.
-Doncs ja que sou aquí, seguiu-me.
Els Jedi van seguir-lo cap a una cantonada tranquil·la
del pati. Contra la reixa de duracer hi havia un petit cobert fabricat a força
de runes i peces soltes. Helb va obrir la porta.
A l'interior, l'estrèpit es va convertir en un murmuri
ofegat.
-Us diria que us asseguéssiu, però com us aneu ja...
-va exclamar en Helb-. Vaig pensar que havia quedat clar que us vaig dir tot el
que sabia.
-No m'ho crec -va dir en Qui-Gon-. Al meu entendre, et
vas deixar alguna cosa. Crec que la teva banda va contractar a Fligh per robar
el datapad de la senadora S'orn. És molt probable que Fligh hagués de fer-ho
perquè us devia diners.
Helb no va dir res i es va creuar de braços.
-Potser Fligh no lliurés el datapad. Potser va pensar
que podia treure-us encara més diners -endevinà Qui-Gon, contemplant a Helb-.
Potser per això vau posar preu al seu cap. Sospitàveu que havia donat el
datapad a Didi.
-Mira, jo no vaig per la vida intentant traspuar
virtuts, Jedi -va dir en Helb-. Vendria al meu germà per diners, però no li vam
posar preu al cap d'en Fligh. Ara sortiu d'aquí abans que truqui als androides
de seguretat.
Qui-Gon no es va moure i va col·locar una mà sobre
l'empunyadura del seu sabre làser. Obi-Wan va fer el mateix.
Helb es va estremir inquiet.
-Escolta, nosaltres no volem posar-nos a males amb els
Jedi.
-Llavors digues-nos la veritat i ens anirem -va dir en
Qui-Gon.
-D'acord, d'acord. Sí, li vam dir a Fligh que robés el
datapad. Aquest cervell de bantha va robar el que no era! Hi hauria d'haver
agafat el datapad oficial, i no el que contenia la seva correspondència
personal. Però va sortir bé perquè ens vam assabentar que anava a dimitir. Al
final vam aconseguir el que volíem. La seva llei ha mort. Per què anàvem a
posar preu al cap d'en Fligh? D'acord, era una mostela, però era una mostela
molt útil. Ens enviava un munt de clients.
-Fligh va robar dos datapad aquell dia -va dir en
Qui-Gon-. Saps el que va passar amb l'altre?
Helb va arronsar les espatlles.
-Potser el va vendre ves a saber on o li va donar a
algun dels seus creditors.
Obi-Wan i Qui-Gon es van mirar.
-Didi -va murmurar Obi-Wan.
-Pot ser -va dir Helb en sentir-lo-. Segur que Fligh
també devia diners a Didi. Didi és el jugador de sàbacc més astut que hi ha.
Tots vam estar en aquesta partida de sàbacc. Jo també vaig perdre davant Didi.
Cap podíem pagar-li aquell dia, però ens va deixar marxar. Jo no li vaig pagar
fins a uns dies després. Per sort, tenia informació amb la qual comerciar per
guanyar alguns diners.
- Quina informació? -va preguntar en Qui-Gon.
-El de l'amagatall que Didi tenia a les muntanyes
Cascardi -va dir en Helb-. No pensava explicar-ho mai, la veritat, però vaig
passar la informació a un vell boig embolicat en un munt de parracs a
l'Esplendor. De fet, va ser el dia que us vaig conèixer a vosaltres dos...
Helb no va tenir temps d'acabar la frase.
Els Jedi ja s'havien anat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada