La Guerra de l’Eixam (XX)

Anterior

20

Una veu familiar va ressonar per un llarg túnel... com un martell colpejant dins del seu cap, com un gir centrifugant-la a través de la foscor... amb un dolor fred per sota dels genolls i un més fred de les espatlles cap amunt.

Res al mig. Només insensibilitat.

Llavors de nou la veu, cridant la Mara de tornada, demanant la seva atenció.

Luke donant ordres... massa ràpidament. I no prou a prop per seguir-les.

Frena, Skywalker!

Luke va continuar.

-Reshacanviat. Estem burruburrub -estava dient ell-. Uruburrupla. Cilghalestarà en urburbubu equips de recol·lecció i desprésserviràcom assessora científica de Kyle urburub operacions de dispersió dins de la pròpia Colònia.

La Mara va obrir els ulls i es va trobar mirant a una encegadora taca blanca. Tot feia olor d'esterinetejador i havia màquines xiuxiuejant i roncant a tot el seu voltant. Va intentar seure i es va trobar subjectada fermament per una corretja a l'altura del pit.

-Com de volàtil és la nanotecnologia? -va preguntar una profunda veu durosiana des d'algun lloc a la seva dreta-. Convertirà els nostres InvisiblesX en ferralla just sota nostre?

-Només si la deixes escapar del contenidor d'estasis -va replicar la Cilghal. La seva veu i la del duro sonaven d'alguna manera ofegades-. Fins i tot llavors, tindràs moltíssim temps per anar EV abans que el dany es torni crític.

La brillantor sobre el seu cap es va concentrar i Mara la va reconèixer com la blancor suaument il·luminada del sostre d'una nau infermeria. Li va portar un moment comprendre perquè era aquí, després va girar el cap i va veure un embull de tubs intravenosos enganxats al seu braç i ho va recordar: la bola de l'arma trencadora que havia travessat el seu vestit de buit i el seu abdomen. Hi havia destruït un dels seus ronyons i cap tràngol curatiu podia reparar això.

L'enorme cap del seu metge bith, Ogo Buugi, va aparèixer sobre ella.

-Bé, estàs desperta. Com et sents?

-Commag eeeig kiii emmm seeentttog? -grallà la Mara. Se suposava que havia estat «Com creus que em sento?» Però la seva gola estava tan seca com un pantà de Tatooine i la seva llengua era massa pesada per aixecar-la-. Jjaattaa.

Buugi va assentir aprovadorament, amb el seu somriure mig amagat pels plecs epidèrmics que penjaven de les seves galtes.

-Bé. Això era el que esperava.

La Mara va considerar utilitzar la Força per estavellar-lo contra el sostre.

-L'operació va anar molt bé. No hi va haver cap complicació -va continuar en Buugi-. Ja tenim un ronyó creixent en el tanc de clonació. L'inserirem en un parell de setmanes i en un mes estaràs a punt per començar la rehabilitació.

-Un mes? -va cridar la Mara-. Ets un metge o un...?

-Serà millor que deixi que jo m'encarregui, doctor Buugi. -Jacen va aparèixer al costat del llit de la Mara, assegut en una cadira flotant amb una bossa de drenatge penjant del seu costat-. La tia Mara pot ser una mica irritable just després que desperti.

Buugi va somriure més marcadament i va assentir.

-Ja veig. -Col·locà una mà delicada de llargs dits sobre l'avantbraç de la Mara i després va dir-: Fa falta ser pacient amb això. Fins i tot els Jedi no poden fer créixer un ronyó de la nit al dia.

-Gràcies pel consell, doctor -va respondre la Mara, suavitzant el seu to-. I gràcies per apedaçar-me. -La Mara va esperar que en Buugi marxés i després es va girar cap a Jacen-. No hauries d'estar en un tanc de bacta?

-Amb els kílliks retenint encara Thyferra, la flota s'està quedant sense bacta -va explicar Jacen, movent la cadira per acostar-la al costat del seu llit-. Estaré fora de l'acció durant un parell de setmanes de totes maneres, així que vaig pensar en estalviar-lo per a algú que no tingui un tràngol curatiu.

La Mara fer que sí amb aprovació.

-Bona idea. Molt considerada. -Va apuntar a la bossa de drenatge que penjava del seu costat-. Com és?

-Inconvenient -va dir en Jacen-. Tinc forats en tres òrgans diferents i no em puc moure prou bé per lluitar fins que els arregli.

-Conec la sensació -va dir la Mara. Va allargar la mà cap al braç d'ell i va fer una ganyota davant el dolor ofegat que l'esforç va enviar a través de la part inferior de la seva esquena-. Gràcies, Jacen. Ella hauria acabat amb mi.

-Gairebé ho va fer -va dir en Jacen-. Si no haguessis estat tan ràpida amb aquest rifle làser, cap de nosaltres seria aquí.

-De totes maneres. -La Mara li va estrènyer el braç i després li va preguntar-: Sabem què li va passar a ella?

L'expressió d'en Jacen es va tornar ombrívola.

-L'alt comandament d'intel·ligència d'en Pellaeon ha estat revisant els vídeos de la batalla. Un esquif va deixar Gorog just abans que ho voléssim. Ningú el va desafiar. Ningú ni tan sols va semblar veure'l, inclosos els controladors de combat.

La Mara tenia una mala sensació.

-Lomi Plo.

-Això és el que l'oncle Luke pensa.

La Mara va utilitzar la Força per operar els controls del llit i aixecar la part superior del seu cos. El canvi de posició va enviar un altre dolor ofegat a través de la part inferior de la seva esquena, però ella va apartar el dolor i va mirar per la porta cap al vestíbul de la infermeria, on Luke s'estava reunint amb la Cilghal i els altres mestres.

-I ell s'està adherint al seu pla?

Jacen va assentir.

-Qui ocuparà els nostres llocs?

-Ningú -Va dir en Jacen, amb un lleuger arrufament de celles traint la seva desaprovació-. Cilghal es va oferir a liderar un equip ella mateixa de manera que Kyp, er, el Mestre Durron pogués recolzar-lo, però l'oncle Luke no va voler ni sentir a parlar. Segons els mapes d'intel·ligència que Juun i Tarfang van deixar, els equips de recol·lecció només van necessitar collir nanotecnologia de quinze medis diferents dins de la nebulosa, però hauran de sembrar més d'un miler de planetes en la Colònia. Tresina Lobi està fora de l'acció amb algunes cremades per la col·lisió i l'oncle Luke no volia treure a un altre Mestre dels equips de dispersió. Creu que els sistemes ambientals nanotecnològics són el que mantindran als kíllik a ratlla. A llarg termini, en qualsevol cas.

El cor de la Mara es va enfonsar.

-Així que anirà darrere d'en Raynar ell sol?

-L'almirall Pellaeon està portant la flota a Tenupe -va dir en Jacen-. Els esquadrons Espectre i Murri estaran assignats específicament a donar-li suport i tindrà una companyia de droides Esclafacuques d'en Lando. Però tots dos sabem que no seran capaços de fer molt una vegada que el duel de la Força comenci.

-I la Lomi Plo tampoc abandonarà -va dir la Mara.

-No és probable -va dir en Jacen-. Llevat que aquest tret làser que vas aconseguir fotre-li la matés primer.

La Mara li va dirigir una mirada agra.

-Quantes possibilitats creus tu que hi ha d'això?

-Més o menys les mateixes que tu -va confessar Jacen-. Ell haurà d'acabar amb tots dos. Lomi Plo i Raynar.

L'estómac va començar a fer-li mal a la Mara per la por.

-Jacen, no podem deixar-li fer això sol.

-No crec que tinguem elecció en aquest assumpte -va dir en Jacen-. Has intentat ja posar-te dreta?

Fora al vestíbul, Luke va acomiadar als Mestres i es va tornar per entrar a l'habitació de la Mara, amb el fidel R2-D2 seguint-lo de prop.

-Estàs boig? -digué la Mara quan tot just havien creuat la porta.

Luke es va aturar i va llançar una mirada tímida cap enrere en direcció als mestres que marxaven abans de tornar a mirar-la.

