CAPÍTOL 14
Qui-Gon surava en l'estada. Sentia pesadesa a les
extremitats, però l'efecte del dard paralitzador començava a dissipar-se, la
cara de la Jenna Zan Arbor va aparèixer darrere del vapor, fora de la cambra.
Qui-Gon amb prou feines podia distingir-ne els trets.
- De veritat vas pensar que podries escapar?
-Em va semblar que valia la pena intentar-ho -va dir en
Qui-Gon.
-Estic cansada dels teus jocs -va dir la Zan Arbor-.
Abans em diverties. I jo vaig ser bona amb tu. Et vaig deixar sortir de la
càmera.
-No oblidem que vas ser tu la que em vas tancar -va dir
en Qui-Gon -. Em resulta difícil ser agraït sota aquestes circumstàncies.
Ella va negar amb el cap lentament.
-Mira’t. Segueixes tenint dignitat, fins i tot estant
totalment a la meva mercè.
Qui-Gon la va mirar fixament.
-Sóc un Jedi.
Ella va fer un gest amb la mà, com restant importància en
aquest fet.
- Saps? -va dir en Qui-Gon -. Hi ha alguna cosa en la
teva actitud que em resulta xocant. Sembles tenir molt respecte per la Força.
Però no respectes als que estan a prop d'ella.
-Això no és cert. Et respecto, Qui-Gon. Tant com respecto
a un químic o les propietats físiques d'un gas. Ets un mitjà per a un fi.
-Mai obtindràs el que busques -li va dir en Qui-Gon-.
El teu pla té un inconvenient irremeiable.
Ella va somriure.
- Ah, sí? Quin?
-La comprensió de la Força requereix saviesa.
- M'estàs dient que no sóc sàvia? -va preguntar ella.
-Ets intel·ligent, pot ser que fins i tot siguis un
geni; però no ets sàvia.
Qui-Gon l'estava pertorbant. Ella ho va ocultar rient.
-He sentit parlar dels trucs mentals dels Jedi. Estàs
intentant que dubti de mi mateixa. I això és impossible.
-Heus aquí un exemple del que vull dir -va dir en
Qui-Gon-. No vols reconèixer la veritat, així que l’anomenes truc mental. Per
això no ets sàvia, Jenna Zan Arbor. La saviesa és una cosa que no pots
identificar perquè no pots mesurar-la amb instruments.
Ella amb prou feines podia mantenir el forçat somriure.
- Alguna cosa més que em falti per poder entendre la
Força?
-El més important de tot -va dir en Qui-Gon-. Un cor
obert.
L'expressió de la Jenna es va refredar.
-Això són divagacions. No tenen sentit. Ja n'hi ha prou
de juguesques. Ja n'hi ha prou de tu. Donaré començament als experiments
finals. Gràcies per la teva contribució a la ciència. Moriràs en el tanc
d'aïllament. Necessito la teva sang.
El vapor es va espessir. El rostre de la Jenna Zan
Arbor va desaparèixer. La xeringa li va perforar la carn. Va veure la seva sang
baixant pel tub.
Qui-Gon va tancar els ulls. Ara quedaven dues coses.
Dues coses en les que havia de concentrar-se, per molt llunyanes que
semblessin. Esperar que li rescatessin, i preparar-se per morir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada