24
La
fortalesa de la Força viva a la jungla va sobrecarregar els sentits físics de
la Leia. Les seves oïdes brunzien amb la seva energia, la seva pell li picava
sota la seva pressió càlida, fins i tot la seva visió havia començat a
presentar la pluja amb un suau brillantor verda. Es va trobar percebent amb el
seu esperit més que amb el seu cos, convertint-se en una part de la jungla més
que una visitant més.
La Saba
estava reaccionant d'una manera una mica diferent. Estava avançant lentament al
llarg de la branca de mogo embolicada en enfiladisses amb tot el sigil d'un
rapard famolenc, tot just agitant l'espès fullatge excepte quan va caure de cop
i volta sobre algun rosegador xiuxiuejant o sortint del seu amagatall per
agafar un ocellbrunzidor que passava.
La Leia
podria haver-se preocupat pel rastre de mort que l'instint predador de la seva
Mestra estava deixant darrere seu de no haver sentit com si la meitat de la
jungla estigués intentant menjar-se-la. A través de la Força, podia sentir-ho
tot, des de petits ratpenats de sang fins a grups d'aranyes de la mida d'ewoks,
tots ells de caça, aguaitant a través de la coberta, vigilant-les i esperant
una oportunitat per atacar.
El
predomini de predadors va fer que la Leia es preocupés per la Jaina i en Zekk,
que havien caigut amb els seus InvisiblesX avariats. Podia sentir-los en algun
lloc allà fora en aquesta mateixa jungla devoradora, mal apallissats, però
encara vius, junts i aparentment ocults en un lloc segur. Ells realment
semblaven més preocupats per la Leia del que ella ho estava per ells i estaven
abocant tranquil·litat en la Força, animant a la Leia i la Saba a encarregar-se
de les bombes paràsites primer i d'ells després.
Això
era més fàcil dir que fer-ho, és clar. Han estava fent tot el que podia per
atreure l'enemic fora de l'àrea en volar com a protecció per amunt sobre una
part diferent de la jungla, però no passaria molt temps abans que els txiss
s'adonessin que era un estratagema. Els seus escombrats de sensors confirmarien
al final que no hi havia metall, i per tant bomba, en l'àrea que en Han estava
protegint.
Els
xiulets suaus que sortien de l'escàner de la Leia es van fondre finalment en un
únic xiscle llarg. Ella va comprovar la pantalla i va veure que la signatura
del metall que havia estat seguint durant l'última mitja hora era al centre de
la petita pantalla, indicant que ara estava sobre la font. Es va aturar i es va
ajupir sobre la branca de mogo coberta de molsa, amb el seu sabre làser a la mà
per si de cas un dels predadors que li aguaitaven decidia posar a prova la seva
sort.
-Mestra
Sebatyne -cridà -. Potser podries deixar de banda la teva diversió?
La Saba
va sortir d'una branca propera, amb la boca envoltada per mitja dotzena de
plomes ensangonades.
-No moztriz
dezaprovació, Jedi Zolo -Va dir ella-. Aquezta pot menjar i buzcar al mateix
tempz. Qui va trobar l'InvisibleX de l'Alema Rar?
-Tu,
Mestra -va dir la Leia.
La Saba
havia trobat el caça ocult a la part alta d'un arbre mogo, camuflat com una
cortina gegant de molsa penjant i suspès amb el morro cap avall amb els seus
patins d'aterratge posteriors penjats acuradament sobre una branca gruixuda.
Van assumir que la twi'lek estava fent el mateix que elles, intentant destruir
les bombes paràsites abans que els txiss arribessin per recuperar-les, però no
era una tasca que ni la Mestra ni la seva estudiant desitgessin confiar a una
altra persona, especialment no a una Unida del Niu Fosc.
-Has comprovat
el teu escàner recentment? -va preguntar la Leia.
-I tant-.
La Saba va llançar una mirada furtiva cap al seu cinturó utilitari i la seva
cresta dorsal es va aixecar per la sorpresa. Ella va somriure tímidament i
després va dir-: Aquezta merament li eztava donant al zeu estudiant
l'oportunitat de trobar lez bombez primer.
Sense
permetre-li a la Leia l'oportunitat de desafiar la seva declaració, la Saba es
va inclinar cap a fora des del seu lloc ocult i va abaixar la mirada cap a la
jungla... i llavors xiuxiuejà amb frustració. La Leia es va enganxar l'escàner
en el seu cinturó utilitari, després es va agafar a una branca i es va inclinar
cap a fora des de la seva pròpia branca fins que va poder veure el que la Saba
havia trobat.
L'ala
de l'Esfullador descansava a uns vint metres més avall, inclinada cap enrere
sobre una branca de mogo. Les dues muntures d'armes estaven buides i a les
bombes no les veia per enlloc.
-Bloah!
-va cridar la Leia.
El seu
exabrupte va enviar a una tropa de mico-llangardaixos de braços llargs
balancejant-se per allunyar-se a través dels arbres, xisclant i escridassant
per l'alarma. La Saba els va veure marxar amb una mirada famolenca, amb la seva
llengua entrant i sortint entre els seus llavis empedrats.
-Concentra't,
Mestra -li va instar.
Va
treure el seu escàner del seu cinturó utilitari, després el va programar perquè
ignorés l'ala i es va tornar en un cercle lent. Estava a meitat de camí de
completar-lo quan l'escàner començà a xiular de nou i un punt de contacte va
aparèixer a la part superior de la pantalla.
-He
trobat alguna cosa! -va informar la Leia.
-Aquezta
també -va respondre la Saba.
La Leia
va mirar per sobre de la seva espatlla i va veure-la mirant en la direcció
oposada.
-Per
descomptat. Hauria estat molt demanar que caiguessin juntes -es va queixar la
Leia-. Haurem de separar-nos.
-No pazza
rez, Jedi Zolo -Va dir la Saba-. Aquezta no eztà ezpantada.
Xiuxiuejant
per riure, la Saba es va girar i va saltar amb la Força cap avall a una branca
adjacent. La Leia va veure la barabel esvair-se entre el fullatge, preocupada
que potser estigués absorbint alguna cosa més que saviesa Jedi de la seva
Mestra. Realment entenia la broma.
La Leia
va prendre un rumb cap al seu propi contacte, després seleccionà una branca
d'aspecte segur perquè li servís com a punt d'aterratge intermedi i va saltar
amb la Força de la pluja. Hauria preferit molt més una motxilla repulsora, però
la Saba menyspreava els «suports» tecnològics quan la Força ho faria al seu
lloc.
De
camí cap avall, un fred sotrac del seu sentit de perill, va recórrer l'esquena
de la Leia i ella va sentir una cosa famolenca descendir sobre ella des de
dalt. El xiuxiueig de l'aire fregant les ales amb escates començà a elevar-la i
ella va rodar en una tombarella de la Força i va encendre el seu sabre làser,
aixecant la fulla a través del cos d'alguna cosa enorme, verda i de pudor rància.
L'ocell-serp
va caure en dos trossos. Llavors la Leia va sentir que la seva branca objectiu
pujava al seu darrera... ràpidament. Es va obrir a ella en la Força i es va
atreure cap a ella, aterrant d'esquena a la molsa humida i gairebé relliscant
fora de la branca.
El
sentit de perill de la Leia va continuar ondulant.
Ella
va poder sentir un gran riu fluint a través de la jungla en algun lloc molt avall,
però no tenia cap sensació d'on s'estava ocultant aquest nou predador. Es va
tornar en un cercle lent. Quan no va veure res excepte núvols de fullatge
maragda, es va obrir amb la Força, però només va sentir als mateixos caçadors
que abans. Aquest perill era una cosa diferent: una cosa que podia amagar-se en
la Força.
La Leia
es va preparar i va començar a buscar un lloc buit en la boira diàfana de la
Força viva de Tenupe. No li va portar molt trobar-lo. Hi havia una estranya
calma on la seva branca es connectava al tronc del mogo, oculta darrere d'una
cortina verda d'enfiladisses estranguladores. Sostenint encara el seu sabre
làser en una mà, va treure la seva pistola làser i va començar a disparar a les
enfiladisses.
L'espetec-xiuxiueig
d'un sabre làser en encendre's va sonar des de l'interior de la massa d'enfiladisses,
llavors una fulla tan blava que era gairebé negra va tallar a través del
fullatge i va començar a desviar els trets de la Leia. L'embull d'enfiladisses va
caure ràpidament, revelant a una dona twi'lek de pell blava amb una cua
cerebral amputada i un braç consumit que li penjava inútil sota una espatlla
enfonsada. Portava un vestit de vol d'un InvisibleX dues talles més petites respecte
de la seva prima figura, amb la cremallera davantera oberta fins al melic.
