CAPÍTOL 3
Durant dies, mentre
va estar tancat a la cambra de vapor, Qui-Gon només pensava en poder sortir i
estirar els músculs. Gràcies al seu padawan havia aconseguit escapar de la
càmera, però ara que estava lliure, es trobava en un espai encara més estret:
un túnel de ventilació. Jenna Zan Arbor s'havia tancat a l'habitació en la qual
retenia a l'altre presoner. Una jugada intel·ligent. Ella sabia que Qui-Gon no
s'atreviria a irrompre allà. Sabia que no posaria en perill la vida de l'altre
captiu. No podia emprar el sabre làser de l’Obi-Wan per travessar la porta, ni
emprendre cap acció ofensiva. Amb un sensor en el seu cos i un altre en el de
l'altre presoner, tots dos corrien el risc de morir a l'instant.
Hauria d’utilitzar
l'astúcia. Havia trobat el túnel de ventilació que passava pel sostre. Va
gatejar durant el que a ell li van semblar anys. No podia fer cap soroll per no
alertar-la, i havia d'estar atent a la direcció que prenia. Els diferents
túnels eren un laberint, però, si tenia cura, podia arribar pel sostre just
fins on es trobava la Zan Arbor.
I què faré llavors?, es va preguntar Qui-Gon.
Podia saltar sobre
la dona, però i si ella portava a sobre el detonador del sensor? I si el
detonador estava en algun dels panells de control, podria convèncer-la perquè el
desactivés? Podria fiar-se d'ella quan digués que ja ho havia fet?
No coneixia la
resposta en aquestes preguntes, però no podia esperar rere de la porta,
preguntant-se què estaria passant dins.
Va veure una
obertura més endavant i s'hi va acostar amb cura. Va baixar el cap i va mirar
per la trapa.
Per fi es trobava a sobre
del laboratori. Va veure el cap de la Jenna Zan Arbor. A la meitat de la sala
es veia una càmera transparent com la que li havia retingut. Estava plena d'una
substància gasosa, per la qual cosa no podia veure a l'ocupant.
Zan Arbor anava d'un
costat a l'altre, donant passets ràpids. Qui-Gon va reconèixer els seus
moviments furibunds. Alguna cosa no anava bé.
-No pensis que pots
enganyar-me -va dir la Zan Arbor, irritada-. Sé que t'estàs deixant morir. Et
negues a accedir a la Força. No permetré que això passi! -Es va acostar a
gambades a una taula amb màquines.
- Vols morir? -li va
preguntar ella amb veu estrident-. Llavors sabràs el que se sent en morir!
Girà una rodeta.
Qui-Gon no sabia el que estava fent. Només podia imaginar-ho. L'objectiu de la Zan
Arbor era separar els elements essencials de la Força i convertir-los en alguna
cosa que pogués mesurar i controlar. Qui-Gon sabia de primera mà com de
despietada que podia arribar a ser en el cas que el subjecte no col·laborés.
Aguanta, va dir al presoner per dins.
Ella va apagar la
rodeta.
- I bé? Segueixes
tan interessat a morir? Ara ensenya’m la Força! -Qui-Gon la va veure fent una
ullada iracunda a un cronòmetre. Semblava tenir pressa. Però per què?
-Està bé. Si no puc
utilitzar-te, no ets més que un destorb. Però et trauré tota la sang abans que
moris, només per mostrar-te tan poc col·laborador.
Va tornar a acostar
la mà a la rodeta. Era el moment d'entrar en acció. Qui-Gon va desenfundar
ràpidament el sabre làser de l’Obi-Wan, va practicar el moviment i va
retrocedir disposat a irrompre per la reixeta.
Però es va aturar
just quan va sonar un timbre, i la Zan Arbor es va aturar. La científica va
prémer el botó d'un comunicador.
Una veu va ressonar.
-Carregament d'androides.
-Ja era hora -va dir
ella entre dents.
Es va girar i, sense
dir paraula, va sortir a grans passos de l'habitació. Qui-Gon es va recolzar
d'esquena, pensant. No podia alliberar el presoner fins que estigués segur que
la Zan Arbor estava immobilitzada i incapacitada per matar-lo. Però qualsevol
retard podia segellar el seu destí per sempre.
Era lliure, però
estava més atrapat que quan era presoner. Què havia de fer?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada