Experiment maligne (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Cada vegada estava més feble, no més fort. Qui-Gon se sentia surar. Volia deixar-se portar per la sensació, bressolar-se en l'estranyament plaent vapor que l'arrossegava a un llarg somni. Ni en les pitjors malalties no s'havia sentit tan feble.

Estaria fent alguna cosa ella per mantenir-lo feble? Li extreien sang regularment, però aquesta no era la causa de la seva fatiga.

Aïllat del món, d'altres criatures, sabia que la Força seguia funcionant al seu voltant. Va tancar els ulls i la va invocar. La utilitzaria per envoltar-se d'ella i crear un escut. Qui-Gon va sentir la Força movent-se per la sala. Es va concentrar encara més...

A través del vel de vapor, els llums indicadors de l'exterior de la sala es van encendre. Va sentir lluny un timbre d'alerta grinyolant i el so de passos precipitats. Llavors va ressonar de nou la veu amplificada de la Zan Arbor.

 -Acabes d'accedir a la Força. Bé. No temis fer-ho.

 - Com ho has sabut? -va preguntar Qui-Gon. La pregunta va sortir de la seva boca abans de poder-la pensar. Es va precipitar per la sorpresa.

 -Estic controlant les teves funcions corporals. Quan accedeixes a la Força, la teva temperatura corporal descendeix. Els batecs del teu cor s'alenteixen. És tan estrany. Abans pensava que la Força tindria l'efecte contrari, però el seu funcionament és un misteri. Per això és tan interessant d'estudiar.

Així que estava estudiant la Força. Qui-Gon va pensar en aquesta nova dada. La Força no es podia mesurar ni fabricar. Però si una científica tan brillant com Zan Arbor l'estava investigant, era probable que descobrís coses que no hauria de saber. No podia subestimar la seva intel·ligència.

Per tant, no podia emprar la Força per guarir-se.

- Per què estàs tan interessada en la Força? -va preguntar ell.

-Ai, que preguntaire estàs avui -va murmurar ella.

-Tampoc tinc una altra cosa que fer -va comentar en Qui-Gon.

- I què hi ha de la famosa meditació Jedi? Això hauria de servir-te de passatemps.

-Fins i tot la meditació té les seves limitacions -va dir en Qui-Gon amb serietat.

Va sentir un riure greu.

- Per què no anava a estudiar la Força? Per què han de ser els Jedi els únics que l'estudiïn?

Qui-Gon va pensar abans de contestar. Havia de fer que ella seguís parlant. Havia d'aparentar estar interessat en els seus estudis.

-Això és interessant -va dir ell -. Nosaltres pensem que la Força ens connecta a tot.

- És exactament el que jo crec! -Va dir la Zan Arbor agitada-. Els Jedi haurien d'agrair el meu interès.

- I per què penses que no ho agraïm? -va preguntar Qui-Gon-. No ens ho has preguntat.

-No necessito el vostre permís -va deixar anar ella.

L'estava perdent.

-No volia dir això -va afirmar ell-. Ets una brillant investigadora. Potser vulguis compartir els teus descobriments amb la galàxia.

-Quan estigui preparada -va respondre ella-. No abans.

-I què estàs buscant?

Ella no va respondre, i ell va témer que la conversa hagués acabat. Llavors ella va parlar.

-Els meus col·legues són idiotes.

Qui-Gon va esperar. No volia semblar massa ansiós. Alguna cosa li deia que la Jenna Zan Arbor tenia ganes de parlar.

-Has viatjat. Segur que has comprovat que la galàxia està plena d'idiotes.

-He comprovat que molts éssers no confien en els seus ulls, en les seves ments o en els seus cors -va dir en Qui-Gon.

- Exactament! Així que saps el tipus de coses a les que m'he d'enfrontar -va dir la Jenna Zan Arbor amb un to càlid-. Acabo d'arribar d'una conferència al Senat. Els meus col·legues estan perseguint somnis, no idees. Noves formes de fer que les naus vagin més ràpid. Nous motors, nous combustibles, nous hipermotors. Intenten que les armes siguin més potents, més efectives. Busquen noves fonts d'energia. Més ràpid. Més gran. Millor. Això és el que busquen. Passen per alt la major font d'energia de la galàxia. La Força és molt més important que tot això. Amb la Força pots moure les ments. Això és molt més important que moure naus!

-Podria estar d'acord amb això -va dir en Qui-Gon.

- Quina ironia! -Va dir Zan Arbor-. Només un Jedi pot entendre-ho. I només els Jedi poden ser els meus subjectes d'investigació. La resta... ni tan sols aquells que tenien la Força, que tenien, com vosaltres dieu, potencial en la Força... no sabien el que tenien. No podien controlar-la. És difícil mesurar una cosa que no pot controlar-se. Aquest era l'error dels meus experiments.

Qui-Gon es va adonar d'una cosa que li va deixar gelat. Li estava mantenint Zan Arbor en un estat de debilitat perquè hagués d'utilitzar la Força per curar-se a si mateix?

No podia fer res en aquella estada. I mai aconseguiria escapar si no sortia d'ella, encara que fos una estona.

Potser podria arribar a crear algun tipus de connexió amb la seva segrestadora.

-Faré un tracte amb tu -va dir ell.

-No crec que estiguis en posició d'oferir-me tractes -va dir la Jenna Zan Arbor divertida.

-Jo crec que sí -va respondre en Qui-Gon lentament-. Jo tinc una cosa que vols. Això em posa exactament en aquesta posició.

Hi va haver un silenci.

- Què vols?

-Vull sortir d'aquesta estada dues hores al dia -va dir en Qui-Gon -. Si estàs d'acord, empraré la Força per curar-me. Si no, no accediràs a ella.

-Moriràs -li va advertir ella.

-Sí -va replicar Qui-Gon tranquil·lament-. Com a Jedi, estic preparat per a la mort. No m'espanta.

-Jo no faig tractes! -va cridar Zan Arbor-. Jo estic al comandament! Jo prenc les decisions!

Ell no va respondre. Va tancar els ulls. Apostava perquè ella no es negaria. Podia percebre l'ansietat en ella, la necessitat de seguir amb l'experiment. Acabaria per rendir-se.

-D'acord -va replicar la dona-. Però dues hores no. Només una. Res més. Tracte fet?

-Tracte fet -va respondre en Qui-Gon. Sabia que li concediria només una hora. Sense problemes. Una hora seria suficient.

Següent