La Leia
va deixar de disparar i va tocar la Saba a través del seu agrupament de
batalla, intentant fer que sabés que havia trobat una cosa tan important com
les bombes.
-Alema
Rar. Hi hauria d'haver sabut que sortiries arrossegant-te d'un forat per aquí
en algun lloc.
Els
ulls sense parpellejar de l'Alema es van obrir molt per la fúria, però ella va
desactivar el seu sabre làser i despullà els seus ullals en el que semblava més
com un desplegament d'amenaça d'insecte que un somriure.
-Apa ja,
princesa -roncà l'Alema-. Les dues som aquí per destruir les bombes. Potser
hauríem de treballar juntes.
La veu
de la twi'lek era tan captivadora que la Leia es va trobar pensant que l'Alema
no era en realitat tan dolenta noia. Que qualsevol que hagués tingut una vida
tan dura tenia el dret de cometre uns quants errors al llarg del camí. I a més,
el suggeriment era raonable. El Niu Fosc havia tingut fins i tot més raons que
els Jedi per voler que aquestes bombes paràsites fossin destruïdes i el temps
que l'Alema i ella malgastessin lluitant l'una contra l'altra era temps que
tindrien els txiss per apropar-se a recuperar-les.
Llavors
una imatge de la Jaina i en Zekk enfonsant-se des dels núvols en els seus
apallissats InvisiblesX centellejà en la ment de la Leia i un nus gelat del
sentit de perill es va formar a la base del seu crani. Així era com l'Alema
Rar, i probablement tot el Niu Fosc, funcionava, en oferir promeses d'alguna
cosa agradable o raonable per assegurar la cooperació de l'objectiu. Però al
final, era l'objectiu qui patia, qui feia d'esquer o qui havia de quedar-se i
lluitar mentre la twi'lek i el Niu Fosc simplement s'esvaïen en la nit.
-Gràcies,
però passo -va dir la Leia-. He vist la teva classe de cooperació. Gairebé va
fer que matessin a la meva filla.
L'Alema
va fer un parell d'espetecs amb la gola.
-Era necessari
pel bé de la Colònia -va dir llavors-. Jaina i Zekk van comprendre això.
-Comprendre
que tu els vas abandonar -va replicar la Leia. Ara que estava alerta en això,
podia sentir a la twi'lek intentant utilitzar la Força contra ella, per
desanimar els pensaments negatius i reforçar els positius. Afortunadament, no
hi havia molts positius-. I jo també.
-Havíem
de destruir les bombes. -Alema va posar una mica d'urgència en la seva veu. I
ho va complementar empenyent més amb la Força-. Encara hem de destruir les
bombes.
-D'acord
-va dir la Leia, decidint canviar de tàctiques. Es va obrir a la Força,
intentant de fer que la seva pròpia veu sonés seductora i raonable-. Mai he
estat de les que guarden rancor. Si vols que treballem juntes, Alema, només passa'm
el teu sabre làser i les teves altres armes.
-De veritat?
-Alema va començar a desenganxar-se el seu cinturó utilitari... llavors va
parpellejar amb dos ulls per la sorpresa i va deixar escapar un petit i aspre
repic amb la gola-. Bonic intent, princesa. Però no creiem que sigui així.
-Bé.
-La Leia va somriure, esperant ansiosament la sorpresa que estava a punt de
donar-li a la twi'lek-. Estava esperant que diguessis això.
La Leia
va carregar, disparant la seva pistola làser amb una mà i activant el seu sabre
làser amb l'altra. No era qüestió de donar-li una oportunitat d'escapar més
tard en treballar amb ella ara, fins i tot si això significava deixar que els txiss
recuperessin la bomba. Eliminar el Niu Fosc era el nucli del pla d'en Luke i la
twi'lek era una gran part d'aquest niu.
Alema
es va precipitar per rebre l'atac, encenent el seu propi sabre làser, brandint-lo
amb el seu braç bo i desviant fàcilment el torrent de trets. Es van trobar en
un nus gran on una branca més petita convergia amb la seva mare, amb els seus
sabres làser unint-se en un crepitar d'espurnes i color.
