Traïció (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

Dos droides de combat CYV van dur a Han i LA Leia al llarg d'un passadís corb. Només un terç de les barres lluminoses DEl sostre estaven activades i les ombres al passadís eren profundes. La major part de les portes del passadís estaven a la paret dreta. Una porta ocasional o un passatge lateral es dirigien cap a l'esquerra.

Marxant a l'uníson amb pas fix, els droides es van aturar davant d'una de les portes a mà dreta. Un d'ells va fer un gest cap a ella, indubtablement transmetent un codi de seguretat i aquesta va lliscar cap amunt.

Els droides van esperar. La Leia i en Han van intercanviar una mirada. Han va arronsar les espatlles i van entrar.

La càmera més enllà era espaiosa i ben ventilada. La paret més allunyada era principalment de transpariacer, mirant cap a una llarga habitació més avall. Des de la porta, en Han i la Leia van poder veure la paret més allunyada però no el sòl d'aquella habitació. Aquella habitació semblava ser circular i estar envoltada per càmeres d'observació com aquesta. Aquesta estava feblement il·luminada com el passadís.

La càmera en la qual estaven es trobava completament a les fosques. La seva única il·luminació venia de la paret de transpariacer i la porta, i l'última font de llum es va esvair mentre la porta es tancava darrere d’ells.

Hi havia cadires i butaques escampades per l'habitació, incloent una línia de cadires d'oficina de respatller alt col·locades contra la paret de transpariacer, i ara una d'elles rotava de manera que el seu ocupant es va enfrontar amb ells. Era un home humà. La foscor feia difícil descobrir els trets de l'home, però semblava tenir el pèl fosc, amb trets guapos però bastant insípids. Portava vestidures que eren similars als d’en Han en tall i estil, però en tons vermells i marrons i coberts per una túnica d'estil militar amb mànigues llargues, descordada per davant per a la comoditat del qui la portava.

Ell es va aixecar.

-Capità Solo. Princesa Organa. M'alegro de conèixer-los a la fi.

Han i Leia es van aproximar i van estrènyer la seva mà per torns.

-Primer Ministre Teppler -va dir la Leia-. Gràcies per rebre'ns. I permeti'ns oferir el nostre condol per la seva pèrdua.

-Pèrdues, en realitat -li va corregir Teppler-. El meu germà va morir defensant l’Aidel.

Han va mirar l'home de més a prop. Hi havia quelcom familiar en el Primer Ministre dels Cinc Mons que en aquest moment estava davant seu, i fins i tot en la foscor Han va poder descobrir ara què era: Denjax Teppler era la imatge lleugerament més gran i amb les vores lleugerament més suaus del guàrdia de SegCor que havia estat amb l’Aidel Saxan durant la seva primera trobada amb ella.

-Em disculpo -va dir la Leia-. No ho sabíem.

-No ho hauria d'haver esmentat -va dir Teppler-. Jo també estic acostumat a un paper com a ministre dispensant informació i no estic acostumat a ser un Primer Ministre mantenint-ho tot reprimit. Si us plau, seieu.

Va fer un gest cap a les cadires davant de la seva i reassumir seu lloc.

Els seus visitants es van col·locar en les cadires.

-Ens va sorprendre rebre la seva comunicació xifrada -va dir la Leia.

-Els va sorprendre que l’Aidel hagués compartit els seus secrets amb mi, quan ja no érem marit i muller?

Ella va assentir.

-Bé, no ho va fer, no exactament. -Fins i tot en la pobra llum, Teppler semblava perdre la seva concentració, la seva intensitat, i la Leia va sentir que l'home estava mirant cap enrere a través del temps-. Després que morís, vaig rebre d'ella un paquet de «en cas que mori». Els seus tractes amb vostès eren part d'aquest paquet. També part d'ell era una disculpa per fer que em matin.

En Han va arrufar les celles.

-Ella no ha fet que el matin, oi?

-Encara no. I sembla que vaig a romandre viu mentre certs grups em vegin com un avantatge més que com un desavantatge. -Teppler va arronsar les espatlles-. M'agradaria romandre viu. Ho preferiria fins i tot a coordinar el govern Corellià. Però per sobre de tot vull evitar que Corèllia sigui arruïnada. Devastada per la guerra, amb la seva economia minvada per una llarga lluita contra l'Aliança Galàctica o, potser el pitjor de tot, amb la seva economia i les seves instal·lacions crítiques arrasades per anys de govern sota el règim equivocat.

Els Solo van assentir. Teppler estava òbviament parlant del Cap Sal-Solo i els seus aliats polítics.

-I això és pel que els he demanat que vinguessin aquí -va continuar Teppler-. Per defensar el meu poble, el meu món, vaig a cometre un acte d'alta traïció. Els he ficat d'amagat aquí, fins a les parts més segures de les instal·lacions del nostre departament de guerra, de manera que puguin ser testimonis d'una trobada a la qual se m'ha prohibit assistir-hi.

-Prohibit? –La Leia va arquejar una cella-. Com poden prohibir-la-hi?

-Tenint assumptes més urgents als quals atendre durant aquesta reunió. -Teppler semblava creixentment ombrívol-. Amb el meu germà mort i sense haver passat mai pel procés de construir-me una societat lleial i en la qual pugui confiar de conspiradors i aliats, mai he tingut a ningú a qui pugui confiar la meva vida des de la mort de l’Aidel. Cosa que els meus oponents polítics coneixen massa bé. Sóc l'home perfecte per estar al capdavant: desgraciat i indefens. I llavors el missatge de l’Aidel sobre vosaltres dos arribà fins a mi i vaig descobrir que potser el més incorruptible corellià de tots ens està visitant secretament i està disposat a arriscar la seva llar i la seva relació amb el seu propi govern, per l'interès de mantenir a la gent amb vida i mantenir intacte al seu món natal...

Han va sentir la sorpresa reflectir-se en la seva cara.

-Incorruptible? Quan em vaig convertir en incorruptible?

La Leia li va somriure.

-És el teu orgull tossut, estimat. Evita que acceptis la classe equivocada de suborn.

-Hola? Contrabandista?

-Ex-contrabandista. –La Leia va tornar la seva atenció a Teppler i es calmà-. Realment vol que espiem en aquesta trobada.

-Sí. Una trobada militar d'alt secret. Se suposa que tractarà de com expulsar les forces de l'AG de Tralus.

La Leia li va arrufar les celles.

-I per què creu que em refrenaria per explicar a l'exèrcit de l'AG els plans que escoltéssim?

El primer ministre li va dirigir una mirada trista.

-Perquè sap tan bé com jo que no pot haver-hi una iniciativa de pau fins que l'AG surti de Tralus. L'AG no pot negociar la seva partida perquè seria una pèrdua massa gran d'imatge... fins i tot més gran que ser expulsats, perquè suggereix que estaven equivocats des del principi. I els corellians mai començaran a pensar en solucions pacífiques mentre hi hagi una força d'ocupació a Tralus.

La seva expressió es va graduar de trist a positivament miserable.

-No hi pot haver pau fins que un acte de guerra expulsi l'AG d'aquest sistema i ho sap. I si anés a explicar-li els nostres plans al govern de l'AG, no podríem tenir èxit i expulsar-los. És tan simple com això.

La Leia es va quedar en silenci durant un llarg moment.

-Li he subestimat, Primer Ministre -va dir ella finalment-. És més calculador del que pensava.

-No obstant ho sóc, oi? -Li va oferir un somriure autodepreciatiu-. En aquest pas, em pregunto si, quan els assassins o els executors dels judicis de guerra vinguin a buscar-me, li donaré la benvinguda al que han d’oferir-me. –Va arronsar les espatlles-. Quant ara, les úniques forces que conec que em són lleials són quatre droides CYV que el meu germà va programar per a la meva seguretat. Espero que, després que hagin espiat aquesta trobada, puguin dir-me si n’hi ha d’altres. O almenys confirmar-me la deslleialtat d'altres dels qui sospito. Seria útil.

-Ho considerarem -va dir en Han-. Crec que veurem la seva petita trobada i llavors decidirem què fer.

-Això és tot el que puc demanar. -Teppler es va aixecar i els Solo també ho van fer-. Els meus droides tornaran a per vostès quan sigui segur treure'ls d'amagat d'aquí. Mentrestant, el tint polaritzat del finestral d'aquí i la foscor d'aquesta habitació, evitaran que ningú de sota els vegi.

-El que vol dir que no hauríem d’encendre els llums -va dir en Han, impassible.

Teppler el va mirar durant un llarg moment i després se les va arreglar per posar un lleuger somriure.

-Vol dir exactament això.

Una vegada que va estar col·locada davant la consola de l'ordinador a les habitacions d’en Thrackan, li va portar a la Mara menys de tres minuts trencar la seva seguretat.

Primer hi havia la part mèdica del procés d'identificació.

Va utilitzar el tub d'un comptagotes per col·locar una única gota de la sang d’en Thrackan a l'agulla sensora que descansava en una depressió de la superfície de la consola. La sang, recollida durant una de les visites d'ell al doctor, havia estat adquirida, subreptíciament i a un preu extravagant, més recentment per la Intel·ligència de l'Aliança Galàctica. Després hi havia les seves petjades. El guant transparent i gairebé indetectable que la Mara portava tenia les empremtes d'ell i era suficient per a la majoria dels propòsits de seguretat.

Tercer, hi havia la confirmació de seguretat. Just abans que l'ordinador arribés a aquesta part de la seqüència de seguretat, la Mara va activar una petita unitat d’holoprojector-escàner que va detectar la seva cara, la va traçar i va projectar una representació tridimensional dels trets d’en Thrackan sobre els seus propis.

Cap criatura viva seria enganyada per l'aparell. La cara d’en Thrackan brillava i l'efecte era encara pitjor en la foscor de les seves habitacions. Però l'escàner de l'ordinador va acceptar la imatge.

Després d'això, era qüestió d'introduir la contrasenya correcta. La Mara ho va aconseguir al tercer intent.

-Què era això? -va preguntar la Tiu, ara inclinada sobre la seva espatlla.

-El nom d'una de les seves dames. –La Mara va negar amb el cap per l’obvietat d'aquesta elecció-. Ara anem a caçar.

I ella va caçar, descarregant tot el que veia al seu propi quadern de dades. No és que fos molt.

-Aparentment reenvia tots els seus arxius i enregistraments a un sistema a les sales del govern -es va queixar ella-. És molt ordenat. No és bo per a nosaltres.

-Llavors tot això servirà per a res? -La màscara de Jedi serena de la Tiu es va trencar durant un moment-. Tots aquests dies de terrible menjar corellià amb espècies?

La Mara va somriure.

-Potser per res no. Necessitem mirar més lluny.

Ella va trobar procediments de seguretat i contrasenyes que faria les subseqüents partides i arribades d’aquest edifici molt més fàcil... és a dir, fins que les canviessin. Va trobar arxius personals pobrament amagats mantinguts en el sistema d'ordinadors de l'edifici pels seus operatius de seguretat, molts d'ells constituint evidències d'extorsió contra companys agents, ciutadans privats i oficials de baix rang del govern.

I llavors va trobar el que estava buscant: un missatge d'entrada de diversos dies abans.

- «Per a Thrackan Sal-Solo, Cap d'Estat, Corèllia, amb totes les salutacions i respectes» -va llegir ella-. «Deixeu que comenci aquesta comunicació oferint-li un regal, el regal del coneixement: La imminent reunió entre els representants dels governs corellians i de l'Aliança Galàctica tindrà lloc a l'Estació Toryaz, en el sistema Kuat». Bé, ell o ella tenia raó en això.

-Qui el va enviar? -va preguntar Tiu.

- "Però, tristament, aquest regal és incomplet per si mateix, quan la seguretat de l'estació serà formidable.

Afortunadament, també tinc informació d'aquest assumpte.

Puc donar-li detalls exactes de les localitzacions de tots els delegats en tot moment, igual que les mesures de seguretat guardant-los, durant la durada de la seva estada aquí".

-Aquí -va repetir la Tiu-. Així que qui vulgui que li escrivís ja era a l'Estació Toryaz.

-No necessàriament. L'elecció de paraules podria ser deliberada, per convèncer a Thrackan d'aquest simple detall. «Si és aquesta informació d'interès per a vostè, si us plau contacti amb mi en la freqüència de l'HoloRed indicada més avall, en les hores mostrades. Encriptació estàndard, utilitzant els continguts del meu següent missatge com a clau d'encriptació».

Allà hi havia la informació d'hora i freqüència.

-Cap nom?

-Cap nom. –La Mara va escanejar l'arxiu en la llista per a següents missatges amb les mateixes característiques d'aquest-. No veig cap signe del missatge amb la clau d'encriptació. Probablement va ser lliurat per altres mitjans.

-No estic sentint cap animositat cap a qui va enviar aquest missatge.

-No? –La Mara va aixecar la vista sorpresa.

-No. Així que està bé per a mi que jo el mati, correcte?

La Mara va somriure.

-L’autoengany sempre és una mala idea, Tiu.

-Excepte quan diverteix a una Mestra Jedi.

-Bé... És veritat.

La Tiu es va asserenar.

-Però el fet que Thrackan rebés aquest missatge no vol dir que pagués per la informació. Ell no és necessàriament el responsable de l'atac.

-Sí, ho és. Independentment de si va rebre la segona informació i va despatxar als assassins o no. No informar a SegCor i a la Primera Ministra Saxan constitueix col·laboracionisme, traïció. Tant si es va encarregar dels assassins com si simplement es va quedar amb la informació sense fer res, ell és almenys parcialment culpable de la mort de la Saxan i de l'embolic en què estem.

-Oh. –L’expressió de la Tiu es va il·luminar-. Bé, llavors, tampoc sento animositat cap a ell. Puc...?

-No. –La Mara va aixecar la vista com si pogués veure a través dels pisos intermedis fins a la cambra per la qual havia entrat al búnquer-. Aquesta nau d'escapament... està equipada amb un hipermotor?

-Ho està.

-Però assumeixo que si estiguéssim a bord i sortíssim disparades d'aquí, tindríem als caces de SegCor a la nostra cua en pocs moments.

-Jo també em vaig preguntar sobre això. I no vaig tenir manera de confirmar o refutar això com a teoria... però ho dubto.

-Explica’t.

-És perquè en Thrackan hi escapi. Una de les coses de les que podria voler escapar és d'una persecució venjativa per part de les noves forces del govern que li ha fet fora del seu càrrec i aquestes forces del govern podrien col·locar a SegCor a la seva cua. Així que la meva aposta és que ell li ha posat codis de microxip que seran registrats com a bons i vàlids, independentment del que passi, fins que totes les restes d’en Thrackan siguin purgades dels ordinadors.

La Mara va fer que sí aprovadora.

-El que podria portar el seu temps, particularment si introdueixo algun codi maliciós en aquesta màquina i espero prou perquè els ordinadors associats també ho copiïn. Què tal si robem el vehicle d'escapament d’en Thrackan? Si no acumulem cap perseguidor, podem recollir al meu marit i anar-nos a casa. Si els acumulem, podem desfer-nos del vehicle per allà a l'oceà i deixar Corèllia per la ruta que vam planejar originalment.

-M'agrada aquest pla.

Mitja hora després de la partida del Primer Ministre Teppler, polítics i oficials militars van començar a entrar a l'habitació de la càmera d'observació d’en Teppler. Anaven en grups una dignatari important recolzat per entre tres i cinc membres de personal de suport, amb el dignatari i un ajudant seient a la taula llarga i triangular que dominava la sala i els altres exiliats a taules secundàries o cantonades allunyades, per quedar-s'hi fins que se'ls cridés.

Mentre aquesta gent parlava en els seus petits grups, Han i la Leia van poder entendre ocasionalment les seves paraules, tant si eren projectades a través de la taula o l'habitació. Bastant aviat, Han es va adonar que estaven sent augmentades per un grup d'altaveus a la paret sota el llarg finestral.

Eventualment, l'oficial de més rang fins ara, l’almirall Vara Karathas, cap de personal del Ministeri de la Guerra i líder d'operacions de l'exèrcit corellià, va entrar amb el seu seguici. Tots els altres oficials es van posar rígids, semblant més ocupats i més eficients, i els llums superiors de la gran cambra es van encendre al màxim.

-Què els està entretenint? –En Han va arrufar les celles en direcció als oficials militars de més abaix-. Encara no comencen. Estàvem més motivats en els dies de l'Aliança Rebel.

-Tu no ho estaves, tu específicament.

-No, però nosaltres ho estàvem. Quan no m’esperàveu.

Fins i tot des de l'altitud de les cadires al costat del finestral al cubicle del Primer Ministre Teppler, l'almirall Karathas semblava anys més gran que l'última vegada que en Han havia posat els seus ulls en ella, en una transmissió d’holonotícies el dia de la seva primera trobada amb Aidel Saxan. No hi havia més arrugues a la cara de la Karathas, ni més cabells blancs en el seu pèl, però la seva rigidesa militar com en una postura recta com una baqueta que sempre va semblar caracteritzar-la aparentment havia desaparegut. La seva postura ara era la d'una dona cansada i la seva cara semblava més suau, sense estirar-se a plans ferms i angles esmolats per músculs inflexibles.

No semblava derrotada. Però semblava derrotable. Han va fer una ganyota de dolor, sense sentir agraïment pel canvi.

Dempeus en una de les cantonades truncades de la taula, Karathas amb tota intenció va treure un crono de la butxaca de la jaqueta i el va consultar. Mentre ho feia, diversos dels altres oficials van mirar en la direcció del cubicle de Teppler, en realitat sota ell i una mica a l'esquerra, i van intercanviar contacte visual i paraules els uns amb els altres, reaccionant a alguna nova arribada i indicant que, a la fi, les coses podien procedir.

Des de la direcció a la qual havien estat mirant, Wedge Antilles, de nou amb l'uniforme corellià, va entrar caminant a l'habitació, sense seguici.

L’almirall Karathas li va dirigir a Wedge un càlid somriure.

-Sempre al límit, oi, Antilles?

Ella va projectar la seva veu prou perquè fos clarament audible en el cubicle de Teppler. Això, i potser els micròfons que alimentaven els altaveus de Teppler estaven orientats més cap a la taula principal que cap a altres parts de la càmera.

Wedge va assentir i es va moure cap a la capçalera de la taula al costat de la Karathas.

-Almirall, si tingués un crèdit per cada vegada que algú m'ha dit això...

-Sí, probablement podria comprar-nos una solució per sortir d'aquesta situació.

Karathas va aixecar la vista, en una direcció desconcertadament prop d'on Han i la Leia estaven asseguts, però els seus ulls semblaven estar centrats en un punt cap a la seva esquerra, més enllà de la paret que els separava de la següent habitació.

-Estem tots llestos? Sí? Llavors comencem. Si us plau seieu.

Ella va fer el que suggeria i hi va haver un retard momentani mentre alguns oficials deixaven la taula principal i altres trotaven fins a ella, asseient-se.

-D'acord -va dir la Karathas-. Ens trobem en la posició inevitable, inacceptable però inevitable, d'haver de pagar amb una batalla a les forces que ocupen el centre d'una de les nostres pròpies ciutats. No podem fer això sense una incòmoda xifra de víctimes entre les vides de la nostra pròpia gent, el que podria molt bé tornar l'opinió pública en contra nostre... el que seria creixentment contraproduent per a la nostra defensa del sistema corellià. Tampoc podem simplement ignorar el cap de pont enemic, atès que deixar-lo intacte els hi permetria reforçar-lo, expandir-lo i començar a portar més i més ofenses contra les nostres posicions dins del sistema. El seu post de comandament de Rellidir a Tralus ha de ser aniquilat... i d'aquesta manera l'Operació Noble Salvatge ha estat dissenyada per aniquilar-lo. I per tornar el que seria un desastre per a l'opinió pública en un avantatge. -La seva veu no transmetia confiança militar. Si de cas, portava alguna cosa més que una resta de penediment i fins i tot de ressentiment.

Han va veure estremir-se la Leia. Ell li va dirigir una mirada interrogativa.

-No va dir res sobre minimitzar les morts civils esperades –va dir ella.

Han es va inclinar cap endavant per dirigir-li a Karathas una mirada de prop.

-Potser hi arribarà.

-Potser.

A baix, Karathas va fer un gest cap a algú en les ombres al llarg de les parets de la gran habitació. Un holograma va sortir des de dalt sobre el centre de la taula: una vista del centre de la ciutat de Rellidir, invertit de manera que aquells de la taula, mirant cap amunt, estaven actualment mirant cap avall al bloc monolític de gratacels com si fos des d'una gran alçada. Alguns van vacil·lar davant la inquietant perspectiva, però la majoria eren o havien estat pilots, amateur, professionals o militars, i no tenien problemes amb la vista.

L’holograma amb forma de disc va començar una lenta rotació i després una gran regió en el seu centre, un edifici blanc enorme i circular amb vuit puntes que s'estrenyien al voltant de la seva vora, donant-li l'aparença d'una corona reial, va començar a parpellejar, vermell, blanc, vermell, blanc. L'edifici era fàcil de distingir entre els gratacels, ja que estava envoltat per un ample cinturó de verd ocasionalment decorat amb estretes línies grises: un gran parc urbà amb senders per anar a peu traçats a través d'ell. Petits objectes delineats que parpellejaven en vermell estaven escampats al voltant de l'edifici, organitzats en files i columnes, però eren massa petits perquè en Han els distingís. Unes figures delineades més grans en el mateix color en l'esquema semblaven ser transports de tropes i corbetes.

-Aquest -va continuar Karathas- ​​és el seu post de comandament. Han ocupat el Centre Navos per a les Arts Escèniques. Era una elecció molt bona, parlant des d'un punt de vista militar. És espaiós, té una enorme àrea d'emmagatzematge sota terra que no és accessible des de cap infraestructura subterrània normal de la ciutat i té una bona vista de l'espai al seu voltant. Els generadors d'escuts han estat instal·lats a l'interior, connectant un sistema d'escut defensiu a dos nivells.

En el moment just, un holograma de línies de quadrícules d'escuts d'energia defensius va aparèixer, parpellejant en taronja, just fora de les àrees verdes del parc envoltant el post de comandament i altres línies de quadrícules, aquestes vermelles, van començar a parpellejar a diversos blocs de distància en totes direccions, una cúpula major tancant la més petita.

-També en un sentit estratègic perquè el centre està just al cor d'una de les parts més densament ocupades del centre de Rellidir -va continuar l’almirall-. Qualsevol acció estàndard duta a terme allà resultarà en milers de baixes civils. Un míssil d'impacte fallant el seu objectiu podria enderrocar un edifici superhàbitat complet... i inevitablement hi haurà míssils que fallin els seus objectius. Molts d'ells. La nostra lúgubre tasca ha estat convertir aquesta terrible però inevitable conseqüència de la guerra en el nostre avantatge.

La veu de la Karathas era aspra i tènue en aquestes últimes paraules.

-No obstant, malgrat les seves bones eleccions, l'AG també ha fet algunes de dolentes. Situar diversos esquadrons de caces i algunes naus de lluita aterrables en planetes al voltant del seu post de comandament com una demostració de força ens dóna més coses a destruir, de manera explosiva, catastròfica i, el més important, gravable, quan copegem aquesta localització.

-Això és dolent, dolent, dolent -va dir en Han.

No podia mantenir una mica de la seva fúria lluny de la veu.

Les formes lineals dels indicadors d'escuts van començar a parpellejar més erràticament.

-A la primera part de la nostra operació -va continuar l’almirall-, equips de comandos s'infiltraran a Rellidir. Intentaran aconseguir arribar fins als generadors d'escuts i destruir-los amb potents explosius. L'èxit de la seva part ha de ser considerat un bonus per al nostre pla, però el pla no depèn d'això.

-A qui se li ha ocorregut aquest pla? -Han no va parlar prou alt perquè el sentissin allà avall a terra o a la sales d'observació adjacents, però la seva veu s'estava elevant-. C-3PO podria haver-ho fet millor. Això és exactament el que l'AG estarà esperant.

Va poder veure tibar-se a la Leia. No podia ser en resposta a la seva fúria.

Ella hi estava acostumada. Havia d'estar-se tornant més descontenta perquè sospitava que el pla anava a posar-se fins i tot pitjor.

A la vista cap a baix de Rellidir, mitja dotzena de punts verds van aparèixer en diversos punts al llarg de la vora de la vista i es van dirigir a corre-cuita cap al post de comandament enemic, cadascun seguit per un riu de punts vermells.

-A la segona part de l'operació -va continuar l’almirall-, bombarders classe Crit Corèllian YT-5100 assaltaran la regió escudada des de totes bandes, perseguits de prop per caces estel·lars de l'Aliança Galàctica. Bombardejaran els escuts, si en queda algun, i després continuaran el seu bombardeig del post de comandament fins que sigui destruït.

L’almirall es va netejar la cara amb la màniga. La seva veu es va tornar adolorida.

-Els bombarders classe Crit han estat escollits perquè són distintivament, únicament i inequívocament corellians. Designats per Corèllian Engineering Corporation, encara no han entrat en una producció total. Només existeixen deu prototips últim model i uns quants prototips anteriors.

La vista de la ciutat abruptament va desaparèixer i va ser reemplaçada per una vista que girava lentament en forma de plat gris polit amb mandíbules projectades cap endavant, com un Falcó Mil·lenari aerodinàmic sense la projecció de la cabina muntada a un costat.

