dilluns, 14 de novembre del 2016

Experiment maligne (XIV)

Anterior



CAPÍTOL 14

Qui-Gon surava en l'estada. Sentia pesadesa a les extremitats, però l'efecte del dard paralitzador començava a dissipar-se, la cara de la Jenna Zan Arbor va aparèixer darrere del vapor, fora de la cambra. Qui-Gon amb prou feines podia distingir-ne els trets.
- De veritat vas pensar que podries escapar?
-Em va semblar que valia la pena intentar-ho -va dir en Qui-Gon.
-Estic cansada dels teus jocs -va dir la Zan Arbor-. Abans em diverties. I jo vaig ser bona amb tu. Et vaig deixar sortir de la càmera.
-No oblidem que vas ser tu la que em vas tancar -va dir en Qui-Gon -. Em resulta difícil ser agraït sota aquestes circumstàncies.
Ella va negar amb el cap lentament.
-Mira’t. Segueixes tenint dignitat, fins i tot estant totalment a la meva mercè.
Qui-Gon la va mirar fixament.
-Sóc un Jedi.
Ella va fer un gest amb la mà, com restant importància en aquest fet.
- Saps? -va dir en Qui-Gon -. Hi ha alguna cosa en la teva actitud que em resulta xocant. Sembles tenir molt respecte per la Força. Però no respectes als que estan a prop d'ella.
-Això no és cert. Et respecto, Qui-Gon. Tant com respecto a un químic o les propietats físiques d'un gas. Ets un mitjà per a un fi.
-Mai obtindràs el que busques -li va dir en Qui-Gon-. El teu pla té un inconvenient irremeiable.
Ella va somriure.
- Ah, sí? Quin?
-La comprensió de la Força requereix saviesa.
- M'estàs dient que no sóc sàvia? -va preguntar ella.
-Ets intel·ligent, pot ser que fins i tot siguis un geni; però no ets sàvia.
Qui-Gon l'estava pertorbant. Ella ho va ocultar rient.
-He sentit parlar dels trucs mentals dels Jedi. Estàs intentant que dubti de mi mateixa. I això és impossible.
-Heus aquí un exemple del que vull dir -va dir en Qui-Gon-. No vols reconèixer la veritat, així que l’anomenes truc mental. Per això no ets sàvia, Jenna Zan Arbor. La saviesa és una cosa que no pots identificar perquè no pots mesurar-la amb instruments.
Ella amb prou feines podia mantenir el forçat somriure.
- Alguna cosa més que em falti per poder entendre la Força?
-El més important de tot -va dir en Qui-Gon-. Un cor obert.
L'expressió de la Jenna es va refredar.
-Això són divagacions. No tenen sentit. Ja n'hi ha prou de juguesques. Ja n'hi ha prou de tu. Donaré començament als experiments finals. Gràcies per la teva contribució a la ciència. Moriràs en el tanc d'aïllament. Necessito la teva sang.
El vapor es va espessir. El rostre de la Jenna Zan Arbor va desaparèixer. La xeringa li va perforar la carn. Va veure la seva sang baixant pel tub.
Qui-Gon va tancar els ulls. Ara quedaven dues coses. Dues coses en les que havia de concentrar-se, per molt llunyanes que semblessin. Esperar que li rescatessin, i preparar-se per morir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada