Caça Letal (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Les amples portes de la sortida sud del Senat estaven plenes d'éssers que entraven i sortien de l'edifici. Tots anaven amb pressa a algun lloc, alguns parlaven pels seus intercomunicadors i altres tenien una expressió precipitada i preocupada.

-Ara hem de trobar la Taverna Esplendor -va dir l'Obi-Wan.

-Sé on està -va respondre Qui-Gon, girant a l'esquerra i internant-se en un estret carreró.

Obi-Wan va prémer el pas.

- Com ho saps? -li va preguntar amb curiositat.

-Perquè he estat alguna vegada -va respondre en Qui-Gon-. És on es fan els contactes del mercat negre. Si necessites armes o lliscants modificats il·legalment, o si vols apostar, vas a l'Esplendor. A vegades, en algunes missions, necessites ajuda de les pitjors fonts, no només de les millors.

Qui-Gon va portar-lo a una zona que ell no havia vist abans, en un nivell inferior molt proper a la superfície del planeta. Si a Obi-Wan li haguessin demanat una descripció de Coruscant, ell hauria parlat d'un món resplendent, platejat i blanc, amb àmplies passarel·les i avingudes espacials en què lluïen les àgils naus. Tot just coneixia l'altre Coruscant, el que s'amagava sota dels nivells del Senat i de les precioses cases dels nivells superiors. Aquest Coruscant estava compost de passatges estrets i carrerons plens d'ombres fosques i criatures furtives que s'ocultaven en veure els Jedi. En els portals i en les parades de menjar hi havia gent apostant en jocs d'atzar. Les armes es col·locaven a les taules com a advertència per als tramposos.

Qui-Gon es va aturar davant d'un edifici de metall amb el sostre a mig derruir. Un vell rètol penjat de la façana s'il·luminava de tant en tant amb un grinyol, i es reflectia en el metall de la paret. Tenia bastants lletres foses, així que deia: "ES DOR".

Les finestres estaven tancades i amb prou feines arribava un fil de llum des de l'interior.

-Ja hem arribat -va dir en Qui-Gon.

- És aquí? -Obi-Wan va contemplar l'edifici indecís-. La veritat és que no fa honor al seu nom.

-No et preocupis. És pitjor del que sembla.

Qui-Gon va empènyer la porta. Immediatament, un estrèpit els va arribar des de l'interior. La música procedia d'un aparell situat en un racó. Gran quantitat de clients bevia, menjava i jugava a les taules. Una ruleta girava a la barra i un munt de clients s'apinyaven al voltant amb les mans plenes de crèdits, apostant pel resultat. Quan es va aturar, un d'ells va udolar triomfant mentre altres dos s'embrancaven en una baralla. Un quart individu es va allunyar amb la cara crispada per la desesperació.

Qui-Gon es va obrir pas fins al cambrer imbatià, que gairebé donava amb el cap al sostre, i les llargues orelles li penjaven fins a les espatlles. Davant la mirada dels Jedi, l'imbatià va allargar una de les seves enormes manasses i va colpejar accidentalment a un client que estava intentant cridar la seva atenció movent els braços. El client va caure de la cadira i es va donar contra el terra amb una expressió atònita a la cara. Un altre client va passar per sobre d'ell i li va prendre el lloc a la barra.

Obi-Wan es va adonar sobresaltat que la cafeteria d'en Didi no albergava el pitjor de la galàxia, com ell pensava. No sabia qui era l'amo de l'Esplendor, però, fos qui fos, era obvi que no li importaven gens qui fossin els seus clients.

Qui-Gon es va obrir un forat al final de la barra. No li va fer cap senyal al cambrer, però l'imbatià es va acostar a ell, va ajupir el gegantí cap i va escoltar al Mestre Jedi amb atenció.

Després, amb un lleu moviment dels ulls, va assenyalar a un fosc racó.

Qui-Gon l'hi va indicar a Obi-Wan, i tots dos es van dirigir cap allà.

Helb era un neimoidià. En comptes d'estar prenent una de les grans gerres de cervesa que consumien la majoria dels clients, sostenia una petita tassa de te gairebé oculta en les seves grans mans d'ungles esmolades. Tot i que els neimoidians solien portar les millors gales que es poguessin permetre, Helb vestia un senzill unimico gris amb dues pistoles làser en els malucs. Estava recolzat contra la paret i contemplava la multitud amb els seus astuts ulls de color taronja.

Qui-Gon va seure a la taula davant seu. Obi-Wan va fer el mateix.

Helb els va contemplar amb admiració.

-Quina sorpresa veure Jedi en un lloc com aquest.

-Només hem vingut a buscar informació -va dir en Qui-Gon.

-Aquesta és probablement l'única cosa que no tinc a la venda -va dir en Helb.

-No passa res, jo tampoc l'anava a comprar -va dir en Qui-Gon.

El Mestre Jedi es va quedar en silenci, esperant. Obi-Wan no va poder deixar de meravellar-se un cop més amb la quantitat de coses que Qui-Gon podia comunicar amb els seus silencis.

Helb va deixar escapar un xiulet que semblava ser el riure neimoidià.

-Teniu sort. Avui estic de bon humor. Acabo de guanyar una partida de sàbacc. Si no fos per això, estaríeu parlant amb la paret.

Qui-Gon no va mossegar l'ham.

-Algú ha posat preu al cap d'en Didi Oddo. I ell es pregunta si els Tecnosaquejadors estan disgustats amb ell per alguna cosa.

Helb va tornar a riure.

-Jo sí que estic disgustat amb ell. Em va guanyar una partida de sàbacc l'altre dia. Per això estic tan content d'haver guanyat avui.

Qui-Gon va assentir. Helb va donar un glop al te.

-El que tampoc vol dir que vulgui matar-lo -va prosseguir en Helb-. Si jo hagués d'anar a per algú, aniria a buscar el seu amic.

- Per què? -va preguntar en Qui-Gon.

-Perquè deu una interessant suma de diners als Tecnosaquejadors -va respondre en Helb-. No estem parlant dels guanys d'una simple partida de sàbacc, sinó d'un munt de favors que li hem fet i que no ens ha compensat. Per què anava jo a anar a per Didi?

-Perquè saps que si acabes amb Fligh mai recuperaràs els teus diners -va dir en Qui-Gon.

Helb va riure.

- Però si no els vaig a recuperar de totes maneres!

-Fligh sap que el vostre grup s'ha traslladat a Vandor III -va dir en Qui-Gon-. Si el mates, la informació no sortirà a la llum.

Helb va negar amb el cap, somrient.

-Jo li ho vaig dir a Fligh perquè volia que se sabés. Sabia que no el vendria a la policia. Només a aquells que necessitin peces o lliscants robats barats. De quina altra manera puc aconseguir clients? I parlant de tot una mica, si el Temple necessita alguna cosa...

-No, gràcies -va dir en Qui-Gon, aixecant-se.

-No et preocupis per Didi -va dir en Helb-. Aquest sempre cau dret. I si veus a Fligh, digues-li que estic buscant-lo. Això hauria d'espantar-lo! -xiuxiuejant divertit, Helb va tornar a concentrar-se en el seu te.

Qui-Gon es va dirigir cap a la porta. Obi-Wan va començar a seguir-lo, però va notar que algú el mirava. Un ancià arrugat embolicat en una esparracada capa estava assegut en una de les taules, movent les peces d'un tauler amb els seus bruts dits. Els seus ulls es van posar de nou en el tauler, mentre Obi-Wan el contemplava. El vell li sonava d'alguna cosa, però no sabia de què.

Va arribar fins a Qui-Gon a la porta, però alguna cosa li va fer girar-se. L'ancià avançava cap a la part del darrere de la tafureria. Al principi caminava treballosament entre la gent, però, de sobte, va accelerar el pas en creuar per davant dels que estaven a la barra. Era complicat no perdre'l de vista entre la gentada, però Obi-Wan es va concentrar, buscant el moviment.

Va veure una capa caure a terra. I després una altra. Ningú es va adonar.

Les finestres de la part posterior estaven tancades. Una d'elles estava més trencada que l'altra, i el vidre tenia una esquerda que deixava passar un lleuger corrent d'aire.

L'ancià oscil·lant havia desaparegut. Una dona alta vestida amb una túnica fosca es va separar de la multitud i es va dirigir cap a la part posterior.

-És ella -va panteixar Obi-Wan. Va mirar a Qui-Gon-. És aquí.

Qui-Gon es va girar. Tots dos van veure com la dona vestida de negre s'elevava per lliscar per l'estreta obertura de la finestra. El seu cos va semblar comprimir-se.

Qui-Gon va sortir d'un salt per la porta principal amb Obi-Wan trepitjant-li els talons. Van baixar corrent per un estret carreró ple de galledes d'escombraries de duracer, sobre els quals van haver de saltar i córrer.

Les escombraries s'aixafaven sota les seves botes, impedint-los avançar ràpidament. Van intentar no enfonsar-se i van córrer sobre les tapes dels cubells cap a la part posterior del carreró. Quan van arribar al final, van saltar a terra.

Ella va desaparèixer, girant una cantonada a la llunyania.

Qui-Gon va estrènyer el pas i Obi-Wan va accelerar per atrapar-lo. El seu Mestre era un corredor excel·lent i va donar la volta a la cantonada abans que ell hi arribés.

Obi-Wan es va esforçar al límit, corrent darrere d'en Qui-Gon. La pregunta era, si arribaven a atrapar a la caça-recompenses, què anaven a fer amb ella? L'últim interrogatori no havia estat massa productiu.

En girar la cantonada, va veure que Qui-Gon s'havia rendit. El carreró s'eixamplava formant una placeta de la qual partien altres sis carrers.

-S'ha anat -va dir en Qui-Gon.

-Si és que era ella -va dir l'Obi-Wan-. Ara no sé què pensar. Vaig veure a un vell i de sobte es va convertir en una dona jove.

-Els teus ulls no et van enganyar, Obi-Wan -va dir en Qui-Gon-. Només un sorrusià hagués estat capaç de colar-se per aquesta esquerda. La pregunta és què estava fent allà? Ha estat una coincidència o ens està seguint?

Següent