-Les naus perseguidores -va continuar la Karathas-, tot i que portaran els colors i les insígnies dels vehicles i les naus de la flota de l'Aliança Galàctica, en realitat seran unitats de la Força de Defensa Corelliana. En lloc de disparar-li als Crits, a part d'encertar-los amb uns quants trets làser de força disminuïda per a efectes cosmètics, la seva missió serà reforçar el poder de foc d'aquests bombarders... i reassignar la culpa per les morts civils a l'Aliança Galàctica.

El silenci va caure després de la paraules de l’almirall. La Leia va posar la seva cara entre les seves mans. No era una expressió de pena, sinó una manera de mantenir les seves formes. Han va agafar aire llargament i profundament. S'havia posat pitjor.

Wedge va dirigir un somriure brillant i amarg cap a l’almirall.

-Semblaria -va dir- que el pla realment ens beneficiaria si maximitzéssim les baixes civils.

La Leia va aixecar el cap, amb els seus ulls molt oberts.

La cara de l’almirall Karathas es va relaxar fins a una expressió neutra, com si simplement hagués estat aconseguida per un làser ajustat a atordir.

-General Antilles, aquesta podria ser la cosa més cruel que mai li he sentit dir.

Wedge va semblar desdenyós i va fer un gest de menyspreu.

-Almirall, diem skifter a un skifter. L'Operació Noble Salvatge ha estat, com vostè mateixa ha dit, dissenyada per prendre el que inevitablement serà el malson de les relacions públiques, la mort de milers de civils sota foc amic, i convertir-lo en un avantatge per a la causa de la independència corelliana. Prendrà la ira que hauria estat dirigida contra nosaltres i la dirigirà contra els nostres oponents. Aquesta ira endurirà la resistència corelliana contra l'AG, permetent-nos colpejar més fort, més ferotgement. Per una inevitable progressió de la lògica, com més horrible sigui l'ofensa de la qual puguem culpar les forces de l'AG, major serà la ira. Correcte?

La Karathas va parpellejar. Finalment, la seva cara va reassumir els angles i els plànols durs que l'havia caracteritzat durant la major part de la seva vida adulta.

-General, estic a uns segons d’ordenar-li que calli i deixi aquest consell.

-Això seria un error -va dir en Wedge. La seva veu era tan dura com s'havia tornat la de la Karathas-. Si fes això, evitaria que jo li mostrés com aconseguir els seus objectius militars sense matar companys corellians innecessàriament. I deixi’m apuntar que l'Operació Noble Salvatge, encara que probablement tornaria la ira de la població del nostre exèrcit cap a l'AG, incrementaria dràsticament les possibilitats de què anem a la guerra. La nostra població no retrocediria fàcilment davant d'una confrontació més gran si totes aquestes vides de Tralus romanguessin sense ser venjades, oi?

Karathas va fer una pausa. El respecte que la majoria dels oficials militars corellians tenien per Antilles i el mateix descontentament evident de l’almirall pel pla simplement esbossat, van mantenir òbviament sota control qualsevol ira que ella pogués haver sentit perquè se li dirigissin d'aquesta manera.

No obstant això, la Leia no va sentir simpatia per la dona. Karathas havia construït un pla que era terrible. La Leia hauria tingut molt més respecte per ella si algun altre oficial, el recanvi de la Karathas, hagués explicat aquesta missió. El que significaria que la Karathas hauria estat reemplaçada per la seva oposició a Noble Salvatge.

Un quadrat de llum va caure a la taula mentre una altra de les sales d'observació era il·luminada des de l'interior. El seu ocupant havia òbviament encès la seva llum interior de manera que se li veiés des de baix. Han i Leia van mirar al voltant del grup de cabines, però cap de les que podien veure estava il·luminada ara, el que significava que la que estaven buscant havia d'estar a prop de la seva.

Llavors una veu, electrònicament amplificada, va retrunyir des de la sala just a la seva esquerra.

-General, he d'entendre que l'operació que vaig ajudar a dissenyar, que vaig aprovar i que estic a punt per posar en moviment, és innecessària?

La Leia va fer una ganyota de dolor i Han es va sentir com si tragués la seva pistola làser. Aquesta veu tallant era distintivament i instantàniament reconeixedora. Era Thrackan Sal-Solo. Han també es va sentir una mica ximple. Per descomptat que el Cap d'Estat Corellià tindria una sala d'observació a prop de la del Primer Ministre dels Cinc Mons. Per descomptat que Thrackan estaria aquí per observar aquesta reunió.

Han va mirar cap a l'esquerra, cap a la font de la veu d’en Thrackan. A l'altra banda d'una fina paret hi havia un home que li havia provocat dolor durant dècades.

-És com tornar a ser un nen una altra vegada -xiuxiuejà-. Ocultant-te al teu llit perquè hi ha un monstre a l'armari.

Malgrat tot, la Leia va somriure.

Han va fer un gest com si desenfundés la seva pistola làser i apuntés a la paret a la seva esquerra. Es va preguntar quants trets li portaria arribar a Thrackan sota aquestes circumstàncies i si la Leia i ell podrien sortir de l'edifici després.

Era probablement més intel·ligent no intentar-ho. Aquest cop no.

Va sospirar i va fer un gest com si tornés a enfundar la seva arma.

Wedge es va tornar per enfrontar-se al finestral d’en Sal-Solo, el que significava que estava mirant també gairebé directament cap al d’en Han i Leia.

-No, senyor -va dir ell-. Com estic segur que el seu droide de protocol està dient ara, la meva utilització de la paraula innecessària es referia a les innecessàries morts de tants del nostre poble i companys ciutadans. I hi ha el factor addicional que, mentre aquest grup podria ser capaç de guardar el terrible secret que érem responsables d'aquestes morts durant anys, no seríem capaços de guardar-ho per sempre. Els secrets, com els fluids hidràulics, tenen la bruta costum de sortir a la llum just quan és pitjor per a tothom.

La veu d’en Sal-Solo va retrunyir una altra vegada.

-Això era una amenaça, Antilles?

Wedge va fer un gest de menyspreu que en Han sabia que hi hauria enfurismat a Sal-Solo.

-No, era una apreciació realista. I la meva apreciació realista de l'Operació Noble Salvatge em suggereix que seria efectiva, en el que probablement seria un èxit... però que no seria eficient. Per ser eficient, hauria d'aconseguir les nostres metes dins d'una pèrdua de vides civils mínima i amb una oportunitat de reduir, en lloc d'incrementar, les nostres oportunitats d'entrar en una guerra a trets a escala completa.

-I vostè pot fer-ho, general? I treure-li lluentor a la seva reputació mentre està en això?

-Puc. I al mateix temps treure-li brillantor a la seva reputació. Atès que vostè és el comandant en cap militar aprovant una operació que podria no alliberar al sistema de milers de corellians lleials.

Han va veure que la Leia estava contenint l'alè. Wedge estava jugant aquí a un joc arriscat: apel·lar als instints polítics d’en Sal-Solo d’autopreservació, però encara retornant-li les paraules a l'home fins donar-li a les dents. Potser Wedge s'estava cansant de mantenir la xerrada política suau i plaent.

Potser, com Han, odiava tant a Sal-Solo que simplement no podia suportar el fet d’adaptar-se a l'home.

-Escoltem-lo -va dir Sal-Solo-. Si m'agrada el que sento, podria no trobar-lo demanant almoina en una cantonada d'un carrer al matí següent.

Wedge va tornar la seva esquena cap a la cabina de l'home. D'una butxaca del pit va treure un quadern de dades. Mirant al seu voltant, aparentment va veure el sensor d'entrada de l'holograma de l'habitació. Va apuntar el quadern de dades cap a ell i de sobte la imatge de l'holograma per sobre dels seus caps va canviar.

Novament mostrava el centre de Rellidir, però un dibuix menys realista. Els gratacels eren simples rectangles grisos, amb les seves finestres, balcons i decoracions sense estar representades.

Un moment després l'holograma es va resoldre en detalls nítids i cúpules roses translúcides van aparèixer per mostrar els dos grups d'escuts mantinguts pels ocupants de l'Aliança Galàctica.

-El mateix problema, diferent solució -va dir en Wedge.

En l'holograma, dos grups de punts verds, sis punts per grup, dos mig esquadrons, van aparèixer en les vores de la regió representada, el primer des d'un angle i el segon des d'un angle de noranta graus respecte al primer. El primer grup va passar per sobre de la regió protegida per l'escut. Un moment després, el segon grup va seguir el seu exemple. Ara punts vermells van aparèixer a la pantalla, en nombres que canviaven ràpidament de vint a cent, i es van col·locar en formació per seguir als punts verds. Els perseguits i els perseguidors van sortir de l'escena en uns moments.

-La Fase U -va continuar en Wedge- és una passada de bombardeig de diversió contra els escuts, amb un procediment operacional estàndard per sobrecarregar els escuts i fer-los caure. Atès que els ocupants de l'AG no només han instal·lat generadors d'energia en aquest lloc sinó que també controlen els generadors d'energia de la ciutat i poden desviar-los directament cap als seus escuts, els seus escuts tenen molta energia. Aquest atac fallarà i els bombarders realitzaran un ràpid retorn a l'òrbita, arrossegant a certa quantitat de perseguidors.

Wedge va prémer un altre botó al seu quadern de dades. Tot just dins el perímetre exterior dels escuts, un gran edifici gris va començar a parpellejar en colors, alternant entre el verd i el groc.

-Aquest és el Complex d'Apartaments Terkury, actualment sota construcció, que està sent construït en el lloc d'un vell complex que va haver de ser enderrocat per raons de seguretat. El nou complex serà d'alguna manera molt més alt que moltes de les unitats d'habitatges al seu voltant, proporcionant amenitats modernes i una gran àrea d’hangar subterrani per als esquifs i llançadores privades i coses així.

La veu d’en Sal-Solo era plena de burla.

-Gairebé fa que vulgui viure allà.

-En aquest moment, senyor, no és una inversió molt bona.

»La Fase Dos d'aquesta operació requereix prendre un parell d'aquests bombarders classe Crit i fer-los volar netament a través del Complex d'Apartaments Terkury i després continuar cap al centre de les arts i iniciar la seva destrucció.

Sal-Solo es va aclarir la gola, amb el so electrònicament augmentat rebotant en les parets de l'habitació.

-Segurament, donada la seva reputació per a l'estratègia militar, s'ha adonat que el complex d'apartaments mitjançant el qual proposa volar està tancat dins dels escuts.

-Sí, senyor.

-I no veu això com un problema.

-No, senyor.