La Leia
la va empènyer amb un atac a una mà que va desviar fàcilment el bloqueig de la twi'lek
i llavors va llançar la seva fulla en un arc en un brunzent atac del revés cap
a un tram de coll blau sense protegir. L'Alema va caure sobre els seus talons i
d'alguna manera va llançar un cop de peu des d'aquesta posició impossible, i la
part central de la Leia va explotar de dolor.
La
princesa va exhalar amb força, forçant al dolor a sortir, i no va cedir ni un
centímetre. Va escombrar amb la seva fulla cap avall per atacar la cama estesa,
però l'Alema ja havia retirat el seu peu, i ella va acabar bloquejant l'espasa
de la twi'lek quan va venir espetarregant cap als seus genolls.
La Leia
va girar el seu canell i va enviar el sabre làser de l'Alema volant, després va
aixecar la seva pistola làser i es va permetre un petit somriure burleta mentre
obria foc.
Era
massa aviat per delectar-se.
L'Alema
ja estava girant per allunyar-se i llançant-se cap enrere en l'aire, amb la
seva mà estesa per tornar a invocar al seu sabre làser que queia. Un parell de
trets van passar cremant al costat de les cames de la twi'lek, tan a prop que
el seu vestit de vol començà a treure fum, però ella va rodar en una caiguda
evasiva de la Força i va aterrar il·lesa en la branca adjacent... i va relliscar.
Va inhalar fortament i va començar a caure, després va enganxar la part interna
del seu genoll sobre la branca i es va sostenir.
La Leia
va disparar al genoll, però l'Alema ja estava donant la volta, mirant-la de
front, amb el sabre làser blau fosc a la mà, desviant trets làser directament
cap a ella. La Leia va deixar de disparar. La twi'lek tornà a lliscar sobre la
molsa de la branca fins a una posició asseguda, després va aixecar la cama i la
va estirar sobre la branca, mirant la seva bota.
La
ganivetada d'abans de la Leia no havia fallat després de tot. La meitat
davantera de la bota de l'Alema havia desaparegut, juntament amb la meitat del
seu peu. La twi'lek es va girar cap a la Leia, amb els seus ulls sense
parpellejar molt oberts per la sorpresa i la fúria i va ser llavors quan
l'auricular del comunicador de la Leia va cruixir en encendre's.
-Com va
allà baix? -va preguntar en Han.
-Estic
ocupada! -va dir la Leia pel micròfon de la seva gola.
-Cap senyal
de les bombes? -va pressionar en Han.
-En realitat
no.
La Leia
va veure amb alarma com s'aixecava l'Alema i mirava sobre la branca de darrere
seu, sens dubte traçant una ruta d'escapament.
-He d'anar-me'n
-va dir la Leia-. Estic més o menys al mig d'una cosa.
Determinada
a no deixar que la seva presa escapés, la Leia va saltar amb la Força des de la
seva branca cap a la de l'Alema.
El
braç marcit de la twi'lek girà cap amunt, allargant-se cap a la Leia. La
princesa es va doblegar en una pirueta evasiva... i llavors es va sentir rodar
de mala manera quan els seus peus van rebre una estirada de la Força en la
direcció oposada. Ella va invocar la Força per aturar la rotació però per
llavors la part posterior del seu cap estava fent un soroll de thonk en xocar contra el lateral de la
branca.
La
molsa no era prou espessa en els laterals de les branques. El so va ressonar
dins el seu crani tan fort que la Leia va pensar que mai sentiria una altra
cosa. Llavors va sentir que els seus peus s'agitaven cap avall des de dalt i va
sentir la foscor elevant-se per empassar-se la seva i va saber que havia
arribat a un d'aquests instants terribles en què tot depèn del poder de la
voluntat i del desig tossut de viure.
Afortunadament,
la Saba l'havia preparat bé per a aquests moments. La Leia va trobar els seus
braços movent-se darrere seu, amb un colze enganxant sobre la branca per aturar
la seva caiguda. Tot va romandre fosc, però sabia que havia de seguir lluitant,
que havia de mantenir a ratlla l'enemic... qui vulgui que fos, perquè estava
tenint problemes per recordar... a ratlla.
La Leia
va sentir la pistola làser en una mà i el seu sabre làser en l'altra... una
altra de les lliçons de la Saba ressonant dins del seu cap, mai, mai deixis
caure les teves armes, mor amb la teva arma fins i tot en les teves manssss...
i la Leia va començar a disparar la pistola làser, apuntant cap avall en
direcció cap a la branca on el problema (de nou, qui era?) semblava descansar.
