Caça Letal (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

- Què feu aquí? -va preguntar l'Astri mentre Qui-Gon i Obi-Wan entraven a la cafeteria d'en Didi. Es va netejar les mans tacades de farina amb un drap-. Perdoneu-me, ha sonat una mica malament. Saps que sempre ets benvingut, Qui-Gon, però és que ara és un mal moment.

-No et preocupis, Astri, no hem vingut a dinar -li va dir en Qui-Gon.

-Jenna Zan Arbor arribarà amb el seu grup en qualsevol moment -va dir l'Astri distreta-. Un dels cambrers no s'ha presentat encara. No he acabat els pastissos de banja, l'aigua dels fideus pashi no vol bullir i la salsa m'ha sortit massa picant.

-Doncs olora de meravella -va dir l'Obi-Wan amablement.

-Gràcies. Tant de bo els hi pogués servir les olors! Quin aspecte té el lloc? Se suposava que Fligh havia de venir a escombrar, però no ha aparegut, aquesta mostela. Després de tot el que Didi ha fet per ell.

-Mai ha estat millor -li va garantir Qui-Gon.

Astri havia col·locat espelmes decorades en les dues llargues taules que hi havia ajuntat per al sopar, intentant il·luminar la cafeteria. Hi havia posat estovalles grans de color rosa, i la vaixella i les copes estaven lluents. Però no havia pogut amagar l'aspecte general desastrós del lloc. Les parets estaven ronyoses pels anys de fum i brutícia acumulats, i el terra estava esquitxat de les marques de milers de botes i baralles.

-No em va donar temps a pintar dins -va dir l'Astri en veure la mirada d'Obi-Wan-. I tampoc a enderrocar el local i reconstruir-lo -va dir amb una ganyota còmica.

-Segur que tot surt bé -va dir en Qui-Gon-. Només hem vingut a parlar amb Didi un moment. Està aquí?

-Està a la part de darrere. Li vaig dir que sortís de la meva vista -Astri va somriure-. Crec que l'he espantat. De fet, m'ha fet cas -de cop i volta, va decantar el cap i va mirar per la finestra-. Estrelles i planetes, són ells! -Astri va deixar anar un udol sorprenentment agut-. Renzii! Han arribat els clients! Renzii!

Seguia cridant quan la porta es va obrir.

Una dona alta que portava un vestit gris de brillaseda sota una túnica de color morat fosc es va quedar indecisa a l'entrada. La seva lluent cabellera rossa estava lligada amb uns llaços de seda.

- És aquest el Caf d'en Didi?

Astri es va afanyar a netejar-se les mans al llardós davantal i li va allargar una la dona. S'havia fregat amb una taca de mora que tenia en la peça, així que la mà se li havia quedat blava. La dona la va mirar i no la va acceptar. Astri va amagar ràpidament la mà a l'esquena.

-Sí, sí, passin. Siguin benvinguts. Sóc Astri Oddo, la propietària i cap de cuina.

Qui-Gon i Obi-Wan es van fer a un costat. El grup amb el qual havia vingut la dona va entrar darrere d'ella. Van mirar la cafeteria amb expressions de sorpresa. Era evident que pensaven que anaven a dinar en un lloc més elegant. Procedien de diversos planetes, però tots tenien un aspecte pròsper. Els homes portaven jaquetes i túniques de qualitat, i les dones anaven abillades amb conjunts de brillaseda. Una dona d'aspecte aristocràtic portava un turbant amb pedres precioses. Els seus ulls blau clar van expressar la seva sorpresa en contemplar el lloc, i es va afanyar a recollir-se la túnica.

-Deu haver-hi un error -va dir la Jenna Zan Arbor.

En aquest moment, Renzii va sortir corrent de la cuina i es va aturar abruptament davant del grup, cordant-se la túnica.

-Benvinguts, passin, per aquí, si us plau -va balbucejar.

-Crec que serà millor que deixem a Astri amb els seus convidats -va murmurar Qui-Gon a Obi-Wan-. Ara no està per una altra cosa.

Es van dirigir cap al despatx d'en Didi i van empènyer la porta. Didi estava assegut en una cadira d'esquena a l'entrada. No es va girar.

- Didi? Estàs bé? -va preguntar Qui-Gon.

Lentament, la cadira va girar fins a posar-se enfront d'ells. Els foscos ulls d'en Didi estaven plens de llàgrimes.

-Em temo que és culpa meva -va dir.

- Què és culpa teva, Didi? -va preguntar Qui-Gon amb suavitat.

-Fligh -va dir-. L'han matat.

Següent