-Ho has sentit.

-Serà millor que no hagis estat pensant en ocultar-me això a mi, granger.

-És clar que no. -Luke va arribar fins al costat del seu llit i li va agafar la mà i llavors li va llançar a Jacen una mirada severa-. Però havia esperat explicar-t'ho jo.

-Luke, la Colònia no guanyarà aquesta guerra de la nit al dia -va dir la Mara-. Espera fins que Jacen i jo puguem protegir-te. Raynar és inexpert, però és poderós.

Jacen va assentir mostrant el seu acord.

-I la Lomi Plo serà...

-No puc -Va dir en Luke, interrompent-la. Va tancar una mà sobre l'espatlla d'en Jacen-. He estat sentint alguna cosa urgent de la Leia. Aquesta guerra està arribant a un punt crític ara.

-Saps com? -va preguntar en Jacen.

Luke va negar amb el cap.

-Tot el que puc dir és que les coses no van bé a Tenupe. El Falcó mai va connectar amb la Jaina. Crec que potser els txiss ja hi eren atacant.

El cor de la Mara es va saltar un batec, però les comissures de la boca d'en Jacen es van elevar gairebé fins un somriure.

-Llavors no hauríem d'interferir -va dir en Jacen-. Si mare i pare poden recuperar la Jaina i a Zekk, mantenir-nos fora del camí dels txiss podria ser el millor per a la galàxia.

Luke va arrufar les celles.

-Jacen, ets tan dolent com el teu pare -va dir-. Creus que la resposta a tots els problemes amb els insectes és començar a aixafar-los.

-No a tots els problemes amb els insectes -va dir en Jacen-. Només en aquest. Vaig pensar que havia deixat això clar.

-Ho has fet -va dir en Luke-. També vas deixar clar que seguiries al lideratge de l'Orde en aquest assumpte.

-Només era un suggeriment -va replicar en Jacen-. És que un Cavaller Jedi no pot expressar-se ja per aquí?

L'expressió d'en Luke es va suavitzar.

-És clar -va dir-. Però mitja dotzena de vegades haurien de ser suficients. Sóc molt conscient de la teva opinió sobre els kílliks i, ho creguis o no, l'he considerat.

-D'acord. Sento tornar a treure el tema. -Jacen va semblar més decebut que penedit, el que li va suggerir a la Mara que era sincer sobre el fet de seguir el lideratge de l'Orde, fins i tot si estava en desacord amb ell-. Però encara crec que hauries d'esperar fins que la tia Mara i jo puguem protegir-te. No resoldràs res si Raynar et mata.

-O si ho fa la Lomi Plo -va afegir la Mara. S'havia estat tornant més i més impressionada amb Jacen cada dia que passava des que en Luke va assumir el lideratge en solitari de l'Orde i fins i tot estava començant a preguntar-se si ell podria ser un segon al comandament adequat algun dia dintre de poc-. No crec que puguis acabar amb els dos, Luke.

-Llavors hauré d'acabar amb ells d'un en un -va dir en Luke-. Perquè si espero a què els dos us recupereu, la Lomi Plo també tindrà temps per recuperar-se. Igual que Gorog. La Lomi mai estarà més feble del que ho està just ara.

El to d'en Luke era el més ferm que la Mara havia sentit mai i ella va poder sentir a través del seu vincle de la Força que ell no s'apartaria del seu pla.

Però Jacen, beneït ell, estava determinat a intentar-ho.

-I tu encara no estàs preparat per enfrontar-te a ella.

Els ulls d'en Luke van centellejar amb ressentiment, o podria haver estat amb dubtes en si mateix.

-Jo jutjaré això, Jacen.

-Per descomptat. -Jacen va separar les seves mans en un gest de rendició i la Mara va pensar que va veure quelcom brillant, com la llum de la lluna ballant en un riu, centellejant en el més profund dels seus ulls marrons-. Tu ets el Gran Mestre.

-Gràcies, Jacen -va dir en Luke. Es va tornar cap a la Mara i ella va sentir la més feble picor d'energia de la Força embolicant el seu cos-, i ara, si em disculpes, m'agradaria un...

La boca d'en Luke es va obrir molt i després ell va arrufar les celles per la confusió.

-Padmé?

-Padmé? -va repetir la Mara-. Luke, de què estàs parlant...?

-Mara? -Luke va sonar decebut. Va sacsejar el cap com per aclarir-se'l-. No ho entenc.

-Ni jo tampoc -va dir la Mara.

-Mara? -Ara la veu d'en Luke estava espantada-. Què passa?

-Bona pregunta -va dir la Mara.

Ella es va girar cap a Jacen, però ell només es va dur un dit als llavis i apropà més la seva cadira flotant al Luke. R2-D2 va emetre un xiulet confós i va aixecar una extensió hidràulica amb un sensor metge al final.

-Mara! -Luke es va girar i va prémer el botó de trucada d'emergència al costat del llit de la Mara, però Jacen va fer un moviment amb les seves mans i el botó no es va pressionar. Luke no va semblar adonar-se'n. Ell es va girar de nou cap a la Mara i va col·locar els seus dits sobre la gola d'ella, i va comprovar que pulsòmetre-. No puc trobar-li el pols. R2, crida a un droide MD. Digues-li que s'afanyi!

R2-D2 va girar cap a l'endoll de dades per obeir, però Jacen va utilitzar la Força per desconnectar l'energia de les bandes de rodament del droide.

La Mara va creuar la mirada amb Jacen.

-D'acord, Jacen. Això ha anat massa lluny.

Encara no. El missatge va reverberar sense paraules dins del cap de la Mara. Ha d'aprendre.

La Mara va sentir una altra onada d'energia de la Força passar sobre ella i Luke va cridar amb horror i va mirar cap a R2-D2.

-R2, què t'està portant tant de temps?

R2-D2 va llançar una xiulada frustrat i va girar un fotoreceptor acusador cap a Jacen. Luke no va poder suportar-ho més. Va aixecar una mà i va començar a omplir-la amb energia de la Força donadora de vida.

-Jacen, no podem esperar. Hem de reviure-la nosaltres mateixos. -Va apuntar cap al respirador d'emergència penjant de la paret-. Agafa el respirador.

Luke es va inclinar sobre la Mara i va començar a posar les seves mans sobre el pit d'ella... fins que Jacen va aixecar un braç i el va allunyar d'una empenta.

-Jacen! -va cridar en Luke-. Què passa amb tu?

-Res -va dir calmadament Jacen-. I tampoc passa res amb la tia Mara.

La mirada d'en Luke es va tornar de nou cap a la Mara i ella no va poder decidir si ell semblava més sorprès o alleujat.

-Estàs... Estàs viva de nou!

-Mai vaig estar morta -va dir la Mara-. Crec que Jacen està intentant deixar una cosa clara.

Luke es va tornar de nou cap a Jacen, encara massa confús per estar enfadat.

-No ho entenc, Jacen. Què està...?

-No estàs preparat per enfrontar-te a la Lomi Plo de nou -el va interrompre Jacen-. I acabes de demostrar-ho.

La confusió d'en Luke va començar a esvair-se i la seva fúria va començar a créixer ràpidament.

-Tu em vas fer això a mi?

Jacen va negar amb el cap.

-T'ho vas fer tu mateix -va dir-. La teva por et traeix.

La Mara de sobte va comprendre el que Jacen havia fet. O més aviat, el que no havia fet.

-Luke, crec que seria millor que l'escoltessis. -Es va obrir al seu marit a través del seu vincle en la Força, afegint una súplica privada que sabia que ell no li negaria-. Fes-ho per mi.

Luke va esbufegar, però es va tornar cap a Jacen.

-D'acord, estic escoltant -va dir-. I serà millor que sigui bo. Salvar la vida de la Mara no et dóna dret a manipular-la.

-Jo no vaig fer això -va dir en Jacen-. Tot el que vaig fer va ser treure la teva por a la superfície. Tu mateix vas crear la il·lusió.