Una
veu familiar va sonar en la seva orella.
-Ei, això
sona com foc làser!
Han.
-Sí...
Ho és. -La Leia va començar a recordar la situació. Una jungla, una twi'lek, una
lluita: Alema Rar-. Ara calla!
La Leia
va sacsejar el cap (gran error) i després va passar la seva cama per sobre de
la branca, encara disparant. La foscor es va esvair dels seus ulls, però els
seus trets làser es movien cap al seu objectiu amb un moviment lent, mentre que
l'objectiu, un miratge blau brillant que semblava tenir tres caps i sis braços,
estava coixejant cap a ella darrere d'un sabre làser que es movia tan
ràpidament que semblava estar teixint un escut de llum sòlida.
Llavors
un dels sis braços blaus es va moure. La pistola làser de la Leia va volar des
de la seva pròpia mà i es va esvair en la verdor ondulant de la jungla
desenfocada.
La
lluita no estava anant exactament com es va planejar.
La Saba
sempre deia que fer plans seria la caiguda de la Leia. Que planejava massa i
sentia massa poc. També havia dit que un shenhit sempre guarda la seva
mossegada més profunda per al final.
La Leia
va empènyer la branca molsosa i es va posar dempeus. La princesa mai s'havia
trobat amb un shenhit, però la Saba normalment pronunciava la dita en les
sessions de pràctica, just abans de fer caure al seu estudiant a la coberta amb
una allau de potents cops. La Leia va començar a avançar cap al seu oponent de
tres caps i sis braços, movent la seva fulla en el patró frenètic de tallar-llescar-i-esquinçar
d'un atac de fúria barabel.
Per a
sorpresa de la Leia, l'enemiga de tres caps de sobte va deixar d'avançar i
llavors va començar a retirar-se.
-Espera!
Això és una bestiesa! -De nou, la veu seductora i el toc de la Força furtiva,
intentant desanimar els pensaments negatius i reforçar els positius. Alema va
apuntar el seu sabre làser per sobre del costat de la branca-. La bomba està
just aquí sota.
La Leia
va deixar d'avançar, més per donar-li als seus ulls una oportunitat d'enfocar-se
en la seva enemiga que perquè estigués considerant l'oferta, i va abaixar la
mirada. Allà semblava que hi havia un gran taca platejada descansant en un llit
de verd.
-Seria
una pena deixar que els txiss la recuperin -va dir l'Alema-. No podem fer una
treva el temps suficient per destruir-la... i llavors acabar de matar-nos l'una
a l'altra?
La Leia
va pretendre considerar l'oferta mentre la seva visió acabava d'aclarir-se i
després, quan els caps i els braços extra de l'Alema van desaparèixer, va negar
amb el seu propi cap.
-Fem-ho
ara.
La Leia
es va dirigir cap endavant... i instantàniament es va penedir de la seva
decisió quan la branca va rebotar i gairebé va fer que els seus genolls
cedissin. Es va adonar que aquesta es corbava sota el seu pes i va comprendre
que estava més a prop de la punta del que havia percebut en el seu estat de
ment ennuvolada. Era un error que li sortiria molt car. Amb una posició tan poc
fiable, la princesa estaria fins i tot en major desavantatge que la seva
enemiga de mig peu.
L'Alema
es va afanyar a pressionar el seu avantatge, coixejant cap endavant per atacar,
llançant una allau de combinacions de cops i empentes amb la Força que va fer-la
retrocedir fins i tot més cap a la punta
de la branca sacsejada. La princesa va esquivar, però les seves reaccions
havien estat alentides pel cop al cap, i va haver de retirar un altre pas més.
Va empènyer amb la Força el genoll de l'Alema, però l'àgil twi'lek, que havia
passat la seva joventut ballant en els antres de ryll de Kala'uun, simplement va
aixecar el peu dolent i va fer una pirueta cap endavant sobre el bo, fent-la
retrocedir un altre pas fins i tot més llarg.
La
branca es blegà tan precàriament que la princesa va haver d'enganxar-se amb la
Força en el lloc.
-Ei, aquests
sonen com sabres làser! -va observar en Han per l'auricular de Leia.