-I corregeixi’m si m'equivoco, però estic familiaritzat amb la càrrega explosiva que un bombarder Crit pot portar i em sembla que dos d'ells no podrien portar suficient artilleria per fer un forat en els dos anells d'escuts i després destruir els propis generadors d'escuts.

-Això és correcte, senyor. He compensat aquest fet amb planejar que els Crits no portin gairebé cap artilleria.

Hi va haver una llarga pausa abans que Sal-Solo repliqués i Han va poder imaginar l'home allà dret, amb expressió adolorida, sense que li sortissin les paraules.

-Està just a la vora d'aquesta cantonada del carrer que estava fent esment, Antilles -va dir finalment Sal-Solo.

Wedge va mirar per sobre de la seva espatlla cap a Sal-Solo, amb una expressió que no era gens divertida però que deia No hauria d’interrompre quan els grans estan parlant. Va aixecar el seu quadern de dades i va prémer un altre botó. L'angle de l'esquema va canviar, deixant caure el punt de vista fins que va estar orientat a mers metres per sobre de l'ample carrer principal. A la banda més allunyada del carrer principal estava l'edifici que parpellejava en verd i groc.

-Vaig mencionar -va dir en Wedge- el gran hangar subterrani del complex d'habitatges. -El punt de vista de l'holograma es va posar en moviment, dirigint-se cap a l'edifici parpellejant a gran velocitat-. Aquí poden veure una simulació de l'aproximació dels bombarders Crit cap al complex d'habitatges. Quan estiguin a una distància d'uns quants blocs, deixaran anar una mica de la seva artilleria... Línies blaves puntuades van sortir disparades cap endavant en direcció a l'edifici parpellejant, però van caure en l'últim moment per colpejar el carrer principal just davant d'ells-... i fent volar un gran forat a l'avinguda, dirigint-se directes cap avall, cap a l'àrea de l'hangar-. Seguiran a través de l'hangar, volant una sortida davant d'ells, i sortint a través d'aquest forat en el costat més allunyat i llavors continuaran amb el seu objectiu.

»Mentre s'aproximen al seu objectiu, deixaran anar la seva càrrega de droides per marcar objectius, droides bastant toscs utilitzats per les nostres forces armades per ensenyar punteria i balística. Aquests droides utilitzen apuntadors d'abast làser i altres sensors per pintar els seus objectius, definint no només el centre de comandament sinó un punt precís en els seus escuts.

-I llavors?

Finalment, Sal-Solo sonava interessat més que burleta.

-I llavors els centenars de míssils disparats darrere dels dos Crits, seguint la telemetria enviada per aquells droides marcadors d'objectius, arriben rajant de l'hangar, aconsegueixen aquest punt en els escuts, els sobrecarreguen fins que fallin i continuen fins a arribar al post de comandament, més els vehicles i naus en terra, i eradicant-los quirúrgicament.

-Encara podrien passar volant per sobre del seu objectiu -va dir l’almirall Karathas.

Wedge va assentir.

-Tan quirúrgicament com ens agradaria que fos aquesta operació, no podem eliminar tot risc de fatalitats de foc amic. Creu-me, m'encantaria fer-ho. Però el que podem fer és fer que els droides marcadors d'objectius converteixin com objectiu seu a la part superior dels escuts enemics i després a la part superior de l'edifici del post de comandament. Podem programar els nostres míssils perquè vagin tan alts com sigui possible un cop surtin de l'hangar i després girin cap al seu objectiu des de dalt. La possibilitat que disparin més enllà del seu objectiu i arribin al costat d'un edifici ocupat es redueix d'aquesta manera.

-Assegurem-nos que ho entenc -va dir en Sal-Solo-. Els seus dos bombarders Crits... suportaran foc de qualsevol defensa de l'AG que no siguin arrossegades per la nostra diversió.

-Correcte -va dir en Wedge.

-Això vol dir canoneres, caces estel·lars, emplaçaments d'armes antinaus espacials i qui sap què.

-Correcte.

-Com faran això?

-Bé -va dir en Wedge-, primer, les característiques dels Crits són conegudes pel govern de l'AG, però atès que els bombarders encara no estan en producció, aquesta informació no ha estat molt distribuïda. No és probable que estigui a les bases de dades de les forces de l'AG a Tralus. Això vol dir que els defensors no sabran exactament què esperar d'aquestes màquines.

»Segon, el fet que la força d'assalt sembli inadequada significa que les forces reunides contra els Crits no seran aclaparadores. I tercer, planejo triar, assumint que sigui escollit per posar en pràctica aquest pla, d'una altra manera només ho recomanaré, pilots que estiguin especialment ben preparats per a aquesta classe de missió. No vull dir pilots que hagin estat provant els Crits, encara que són bons homes i dones. Vull dir vells veterans astuts que tenen dècades d'experiències amb naus de les sèries YT. Pilots familiaritzats amb assalts que es guien pel terreny i altres tècniques de vol suïcides.

Han es va inclinar més cap endavant, gairebé pressionant el seu front contra el transpariacer, amb la seva atenció fixa en Wedge.

-Oh, no -va sentir ell xiuxiuejar a la Leia.

-Almirall Karathas, crec que aquest pla mereix un escrutini més acurat... -retronà la veu d’en Thrackan, sonant alegre.

Següent