-Recordes el que va passar a la nau niu? -va preguntar la Mara-. Després que em donessin, no et vas poder moure. Luke, et vas quedar congelat.

-I llavors ja no vaig poder veure més a la Lomi Plo -va dir en Luke, tornant-se més calmat. Es va tornar cap a Jacen-. Tu em vas fer el mateix?

-Ho dubto. -Jacen es va tornar incòmode i la seva mirada es va apartar-. Això va ser només una il·lusió de mirall que vaig aprendre dels Fallanassi.

-Però va demostrar que encara ets vulnerable a la Lomi Plo -va dir la Mara.

-No tens por per tu mateix -va dir en Jacen-. Tems per uns altres. I ara la Lomi Plo sap això. I ho utilitzarà contra tu.

Luke va assentir i una espurna de reconeixement va aparèixer en els seus ulls.

-Les pors no són tan diferents dels dubtes. He d'enfrontar-me a les meves...

-No -va dir en Jacen-. Has d'eliminar-les.

-Eliminar-les? -va preguntar la Mara-. Això és demanar molt. Especialment abans que arribem a Tenupe.

-Però puc fer-ho -va dir en Luke-. He de fer-ho.

-Com? -demanà la Mara-. No pots deixar de preocupar-te per la teva família.

-No ho ha de fer -va replicar en Jacen-. Només ha de rendir-se.

-Rendir-se? -va preguntar la Mara.

-La Vergere em va ensenyar a abraçar el meu dolor a rendir-me a ell. -Jacen es va girar cap al Luke-. Vaig convertir al dolor en part de mi, quelcom contra el que mai lluitaria o negaria. Has de fer el mateix amb la teva por, oncle Luke. Llavors no tindrà poder sobre tu.

-Això pot ser més fàcil de dir que de fer -va dir en Luke.

-Gens ni mica. Sé just per on començar. -Jacen va utilitzar la Força per aixecar a R2-D2 fins a ells-. El primer que la teva por va mostrar va ser la cara de la teva mare. I abans de la batalla, et vas negar a veure què va passar després que el teu pare la llancés amb la Força.

-Així que necessito veure-ho ara?

-Només si vols matar la Lomi Plo -va dir en Jacen.

La Mara volia dissuadir-lo, estalviar-li el dolor de veure morir la seva mare a mans del seu pare. Però ell estava determinat a matar la Lomi Plo i acabar amb aquesta guerra segons els termes Jedi i ella sabia que en Jacen tenia raó, que en Luke no podia tenir èxit fins que abracés les seves pors com Jacen havia après a abraçar el seu dolor.

-Jacen té raó. Si penses anar darrere de la Lomi Plo, necessites fer això. -La Mara va allargar el braç cap a la mà d'ell-. No pots canviar el que hi ha en aquest holo. Només pots acceptar-ho.

-Això és molt diferent a acceptar que et fereixin. O que moris -va apuntar en Luke-. No podria fer res per evitar el que li va passar a la meva mare, però quan et van ferir, jo hi era.

-I tot i així no vas poder fer res per evitar el que em va passar a mi -li va rebatre -. Estaves bastant ocupat amb la Lomi Plo, segons recordo.

-Amb prou ​​feines aguantava -va acceptar en Luke.

-Algunes coses no les pots controlar -va dir en Jacen-. Si les tems, llavors aquestes coses et controlen a tu.

Luke va negar amb el cap.

-No estic segur de tenir temps per a això -va dir-. I què passa si estàs equivocat? Què passa si les ferides de la Lomi Plo són suficients per distreure-la?

-No estic equivocat -va rebatre'l-. Mira, pots pensar que deixes de banda les teves pors quan vas a una batalla, que les enterres. Però mai les enterraràs prou profund com per ocultar-les de la Lomi Plo, sense importar en quines condicions estigui ella. Així que hauràs de tractar amb aquest problema ara. Perquè com has apuntat, la Lomi Plo s'està curant mentre parlem.

Luke va deixar escapar un llarg sospir.

-D'acord. -Es va girar cap a R2-D2-. Mostra'm l'holo on la meva mare mor.

R2-D2 va llançar un trinat interrogador.

-Anirem a la batalla de totes maneres -va dir en Luke-. Si no vols acabar navegant naus d'esclaus per a la Lomi Plo, serà millor que comencis on ho vam deixar l'última vegada.

R2-D2 va fer un xiulet profund, després es va inclinar cap endavant i va activar el seu holoprojector.

La imatge de Padmé, Ànakin i Obi-Wan Kenobi va aparèixer a terra, amb Padmé ofegant-se, Ànakin amb un braç estès cap a ella i Obi-Wan aproximant-se a l'Ànakin.

-T'he dit... que... la deixis anar! -estava ordenant l'Obi-Wan.

Ànakin va sacsejar el seu braç cap a un costat. Padmé va sortir volant de l'holo i l'Ànakin es va dirigir cap endavant per trobar-se amb Obi-Wan.

-Tu la vas tornar contra mi! -li va acusar l'Ànakin.

Obi-Wan va negar amb el cap.

-Això ho vas fer tu sol.

La parella va deixar l'holo quan R2-D2 es va retirar i es va girar per apartar-se'n. Durant un moment, les seves veus es van poder sentir discutint de fons, esvaint-se lentament mentre Obi-Wan acusava l'Ànakin de caure presa de la seva ràbia i de les seves ànsies de poder. Llavors les seves veus es van esvair completament quan la forma encongida de la Padmé va tornar a l'holo, estesa en una coberta de metall.

Un nus de pena es va formar a l'estómac de la Mara i ella va sentir al Luke estremir-se per la pena.

R2-D2 va estendre un apèndix per agafar-la i va començar a intentar arrossegar la forma inconscient de la Padmé per posar-la fora de perill.

D'algun lloc fora de l'holo, va arribar la veu de C-3PO

-Què estàs fent? Vas a fer-li mal. Espera!

Els distants sons d'una baralla amb sabres làser es va elevar en algun lloc fora de l'holo i llavors C-3PO va aparèixer i va agafar amb cura la Padmé en els seus braços. Va començar a pujar a l'esquif d'aparença sofisticada que havien vist en l'últim holo, amb R2-D2 darrere d'ell, xiulant.

-Estic tenint cura! -va dir C-3PO-. La tinc ben subjecta, però em preocupa la meva esquena. Espero que sigui capaç de mantenir-se recta sota aquest pes.

C-3PO va entrar a l'esquif i va deixar la Padmé en un llit en una cabina.

L'holo es va esborronar quan R2-D2 va avançar ràpidament a través de diversos minuts de veure-la estesa allà.

Llavors Obi-Wan va arribar per comprovar com estava ella i va apartar-li els cabells cap enrere.

L'holo va parpellejar durant un instant i després va començar de nou a la sala d'observació d'una sala d'operacions.

Obi-Wan hi era amb C-3PO, Yoda i un humà alt i bru.

La Mara va reconèixer l'home com Bail Organa, algú a qui espiaria més tard quan es va convertir en la Mà de l'Emperador.

Un droide metge va entrar a la sala d'observació i va començar a parlar amb Obi-Wan i els altres.

-Mèdicament parlant, està completament sana. -La veu del droide era metàl·lica, però sorprenentment comprensiva per a una màquina-. Per raons que no podem explicar, l'estem perdent.

-S'està morint?

Obi-Wan va sonar com si no cregués al droide.

-No sabem per què -va replicar el droide-. Ha perdut la voluntat de viure. Necessitem operar ràpidament si anem a salvar els nadons.

-Bebès? -Això ho va dir en Bail Organa.

-Està embarassada de bessons -va dir el droide.

-Salvar-los, hem -va afegir en Yoda-. Són la nostra última esperança.

El droide metge va tornar a la sala d'operacions i un dels xiulets de l'R2-D2 va sonar a l'holo.

-És alguna mena de procés reproductiu, crec -va dir suaument C-3PO.

Després d'uns minuts, Padmé va dir alguna cosa al droide metge i Obi-Wan va ser cridat a la sala d'operacions. Ell va anar fins al costat d'ella i la seva veu sortint per l'holoaltaveu de l'R2-D2 va sonar fins i tot més metàl·lica i distant que de costum.

-No abandonis, Padmé -va dir ell.

Ella va aixecar la mirada cap a ell, semblant molt feble.

-És una nena?

-Encara no ho sabem. -Obi-Wan va mirar cap al droide operant sobre el tronc d'ella-. En un minut... en un minut.

Padmé es va encongir pel dolor i llavors el droide metge va aixecar un petit embalum fins a posar-lo a la vista.

-És un nen -va anunciar.

La veu de la Padmé era tan feble que amb prou feines era audible.

-Luke... -Ella vVa somriure dèbilment, lluitant per estendre una mà per tocar el front del nadó i després va repetir-:... Luke.

El droide metge va treure un altre embalum.

-I una nena -va anunciar.

-Leia -va dir la Padmé.

Obi-Wan es va inclinar més a prop.

-Tens bessons, Padmé. Et necessiten... aguanta!

La Padmé va negar amb el cap.

-No... Puc.

Es va encongir de nou i va prendre la mà de l'Obi-Wan. Semblava haver un penjoll penjant dels seus dits quan ella va fer això, però l'holo no era prou clar per veure de quina classe.

-Estalvia forces -li va instar Obi-Wan.

La mirada de la Padmé es va tornar distant.

-Obi-Wan... hi ha... bé en ell. Sé que n'hi ha... encara.

Ella va deixar escapar un panteix sobtat i llavors la seva mà va caure fora de la de l'Obi-Wan, deixant el penjoll penjant dels dits d'ell. Ell el va agafar en el seu palmell, després va girar la seva mà i va començar a estudiar la joia amb una expressió consternada.

L'holo va acabar i R2-D2 trinà una pregunta.

-Gràcies, R2 -va dir en Jacen quan Luke no va respondre-. Això és tot el que necessitàvem veure.

R2-D2 va tornar a posar-se dret, llavors girar el seu fotoreceptor cap al Luke i va llançar una xiulada de disculpa.

-No hi ha res pel que disculpar-se, R2 -va dir la Mara. Encara que en Luke semblava compost de boca per fora, ella podia sentir quant estava lluitant per contenir la seva pena, per evitar que la seva angoixa esclatés en una explosió de fúria i dolor-. Calia fer-ho.

Jacen va prendre el colze d'en Luke i llavors va estrènyer fins que la mirada en blanc d'en Luke es va tornar finalment cap a ell.

-Mestre, pots canviar el que has vist a l'holo?

Luke va negar amb el cap.

-És clar que no.

-Exacte. Només pots acceptar-ho -va dir en Jacen-. Algunes desgràcies les pots evitar i ho faràs. Però altres... de vegades tot el que pots fer és abraçar el dolor.

Luke va posar una mà sobre la del seu nebot.

-Ho entenc. Gràcies.

-Bé -va dir en Jacen-. Ara utilitza el que estàs sentint. La teva fúria i la teva pena poden fer-te més poderós. Utilitza-les quan et trobis amb Raynar i la Lomi Plo i els derrotaràs.

Una onada sobtada de disgust va passar pel vincle de la Força entre Mara i Luke i Luke va arrufar les celles i va apartar el seu braç d'en Jacen.

-No, Jacen -va dir-. Aquesta és la manera d'utilitzar la Força de la Vergere. No funcionarà per a mi.

La cara d'en Jacen es va tornar preocupada.

-Però ets un contra dos i ells tindran tot el potencial de la Colònia sencera per aprofitar-ho. Necessitaràs tot el poder que puguis aconseguir!

-No -va dir en Luke-. Necessitaré fortalesa. I això ve de la meva manera d'utilitzar la Força.

Jacen va llançar una mirada preocupada cap a la Mara i ella també va començar a tenir por.

-Luke, comprenc el teu dubte -va dir la Mara-. Però em sentiria millor si portessis a un altre Mestre o a dos...

-He pres la meva decisió. -Luke va somriure i li va estrènyer el braç suaument-. No la temis. Accepta-la.

Següent