-Ho són!
-va rugir la Leia-. Pots simplement esperar?
Ara la
branca estava rebotant fins i tot quan la princesa no s'estava movent i el seu
sentit de perill estava cobrint la seva esquena de carn de gallina. D'haver
llançat l'Alema un atac poderós, o fins i tot un de feble, l'única elecció de la
Leia hauria estat deixar-se caure de la branca i esperar que pogués agafar-se a
una altra amb la Força mentre baixava. En el seu lloc, la twi'lek semblava
contenta merament amb mantenir la princesa al seu lloc amb esgrima defensiva.
Llavors
finalment la comprensió es va obrir pas cremant a través de la boira del cop
dins del cap de la Leia. El perill que estava sentint no tenia res a veure amb l'Alema.
Un predador havia aterrat darrere seu... una cosa prou gran com per fer que una
branca de la mida de la seva cuixa es doblegués pel pes.
Alema
va somriure.
-És l'hora
del sopar, princesa.
La
sang de la Leia va començar a cremar amb una ràbia molt assemblada a la d'un
barabel. No moriria a mans d'alguna ballarina twi'lek. O sota les urpes d'algun
esbirro de la jungla. Va continuar amb l'atac, oblidant les seves reaccions
lentes i la seva ment ennuvolada i la seva posició desigual i va deixar que la
batalla l'atrapés, va deixar que el seu sabre làser bloquegés i tallés i
apunyalés per voluntat pròpia i va deixar que els seus peus ballessin de davant
a enrere sobre la branca que rebotava.
L'Alema
va anar cap a ella justament amb la mateixa força, donant puntades amb el seu
mig peu, estirant-se per donar llargues envestides amb el seu sabre làser,
empenyent constantment a través de la Força, fent retrocedir la Leia de manera
constant cap a la famolenca presència que ara podia sentir pujant per darrere.
Llavors
una alenada d'alè calent va acariciar el clatell de la Leia i ella va saber que
era el moment. La princesa va intentar una ganivetada a la gola i va girar
àmpliament, quedant-se deliberadament oberta a una estocada al cor. En no haver
estat una que es resistís a les temptacions, Alema no va poder evitar envestir
per matar.
La Leia
ja havia flexionat els genolls i estava llançant-se fora de la branca que
s'enfonsava, aixecant els seus peus per sobre del cap en una tombarella oberta
de la Força. Va veure a la twi'lek estirar-se sota ella, no exactament
desequilibrada, però no per molt, amb el seu coll estirat cap enrere quan va
veure al seu objectiu volar sobre el seu cap.
La Leia
va baixar el seu sabre làser, colpejant cap al cap. L'Alema només va poder moure
el seu sabre làser cap amunt en un bloqueig desesperat. Les espases van xocar
en una pluja rugent d'espurnes i llum i llavors la princesa estava girant cap
avall darrere seu, retorçant-se per plantar un peu entre les espatlles de la twi'lek
i la va enviar trontollant cap a la massa peluda que havia estat reptant darrere
de la Leia.
No hi
va haver temps per dir quina classe de criatura era la cosa. Tot el que la Leia
va veure era una cosa de la mida d'un bantha atrapant el braç de l'espasa de l'Alema
en les seves gargamelles. La twi'lek va cridar de dolor. Llavors quatre
apèndixs punxeguts van sortir dels costats de la boca de la criatura i va
començar a introduir-la cap a dins.
Les
cames de l'Alema encara eren fora, sacsejant-se salvatgement, quan la Leia va
sentir l'atenció de la cosa caure sobre ella i es va adonar que sis ulls petits
i brillants estaven mirant-la des de sota de les escates cobertes de molsa que
cobrien el seu cap. Abans que pogués llançar-se, la princesa va baixar el seu
sabre làser, tallant la branca als seus peus.
En
lloc de caure en picat cap al terra de la jungla, la criatura va girar cap a
fora, penjant suspesa per un fil gruixut i semblant a una corda que pujava més
de deu metres fins a una branca de per sobre. Era fins i tot més gran del que
la Leia havia imaginat al principi, amb un gran cos semblant a un llimac que
tenia dotzenes de petits peus movent-se en la part de baix. Alema romania a la
boca, agitant els seus peus i presumiblement cridant en la seva gola. Leia va
fixar la fulla del seu sabre làser en la posició d'encesa i després va
utilitzar la Força per enviar-lo girant cap al fil.
El
predador, fos el que fos, no va obrir la boca ni rugir de dolor. Simplement va
caure en picat cap a terra, omplint la jungla amb cops i cruixits terrorífics
mentre s'estavellava amb les branques de mogo, i després finalment es va
capbussar en el fosc riu de sota.
La Leia
va invocar al seu sabre làser de tornada a la seva mà i amb prou feines l'havia
apagat abans que la veu d'en Han arribés de nou al seu auricular.
-Leia?
-No et
preocupis, Han -va dir ella-. Encara sóc aquí.
-Això està
bé. -Han va sonar més impacient que alleujat, o fins i tot sorprès-. Però
aquestes bombes... serà millor que et donis pressa. Els escàners txiss deuen
haver recollit una mica d'aquesta baralla que estàveu tenint la Saba i tu,
perquè teniu a un grapat de Punyents dirigint-se cap a vosaltres.
-Genial.
-La Leia va sospirà-. No pot una noia recuperar l'alè?
Sentint-se
encara una mica vacil·lant per la baralla, especialment pel cop al cap, la Leia
va mirar per sobre de la vora de la branca cap a la taca platejada que havia
vist abans.
La
taca havia desaparegut i en lloc de la branca en la qual havia estat
descansant, només hi havia el monyó dentat d'una branca trencada.
-Bloath!
-maleí la Leia. Va treure l'escàner del seu cinturó utilitari i va trobar un
senyal molt feble a nivell del sòl, allunyant-se lentament-. Està al riu!
Un
xiuxiueig alt va sonar darrere seu i la Leia va mirar cap enrere per veure la
Saba dreta prop del tronc de mogo, estudiant el seu propi escàner i sostenint
un detonador termal a la mà.
-Rez va
mai zegonz el pla, oi? -va preguntar la barabel-. Aquezta no zap perquè et moleztez
finz i tot en fer planz.
-És una
cosa humana, crec -va dir la Leia-. Destruíreu l'altra bomba?
-Per descomptat
-va replicar la barabel-. No totes nosaltres estàvem malgastant el nostre temps
lluitant amb una abraçacuquez i colpejant-noz el cap. La bomba paràzita eztà deztruïda.
-Llavors
què estàs fent just aquí parada? -demanà la Leia.
-Aquezta
ha eztat mirant. -La Saba mostrà tota la seva filera de dents-. Eztà molt
orgulloza.
-Orgullosa?
-va cridar la Leia-. Podrien haver-me matat!
-No. -La
Saba negà amb el cap-. Aquezta et va enzenyar mazza bé.
La Leia
va sentir que la seva boca s'obria.
-Això és
un compliment, Mestra Sebatyne?
-Zí. -La
Saba es va colpejar la mà contra el pit-. Aquezta ho va fer molt bé, donat el
material amb el qual va haver de treballar.
-Caram,
això és meravellós -va dir en Han en l'auricular de la Leia-. Però si les dues
podeu deixar la reunió d'admiració mútua només durant un minut, què hi ha de la
segona bomba?
-No hi
ha problema. -La Leia va comprovar el seu escàner de nou. El senyal s'havia
mogut potser uns cinquanta metres en els últims segons, però s'havia tornat tan
feble que amb prou feines podia trobar-lo ja-. Maleïda sigui. Ara s'està
enfonsant.
-Zí, això
éz el que pazza quan deixez caure una coza pezada al riu -va dir la Saba. Va
activar el seu detonador termal, després el va llançar en direcció a la bomba i
va utilitzar la Força per guiar-lo cap al punt que s'esvaïa en els seus escàners-.
Hauràz de zer méz curoza la propera vegada, Jedi Zolo.
El
punt es va esvair de l'escàner. El petit bloop
d'una cosa petita entrant a l'aigua va sonar des de la mateixa direcció.
Llavors l'agut wooosh d'una detonació
sota l'aigua es va elevar a través dels arbres.
-L'heu
agafat? -va preguntar en Han.
La Leia
va comprovar el seu escàner. Encara hi havia un punt a la pantalla.
-Diguem
que si. Perquè fins i tot si no és així, els txiss tampoc la trobaran mai. -Li va
fer gestos a la Saba perquè comencés a escalar-. Anem. És hora d'anar a
recollir la meva filla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada